Resultats de la cerca

==El conflicte== ...amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.

...tava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Roses]] en els últims cent anys. ...pràctica quotidiana, l'experiència. Des de la mateixa manera de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dir

...s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...cit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envaïr el Rosselló per Sant Llorenç de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar

...ona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "teixit social". ...e socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democràtic]]. No sabem pràcticament res de les activit

...ines, superant inclús en alguns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona. ...i emmagatzemant tot tipus d'organismes marins i estris relacionats amb la mar, així com nombroses peces arqueològiques.

El Grup de Teatre de Roses (GTR) és una agrupació teatral de la vila fundada ...actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...Lió, 28.06.1960), Historiador, fou un intel·lectual de primer ordre en el redreçament de Catalunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determin ...de cicerone avançat; passejà i es retrobà amb el territori; navegà amb el Calitjàs, l’esvelt veler de la família, i escoltà i aprengué de la cu

...igures més importants en el panorama de les arts escèniques a Roses. És el director del [[Grup de Teatre de Roses]] ...sempre va ser el teatre. Va iniciar la seva carrera en el món del teatre el 1957 amb [[Els Pastorets]] des de llavors ha seguit amb aquesta vocació fi

[[categoria:El medi marí]] [[categoria:Al mar]]

[[Categoria: Al mar]] '''El pòsit de pescadors''' va ésser fundat l'any 1921, i des dels inicis fins

[[Categoria: Al mar]] [[Categoria: El mar]]

...lloguer, de l'anomenada [[Casa de les Marqueses de Llinàs]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Be ...planta borbònica, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos".

[[Imatge:CollRoses-3.jpg‎|350px|thumb|dreta|El Mas Coll des de dalt]] El '''Mas Coll''' és una masia, de les més grans i notables de Roses, docume

...nts El Cavallet de Mar|El Cavallet de Mar]] i [[Llar d'Infants El Franquet|El Franquet]], les públiques [[Escola Narcís Monturiol|Narcís Monturiol]], En el següent relat, s'explica la història del senyor Pere, antic alumne de l'e

'''Esteve Soler Espelt''' va néixer a Roses el 26 d'octubre de 1886. Fill de [[Esteve Soler Miot]] i [[Isabel Espelt Paltr ...de la primera reunió a la qual assisteix.</ref> en el que havia d'ésser el darrer Consell Municipal del període bèl•lic, càrrec que mantingué fi

[[Categoria:Al mar]] ...que els vaixells eren molt importants pel transport, l'esbarjo i sobretot el comerç per Catalunya i pel món.

[[Categoria: El turisme]] ...tituds d'hotels a Roses, com L'Univers(1959), L'Hotel coral Platja (1961), el Vistabella o l'Hostal San juan (1962)

...abans. De fet, els indicis arqueològics apunten a una continuïtat entre el final de l’hàbitat a la Ciutadella i l’inici del poblament al puig Rom ...s del puig no deixessin d’ocupar totalment l’antic nucli prop del mar. El port seguí funcionant gràcies a les seves excel·lents condicions de fond

[[Categoria: el medi marí]] ...it braços, cadascun dels quals té dues files de ventoses. Té ulls grans el que li proporciona una visió aguda. Passen gran part del temps de la seva

[[Categoria: El medi mineral]] ...per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]].

[[Categoria:El medi físic]] ...ants centres turístics com [[Roses]], [[Empuriabrava]], Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .

[[Imatge:Vilajuiga.JPG|350px|thumb|dreta|El castell de Quermançó]] ...es que demostren que un indret ja habitat en època romana i potser abans. El castell de Quermançó ha sofert nombroses destruccions i modificacions des

[[Categoria:El Relleu]] [[Categoria:El medi animal]]

...uristes al poble que es van anant escampant per diferents zones de accés. El nom “Cadaqués” prové del topònim “Cap de Quers” que vol dir “C ...a]] i [[La vinya|la vinya]]. Aquesta última va enriquir la comarca durant el segle XVIII, però també la va arruïnar quan va arribar la plaga de [[la

El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És o ...sota la direcció de [[Josep Lluís Laserna]] dos cops per setmana. Durant el curs, de dilluns a divendres, se celebren diversos tallers oberts a tots el

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: Al mar]]

...ports nàutics com el Caiac, terrestres com el [[Karting]] i aeris com és el cas del paracaigudisme. ...-savardera, on s'organitzen classes de volteig i excursions que ocupen tot el dia. Així mateix ofereix classes de col·lectives (per mes de 3 persones),

