|
|
Monestir de Santa Maria de Roses: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (27 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la ciutat de Rodes, a l'antic comtat d'Empúries, i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]].
| + | [[Imatge:Monestirsantamaria.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del Monestir de Santa Maria]] |
| | | | |
| | + | El '''monestir''' romànic benedictí de [[Església de Sta. Maria (s.XI)|Santa Maria de Roses]] es va fundar sobre les restes de la colònia grega de Rodhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una petita basílica paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt. |
| | + | |
| | + | Al sud de l’església es conserven les restes del claustre del monestir, molt malmeses. Les estances monacals -cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmurallat, del qual es conserva una torre circular i bona part dels murs. |
| | | | |
| | ==Història== | | ==Història== |
| − | En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardoromana es fundarà una nova vila. | + | [[Imatge:Monestirsantamariafrontal.JPG|350px|thumb|dreta|Entrada del Monestir de Santa Maria]] |
| | + | [[Imatge:Esglesia_ciutad.jpg|350px|thumb|dreta|Església de Santa Maria]] |
| | + | [[Imatge:Concert esgles ciuta.jpg|350px|thumb|dreta|Concert a l'interior de l'església]] |
| | + | |
| | + | En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila. |
| | | | |
| | La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana. | | La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana. |
| | | | |
| − | El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, a partir de mitjan segle X. | + | El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, l'any 960. El primer abat serà Lunesi. |
| | + | |
| | + | En els anys posteriors a la seva fundació, el comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, van incrementar molt el patrimoni i poder del monestir, amb nombrosos béns i drets de pesca. El monestir tenia l'estatus d'església pròpia dels comtes d'Empúries, com a propietat particular. |
| | | | |
| | El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu. | | El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu. |
| Línia 14: |
Línia 23: |
| | | | |
| | En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions | | En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions |
| | + | |
| | + | La vida al monestir transcorrerà plàcida fins que, el 1285, Felip l'Ardit aconsegueix la vila fortificada de Roses i la utilitza com a base d'operacions. |
| | + | |
| | + | <blockquote>Des d'aquesta badia va partir el rei Pere III a la conquesta de Sardenya. A causa de la importància que adquirí la plaça, la seva jurisdicció fou motiu de discòrdia entre el comte d'Empúries i els abats.<ref>"L'Alt Empordà". Guies Comarcals Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic</ref></blockquote> |
| | + | |
| | + | Al segle XV el monestir inicià la decadència que culminarà l'any 1592 quan per ordre de Climent VIII passarà a dependre de Santa Maria d'Amer. L'església abacial serà destruïda en part durant la [[Guerra Gran]] i abandonada el 1795, entrant en un estat de degradació. |
| | + | |
| | + | Als anys 60, es va reconstruir l'absis central, la façana occidental i el mur sud de l'església. |
| | | | |
| | | | |
| | ==L'església de Santa Maria== | | ==L'església de Santa Maria== |
| − | L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Magrígul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Els mateixos pirates van atacar també l'església, que al segle X seria recontruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona. | + | L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de [[Madrigul]], a la vall de [[Montjoi]], destruït pels pirates sarraïns. Al segle X, l'església seria reconstruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona. |
| | | | |
| − | L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944, el comte Guasfred d’Empúries, Peralada i Rosselló la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte en aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic. | + | L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944 apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís d'Ultramar, on es confirma la cessió de la cel.la de ''Sanctae Mariae in Rotas cum adjacentiis'' a favor de [[Sant Pere de Rodes]]. Va ser el [[comte Gausfred]] d’Empúries, Peralada i Rosselló qui la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte durant aquests anys, l'església era el que s'anomena una ''església pròpia'': aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic. |
| | | | |
| | <blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat. | | <blockquote><poem>Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat. |
| Línia 35: |
Línia 52: |
| | (..............) | | (..............) |
| | | | |
| − | La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus. <ref>“La Ciutadella de Roses”. C. Díaz, H. Palou, AM Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote> | + | La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus.<ref>"La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. Quaderns de la Revista De Girona.</ref></poem></blockquote> |
| | | | |
| − | L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. L'absis central és de grans dimensions i està restaurat. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. La portada principal també ha estat restaurada. | + | Santa Maria va esdevenir independent quan es va convertir en monestir, l'any 960, amb [[Lunesi]] com a abat. |
| | + | |
| | + | ==Arquitectura== |
| | + | L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard. |
| | + | |
