Resultats de la cerca

...així com també, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i ...r colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.

...part de la segona el peix es subhastava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Ro ...de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dirimir les disputes que poguessin sorgir, es regia per una sèrie

...esa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a

...ímptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "te ...tat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democrà

...ents del litoral de Roses i de les principals zones de pesca al voltant de la península del [[Cap de Creus]] i del [[Golf de Lleó]]. ...ns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona.

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

...itat d'Estalvis però la seva vocació sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de lla * La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)

[[categoria:El medi marí]] [[categoria:Al mar]]

[[Categoria: La badia]] [[Categoria: Al mar]]

[[Categoria: La badia]] [[Categoria: Al mar]]

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

...n dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera. ...que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any e

...Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari ...xplica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

...[Clara Ballesta Espelt]] (Roses, 1893) i va tenir dues filles: la isabel i la Júlia. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Categoria:Al mar]] de la història ja que els vaixells eren molt importants pel transport, l'esbarjo

...st indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural. ...tel Marina es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.

[[Imatge:Roses PRdalt.JPG|350px|thumb|dreta|Roses i la Ciutadella des del poblat del Puig Rom]] ...arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom.

[[Categoria: el medi marí]] ...rans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva vida amagant-se i poden créixer fins a un metre de llarg.

...ructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]]. ...dial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, me

...inació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou).

...accessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

...e Cadaqués va viure de cara al mar i pràcticament separat, per terra, de la resta de l'Empordà, fins a finals del segle XIX. En el segle XX va començ ...loxera]] a finals del segle XIX. Aquest fet va impulsar de manera notòria la migració cap a Amèrica.

El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És on les persones majors es coneixen entre elles, comparteixen ...participa en diversos actes de les festes del [[Carnaval|Carnestoltes]] de la nostra vila. S'organitzen: campionats de parxís, petanca, mini-golf i fins

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: Al mar]]

La [[Costa Brava]] disposa d'una àmplia oferta d'activitats per a tot tipus d ...ersones), classes individuals (1 o 2 pers.) i classes mensuals (1 vegada a la setmana).

...gudes i emblemàtiques de Catalunya, tan per la seva biodiversitat com per la bona conservació del que en queda. L'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar por unanimitat la Llei de protecció dels Aiguamolls de l'Alt Empordà, a conseqüència d’

[[Categoria:Al mar]] ...La porta a la façana que dóna a mar és recent al igual que les dues de la paret de llevant. Les obertures originals es diferencien d’aquestes actua

[[Categoria:Al mar]] [[Categoria:La badia i mar obert]]

[[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]] ...Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: La badia i mar obert]]

[[categoria:La vila]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla]]

...l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció: casa de colònies i després restaurant. Actualment fa la funció de restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveniments c

...ETA va cometre un atemptat a Roses''' fent explotar un cotxe que va causar la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, havent estat el primer polici ==17 de març==

[[Imatge:Sastre1.JPG|350px|thumb|dreta|Masia de la Torre del Sastre]] ...ra de Roses a [[Montjoi]], a l'altura del km 4. La masia està formada per la casa i una torre de defensa de planta circular. És dels segles XVI - XVII.

...les Bosch de la Trinxeria.jpg|350px|thumb|dreta| Retrat de Carles Bosch de la Trinxeria]] [[Imatge: Records trinxeria.jpg|350px|thumb|dreta| Portada de la reedició de "Records d'un excursionista]]

[[Imatge: Festa grega.jpg|350px|thumb|dreta|Arribada del vaixell a la pedrera nova/AMR]] ...assistir a unes representacions teatral com les que van formar part de '''la Festa Hel·lènica'''.