[[Categoria: El medi animal]] [[Categoria: El medi vegetal]]

[[Categoria:Al mar]] ...ent presenten un aspecte de pedra vista. La porta a la façana que dóna a mar és recent al igual que les dues de la paret de llevant. Les obertures orig

[[Categoria:Al mar]] [[Categoria:La badia i mar obert]]

[[categoria: La mar]] [[categoria: La badia i mar obert]]

...gants de Roses són [[la Demètria]] i [[en Quimet]], que van ser batejats el dia de Sant Jordi de 1995. Les figures representen un pastor i una sirena p ...[[en Norfeu]] i [[en Meniró]], i quatre capgrossos dels quals desconeixem el seu nom. La colla de grallers i percussió també juguen un paper molt impo

[[Categoria: El medi marí]] [[Categoria: La badia i mar obert]]

...canvis al llarg de la història, que han estat molt importants per a què el poble continuï creixent i millorant. Sobretot, ha canviat des de l'època ...s]], han anat fent una evolució amb el pas del temps fins a arribar a ser el que són avui en dia. L’evolució dels carrers ha anat creixent sobretot

...s’anomenava [[mas Callol]], cognom d’un dels molts amos que va tenir. El terreny del mas estava compost per part de camp, vinya, hort i olivar. El nom de mas Palou fa referència al primer amo conegut d’aquest mas, anome

...ue va causar la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría, havent estat el primer policia assassinat per aquesta banda armada. ==17 de març==

...protegir el litoral i les terres de l'interior dels perills que venien per mar. És un exemple de masia fortificada d'època moderna. ...i uns 18 metres d'altura. La paret té un gruix aproximat de 1,30 metres. El coronament de la torre és amb merlets esglaonats més o menys conservats.

...és fins a la maduresa que enceta aquesta seva faceta d'escriptor i és en el seu primer llibre [http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/3576095 ...da i les costums de la població, com ara el següent fragment, on explica el bullici que generava a la població l'arribada del peix:

[[Imatge: Festa helenica.jpg|350px|thumb|dreta|El públic aprofità el talús com amfiteatre/ Foto de F. Segarra publicada a Ilustració Catalana] ...ssic. Roses era encara un petit poble de pescadors, allunyat de Barcelona, el centre de la cultura catalana de llavors, i si bé les funcions teatrals de

El llibre en que apareix citat el municipi de Roses és [http://www.fundaciocoromines.cat/wp-content/arxius/2 ...falda, plana gentil de l'Empordà, el mar llatí et trobarà d'anyor, com el desterrat la pàtria llunyana. <ref> Pere Coromines, Les Gràcies de l'Empo

...fer arribar [[Projecte de línia de ferrocarril de Roses a Figueres (1900)|el tren a Roses]]. ...y 1915 l'Estat allibera definitivament la Ciutadella del seu ús militar i el cedeix a l'Ajuntament de Roses. A partir d'aquest moment apareixen diferent

'''Josep Pla Casadevall''' (Palafrugell, 8 de març de 1897-Llofriu, 23 d'abril de 1981) és un dels principals escriptors en ...Pla escriví diversos textos sobre la situació de l'economia i el comerç marítim de Roses i, sobretot, d'exaltació estètica de la bellesa del paisatg

...e tot allò relacionat amb el món cinematogràfic que actualment conforma el fons permanent del [http://www.museudelcinema.cat Museu del Cinema de Giron El format original de la pel·lícula és de 16mm. La cinta es va digitalitzar

...i poeta empordanès que va néixer a Figueres l'any 1902, ciutat on morí el 1968. Fruit de la unió de dues importants famílies empordaneses, va passa ...nt en la poesia. Posteriorment cultivà altres gèneres com la novel·la o el teatre de forma igualment magistral. La seva obra es caracteritza sobretot

'''Carles Pi-Sunyer''' va néixer a Barcelona el 29 de febrer de 1888. Fill del metge rosinc [[Jaume Pi i Sunyer]] i Carolin ...t, l'any 1952 s'instal·là a Caracas (Veneçuela), lloc on morí el 15 de març de 1971.

