Resultats de la cerca

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
  • ...mbre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de ...Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.
    7 KB (1.121 paraules) - 10:54, 21 abr 2016
  • ...cades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. ...lgunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre ''Roses o a la recerca de la zona grisa'' els resumeix:
    5 KB (825 paraules) - 12:19, 24 jul 2015
  • ...a en rotllana tot seguint el compàs que marca la música de la cobla. És el ball nacional de Catalunya. ...t la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil.
    5 KB (851 paraules) - 21:22, 23 maig 2012
  • [[Fitxer:19771997.jpeg|350px|thumb|dreta|Moviments sísmics a Catalunya en el periode 1977 - 1997]] ...e terratrèmols que, molt probablement, es poden haver sentit a Roses (amb el lloc de l’epicentre i/o zones on es registraren moviments):
    3 KB (578 paraules) - 17:12, 25 gen 2012
  • ...motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però tam ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era
    4 KB (643 paraules) - 11:11, 11 març 2014
  • ...t amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant Camp de treballs forçats utilitzat durant la guerra civil i el principi de la postguerra.
    4 KB (754 paraules) - 13:27, 7 nov 2013
  • ...reforma que segurament va eliminar les antigues construccions que ocupaven el pla per aprofitar-ne les pedres. Aquestes antigues estructures eren conegu ...riors ja que hi ha notícies d’una altra greu epidèmia l’any 1588, en el que la Vila de Roses va haver-ne de lamentar greus conseqüències.
    3 KB (461 paraules) - 17:40, 2 set 2009
  • ...n el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, adaptant-se al terreny, construïda a base de pilars de suport d’una est El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció
    1 KB (203 paraules) - 19:11, 25 ago 2009
  • ...aquàtic que freqüenta més les llacunes i estanys dels aiguamolls que el mar. És un capbussador molt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-l ...ada com dues orelles quan està agitat. Té un coll llarg i esvelt blanc i el bec d'un color rosat pàl•lid (a l'hivern).
    1 KB (170 paraules) - 11:20, 14 juny 2014
  • És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...les, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.
    742 B (117 paraules) - 20:32, 28 ago 2009
  • <div id="CA" style="display:inline;">El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platj ...diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge
    6 KB (1.007 paraules) - 09:19, 8 jul 2021
  • ....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...r que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]].
    2 KB (355 paraules) - 23:46, 1 set 2009
  • Fitxer:Camp presoners pelosa.jpg
    ...stes. Explicava que en aquella època (1938) només s'hi podia accedir per mar. Seria bo tenir més informació o testimonis.
    (2.340 × 1.700 (2,61 MB)) - 17:18, 7 set 2009
  • ...at dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...franja de paviment fet amb rajoles envolta el dipòsit que conserva encara el tap original.
    10 KB (1.707 paraules) - 11:48, 15 juny 2022
  • Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua. Mida fins a 59 cm, és en general robust, té el plomatge fosc, la cua curta i una característica taca blanca a les ales.
    815 B (137 paraules) - 19:03, 2 set 2009
  • De dia a mar obert volant molt arran de l’aigua, a vegades sembla que camini sobre la És l’ocell marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la c
    885 B (144 paraules) - 21:14, 26 gen 2011
  • A uns 350 metres del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del ...adossat i retallat a la roca, aquest espai correspon a una planta baixa. El primer pis ja estaria fet d’obra tot i que no se’n conserva res, només
    3 KB (482 paraules) - 21:17, 26 gen 2011
  • ...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. ...or blanc i amb el cap i les parts superiors negres, el cap i coll robust i el bec comprimit.
    772 B (131 paraules) - 16:42, 3 set 2009
  • Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb vents forts es v .... El bec llarg i negra té la punta groga, té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.
    942 B (157 paraules) - 18:36, 3 set 2009
  • ...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...l dors de les ales gris (o argentat) amb les puntes negres i punts blancs. El bec de l'adult és grog amb una taca vermella a la punta.
    1 KB (214 paraules) - 11:08, 14 juny 2014
  • ...a. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per l’escultor [http:/ ...nt la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescadors 29-VI-1990" ho recorda.