...idació de les seves institucions culturals i polítiques. Amb l'esclat de la guerra civil s'exilia a l'Argentina, lloc on mor l'any 1939. ...a terra empordanesa en tota la seva pluralitat. A Roses dedica la novena i la trentena gràcia:

...i_ciutadella.jpg|350px|thumb|dreta| Gravat del projecte d'urbanització de la Ciutadella/AMR]] ...les propostes d'urbanització més belles pel solar que avui encara ocupa la [[Ciutadella]] de Roses. Aquest projecte va ser realitzat l'any 1918 per en

...segle XX. La seva obra ofereix, principalment, una determinada visió de la societat del seu temps. ...de les postes de sol. Potser per això l'escriptor té dedicat un carrer a la part baixa del [[Puig Rom]], un dels millors llocs per captar les postes de

[[Imatge: Fotograma.jpeg|350px|thumb|dreta| Frame de la pel•lícula promocional que Tomàs Mallol fa de Roses]] ...apassionat del cinema però sobretot va ser conegut per ser l'artífex de la col·lecció de tot allò relacionat amb el món cinematogràfic que actual

...ries]] fins que se'n va anar a cursar batxillerat a Barcelona. Al llarg de la seva vida va viure a cavall entre Barcelona i l'[[Empordà]]. ...el corrent noucentista, del qual n'adopta l'ús de les fonts clàssiques i la mitificació literària del seu lloc d'origen: l'Empordà.

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

...e: Projecte_ferrocarril1900.jpg|350px|thumb|dreta| Portada del projecte de la línia de Ferrocarril Figueres-Roses /AMR]] ...on s'aprecia la ubicació de l'estació a l'entrada de Roses, al solar de la [[Ciutadella]]/AMR]]

...a.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...''' va ser construïda per l’arquitecte [[Joan Marés i Marés]] seguint la moda de l'època, en aquest cas d'estil neoclàssic. Estava situada a l'act

...a.jpg|350px|thumb|dreta| Casa Pi Calleja a l'entorn del 1970/Autor: Lluís Marés Feliu]] ...lleja detall.jpg|350px|thumb|dreta|Detall del coronament de la façana amb la data de construcció]]

....jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] [[Imatge:Casa pererahola verge.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la Verge dins una fornícula decorada]]

[[Imatge: IMG0061.JPG|350px|thumb|dreta| Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR]] ...e: IMG0050.JPG|350px|thumb|dreta| Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR]]

...de_Sagarra_i_de_Castellarnau </ref>. Fill d'una família amb orígens dins la noblesa rural catalana, des de molt jove s'interessà pel món de les lletr ...ssic del teatre en català, o bé Vida Privada, una novel·la que retrata la societat barcelonina d'aquell temps.

...ons petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...ebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar a

[[Imatge:MariaMPalou.jpg|350px|thumb|dreta|Maria Marés Palou / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ar durant molts anys a la botiga del pòsit de pescadors, coneguda com a [[la Cooperativa]].

...rrer, abans de la guerra, i van tenir dos fills, un noi i una noia. Durant la guerra va anar al front de l'Ebre. ...is de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

...l mes de setembre del curs 1916/1917. <ref> El seu nom figura a l'annex de la tesi de Joan Puigbert on hi ha els llistat de titulats per aquest Ens. </re ...ocument inèdit de Josep Maria Barris "Polítics de Roses" no n'especifica la localitat </ref>

...certista de piano i la seva germana també es dedicà amb èxit al món de la música com a violinista. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Imatge:Cala_lledo2.jpg|350px|thumb|dreta|La platja de la cala Lledó està coberta de roques]] [[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]]

[[Imatge: Espai_fontlledo1.jpg|350px|thumb|dreta|Esplanada a l'entorn de la font abans dels treballs de neteja de l'espai /Autor: Xavier Ribas]] [[Imatge: Font_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|Banc pròxim a la font, al mas Romà]]

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

...haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...ven després de dinar i, a vegades, després de sopar. Li agradava molt el mar.

...es de protecció oficial i que donen fe de l’increment de la població i la necessitat de crear unes noves cases amb una certa qualitat. ...r que ho deixés per poder-se dedicar només a les feines de casa. Acabada la guerra, es va casar amb en [[Salvador Buscarons Berta]], que era patró i m

...: Gregorio-Segovia-Perez-191.jpg|350px|thumb|dreta| Gregori Segovia durant la sessió de retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...e. No hi havia petroli i no et guanyaves la vida. A més, si volies anar a la pesca havies d’anar amb fuel, que és molt dens i s’havia d’escalfar.