...ilitar el desplaçament entre aquestes dues localitats i també potenciar el port comercial de la vila. ...Alvaro de Gándara qui desenvolupà abundant documentació gràfica sobre el traçat<ref> Barris, Josep Maria "Projectes albats" dins Barris, Josep Mari

...a.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de Baldiri Rahola/Autor: Lluís Marés i Feliu]] ...situada a l'actual avinguda de Rhode a l'altura del que abans s'anomenava "el Parque". Va ser enderrocada durant els anys 80 per tal de construir-hi una

...a.jpg|350px|thumb|dreta| Casa Pi Calleja a l'entorn del 1970/Autor: Lluís Marés Feliu]] ...situada a l'actual avinguda de Rhode a l'altura del que abans s'anomenava "el Parque". Va ser enderrocada l'octubre de 1982 per tal de construir-hi una a

....jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de [[Pere Rahola]]/Autor: Lluís Marés Feliu ]] ...de Rhode a l'altura de l'inici de la plaça Catalunya, a la cantonada amb el carrer [[Josep Cervera Bret|Josep Cervera]]. Va ser enderrocada a finals de

...la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"</ref> ...cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin. Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen part de la geografia de co

...que conreà i fou molt popular. Entre les obres més conegudes hi destaca el Cafè de la Marina, un clàssic del teatre en català, o bé Vida Privada, ...vessant periodística de l'autor on trobem un '''Aperitiu''', '''publicat el 27 de setembre de 1934''', que dedica a la vila. L'Aperitiu va ser la seva

...ues embarcacions petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...mbardeig del Canarias. En aquell temps, ell era conseller de l'Ajuntament. El vaixell Canarias va arribar al golf i es va posar just davant de Roses. Por

[[Imatge:MariaMPalou.jpg|350px|thumb|dreta|Maria Marés Palou / Autora: Judith Ijsselstein]] Va néixer a Roses l'any 1911. El seu pare era pescador i tenia una botiga, [[ca la Gallinaire]]. Ella va tre

...estudiar peritatge a Barcelona. Després tornà a Roses i va continuar amb el negoci familiar, amb la fleca. Es va casar amb Matilde Ferrer, abans de la ...ses i un dels fundadors del [[Casal d'Avis de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

...mestre a la Normal de Girona el mes de setembre del curs 1916/1917. <ref> El seu nom figura a l'annex de la tesi de Joan Puigbert on hi ha els llistat d .../ref>. Després es traslladà a algun poble de l'entorn de Barcelona <ref> El document inèdit de Josep Maria Barris "Polítics de Roses" no n'especifica

...ri de l'hostal Mar i Sol. Es casà amb Carme Fassier Mar, nascuda a Bilbao el 24 de juny de 1914. Tingueren dues filles: La Carme i la Isabel. La primera ...al durant el període bèl·lic, com a alcalde segon entre el 28/11/1937 i el 3/5/1938 i alcalde durant una setmana (3/5/1938-9/5/1938). Exercí els càr

[[Imatge:Cala_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|El fons de la cala es blanc per la pols de marbre]] ...edrera_lledo.jpg|350px|thumb|dreta|L'esboranc de la pedrera d'on s'extreia el marbre es veu des del camí de ronda]]

...raja amb abundor, que probablement va ser urbanitzada quan es va construir el mas Romà, a pocs metres de la font i actualment en runes. El brollador es troba encastat en un carreu de marbre blanc que està decorat.

...dugué a ser diputat al Congrés pel districte de Figueres l'any 1918 fins el cop d'estat de Primo de Rivera. Amb l'adveniment de la [[Segona república] ...i un record fort, gairebé omnipresent, en gran part de les seves poesies. El record l'expressa a través dels sentits i les olors a "La Punta":

...ca familiar. Finalment, però, se la van haver de vendre i se la va quedar el senyor Pacheco, que estava casat amb la filla del senyor Rahola. ...ven després de dinar i, a vegades, després de sopar. Li agradava molt el mar.

...ncara avui dia, en moltes cases de la població, podem veure una placa amb el símbol del jou i les fletxes i una inscripció que palesa la voluntat del ...que no va contraure matrimoni, va estar ensenyant a cosir, però després, el seu home li va aconsellar que ho deixés per poder-se dedicar només a les

...ent, les xarxes per a les arts d’arrossegament. Va venir a viure a Roses el 1947, quan es va casar: “Cap al 1945 va haver-hi una gran baixada del pet ...xeca i lentament agafa les fotografies i me les dóna. Després, continua el seu relat. Explica que van venir a Roses perquè tenia família que ja hi v

...ció de les anomenades barcades. Malauradament un dia de temporal de vent, el seu pare i un germà van morir. Recorda que en aquell accident van morir do ...qui viu actualment. La Teresa recorda en Miquel: “Era un home que tothom el volia. Era un home molt bo”. Malauradament, va morir jove.