    2 KB (285 paraules) - 19:42, 20 juny 2016
  • * Gla de mar (''Balanus perforatus'') [[Categoria: El medi marí]]
    837 B (112 paraules) - 18:14, 25 set 2009
  • [[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] * Orella de mar (''Haliotis lamellosa'') o sabateta de mar, la closca també s'anomena sabateta del nen Jesús
    1 KB (145 paraules) - 21:11, 22 feb 2016
  • Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependè ...er construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïll
    3 KB (570 paraules) - 11:25, 8 maig 2012
  • ..."CA" style="display:inline;">L''''església de Santa Maria de Roses''' és el temple de la parròquia de la vila de Roses, d'estil neoclàssic, situat a ...el Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. A
    19 KB (3.292 paraules) - 08:34, 16 ago 2022
  • [[Categoria:El turisme]] ...es d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerci
    3 KB (538 paraules) - 11:16, 4 nov 2022
  • ...programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente''<ref> Soria Badia, Enric: Coder
    8 KB (1.258 paraules) - 09:18, 8 jul 2021
  • ...xample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes. El propietari, Josep Rahola Berga, fou un destacat membre de la burgesia comer
    6 KB (979 paraules) - 18:51, 13 maig 2020
  • ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar. ...Francesc Cambó, amb la filla dels Mallol, la Mercè, amb qui es va casar el 1945 a Buenos Aires.
    8 KB (1.365 paraules) - 19:19, 12 maig 2020
  • ...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX. ...amental de poc relleu acabat en unes mènsules que emulen capitells. Entre el pis i la galeria superior hi ha un relleu amb sanefes florals. La composici
    6 KB (1.059 paraules) - 19:03, 12 maig 2020
  • ...' és una obra de l’arquitecte Joan Marés i Marés i es troba davant de mar. Aquesta casa forma part de l’eixample que a finals del segle XIX, princi ...cació de planta baixa de caràcter eclèctic. La façana està encarada a mar i la porta principal està lleugerament descentrada respecte l’amplada to
    2 KB (369 paraules) - 12:51, 13 des 2021
  • ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral. ...aritats ja que n’hi ha un que agrupa les dues obertures de l’esquerra. El balcó que es situa sobre l’entrada està suportat per dues mènsules.
    6 KB (1.095 paraules) - 19:31, 12 maig 2020
  • ...a vida nocturna i, per això, es veu habitualment a les carreteres de nit. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la pre ...l pel d'un vermell marronós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.
    1 KB (229 paraules) - 13:56, 21 set 2009
  • ...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] ...es cases del passeig formen un conjunt homogeni de construccions davant de mar.
    3 KB (558 paraules) - 12:38, 12 oct 2016
  • També anomenada grota o eriçó de mar. [[Categoria: El medi marí]]
    663 B (101 paraules) - 17:31, 24 set 2009
  • [[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.
    799 B (130 paraules) - 21:39, 17 nov 2010
  • * Ventall de mar (''Udotea petiolata'') [[Categoria: El medi marí]]
    856 B (116 paraules) - 18:29, 25 set 2009
  • També anomenat cap-roig o polla de mar. ...re els 10 i 500 m. És més aviat nocturn. Pot arribar a pesar 3 kg, però el és més habitual veure peixos de 1 a 1,5 kg.
    811 B (129 paraules) - 11:24, 14 juny 2014
  • [[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...s dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament es relaxa. L'any 1642 els terços veterans són relle
    4 KB (729 paraules) - 15:19, 1 maig 2010
  • ...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí * L’únic color admès en els parament de façana és el blanc.
    1 KB (217 paraules) - 19:37, 12 maig 2020
  • [[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...stat de mar. A l’extrem oposat, al nord, hi havia la [[Porta de Terra]]. El portal és d’estil renaixentista i s’inspira en models clàssics. Una b
    538 B (94 paraules) - 19:16, 9 maig 2010
  • ...s el que es troba a l’extrem SW de la [[Ciutadella]], situat davant del mar. La reconstrucció que s’ha fet permet veure les troneres descobertes des
    548 B (87 paraules) - 18:07, 9 maig 2010
  • [[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...la vila medieval. Al seu lloc es va arranjar un jardí, que es coneix amb el nom de [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del Governador]]. Per la
    5 KB (818 paraules) - 20:29, 22 maig 2011
  • ...i una drassana. El port disposava d’un moll i una torre, ja construïts el 1311. Les '''muralles medievals''' encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, que té origen en època mediev
    5 KB (738 paraules) - 12:24, 8 feb 2011
  • ...llenços del costat de mar i la construcció de la [[Ciutadella]], al XVI, el dels costat oest i nord.