...van morir. Recorda que en aquell accident van morir dos pares i dos fills: la barca va tombar i van ser arrossegats fins a l'Escala, on els van trobar di ...ls, dos nois i ella, que aleshores tenia només set anys. Potser per això la Teresa no va anar gaire temps a l'escola.

...’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clarin. ...l seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la vida, ja que tal com havien vaticinat hi van haver moltes baixes.

[[Categoria:La llengua]] ...de dansa. És el primer de cinc germans i de ben jovenet se sent atret per la lectura, l'art i el teatre.

...van posar a una caixa i el van donar per mort. En aquell moment va entrar la Magdalena de can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un ...del Pòsit de Pescadors]] i un any després començà a pescar a la barca La Rosa de l’Empordà.

[[Categoria:La vila]] [[Fitxer:ROS-64-0007.jpg|350px|thumb|dreta|Hostal del Parc a finals de la dècada de 1950]]

[[Imatge:Plsantpere.jpg|350px|thumb|dreta|La plaça de Sant Pere des del Passeig]] ...e="display:inline;">La plaça de Sant Pere és un espai urbà del barri de la Punta, situat entre l'avinguda de Rhode i els carrers de Sant Isidre i de F

...[[la guerra de Cuba]] va desertar. A casa seva hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...rtava un col·legi particular; del col·legi nacional, situat al costat de la rambla de Roses, i del rector de Roses, a qui deien mossèn Joan del Dinere

...de granger a França, a casa d'un capellà. Als tres mesos de néixer ell, la família tornà a Roses. Als deu anys ja anava a pescar. '''Tenien un art d ...cinc anys que m'han de fer cures diàries, cada dia de l'any, per culpa de la guerra”. Va estar un any a l'hospital i quan va tornar va començar a tre

...la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vingué a la població empordanesa cap a l'any 1921, quan ella tenia només un any i mig ...ts, en Joan i en Salvador. Anys més tard, va anar a aprendre a cosir a ca la Tereseta Mallol i durant un temps hi va treballar.

...sca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temps van fer un molt bon equip. ...d'ensenyar els altres. Perquè, escolta, era una pena, en aquella època, la poca instrucció que hi havia. [...] Un vuitanta per cent dels joves no sab

...a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i va fer de transportista. Ella treballava a casa d' ...e va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.

...arien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[can Palós]], va quedar vídua quan tenia 26 anys, ...ursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses, cent vides, mil històries 1903/1918". Ajuntament de Ro

[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Al

...x a la poesia de Teòcrit i Virgili i descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia. ...na. Algunes obres subverteixen el tema literari, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i

[[Imatge: Covalliri4.jpg |350px|thumb|dreta|Galeria d’accés a la cova des del nivel superior.]] ...: Espeleobloc_clliri1.jpg |350px|thumb|dreta|Espeleòlegs dins una sala de la cova/Espelobloc, autor: Pere Cantons.]]

[[Imatge:bunquers_general.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del búnquers des del mar. Es troben sobre l'antiga depuradora de musclos]] ...nquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]]

...l motorista el va ben amenaçar, però en Sebastià va esclatar a riure, a la qual cosa el motorista li va replicar: “Tu riu, riu”. I ve’t aquí qu ...scar, i per això van decidir comprar l’altra part de la barca. Després la van vendre i en van comprar una d’arrossegament anomenada Delmira. Més e

...a i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...companya durant l’entrevista, comenten que hi havia molta relació entre la gent del poble i els estiuejants de Barcelona. Recorden, per exemple, que e

...ctés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens transporta al seu poble, [[Beas de Segura]], on va néixe ...nava a casa de les famílies adinerades per alletar els nens. Mentrestant, la Trinidad s'havia de quedar cuidant dels germans. Després, quan va tenir ed

