Resultats de la cerca

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

[[Imatge: Narcis Guerra.jpg|350px|thumb|dreta|Narcís Guerra Ballesta/AMR]] ...Enrica Marés Inglès amb qui tingué dos fills: En Francesc i l'[[Esteve Guerra Marés|Esteve]]. El primer fou empleat de banca i el segon comerciant. Aque

...oan Denclar i Dolors Mainegre, natural de Vilajuïga. Es casà a Roses amb la rosinca [[Teresa Mallol Vicens]] (1882) i va tenir dos fills: en Narcís (1 ...de productes com els salaons (sardines, anxova, arengades), l'oli, el vi i la mel.

...atmosfèrica i altres variables meteorològiques que s'utilitzen tant per la previsió del temps i com per estudis de clima. ...eríode de més de 30 anys només va deixar de registrar dades durant la [[Guerra Civil]], entre juliol de 1936 i l'agost de 1939.

...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: ...fou acceptada i confirmada en la sessió del 9/4/1936, darrera sessió de la legislatura. <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 1

...sebi Trull i Magdalena Denclar i els materns Joaquim Escatllar (Banyuls de la Marenda) i Teresa Pau, natural de Besalú. Es casà amb Maria Cardoner Pér Seguint la tradició familiar, Benet Trull fou confiter <ref>Existeix un receptari seu

[[Imatge: Banys planol.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR)]] [[Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb|dreta|Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)]]

...röen. Es casà amb Pilar Roquet Vilar i tingueren dues filles, la Carme i la Teresa. ...t culturals com polítiques. Tot i així, no és fins a la proclamació de la Segona República que entra al consistori. Del buidatge dels llibres dels p

...l'empatia són actituds indispensables per jugar a escacs i que defineixen la personalitat de Benet Vigo. ...en coneguts pels de can Sibina. Fins als tretze anys va anar a l'escola de la vila i quan acabà els estudis, va començar a treballar al camp i de barbe

...ons petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...ebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar a

...ar durant molts anys a la botiga del pòsit de pescadors, coneguda com a [[la Cooperativa]]. ...patidora. Sempre resava per tothom, i a tota hora estava a disposició de la gent, tant dels familiars, com dels amics i dels treballadors.

...r, abans de la guerra, i van tenir dos fills, un noi i una noia. Durant la guerra va anar al front de l'Ebre. ...is de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

[[Imatge:Coballoba1.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Palou dins la cova a l'entorn dels anys 80.]] ...balloba2.jpg|350px|thumb|dreta| Bresques del buc que hi ha a l'interior de la cova.]]

[[Imatge: Esteve_Guerra_Mares.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Guerra Marés /AMR]] ...u pare, que fou alcalde, però també tingué un cosí regidor, [[Francesc Guerra Trull]].

...5288_reixach.jpg|350px|thumb|dreta|Carretera a l'altura del Salatar durant la segona dècada del segle XX /AMR]] ...n esdeveniment cabdal per l'economia empordanesa, fortament delmada per la guerra civil (1833-1840) i les fortes sequeres que tingueren lloc durant aquella p

...m el seu pare, [[Francesc Huguet Ferrer]], que fou regidor o bé l'avi de la seva dona, [[Pere Cusí i Marés]], que fou alcalde i regidor. També fou o ...documents inclouen llistes dels membres afiliats al Movimiento.</ref>, de la qual fou cap local fins l'1 de juny de 1970 <ref> AMR, Fons Falange, Llibre

...Sunyer_alzamiento.jpg|350px|thumb|dreta|Francesc Sunyer entre els caps de la insurrecció federal/BNE]] ...caricatura_sunyer.jpg|350px|thumb|dreta|Caricatura publicada a la revista La Flaca el 1869]]

...tre els diaris on escrivia s'hi troba La Lucha, mencionat a la cançó com La Hucha</ref>, va ser també dels principals dirigents del BRA (Bloc Republic ...m es refereix la cançó, en un vaixell ancorat al port de Barcelona, vora la caserna de les Drassanes. El vaixell presó al que va ser recluït va ser e