...n aquell temps hi havia tres arts: el de can Poet, el d’en Verdalagues i el d’en Paretus'''. Anys més tard, es va embarcar a la teranyina d'en Clari ...i el seu company de guàrdia s’ho van pensar bé i van decidir abandonar el seu lloc al front. Segons explica, gràcies a aquells soldats van salvar la

[[Categoria:El turisme]] ...mer de cinc germans i de ben jovenet se sent atret per la lectura, l'art i el teatre.

...can Cua, que estava criant un nen, i va veure que ell feia un moviment amb el llavi. Se'l va posar al pit i va començar a mamar. Nascut a Roses, el seu pare era pescador. '''Havien tingut una barcada i anaven també a la pe

[[Categoria:El turisme]] ...ten al darrer terç del segle XIX, concretament a l'any 1878, quan, segons el Registre Municipal de la Contribució Industrial que es conserva a l'Arxiu

...des de les captures realitzades pels pescadors rosincs. Contemporàniament el nom de plaça de Sant Pere es va anar imposant per sobre de la denominació ...a l'extrem est del [[barri de la Punta]] on mai s'hi van bastir cases. Amb el pas del temps l'indret es va convertir en un lloc de trobada i de servei pe

...va hi vivien tres matrimonis. "La meva vida ha estat molt amarga", comenta el senyor Joan. ...l senyor Joan només de començar a parlar. Parla de quan anaven a comprar el pa, que ho apuntaven a la llibreta i, quan tornaven de treballar de França

...u anys ja anava a pescar. '''Tenien un art de platja i ell anava a estirar el cap'''. ...ferir a la cama. "Encara tinc metralla a la cama", comenta mentre es toca el genoll. I afegeix: "Vaig estar a punt de perdre la cama no fa gaire. Fa cin

...ello, a la província d’Alacant, que van venir a Roses a provar fortuna. El pare de la Clara, en [[Vicente Terol Varó]], fou patró d'embarcació i vi ...e la Brigola, que un cop acabada la guerra va ser empresonat a Girona i no el van tornar a veure mai més. Durant l'entrevista li tornen a la memòria aq

...sca artesana. Ell, '''de la mà del seu pare, va descobrir els secrets del mar''' i durant molt de temps van fer un molt bon equip. ...via a l'actual rambla de Roses. També anava a fer classes particulars amb el [[Pere Pont Sansballó|senyor Pont]]. Per a ell els estudis van ser molt im

...El seu pare feia el transport en tartana de Roses a Figueres. En casar-se, el seu home, que era de [[Can Rigau]], va canviar la tartana per un camió i Durant la guerra el seu home va anar al front de l'Ebre. Era tinent, el van fer presoner i va estar a la presó de Deusto.

...una bomba i el va matar. Quan ella ja creia que estarien junts per sempre, el destí va fer una jugada pròpia del seu temps. La senyora Asunción, de [[ ...vegades era ella qui s'encarregava d'organitzar les excursions. També el mar l'ha fascinat, especialment l'[[Almadrava]]. <ref>" La gent gran de Roses,

[[Fitxer:400_mar_pelach.jpg|350px|thumb|dreta|Mar Pèlach Paniker]] '''Mar Pèlach Pàniker''' va néixer a la ciutat de Barcelona el 2 de febrer de 1957. És filla de Mercè Pàniker Alemany, reconeguda quím

...tí amb molta tradició. Neix a la poesia de Teòcrit i Virgili i descriu el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia. ...el tema literari, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i acció.''

...metres de llargada i l’accés es troba a 105 metres sobre el nivell del mar. ...s a una altra gran cavitat, la '''Sala de la Catedral''', després de fer el descens per un pou de 25 m. Des de les sales hi ha la possibilitat d’acce

[[Imatge:bunquers_general.jpg|350px|thumb|dreta|Vista del búnquers des del mar. Es troben sobre l'antiga depuradora de musclos]] [[Imatge:Tunel_bunquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]]

...n casar i van tenir un fill, en [[Francisco Sastre Esteve]]. Amb el temps, el seu fill també va començar a pescar, i per això van decidir comprar l’

...a i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...at de l’antic [[Hotel Moderno]], molt a prop de l’actual rambla, i era el centre del poble. Els dos germans recorden una anècdota, una de tantes que

...is relacionats amb la matança del porc. Com si es tractés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens tra El seu pare era pastor i es dedicava a la venda de llet, igual que la seva mar

...com la del molts homes de Roses de la seva generació, entre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de pa Va néixer a Roses l’any 1923, a [[can Tano]], al carrer d'en Mairó; el seu pare es dedicava a la teranyina i a treballar la terra, i la seva mare

...ar, que serveixen com a decorat per a una conversa que gira al voltant del mar.