| | + | L'absis central és de grans dimensions. Va ser restaurat als anys 1960. Té un fris de dues arcuacions cegues entre lesenes i una finestra gran de doble esqueixada al centre. L'hemicicle interior s'ha decorat amb fornícules formades per arcs de mig punt adossats, sobre columnes semicilíndriques. Les petites absidioles, en canvi, no tenen decoració. L'absidiola sud té encastat el fragment d'un absis que formava part del temple més primitiu. |
| | + | |
| | + | La portada principal, a la façana oest, també ha estat restaurada. Datada als segles XII-XIII, és molt senzilla i la formen tres arcs en gradació, una llinda rectangular, un timpà llis i una motllura de secció incurvada, que ressegueix la part superior de la llinda. |
| | | | |
| | En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós. | | En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós. |
| − | A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. | + | A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. Hi havia dues portes més que comunicaven el temple amb el claustre. Del campanar de la torre, que s'alçava sobre la nau lateral a la banda nord de l'església, en queden pocs vestigis. |
| | + | |
| | + | El claustre era petit i de planta rectangular. Era al sud de l'església. Se'n conserven unes poques filades del basament que sostenia les arcades del porxo i, al centre del claustre, hi ha una cisterna. Es poden veure també restes dels murs de fortificació del monestir. Les més destacades són un llenç al sud amb filades d'''opus spicatum'' i una torre cilíndrica al sud-oest, molt posterior a l'antic recinte. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Notes== |
| | + | <references/> |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | * '''UTM''': X=4679650 Y=514200 | + | * '''UTM''': X= 514200 Y= 4679650 |
| | * '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E | | * '''GPS''': 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E |
| | * '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588 | | * '''Decimals''': Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588 |
| − |
| |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| | <googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large"> | | <googlemap version="0.9" lat="42.26892758201216" lon="3.172187976210588" width="350" height="350" controls="large"> |
| | 42.26892758201216, 3.172187976210588 | | 42.26892758201216, 3.172187976210588 |
| − | Ciutadella de Roses
| + | Monestir de Santa Maria |
| | </googlemap> | | </googlemap> |
| | | | |
| − |
| |
| − | ==Notes==
| |
| − |
| |
| − | <references/>
| |
| | | | |
| | ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
Revisió de 11:49, 18 maig 2018
 Vista general del Monestir de Santa Maria El monestir romànic benedictí de Santa Maria de Roses es va fundar sobre les restes de la colònia grega de Rodhe i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la Ciutadella. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una petita basílica paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt.
Al sud de l’església es conserven les restes del claustre del monestir, molt malmeses. Les estances monacals -cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmurallat, del qual es conserva una torre circular i bona part dels murs.
 Entrada del Monestir de Santa Maria  Concert a l'interior de l'església En el decurs dels anys previs a la conquesta carolíngia, la població de Roses acusa la inestabilitat del pas de les tropes musulmanes. Les escasses traces d’hàbitat a l’època es localitzen disperses pel territori muntanyenc. La pau que restabliran els exèrcits de Carlemany a la zona, cap la fi del segle VIII, permetrà que es reestructuri la societat, s’organitzi l’administració i es recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.
La vella basílica romana servirà com a fonament per a construir una nova església, gràcies a la voluntat del comte Sunyer I de Barcelona i del clergue Argibard. Aquest acte es recull en una inscripció gravada en el revers de l’ara paleocristiana.
El clergat serà el principal impulsor de la recuperació del territori, en especial els monjos benedictins que, amb el suport dels comtes emporitans, fundaran el monestir de Santa Maria al voltant de l’església, l'any 960. El primer abat serà Lunesi.
En els anys posteriors a la seva fundació, el comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d'Elna, van incrementar molt el patrimoni i poder del monestir, amb nombrosos béns i drets de pesca. El monestir tenia l'estatus d'església pròpia dels comtes d'Empúries, com a propietat particular.
El monestir actuarà com a element aglutinador d’una població que es fundarà prop seu. Tant el recinte monacal com la vila s’envoltaran de muralles. L’urbanisme de la vila s’ordenarà sobre uns eixos perpendiculars, coneguts com el carrer de la Creu.
La població viurà abocada al mar i a les activitats agrícoles i ramaderes, immersa en una nova realitat administrativa, la dels comtats carolingis. Roses s’inscriurà en el comtat de Peralada, el comitatus o pagus Petralatense o Tononense.
En el darrer quart del segle XI, cent anys després de la fundació, la comunitat benedictina aixecarà una nova església i ampliarà les dependències monacals, construint damunt mateix de les anteriors edificacions
La vida al monestir transcorrerà plàcida fins que, el 1285, Felip l'Ardit aconsegueix la vila fortificada de Roses i la utilitza com a base d'operacions.
Des d'aquesta badia va partir el rei Pere III a la conquesta de Sardenya. A causa de la importància que adquirí la plaça, la seva jurisdicció fou motiu de discòrdia entre el comte d'Empúries i els abats.[1]
Al segle XV el monestir inicià la decadència que culminarà l'any 1592 quan per ordre de Climent VIII passarà a dependre de Santa Maria d'Amer. L'església abacial serà destruïda en part durant la Guerra Gran i abandonada el 1795, entrant en un estat de degradació.
Als anys 60, es va reconstruir l'absis central, la façana occidental i el mur sud de l'església.