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

...temps, es va tornar a casar i, amb el seu marit, van continuar treballant la terra. ..."Ens posaven el rentador al cap i cap a dalt", recorda. Després, estenien la roba i parlaven. Era el lloc on es feien confidències, es deien secrets, u

...haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...livars]]. Per ells, els anys més feliços han estat els anys que anaven a la finca de Canyelles, on treballaven, però també es banyaven després de di

...ny 1908. El seu pare era peó d'obres públiques i la caseta on va néixer la senyora Felipa, destinada als treballadors, encara es manté i és el símb ...r dos fills. El seu marit va navegar per molts llocs. Tenia dues passions: la cuina, que li agradava molt i, segons diuen, ha estat una gran cuinera, i e

[[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]] ...ra|gegants de Roses]] que porten el seu nom</ref> i l'Agustí. Per part de la seva dona, que era germana amb Clara Llorens, fou cunyat de [[Joan Flaquer

...1911. El seu pare es dedicava a les feines de pagès i també a la pesca. La seva mare venia verdura al mercat i el seu marit va ser pescador, nascut al ...el Canàrias: tothom tenia molta por i va anar a refugiar-se a dintre de [[la Ciutadella]]. En aquell moment tenien una filla d'un mes.

...a la pagesia. Eren agricultors i pastors, i el seu pare treballà a [[can Guerra]]. ...forner a Portbou, al Pont del Príncep i a Sant Joan les Fonts. Passada la guerra, va treballar durant un temps a [[can Cusí]].

...Marsellesa_clave.jpg|350px|thumb|dreta|Partitura d'Anselm Clavé / Fons de la Societat Coral Erato]] ...lesa''' és una composició musical d'origen militar i un dels símbols de la Revolució Francesa. Després de més de dos segles aquesta marxa ha esdevi

...es troba a les instal·lacions del port, però durant molt temps va tenir la seva seu al [[carrer de Sant Elm]], a un pis de primera planta, adequat per ...omés tres anys, i la seva àvia, que vivia amb ells, es va fer càrrec de la família. En Fernando va anar a l’[[escola del Pòsit de pescadors]], on

...es de protecció oficial i que donen fe de l’increment de la població i la necessitat de crear unes noves cases amb una certa qualitat. ...ue ho deixés per poder-se dedicar només a les feines de casa. Acabada la guerra, es va casar amb en [[Salvador Buscarons Berta]], que era patró i motorist

...: Gregorio-Segovia-Perez-191.jpg|350px|thumb|dreta| Gregori Segovia durant la sessió de retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...e. No hi havia petroli i no et guanyaves la vida. A més, si volies anar a la pesca havies d’anar amb fuel, que és molt dens i s’havia d’escalfar.

...van morir. Recorda que en aquell accident van morir dos pares i dos fills: la barca va tombar i van ser arrossegats fins a l'Escala, on els van trobar di ...ls, dos nois i ella, que aleshores tenia només set anys. Potser per això la Teresa no va anar gaire temps a l'escola.

...a fins als 14 anys. Després va treballar de paleta fins que va arribar la guerra. ...n vida, mossèn Miquel. Precisament, la rectoria era una casa propietat de la família d’en Narcís, que els sacerdots tenien llogada.

...lusia'''. En Fernando és un d’aquests treballadors vinculats al món de la construcció que residia en un d’aquells pisos que ara pertanyen a l’ob ...una altra finca, propietat de Don Andrés Sánchez, al terme municipal de la Chuscarra de Segura. Va anar a l’escola a Puente de Génave, localitat pr

...aigua corrent només hem d’obrir l’aixeta de casa, però a Roses, quan la Teresa era jove, no totes les cases en tenien. ...l’Enxanxe, recorda que encara havien de rentar la roba amb l’aigua de la font.

