|
|
| (8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] | + | [[Fitxer: Ateneu 2015-2.JPG|350px|thumb|dreta| Imatge de Narcís Garolera Carbonell]] |
| − | '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de [[Vic]] l'any 1949. És filòleg i professor. Ha exercit la docència a les [[Universitat de Barcelona]] (1975-1983), [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1990-1992) i a la [[Universitat Pompeu Fabra]] (1992-2012), de la qual és catedràtic emèrit.
| + | |
| | | | |
| − | Especialista en Jacint Verdaguer, ha publicat dos volums d’estudis sobre aquest escriptor (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua, 1996; Verdaguer. Textos, comentaris, notes, 2004) i edicions crítiques d’algunes de les seves obres (L’Atlàntida, Canigó, Idil·lis i cants místics, Excursions i viatges, Al cel, Jovenívoles, Poesies juvenils inèdites). Ha publicat –amb Marta Pessarrodona– Jacint Verdaguer. Una biografia (2016). | + | '''Narcís Garolera Carbonell''' va néixer a la ciutat de [[Vic]] l'any 1949. És filòleg i professor. Ha exercit la docència a la [[Universitat de Barcelona]] (1975-1983), [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1990-1992) i [[Universitat Pompeu Fabra]] (1992-2012), de la qual és catedràtic emèrit. |
| − | És responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra, i ha publicat dos reculls dels seus articles periodístics (L’ànima de les coses, 2001; El perfum dels dies, 2004). Ha dedicat una atenció especial a la literatura de viatges, gènere sobre el qual ha publicat un aplec d’assaigs (L’escriptura itinerant, 1998). Ha compilat quatre volums d'Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-1985) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-1995).
| + | |
| − | Ha estat guardonat amb el premi «Serra d’Or» d’estudis literaris (1993) i amb el premi d’assaig literari Sant Miquel d’Engolasters, d’Andorra (1997).
| + | Especialista en [[Jacint Verdaguer]], ha publicat dos volums d’estudis sobre aquest escriptor (''Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua'', 1996; ''Verdaguer. Textos, comentaris, notes'', 2004) i edicions crítiques d’algunes de les seves obres (''L’Atlàntida'', ''Canigó'', ''Idil·lis i cants místics'', ''Excursions i viatges'', ''Al cel'', ''Jovenívoles'', ''Poesies juvenils inèdites''). Ha publicat –amb [[Marta Pessarrodona]]– ''Jacint Verdaguer. Una biografia'' (2016). A més, és responsable de l’edició crítica de l’obra completa de [[Josep Maria de Sagarra]], i ha publicat dos reculls dels seus articles periodístics (''L’ànima de les coses'', 2001 i ''El perfum dels dies'', 2004). Ha dedicat una atenció especial a la literatura de viatges, un gènere sobre el qual ha publicat un aplec d’assaigs (''L’escriptura itinerant'', 1998). Ha compilat quatre volums d'''Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans'' (1982-1985) i dos de ''Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions'' (1994-1995). Darrerament, ha publicat un recull d’estudis sobre literatura catalana (''De Verdaguer a Ferrater'', 2012), una edició crítica d’[[''El quadern gris'']] de [[Josep Pla]] (2012) i una edició de les Memòries de [[Carles Fages de Climent]] (2014), completades per un segon volum de records: ''Els meus difunts'' (2017). El gener del 2018 va publicar un centenar d’articles de [[Gaziel]] al diari [[El Sol]] (1925-1930). |
| − | Darrerament ha publicat un recull d’estudis sobre literatura catalana (De Verdaguer a Ferrater, 2012), una edició crítica d’El quadern gris de [[Josep Pla]] (2012) i una edició de les Memòries de [[Carles Fages de Climent]] (2014), completades per un segon volum de records: Els meus difunts (2017).
| + | |
| − | El gener del 2018 va publicar un centenar d’articles de [[Gaziel]] al diari [[El Sol]] (1925-1930). | + | Ha estat guardonat amb el premi [[«Serra d’Or»]] d’estudis literaris (1993) i amb el premi d’assaig literari [[Sant Miquel d’Engolasters]], d’[[Andorra]] (1997). |
| | + | |
| | + | Vinculat familiarment amb Roses, Narcís Garolera Carbonell ha participat sempre en totes les activitats de caràcter cultural que se li han demanat. Fruit d'aquesta predisposició, el 12 de maig de 2018 fou la persona convidada al projecte [[Locus Amoenus]], organitzat per l'[[Arxiu Municipal de Roses]], en el marc del qual trià i ensenyà el seu lloc preferit, el memorial dedicat a [[Josep Pla]] situat al [[passeig Marítim]]. |
| | | | |
| | [[Categoria: Serveis i professions liberals]] | | [[Categoria: Serveis i professions liberals]] |
| | [[Categoria: Literatura]] | | [[Categoria: Literatura]] |
| − | [[Categoria: Civil]] | + | [[Categoria: Lingüística]] |
| | + | [[Categoria: La llengua]] |
| | + | [[Categoria: Coneixement]] |
| | + | [[Categoria: Locus Amoenus]] |
Revisió de 08:22, 8 jul 2021
Imatge de Narcís Garolera Carbonell
Narcís Garolera Carbonell va néixer a la ciutat de Vic l'any 1949. És filòleg i professor. Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1975-1983), Universitat Autònoma de Barcelona (1990-1992) i Universitat Pompeu Fabra (1992-2012), de la qual és catedràtic emèrit.
Especialista en Jacint Verdaguer, ha publicat dos volums d’estudis sobre aquest escriptor (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua, 1996; Verdaguer. Textos, comentaris, notes, 2004) i edicions crítiques d’algunes de les seves obres (L’Atlàntida, Canigó, Idil·lis i cants místics, Excursions i viatges, Al cel, Jovenívoles, Poesies juvenils inèdites). Ha publicat –amb Marta Pessarrodona– Jacint Verdaguer. Una biografia (2016). A més, és responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra, i ha publicat dos reculls dels seus articles periodístics (L’ànima de les coses, 2001 i El perfum dels dies, 2004). Ha dedicat una atenció especial a la literatura de viatges, un gènere sobre el qual ha publicat un aplec d’assaigs (L’escriptura itinerant, 1998). Ha compilat quatre volums d'Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-1985) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-1995). Darrerament, ha publicat un recull d’estudis sobre literatura catalana (De Verdaguer a Ferrater, 2012), una edició crítica d’''El quadern gris'' de Josep Pla (2012) i una edició de les Memòries de Carles Fages de Climent (2014), completades per un segon volum de records: Els meus difunts (2017). El gener del 2018 va publicar un centenar d’articles de Gaziel al diari El Sol (1925-1930).
Ha estat guardonat amb el premi «Serra d’Or» d’estudis literaris (1993) i amb el premi d’assaig literari Sant Miquel d’Engolasters, d’Andorra (1997).
Vinculat familiarment amb Roses, Narcís Garolera Carbonell ha participat sempre en totes les activitats de caràcter cultural que se li han demanat. Fruit d'aquesta predisposició, el 12 de maig de 2018 fou la persona convidada al projecte Locus Amoenus, organitzat per l'Arxiu Municipal de Roses, en el marc del qual trià i ensenyà el seu lloc preferit, el memorial dedicat a Josep Pla situat al passeig Marítim.
