Resultats de la cerca

...adors hi enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia. ...4.330 tones: els Saint-Firmin, Saint-Renné, Saint-Roger i Saint-Prosper. La Sociéte Navale de l'Ouest batejava tots els seus vaixells amb noms de sant

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] [[Imatge:Ciutadella_medieval.jpg|350px|thumb|dreta|Zona medieval de la Ciutadella]]

...0px|thumb|dreta|Part conservada d'aquest element de la muralla medieval de la vila de Roses]] Fortificació situada dins la [[Ciutadella]]

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

...2.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la residència del governador militar de la Ciutadella]] [[Imatge:Casagov.JPG|350px|thumb|dreta|Una de les entrades de la casa del Governador]]

[[Imatge:Ciutatmedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general de la vila medieval]] [[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]]

Recinte fortificat dins la [[Ciutadella]]. ...arar amb la finalitat d’aconseguir un lloc per a la defensa de la costa. La nova obra es va adaptar a les torres medievals preexistents.

...s aproximadament d'uns 1600 m2 i durant l'antiguitat es trobava a tocar de la platja. És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central

...lla]]. Concretament, es localitza a la línia de mar, a tocar el fossar, a la part de glacis que defensava el baluard de Sant Joan. ...cions. Les obertures es distribueixen dues per parament. Les del costat de mar no estan arrenglerades sinó que es disposen a diferent altura.

[[Imatge:Cista_plagates.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de la cista del Pla de les Gates o també anomenada de les escombraries]] ...[Pla de les Gates]], per damunt del serrat de la [[Torre del Sastre]] i de la cala [[Montjoi]], al sud del massís del [[cap de Creus]]. Es troba al sud

Aquestes són les categories admeses a la Rosespèdia. Per veure les categories en ús, aneu a [[Especial:Categories] ...s dels articles entri dins la temàtica d'emocions, per ajudar a alimentar la filosofia del projecte.''

...e i va ser consagrat cap a l’any 1060/1061. Es troba dins el conjunt de la [[Ciutadella]]. Al mateix lloc hi ha també restes d'una necròpoli i d'una ...recuperin les terres abandonades. Sobre les ruïnes de la vella colònia i la ciutat tardo-romana es fundarà una nova vila.

[[Imatge:trinitat.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria del Castell de la Trinitat]] [[Imatge:trinitatmar.jpg|350px|thumb|dreta|Castell de la Trinitat]]

[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] [[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]]

...troben emmascarades per les parets d'una masia construïda al mateix lloc. La seva cronologia va del segle IX a l'XI. ...e la qual domina. Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.

[[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El far de Roses]] ...bre el nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.

...ra el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la llegenda]] La donzella no sentia, però, un gran afecte pel gegant i es decantà per un j

...s són un patró comú entre la gent de la costa. L'empordanesa també té la seva: ...es transmeten amb rapidesa d'una punta a l'altra de la nau. Si no fos per la intervenció fantàstica d'aquestes criatures marines les maniobres resulta

...olitàries, illots i coves marines. Les sirenes de la badia de Roses tenen la seva pròpia història: ...erra, en el lloc conegut per Les Coves de les Encantades, just als peus de la muntanya de Rodes. Quan es feia fosc els habitants de Palau-saverdera, Rose

...quest nom està relacionada amb les [[sirenes de la badia de Roses]] i és la següent: ...e sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de [[Palau-save

...en i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la següent: ...n la quilla toca fons, només en sobresurten els pals.<ref>"Naufragis a la mar de l'Alt Empordà". Enric Trilla i Morató. Ed. Brau, 2007 (primera edició

...bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és la narració dels fets: ...ra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector que il.lumina la popa del mercant, on es pot llegir: MANUEL - VALENCIA.

...primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és la narració dels fets: ...parició davant Roses, passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.

...s amb l'illa de [[Massa d'Oros]], davant del [[cap de Creus]]. Aquesta és la narració dels fets: ...ada" (segons el relat del capità) i de nou a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí.

...no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà": ...per embarrancar. El ''Phedon'' posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc

...nglesaRoses.jpg|730px|thumb|dreta|Imatge panoràmica de l'Armada Anglesa a la badia de Roses]]

...nseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es va donar per desapareguda i cinc foren f

...camins i caminets, un total de 29, els quals es concentren principalment a la part més meridional. ...tites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi, rocallosa a l'oest, presidida pel [[cap Norfeu]].

...p Ma. Dacosta i Pere Pagès al llibre "Balenes i dofins a la costa brava", la gent de Roses sol dir:

...Mediterrani, ja que fins ara només s'havia detectat al sud d'Itàlia. Era la primera vegada que es trobava aquesta espècie de corall tan al nord del Me ...titat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.