...ns equipaments municipals, com l'[[Estadi del Mas Oliva]], ha afavorit que el topònim s'hagi plenament consolidat en la realitat urbana de la població. ...a dominar l'entorn immediat i observar el suau descens del terreny fins al mar. Sigui pel que sigui, s'ha documentat la presència humana ja des d'època

Després va anar a la legió a fer el servei militar, i quan tornà a Barcelona va començar a treballar a la cui ...ls estofats i els guisats''', i que per a aquells que els agrada la cuina, el millor consell és tenir molta paciència. En Fortu confessa que la base de

<blockquote> <poem> El [[carrer de la Tradició]] és un dels carrers més poètics de Roses, un c ...a viure a diverses poblacions del voltant, com Figueres i Portbou, ja que el seu pare era carrabiner i va estar destinat a diferents llocs. Als dotze an

<blockquote> <poem> El [[carrer Trinitat]] de Roses ha estat un dels carrers amb més vida del pob

...a visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...24 a Plan, un petit poble de la vall de Gistau, a la província d'Osca, on el seu pare, que era carabiner, estava destinat; després van anar a Bielsa, e

...ment decidiren dedicar-se al turisme, ja fos llogant habitacions o, com en el seu cas, construint un hostal. ...arina; “no hi havia de res, fins i tot, '''a casa sempre havien de tenir el foc encès perquè no tenien mistos'''.

...r i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mariner que sempre ha estat, quan es va jubilar va tornar a casa'''. ...de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.

...Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. El que sí '''li agradava era escriure i fer mots encreuats''', afició que en ...ar molt durant la Guerra: van entrar els republicans i es van emportar tot el que hi havia a casa; recorda, sobretot, un piano que tenien. Pel que fa a l

...s socials de qualsevol poble; allà un es posa davant del mirall i, mentre el barber et passa la navalla a tocar del coll, els homes acostumen a dir les Va néixer a Roses l’any 1925, al carrer Doctor Pi i Sunyer, el seu pare tenia una barberia al carrer Aragó i, després, al carrer Sant El

...Maria_roses_picart_081.jpg|350px|thumb|dreta| Maria Roses mentre li feien el retrat/ Autora: Judith Ijsselstein]] ...<poem> La família ha estat la part més important de la seva vida. Potser el fet de quedar orfe molt petita i perdre una filla no fa gaires anys l’han

...activitat en el món dels llibres, quan tot just la biblioteca començava el seu itinerari al [[carrer de Pep Ventura]], després de reinventar-se un te

...ra una gran lectora de novel·les i de la premsa, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava molt estudiar i recorda que el mestre un dia li va dir: “Llàstima de cap, que s'hagi de perdre”.

...na zona apartada del poble, era molt maca i des d'allà es veia el mar'''. El poble acabava al [[rec de les Mariques]], la resta tot eren camps i vinyes. ...va mare, el seu avi i ell a vegades anaven a Siurana. Recorda especialment el bombardeig del Canarias i també una vegada que l'aviació italiana va bomb

[[Imatge: Maria-Garcia-Piera.jpg|350px|thumb|dreta| María García / Autora: Judith Ijsselstein]] ...van entrar a casa, li van ordenar que es vestís i li van preguntar on era el seu pare. Ella no en sabia res i va escoltar com mataven els seus oncles. D

...què eren les feines de casa? La Francisca en té un bon exemple: la casa, el seu home, els fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, oliv ...l mar era a tocar de les cases i el seu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.

...dejar molt sobre Roses i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila. ...ll senyor va aconseguir que el deixessin en llibertat. Uns anys més tard, el 1939, va llegir als diaris que els nacionals l'havien matat. Era en Carles

...ebedor de casa seva i el menjador, on podem apreciar la seva gran afició: el col·leccionisme. Les parets són plenes de plats de diferents països, la ...è el seu pare, juntament amb el seu germà, tenia una barca i pescava amb el sistema de la parella a l'Almadrava.''' Va anar al col·legi Sacco i Vanzet