...’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clarin. ...l seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la vida, ja que tal com havien vaticinat hi van haver moltes baixes.

...ill de can Mamet''', perquè segons deien, l'avi d'ella sempre que anava a la vinya duia una mena de càntir que anomenaven mamet, i per això li van pos ...9. Quan només tenia deu mesos, el seu pare va morir, i dos anys més tard la seva mare es va casar amb el germà gran de qui havia estat el seu home, qu

...van posar a una caixa i el van donar per mort. En aquell moment va entrar la Magdalena de can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un ...del Pòsit de Pescadors]] i un any després començà a pescar a la barca La Rosa de l’Empordà.

...xanta anys després, continuen estant l’un al costat de l’altra. Però la seva vida no sempre ha estat fàcil. ...icà a la pesca; anava en una barca d’arrossegament que es deia Cacatua. La Maria havia anat a l’escola, però ben aviat va començar a treballar cos

...ro, però sense guanyar res", diu amb un lleu somriure. Quan va arribar la guerra, tenia dos fills. Les van passar magres, van haver de lluitar molt. ...a la quina, sobretot els darrers anys, tot i que ja era molt gran. '''Era la dona més gran de Roses'''.

...sense res. El seu home fou cridat per anar al front i, cap al final de la guerra, va morir a prop de Vic. ...portar. Però la Senyora Maria va continuar treballant i va tirar endavant la seva família. A les nits cosia i al matí anava a collir olives i a l'[[ho

...[[la guerra de Cuba]] va desertar. A casa seva hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...rtava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Joan del Dinere

...de granger a França, a casa d'un capellà. Als tres mesos de néixer ell, la família tornà a Roses. Als deu anys ja anava a pescar. '''Tenien un art d ...c anys que m'han de fer cures diàries, cada dia de l'any, per culpa de la guerra”. Va estar un any a l'hospital i quan va tornar va començar a treballar

...afortunada perquè ella no va passar mai gana. Es va casar després de la guerra i '''el 1964 va venir a viure a Roses.''' ...tur marit. Tenia molt bona planta, feia 1,90 m. Després, ell va anar a la guerra i ella el va esperar. Quan va tornar es van casar. El seu home era sabater.

...pescadors i feien la processó pel poble”. També de ben petita anava a la [[plaça de Catalunya]] a jugar amb les seves amigues, i quan va ser més g ...inats. Després, el negoci va continuar com a botiga de comestibles, però la feina de sastre es va deixar de fer.

...tradicions que s'han anat transformant, com la [[processó de Corpus]], en la qual diu que participava tot el poble i que era un dia d'unió entre tots. ...a grans records, sobretot de l'Església, que és el que més li agrada de la vila.

...per motius familiars la família era a França quan ell va néixer. Sobre la seva educació, comenta que només va anar dos mesos a una escola de pàrvu ...s va començar a treballar a les feines del camp, i als dinou, durant la [[Guerra Civil

...la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vingué a la població empordanesa cap a l'any 1921, quan ella tenia només un any i mig ...ts, en Joan i en Salvador. Anys més tard, va anar a aprendre a cosir a ca la Tereseta Mallol i durant un temps hi va treballar.

...resmall. Anaven amb una barca petita i feien la pesca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temp ...d'ensenyar els altres. Perquè, escolta, era una pena, en aquella època, la poca instrucció que hi havia. [...] Un vuitanta per cent dels joves no sab

...idal, ja que era l'única dona amb aquest nom que hi havia a la població. La seva família, els de [[Can Farriol]], eren pescadors, tot i que, com molts ...àstima haver de deixar els estudis, ja que li agradaven molt. Recorda que la mestra va fer tot el possible perquè continués. “Doña Marina va venir

...a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i va fer de transportista. Ella treballava a casa d' ...e va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.

...arien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[can Palós]], va quedar vídua quan tenia 26 anys, ...ursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses, cent vides, mil històries 1903/1918". Ajuntament de Ro