[[Imatge:Corallgirona.jpg|350px|thumb|dreta|Corall vermell de la costa gironina]] ...|350px|thumb|dreta|Cova de corall vermell, d'un any per l'altre, efecte de la pesca il.legal]]

...lt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals, que s'endinsa dos km a la Mediterrània i tanca, pel nord, el golf de Roses. Al sudest hi ha les [[il ...s (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals

...cisalla_reixach.JPG|350px|thumb|dreta| Excursió de la família Reixach a la costa l'any 1902/AMR]] La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les

...rrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimoterrestre de Catalunya. ...pel·lícula'' The Light at the Edge of the World'' (1971) - "La llum de la fi del món", de Kevin Billington), i el [[cap Norfeu]], un paratge d'una s

...poble era petit. Recorda que al carrer on va néixer, on actualment hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas d ...ies es recorda de Doña Marina. També va anar a aprendre a cosir, però a la família eren quatre noies i ben aviat van començar a treballar en les fei

...e Roses i al turisme, especialment alemany, que coneix molt bé. Per això la Liliane té molt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el tur ...a, el 1922. El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerra Mundial i va ajudar els partisans que van lluitar contra Muss

...ent i proporcionaven tot tipus de productes. Allà mateix, en un costat de la botiga i asseguts en unes caixes de beguda, comencem l'entrevista. ...col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gènere de punt, i després va treballar en

...els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar tot dintre la Ciutadella, perquè Roses era un poble petit, però molt bonic, comenta. De ...are, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altra, ''La Dolores'', propietat d'en Reda i d'en Cusí.

<blockquote><poem>A la vila de Roses se sap que per la festa dels Treis Reis vestien com a tal tres noietes, les quals, juntament ...un cor caramellaire. A principi de segle passat hi havia un cor anomenat "La Rosa".

...arme rosaberta.jpg|350px|thumb|dreta| Barques a la badia, probablement per la processó del Carme/AMR - Fons Rosa Berta]] ...qual els homes tiraven peix menut per tal d'atipar la [[tramuntana]] i fer-la contenta, de manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es person

...i convertida en cançó que sonava durant les passades del carnaval, hi ha la lletra que diu: També en aquesta línia hi ha la dita:

...na. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie * Barris i Ruset, J. M., ''Roses o la recerca de la zona grisa'', Roses: Ajuntament de Roses, 2008, pp. 197-200.

...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...aume Turró treballant en la decoració de la [[Font d'en Xameques|font de la plaça Sant Pere]], ca. 1972./ AMR. Fons Maria Teresa i Ramon Caselles. Aut [[Imatge:Expo-al-Xaloc.jpg|350px|thumb|dreta| Exposició a la sala d'exposicions Xaloc de Roses, 1972 / AMR. Autor: Desconegut. Fons Ramo

...kquote><poem>Va néixer a Vinarós, Castelló de la Plana, el 1910. Durant la Guerra Civil fou tinent. Va anar al front de l'Ebre i, després, a Lleida. ...en Jaume Deulofeu, conegut com en Modesto. Portava el material per mar amb la teranyina perquè no hi havia carretera." Durant els anys 60 i 70, amb el g

...li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[cala rostella|la Rostella]]. També anava sovint a [[punta Falconera|Falconera]]. Se'n recor ...el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explica.

...el material de guerra d'aquesta zona. Es va casar amb una noia de Cabanes, la Rogelia Llensa Mis, i van tenir un fill, en Lluís. ...agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va començar a urbanitzar.

...nera. Ha estat un gran pescador. La mar i la barca han estat tan lligats a la seva vida que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en m ...'aigua; quan pujava, ells podien respirar. "Per un moment, vaig mig perdre la consciència. Vaig veure una cosa dolça i unes llunetes", comenta.

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...po Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que

[[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]] ...rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable a

[[Imatge:C_ermites2.jpg|350px|thumb|dreta|Accés principal a la cova]] [[Imatge:C_ermites.jpg|350px|thumb|dreta|Tancat al costat est de la cova]]

[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]] ...entura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanísti

..., però sovint l’Empordà en general i Roses en concret es trobaven dins la regió on es notaren els moviments terrestres, encara que, per sort, no for - 2 de març 1373 a Ullà

El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del p ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era

...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb 42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa

...estructures eren conegudes pels rosincs com les Barraques de la Pesta o de la Puda. ==Les barraques de la pesta==

...ara nord del [[cap Norfeu]] s’hi troben restes d’època indeterminada. La troballa de ceràmica d’època clàssica podria indicar una l’existènc

...lt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-los a la vegetació de la vora. ...'època reproductora pel plomatge de les galtes de color castany i negre i la cresta plegada horitzontalment o aixecada com dues orelles quan està agita

És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...corpulent amb ales amples, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.

