Resultats de la cerca

[[Imatge:stprosper1000.JPG|350px|thumb|dreta|El mercant Saint-Prosper]] ...ue en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors hi enganxaven involuntàriament les seves x

...ciment arqueològic de cronologia molt àmplia, des del segle IV a.C. fins el segle XIX, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de

...d-sud i una part que sobresurt, al nord del cantó de llevant, que engloba el recinte fortificat del monestir. Aquesta forma respon a dues fases construc

...'un edifici situat al sector sud de la vila medieval, a tocar el llenç de mar de la muralla medieval. Era la residència del governador militar de la pla ...ils en època medieval i que després fos destinada a usos relacionats amb el comandament militar.

[[Imatge:Excavacions2008.JPG|350px|thumb|dreta|Excavacions a la zona medieval el 2008]] ...la Ciutadella. Els setges militars dels segle XVII i XVIII varen provocar el seu progressiu despoblament.

L’any 1827, quan la Ciutadella ja estava inutilitzada, el [[baluard de Sant Joan]] es va reparar amb la finalitat d’aconseguir un l ...interna del baluard. El mur nord comprèn l'extrem de ponent del llenç de mar de la muralla medieval amb dues d'aquest mur s'obria la porta del reducte.

És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central ...dins el conjunt arquitectònic. D'una banda, hi ha les ales est i nord i el tram de migdia de l'ala de ponent, on s'observa una distribució regular d

...a a la línia de mar, a tocar el fossar, a la part de glacis que defensava el baluard de Sant Joan. ...cions. Les obertures es distribueixen dues per parament. Les del costat de mar no estan arrenglerades sinó que es disposen a diferent altura.

...va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de ...suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa ú

===EL MEDI FÍSIC=== ====EL RELLEU====

...asílica paleocristianes que no s'han pogut excavar en profunditat perquè el temple romànic és al damunt. ...-cel·les, cuina, menjador, etc.- es distribuïen al voltant del pati. Tot el conjunt quedava tancat dins d’un recinte emmurallat, del qual es conserva

...r una antiga torre de probable origen medieval que havia quedat obsoleta i el seu principal ús era defensar l'entrada del port. ...trucció per ordre del rei Carles I, per tal de defensar la badia. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior.

[[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] ...ent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.

[[Imatge:Guardiola.jpg|350px|thumb|dreta| El castell actualment està molt enrunat i s'hi ha construït una barraca de p ...Així, hi ha la possibilitat de relacionar les restes de la Guardiola amb el castell de Magrivil.

[[Imatge:Far mar.jpg|350px|thumb|dreta|El far de Roses]] ...l nivell del mar i a 12,40 metres de distància de la superfície del mar. El punt lluminós és a una alçada d'11,30 metres.

[[Imatge:Rotlla3.jpg|350px|thumb|dreta|Roques situades vora el cim de la península de Norfeu que es podrien identificar com les de la lle ...ns sembla, els dos mantenien un idil·li en secret i el seu niu d'amor era el castell de Cabrenys.

...stica d'aquestes criatures marines les maniobres resultarien impossibles i el risc d'encallar en un escull seria molt elevat. <ref>"L'Empordà fantàstic [[Categoria: La badia i mar obert]]

...en comitiva al monestir per assistir als oficis i les sirenes aprofitaven el moment per sortir dels seus caus a veure si podien seduir algun feligrès d El mateix succeïa amb les gojes. Aquell que podia furtar un vel de sirena era

...al cap Norfeu. Hi ha algunes variants d'aquesta llegenda que substitueixen el vel preuat per un anell d'or.<ref>"L'Empordà fantàstic. Llegendes". Gabri

[[Imatge: Georges andres.jpg|350px|thumb|dreta|El veler Georges André embarrancat. Roses, Agost de 1922/ Fons particular: Ma ...ar el nom de la càrrega que portaven als petits vaixells que naufraguen i el Georges André n'és un exemple. La narració del seu naufragi és la segü