L'església de Santa Maria[modifica]
L'església es deia originalment Santa Maria de Rodes i havia estat construïda sobre un temple paleocristià al turó de Santa Maria, el punt més alt de la ciutat. Va ser fundada entre finals del segle VIII i principis del IX per monjos que fugien del monestir de Madrigul, a la vall de Montjoi, destruït pels pirates sarraïns. Al segle X, l'església seria reconstruïda gràcies al suport de Sunyer I, comte de Barcelona.
L'església sempre va tenir vida monacal. L'any 944 apareix documentada per primera vegada en un precepte del rei Lluís d'Ultramar, on es confirma la cessió de la cel.la de Sanctae Mariae in Rotas cum adjacentiis a favor de Sant Pere de Rodes. Va ser el comte Gausfred d’Empúries, Peralada i Rosselló qui la va donar al monestir de Sant Pere de Rodes però pocs anys després, el 948, ja no apareix com a possessió de Sant Pere. Excepte durant aquests anys, l'església era el que s'anomena una església pròpia: aquelles que els nobles i les potestats podien erigir en els seus dominis, deslligades, en part, del poder eclesiàstic.
Formant parc d’un arc toral de la nau central del temple romànic del segle XI, amb la funció d’un simple element de construcció, es localitzaren, el 1938, uns fragments corresponents a una ara cristiana en marbre. Aquella ara havia estat aprofitada amb anterioritat per a escriure en el seu revers un text commemoratiu. El text, situat vers els anys 950-954, fa memòria del comte Sunyer de Barcelona, aleshores, difunt, que per amor a Dèu s’havia allunyat de la vida del món i, disposant el seu lloc d’enterrament, va manar refer, des dels fonaments, l’església anònima que refereix. Va encarregar tenir cura d’aquesta tasca a la seva muller i als seus fills, i que elegissin la persona més adient per a portar la feina a bon fi. Finalment, el sacerdot Argibad, conductor de l’obra, dóna l’encàrrec per acabat.
La localització de la inscripció ha fet suposar que l’ara pogués pertànyer al mateix lloc de culte però en època paleocristiana.
Així mateix –si, com sembla, el text fa referència a la pròpia Santa Maria- ens documenta l’estat en què cap a mitjan segle X es trobava l’església, i també ens permet fer el recompte del nombre mínim de construccions religioses altmedievals a l’indret on avui hi ha les restes de l’abadia benedictina de Santa Maria:
l’església pròpia de Gausfred,
la refeta des dels fonaments per Sunyer,
i la construcció del temple romànic consagrat al segle XI.
(..............)
La darrera construcció és l’església romànica d’estil romànic llombard, les restes refetes de la qual són les que avui es mantenen dempeus.[2]
Santa Maria va esdevenir independent quan es va convertir en monestir, l'any 960, amb Lunesi com a abat.
L’església de santa Maria és de planta basilical, de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars. La coberta de la nau central era de volta de canó però avui ja no existeix. De les naus laterals només es conserva parcialment la coberta en forma de quart de cercle. A la capçalera i a les parets de les naus laterals hi ha les típiques lesenes i arcuacions del romànic llombard.
L'absis central és de grans dimensions. Va ser restaurat als anys 1960. Té un fris de dues arcuacions cegues entre lesenes i una finestra gran de doble esqueixada al centre. L'hemicicle interior s'ha decorat amb fornícules formades per arcs de mig punt adossats, sobre columnes semicilíndriques. Les petites absidioles, en canvi, no tenen decoració. L'absidiola sud té encastat el fragment d'un absis que formava part del temple més primitiu.
La portada principal, a la façana oest, també ha estat restaurada. Datada als segles XII-XIII, és molt senzilla i la formen tres arcs en gradació, una llinda rectangular, un timpà llis i una motllura de secció incurvada, que ressegueix la part superior de la llinda.
En un angle de la nau lateral de ponent es pot veure un fragment del paviment original, amb lloses de color blanquinós.
A la banda de migdia hi ha restes de l'antic claustre i part de la muralla que envoltava el monestir. Hi havia dues portes més que comunicaven el temple amb el claustre. Del campanar de la torre, que s'alçava sobre la nau lateral a la banda nord de l'església, en queden pocs vestigis.
El claustre era petit i de planta rectangular. Era al sud de l'església. Se'n conserven unes poques filades del basament que sostenia les arcades del porxo i, al centre del claustre, hi ha una cisterna. Es poden veure també restes dels murs de fortificació del monestir. Les més destacades són un llenç al sud amb filades d'opus spicatum i una torre cilíndrica al sud-oest, molt posterior a l'antic recinte.
- ↑ "L'Alt Empordà". Guies Comarcals Catalunya Romànica. Ed. Pòrtic
- ↑ "La Ciutadella de Roses". C. Díaz, H. Palou, A. M. Puig. Quaderns de la Revista De Girona.
- UTM: X= 514200 Y= 4679650
- GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
- Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588
Enllaços externs[modifica]
|