...s de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior ...ferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exteri

....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...trucció d’origen militar que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]]

...carrers Puig Rom i d’en Mairó, al costat dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...tades. L’espai del voltant de la gran pica és cobert amb un teulat “a la catalana” (sobre l’embigat es col•loca una superfície per disposar-h

...t gros.jpg|350px|thumb|dreta|Parasit gros (''Stercorarius skua)'', foto de la Wikimedia Commons]] Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua.

...egades sembla que camini sobre la superfície amb les cames penjant. Passa la nit a terra. ...marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la cua quadrada amb una franja blanca per sobre.

...del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del '''mas Patiràs'''. ...etre amb una altura desigual i un tancat de grans dimensions. A l’est de la construcció hi havia l’hort del mas i al nord una font.

...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. Es veu a l'hivern, sobretot de novembre a març.

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb v ..., té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...t per les potes grogues. A vegades es considera que és una subespècie de la gavina del Caspi (''Larus cachinnans'').

...'inspiració marinera. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per ...uradora soterrada, i va ser instal·lada durant la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescad

Algunes de les espècies de mol·luscs presents a les aigües de la nostra costa: * Gla de mar (''Balanus perforatus'')

[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] Algunes de les espècies de '''cargols marins''' presents a les aigües de la nostra costa:

[[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]] [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta. ...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret

[[Categoria: La vila]] ...ontse Sastre.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge de Montserrat Sastre gotanegra a la seva botiga]]

[[Fitxer:6154508322_723aa65ce7_b.jpg|350px|thumb|dreta| Vista lateral de la casa]] ...metge de Perpinyà, per tal que servís com a casa d'estiueig per a ell i la seva família.

...| [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:C_ramon_rahola.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Rahola Berga al capvespre]] ...’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historiciste

[[Imatge:C_mallol.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Mallol]] ...atge: Panaderia_marina.jpg|350px|thumb|dreta|L'actual plaça Catalunya amb la casa Mallol en construcció / Fons Mariona Giró- Autor: B. Fonolleras]]

[[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]] ...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.

[[Imatge:IMG0045.JPG|350px|thumb|dreta|La casa Canals a voltant de 1900. (AMR, Col·lecció Reixach]] [[Imatge:Canals.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Canals]]

[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]] ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral.

...t. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la presència humana que li facilita l'alimentació. ...nós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] [[Imatge:Casespasseig.jpg|350px|thumb|dreta|Vista de les cases des de la platja]]

També anomenada grota o eriçó de mar. Molt apreciada a la taula.

[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.

Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa: * Ventall de mar (''Udotea petiolata'')

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] ...Juan Arce i Leonardo Moles. La pressió i l'interès dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament e

...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí ...obertes seran sempre de teula ceràmica àrab amb la mateixa tonalitat que la substituïda.

[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...un petit fossat i un pont llevadís, protegia l’entrada. A l’interior, la defensa es completava amb troneres baixes i un cos de guàrdia.

...reguda. Les obres del [[Fortí (s.XIX)|Fortí]], al segle XIX, modificaren la forma original del baluard, que es va reconstruir parcialment.

...PG|350px|thumb|dreta|Bomba sense explotar apareguda durant l'excavació de la vila medieval, autor: Anna Maria Puig.]] [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

...ortaterra2.JPG|350px|thumb|dreta|Porta de Terra vista des de l'interior de la Ciutadella]] ...erra o del camp. Es troba just a l’extrem oposat de la [[Porta de Mar]]. La seva defensa frontal es feia a través d’un semibaluard que impedia l’a

[[Categoria: La vila]] ...ralla-altmed.CTRoses.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la primera muralla de la vila]]

...sta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al ma ...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.

...important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.

[[categoria:La costa]] La '''cala Montjoi,''' està a 5 km. al nord de Roses. Hi ha una platja molt r

...esguarda.JPG|350px|thumb|dreta| Els germans Coll de Cendra a les Roques de la Guarda l'any 1905/AMR]] ...ven arran de mar i era un lloc molt concorregut per parelles, que buscaven la solitud. Avui són un record, un bon record per molts.

...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.

...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...cació també se'n van fer ressò. Aquí transcrivim l'article del diari ''la vanguardia'', de l'edició del diumenge 16 de juny de 1935, titulat ''otro