...ar un mercant que portava subministres al bàndol republicà, tot trencant el bloqueig, segons havien pogut saber els serveis d'espionatge. Aquesta és l ...la seva direcció. Quan només dos-cents metres separen els dos vaixells, el creuer maniobra per situar-se darrera la seva presa i encén un reflector q

...a ser torpedejat pel creuer'' [[Bombardeig del Canarias|Canarias]]'', quan el primer era amarrat al port de Roses, a principis de la guerra. Aquesta és ...issades la Senyera i la bandera roja. En aquest moment, ja són 2/4 de 5, el ''Canarias'', ja que es tracta d'aquest vaixell, issa la bandera monàrquic

[[Imatge:Melchuca.jpg|350px|thumb|dreta|El Melchuca, embarrancat]] .... La causa va ser una via d'aigua a la proa, que no el va deixar continuar el viatge de França a Casablanca, d'on havia salpat aquell mateix dia, amb un

[[Imatge:Phedon.jpg|350px|thumb|dreta|Submarinista en el Phedon. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...no va ser accidental sinó provocat, com explica el llibre "Naufragis a la mar de l'Alt Empordà":

...tja i a una escassa profunditat, set metres. El relat del seu naufragi és el següent: ...mitjà eficaç d'aprovisionar l'exèrcit napoleònic d'ocupació sigui el marítim. Amb tot i això els vaixells procedents dels ports del Mediterrani fr

...més al nord. La V-13 va naufragar a conseqüència d'un bombardeig aeri, el 8 d'abril del 1938. Tres persones de la seva tripulació van morir, una es ...mercants que vénen de França amb subministraments per la República fins el port de Sant Feliu de Guíxols, on serà rellevada, o bé directament a Bar

...Montjoi i les cales de Canyelles Grosses i Canyelles Petites. L'acció del mar i del vent han fet que tingui una costa sorrenca a la banda est i, en canvi ...tivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i p

...i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el [[cap Norfeu]] és un lloc predilecte per als cetacis. ...retirat de [[Cala Canadell]] per mar. El van arrossegar amb una barca fins el moll de Roses.

...l blanc del tipus ''Lophelia pertusa'', de 100 metres d'extensió, al fons marí del Cap de Creus<ref>''[http://www.icm.csic.es/icmdivulga/ca/campana-cora ...titat ecologista WWF/Adena, Pilar Marcos, que va manifestar que el sistema marí del cap de Creus hauria de ser declarat reserva de pesca.

...es penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé ...nstrucción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pr

[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]] ...iques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.

La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que mill

[[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]] [[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]

...hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas de les Figueres]]. ...licana, i quan va ser bé... Gardela, per què et vull!". Recorda que vora mar estava ple de gent, i quan va començar a disparar no va quedar ningú, tot

...olt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el turisme i sobre el canvi sofert pel poble en aquests últims anys. ...xer a Vacallo, un petit poble de muntanya de la Suïssa italiana, el 1922. El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerr

...va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gène ...uè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats q

...rda que a vegades mirava Roses des del Cap de l'Home i feia com si agafés el poble entre els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar ...ses. Als onze anys va començar a treballar a la barca que s'havia comprat el seu pare, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altr

...l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producc ...ia. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona. ...un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa aca

''el castell de la Garriga'' ''i el castell de Quermançó''

...na. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

[[Imatge:Xameca_futbol.jpg|350px|thumb|dreta| Quadre sobre el futbol d'en “Xameca” / AMR. Autor: Francesc Guillamet. Fons Ajuntament ...es. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims." ...tic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici.