...ntre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de paleta, i, durant una altra part, va fer de pescador. Tot ...i, més tard, a l'escola nova, a la Sacco i Vanzetti, fins que va arribar la Guerra. Comenta que eren temps molt durs i ja amb onze anys va començar a

...ar, que serveixen com a decorat per a una conversa que gira al voltant del mar. ...ó de la barca de [[can Cairó]]. Va anar a l'escola fins que va començar la Guerra, comenta que va inaugurar l'escola Sacco i Vanzetti, l'actual escola

...g|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la urbanització del mas Oliva durant la dècada de 1970 /AMR, col. Joan Boix]] ...vorit que el topònim s'hagi plenament consolidat en la realitat urbana de la població.

...icitat i un afecte que fa pensar que veritablement en Fortu és un més de la família. ..., a la província de Palència, on els seus pares es dedicaven a treballar la terra i eren onze germans. Quan encara era petit, un dia van venir uns memb

...que hi viuen es coneixen. La Rosa n’anomena alguns: “La Laura de [[ca la Tripaire]], els de [[can Dolço]], aquí al costat els de [[ca l’Isaac]] La Rosa de [[cal Rei]], nascuda a Roses l’any 1922, de petita va anar a viur

...Roig o en Nino. També recorda que la gent, a l'estiu, treia les cadires a la fresca i xerraven en aquelles nits caloroses d'estiu. ...o tots van sobreviure a les circumstàncies dures del moment, és a dir, a la Guerra i les seves conseqüències.

...es platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a

...mentà Roses al llarg del segle XX: famílies que vivien de la terra i del mar i que, amb l'arribada del turisme de masses dels anys 60, finalment decidir ...traordinària lucidesa, que '''recorda “massa coses”''', especialment, la retirada. Des de Palau, veien els bombardeigs, fins i tot, havia vist comba

...mon ha estat fora de Roses. La Guerra Civil, el posterior servei militar i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mari ...prenent de mecànic al taller de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.

...olts casos, coincideixen, especialment, en l'afició per la costura; però la Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. E ...a, comenta que va ser molt dura. Van anar uns anys a viure a Le Boulou amb la família, a França, i després a Barcelona, a un pis molt petit.

...en a dir les veritats, les mentides, els rumors i tot allò que sabem. Per la seva barberia, passava cada setmana molta gent a afaitar-se, per això, ens ...de Jesús|escola de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...hi havia diferents motius: '''a casa de l’avi patern era cal Carmelito i la de l’avi matern, cal Sei.''' ...ue era molt petita tothom li donava alguna cosa''': “En faltar el pare i la mare t’havies d’espavilar”, comenta.

...de Barcelona. La seva formació li va permetre obrir un saló de bellesa a la plaça Llevant que, de fet, nasqué inicialment com una perfumeria (1967). ...s de l'any 2017 coorganitza amb l'[[Anna Ribera]] un nou club de lectura a la biblioteca anomenat «Sopa de Lletres» que és, com diu ella mateixa, «un

...a, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...carrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agra

...uote> <poem> Va néixer a Roses l’any 1926, '''al barri dels Grecs''', a la seva família els deien els de [[can Marcelino]]. ...tenien vaques i en venien la llet; la seva mare es dedicava a “passar” la llet per les cases del poble.

[[Imatge: Maria-Garcia-Piera.jpg|350px|thumb|dreta| María García / Autora: Judith Ijsselstein]] ...ar i un militar la va dur amb una família vinculada amb els nacionals que la va cuidar.

...fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, olives, remendar la xarxa i netejar xalets. ...eu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.

...erquè, d'històries, en té moltes. La seva vida ha estat relacionada amb la pesca: tal com explica amb orgull, '''ella és néta, filla i esposa de pes ...s i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila.

...ïsos, la taula, de nines i, sobretot, la col·lecció que més li agrada: la de xapes de cava. ...col·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar la Guerra i l'escola va passar a tenir funcions militars.