    549 B (90 paraules) - 13:59, 29 des 2011
  • ...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. ...ixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.
    2 KB (389 paraules) - 18:03, 29 oct 2014
  • ...ig, que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures. El matrimoni tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar
    1 KB (237 paraules) - 08:56, 17 juny 2021
  • .... Hi ha una platja molt rocosa. L'aigua és cristal·lina i molt profunda. El fons també és molt rocós. ...més del restaurant del càmping també s'hi troba el famós restaurant [[el Bulli]].
    722 B (127 paraules) - 11:17, 1 juny 2021
  • [[Fitxer:creuercanarias.jpg|350px|thumb|dreta|Creuer Canarias]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[ ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.
    11 KB (1.890 paraules) - 13:30, 1 oct 2015
  • ...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...internacional, organizado también por el club de Ajedrez de Barcelona, en el que tomarán parte los maestros extranjeros Flohr, Grob, Reilly, Koltanowsk
    1 KB (166 paraules) - 13:58, 22 jul 2010
  • ==El conflicte== ...amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.
    4 KB (607 paraules) - 20:53, 8 març 2011
  • ...tava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Roses]] en els últims cent anys. ...pràctica quotidiana, l'experiència. Des de la mateixa manera de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dir
    14 KB (2.492 paraules) - 18:33, 30 març 2016
  • ...s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...cit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar
    2 KB (364 paraules) - 19:36, 25 abr 2012
  • ...ona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "teixit social". ...e socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democràtic]]. No sabem pràcticament res de les activit
    11 KB (1.759 paraules) - 18:23, 24 oct 2016
  • ...ines, superant inclús en alguns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona. ...i emmagatzemant tot tipus d'organismes marins i estris relacionats amb la mar, així com nombroses peces arqueològiques.
    11 KB (1.851 paraules) - 18:47, 20 ago 2010
  • El Grup de Teatre de Roses (GTR) és una agrupació teatral de la vila fundada ...actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.
    12 KB (2.143 paraules) - 09:05, 16 juny 2022
  • ...Lió, 28.06.1960), Historiador, fou un intel·lectual de primer ordre en el redreçament de Catalunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determin ...de cicerone avançat; passejà i es retrobà amb el territori; navegà amb el Calitjàs, l’esvelt veler de la família, i escoltà i aprengué de la cu
    6 KB (1.004 paraules) - 11:11, 10 juny 2014
  • ...igures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]] ...sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fi
    4 KB (571 paraules) - 11:13, 20 oct 2020
  • [[categoria:El medi marí]] [[categoria:Al mar]]
    2 KB (312 paraules) - 19:30, 27 oct 2014
  • [[Categoria: Al mar]] '''El pòsit de pescadors''' va ésser fundat l'any 1921, i des dels inicis fins
    1 KB (203 paraules) - 13:24, 21 set 2018
  • [[Categoria: Al mar]] [[Categoria: El mar]]
    10 KB (1.760 paraules) - 11:59, 21 abr 2011
  • ...lloguer, de l'anomenada [[Casa de les Marqueses de Llinàs]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Be ...planta borbònica, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos".
    13 KB (2.242 paraules) - 13:02, 28 març 2019
  • [[Imatge:CollRoses-3.jpg‎|350px|thumb|dreta|El Mas Coll des de dalt]] El '''Mas Coll''' és una masia, de les més grans i notables de Roses, docume
    5 KB (826 paraules) - 10:47, 15 set 2020
  • ...nts El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'e
    6 KB (1.018 paraules) - 14:49, 24 feb 2022
  • '''Esteve Soler Espelt''' va néixer a Roses el 26 d'octubre de 1886. Fill de [[Esteve Soler Miot]] i [[Isabel Espelt Paltr ...de la primera reunió a la qual assisteix.</ref> en el que havia d'ésser el darrer Consell Municipal del període bèl•lic, càrrec que mantingué fi
    3 KB (442 paraules) - 11:32, 29 oct 2014
  • [[Categoria:Al mar]] ...que els vaixells eren molt importants pel transport, l'esbarjo i sobretot el comerç per Catalunya i pel món.
