|
|
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Imatge:ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] | | [[Imatge:ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] |
| | [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Una altra imatge aèria]] | | [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Una altra imatge aèria]] |
| − | [[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]]
| |
| − | [[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]]
| |
| − | [[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]
| |
| | | | |
| | La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres. | | La '''Ciutadella''' és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres. |
| Línia 13: |
Línia 10: |
| | | | |
| | ==La fortalesa== | | ==La fortalesa== |
| | + | [[Imatge:PORTA CIUTADELLA.jpg|350px|thumb|dreta|Porta de la Ciutadella]] |
| | + | [[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la porta]] |
| | | | |
| | El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m. | | El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m. |
| Línia 26: |
Línia 25: |
| | | | |
| | ==L'interior== | | ==L'interior== |
| | + | [[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]] |
| | A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars. | | A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars. |
| | | | |
Revisió de 16:21, 6 jul 2009
La Ciutadella és una fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres.
El subsòl del recinte és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana
(edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles,
finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
La fortalesa
Imatge antiga de la porta
El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre i s'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m.
Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard ha desaparegut. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.
Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet.
El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària, i la seva estructura presenta referències als arcs triomfals clàssics. Al nord hi ha la porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.
En diferents punts del monument s'observen trets arquitectònics que difereixen de la disposició original projectada i que són fruit de les reformes i modificacions sofertes per la fortificació al llarg de la seva existència com a tal.
L'interior
Zona medieval de la Ciutadella
A l'interior de la Ciutadella es conserven restes d'època antiga (barri hel·lenístic, edifici A) i hi ha un important jaciment d'època visigòtica o tardo-romana, de la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles. Finalment, de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.
Història
La Ciutadella reuneix, a part dels valors arquitectònics intrínsecs, unes característiques de document històric únic com a lloc on es registra
l'evolució d'una comunitat humana assentada al mateix indret des de temps molt reculats: engloba la ciutat grega i romana de Rhode, el nucli
visigòtic i la Roses medieval passant per les instal.lacions militars modernes i contemporànies.
1543. Projecte de Luis Pizaño per fortificar la vila de Roses amb obra de terra.
1545. Nova orientació del projecte i canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra.
1553. Incorporació de Calvi als treballs. Projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra.
1642-1645. La Ciutadella adquireix l'aspecte final.
S.XVIII-XIX. La Ciutadella participa en diferents conflictes bèl·lics peninsulars i continentals.
1915. La Ciutadella deixa de ser propietat del Ministeri de Defensa i passa a ser del d'Hisenda. S'inicia un procés que ha de portar a la urbanització
dels terrenys de l'antiga ciutadella.
1927. Enderrocament del baluard de santa Maria.
1961. Declaració de Monument Nacional que garanteix la conservació del monument.
Vídeo d'excavacions a la Ciutadella
Get the Flash Player to see this player.
Fotografia panoràmica
Panoràmica de l'interior de la Ciutadella
Localització
Coordenades
- UTM: X=4679650 Y=514200
- GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
- Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
Mapa
Nivell de protecció
A: Protecció integral.
Objectes de protecció:
- Perímetre emmurallat (cortines, baluards, fossos, glacis, guàrdies i contraguàrdies, etc.)
- Entorn immediat a la fortificació.
- Recinte de la vila i diferents edificis conservats a l'interior.
- Subsòl de tot el recinte.
Les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella tenen la declaració de Conjunt Històricoartístico segons el Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
Bibliografia
- Diversos articles (2000)- Cinquenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot
- De la Fuente, P. (1998) - " Les fortificacions reials del golf de Roses en època moderna", Col·lecció Papers de Recerca, 3, Roses.
- D.A. (1994) - "Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX", Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, p.376-449.
- De la Fuente, P. (1994) - "La fortalesa de Roses i els enginyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714)", A.I.E.E., núm. 27, Figueres, p.118-148.
- De la Fuente, P. (1993) - "La fortalesa renaixentista de Roses: la intervenció de l'enginyer Calvi. Assaig sobre els projectes, les obres i les realitzacions i estudi valoratiu de les tècniques constructives", Premis de Recerca "Costa Brava". (Inèdit).
- Díaz Romanyach, N. (1991) - "Roses, una vila amb història", Roses.
- VVAA (1989) - "La Ciutadella de Roses", A.I.E.E., núm. 22, Figueres, p.329-341.
- Baig, M. (1988) - "La vila de Roses en els segles XVI-XVII", A.I.E.E., núm.21, Figueres, p.135-206.
- Badia, J. (1981) - "L'arquitectura medieval de l'Empordà", Vol. IIB (Alt Empordà), Girona, p.236-238.
- Ainaud, J. (1965) - "La plaza fuerte de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
- Sanz Roca, J. (1965) - "La Ciudadela de Rosas", Revista de Gerona, núm.31
- BIC - Declaració de Conjunt Històricoartístico al format per les ruïnes del monestir de Santa Maria, la Ciutadella i els seus glacis, i uns terrenys al voltant de la Ciutadella segons Decret 401/1961, del 22 de febrer de 1961 (BOE 8-3-61), R-I-53-0029.
Enllaços interns
Enllaços externs