    2 KB (269 paraules) - 12:52, 21 abr 2011
  • [[Categoria: El turisme]] ...tituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)
    2 KB (249 paraules) - 12:16, 22 març 2016
  • ...abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom ...s del puig no deixessin d’ocupar totalment l’antic nucli prop del mar. El port seguí funcionant gràcies a les seves excel·lents condicions de fond
    2 KB (381 paraules) - 12:50, 4 maig 2011
  • [[Categoria: el medi marí]] ...it braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses. Té ulls grans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva
    8 KB (1.403 paraules) - 19:53, 20 març 2012
  • [[Categoria: El medi mineral]] ...per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]].
    14 KB (2.496 paraules) - 14:49, 28 des 2011
  • [[Categoria:El medi físic]] ...ants centres turístics com [[Roses]], [[Empuriabrava]], Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .
    13 KB (2.333 paraules) - 21:12, 22 des 2011
  • [[Imatge:Vilajuiga.JPG|350px|thumb|dreta|El castell de Quermançó]] ...es que demostren que un indret ja habitat en època romana i potser abans. El castell de Quermançó ha sofert nombroses destruccions i modificacions des
    10 KB (1.707 paraules) - 21:04, 27 des 2011
  • [[Categoria:El Relleu]] [[Categoria:El medi animal]]
    12 KB (1.997 paraules) - 19:49, 26 des 2011
  • ...uristes al poble que es van anant escampant per diferents zones de accés. El nom “Cadaqués” prové del topònim “Cap de Quers” que vol dir “C ...a]] i [[La vinya|la vinya]]. Aquesta última va enriquir la comarca durant el segle XVIII, però també la va arruïnar quan va arribar la plaga de [[la
    2 KB (439 paraules) - 22:52, 19 des 2011
  • El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És o ...sota la direcció de [[Josep Lluís Laserna]] dos cops per setmana. Durant el curs, de dilluns a divendres, se celebren diversos tallers oberts a tots el
    2 KB (299 paraules) - 20:34, 26 des 2011
  • [[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: Al mar]]
    4 KB (632 paraules) - 13:56, 28 des 2011
  • ...ports nàutics com el Caiac, terrestres com el [[Karting]] i aeris com és el cas del paracaigudisme. ...-savardera, on s'organitzen classes de volteig i excursions que ocupen tot el dia. Així mateix ofereix classes de col·lectives (per mes de 3 persones),
    5 KB (827 paraules) - 12:03, 27 des 2011
  • [[Categoria: El medi animal]] [[Categoria: El medi vegetal]]
    5 KB (789 paraules) - 19:34, 12 maig 2020
  • [[Categoria:Al mar]] ...ent presenten un aspecte de pedra vista. La porta a la façana que dóna a mar és recent al igual que les dues de la paret de llevant. Les obertures orig
    1 KB (233 paraules) - 14:57, 26 gen 2012
  • [[Categoria:Al mar]] [[Categoria:La badia i mar obert]]
    5 KB (751 paraules) - 10:37, 16 maig 2023
  • [[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]
    3 KB (533 paraules) - 09:29, 8 jul 2021
  • ...gants de Roses són [[la Demètria]] i [[en Quimet]], que van ser batejats el dia de Sant Jordi de 1995. Les figures representen un pastor i una sirena p ...[[en Norfeu]] i [[en Meniró]], i quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt impo
    3 KB (553 paraules) - 11:10, 15 set 2021
  • [[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: La badia i mar obert]]
    11 KB (1.989 paraules) - 11:18, 21 abr 2016
  • ...canvis al llarg de la història, que han estat molt importants per a què el poble continuï creixent i millorant. Sobretot, ha canviat des de l'època ...s]], han anat fent una evolució amb el pas del temps fins a arribar a ser el que són avui en dia. L’evolució dels carrers ha anat creixent sobretot
    4 KB (740 paraules) - 13:23, 14 juny 2012
  • ...s’anomenava [[mas Callol]], cognom d’un dels molts amos que va tenir. El terreny del mas estava compost per part de camp, vinya, hort i olivar. El nom de mas Palou fa referència al primer amo conegut d’aquest mas, anome
    5 KB (896 paraules) - 13:35, 12 juny 2012
  • ...ue va causar la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, havent estat el primer policia assassinat per aquesta banda armada. ==17 de març==
    3 KB (542 paraules) - 10:32, 21 març 2012
  • ...protegir el litoral i les terres de l'interior dels perills que venien per mar. És un exemple de masia fortificada d'època moderna. ...i uns 18 metres d'altura. La paret té un gruix aproximat de 1,30 metres. El coronament de la torre és amb merlets esglaonats més o menys conservats.
    3 KB (456 paraules) - 09:36, 25 abr 2023
  • ...és fins a la maduresa que enceta aquesta seva faceta d'escriptor i és en el seu primer llibre [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/3576095 ...da i les costums de la població, com ara el següent fragment, on explica el bullici que generava a la població l'arribada del peix:
    5 KB (761 paraules) - 11:14, 11 març 2014
  • [[Imatge: Festa helenica.jpg|350px|thumb|dreta|El públic aprofità el talús com amfiteatre/ Foto de F. Segarra publicada a Ilustració Catalana] ...ssic. Roses era encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de
    7 KB (1.077 paraules) - 08:54, 20 juny 2014
  • El llibre en que apareix citat el municipi de Roses és [http://www.fundaciocoromines.cat/wp-content/arxius/2 ...falda, plana gentil de l'Empordà, el mar llatí et trobarà d'anyor, com el desterrat la pàtria llunyana. <ref> Pere Coromines, Les Gràcies de l'Empo
    4 KB (676 paraules) - 11:12, 7 maig 2014
  • ...fer arribar [[Projecte de línia de ferrocarril de Roses a Figueres (1900)|el tren a Roses]]. ...y 1915 l'Estat allibera definitivament la Ciutadella del seu ús militar i el cedeix a l'Ajuntament de Roses. A partir d'aquest moment apareixen diferent
    7 KB (1.174 paraules) - 13:10, 27 ago 2014
  • '''Josep Pla Casadevall''' (Palafrugell, 8 de març de 1897-Llofriu, 23 d'abril de 1981) és un dels principals escriptors en ...Pla escriví diversos textos sobre la situació de l'economia i el comerç marítim de Roses i, sobretot, d'exaltació estètica de la bellesa del paisatg
    4 KB (711 paraules) - 09:23, 8 jul 2021
  • ...e tot allò relacionat amb el món cinematogràfic que actualment conforma el fons permanent del [http://www.museudelcinema.cat Museu del Cinema de Giron El format original de la pel·lícula és de 16mm. La cinta es va digitalitzar
    5 KB (749 paraules) - 10:48, 25 juny 2014
  • ...i poeta empordanès que va néixer a Figueres l'any 1902, ciutat on morí el 1968. Fruit de la unió de dues importants famílies empordaneses, va passa ...nt en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot
    6 KB (1.037 paraules) - 11:04, 16 jul 2014
  • '''Carles Pi-Sunyer''' va néixer a Barcelona el 29 de febrer de 1888. Fill del metge rosinc [[Jaume Pi i Sunyer]] i Carolin ...t, l'any 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.
    10 KB (1.698 paraules) - 22:06, 1 oct 2015
  • ...ilitar el desplaçament entre aquestes dues localitats i també potenciar el port comercial de la vila. ...Alvaro de Gándara qui desenvolupà abundant documentació gràfica sobre el traçat<ref> Barris, Josep Maria "Projectes albats" dins Barris, Josep Mari
    6 KB (902 paraules) - 13:08, 27 ago 2014
  • ...a.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...situada a l'actual avinguda de Rhode a l'altura del que abans s'anomenava "el Parque". Va ser enderrocada durant els anys 80 per tal de construir-hi una
    2 KB (303 paraules) - 10:43, 12 set 2014
  • ...a.jpg|350px|thumb|dreta| Casa Pi Calleja a l'entorn del 1970/Autor: Lluís Marés Feliu]] ...situada a l'actual avinguda de Rhode a l'altura del que abans s'anomenava "el Parque". Va ser enderrocada l'octubre de 1982 per tal de construir-hi una a
    2 KB (262 paraules) - 10:45, 12 set 2014
  • ....jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] ...de Rhode a l'altura de l'inici de la plaça Catalunya, a la cantonada amb el carrer [[Josep Cervera Bret|Josep Cervera]]. Va ser enderrocada a finals de
    2 KB (330 paraules) - 10:51, 12 set 2014
  • ...la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref> ...cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de co
    5 KB (812 paraules) - 19:53, 14 març 2016

Vés a (anteriors 100 | següents 100) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).