...t confirma que la barca es diu Marrasé</ref>, propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[c ...nxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explic

...kquote><poem>Va néixer a Higuera la Real, província de Badajoz, el 1914. El seu pare era contractista d'obres. Va arribar a Roses quan va acabar la gue ...anosa y se tenía que ir con botas de agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va comença

...que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en miniatura. El tipus de barca que fa és l'anomenada parella, dita així perquè anaven se Tot i la seva edat, el seu cos encara manté la força dels mariners, i la seva salut és bona. Ai

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...a ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidènc

...mbre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de ...Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.

...cades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. ...lgunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre ''Roses o a la recerca de la zona grisa'' els resumeix:

...a en rotllana tot seguint el compàs que marca la música de la cobla. És el ball nacional de Catalunya. ...t la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil.

[[Fitxer:19771997.jpeg|350px|thumb|dreta|Moviments sísmics a Catalunya en el periode 1977 - 1997]] ...e terratrèmols que, molt probablement, es poden haver sentit a Roses (amb el lloc de l’epicentre i/o zones on es registraren moviments):

...motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però tam ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era

...t amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant Camp de treballs forçats utilitzat durant la guerra civil i el principi de la postguerra.

...reforma que segurament va eliminar les antigues construccions que ocupaven el pla per aprofitar-ne les pedres. Aquestes antigues estructures eren conegu ...riors ja que hi ha notícies d’una altra greu epidèmia l’any 1588, en el que la Vila de Roses va haver-ne de lamentar greus conseqüències.

...n el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, adaptant-se al terreny, construïda a base de pilars de suport d’una est El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció

...aquàtic que freqüenta més les llacunes i estanys dels aiguamolls que el mar. És un capbussador molt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-l ...ada com dues orelles quan està agitat. Té un coll llarg i esvelt blanc i el bec d'un color rosat pàl•lid (a l'hivern).

És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...les, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.

<div id="CA" style="display:inline;">El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platj ...diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge

....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...r que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]].

...at dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...franja de paviment fet amb rajoles envolta el dipòsit que conserva encara el tap original.

Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua. Mida fins a 59 cm, és en general robust, té el plomatge fosc, la cua curta i una característica taca blanca a les ales.

De dia a mar obert volant molt arran de l’aigua, a vegades sembla que camini sobre la És l’ocell marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la c

A uns 350 metres del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del ...adossat i retallat a la roca, aquest espai correspon a una planta baixa. El primer pis ja estaria fet d’obra tot i que no se’n conserva res, només

...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. ...or blanc i amb el cap i les parts superiors negres, el cap i coll robust i el bec comprimit.

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb vents forts es v .... El bec llarg i negra té la punta groga, té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...l dors de les ales gris (o argentat) amb les puntes negres i punts blancs. El bec de l'adult és grog amb una taca vermella a la punta.

...a. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per l’escultor [http:/ ...nt la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescadors 29-VI-1990" ho recorda.

* Gla de mar (''Balanus perforatus'') [[Categoria: El medi marí]]

[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] * Orella de mar (''Haliotis lamellosa'') o sabateta de mar, la closca també s'anomena sabateta del nen Jesús

Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependè ...er construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïll

..."CA" style="display:inline;">L''''església de Santa Maria de Roses''' és el temple de la parròquia de la vila de Roses, d'estil neoclàssic, situat a ...el Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. A

[[Categoria:El turisme]] ...es d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerci

...programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente''<ref> Soria Badia, Enric: Coder

...xample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes. El propietari, Josep Rahola Berga, fou un destacat membre de la burgesia comer

...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar. ...Francesc Cambó, amb la filla dels Mallol, la Mercè, amb qui es va casar el 1945 a Buenos Aires.

...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX. ...amental de poc relleu acabat en unes mènsules que emulen capitells. Entre el pis i la galeria superior hi ha un relleu amb sanefes florals. La composici

...' és una obra de l’arquitecte Joan Marés i Marés i es troba davant de mar. Aquesta casa forma part de l’eixample que a finals del segle XIX, princi ...cació de planta baixa de caràcter eclèctic. La façana està encarada a mar i la porta principal està lleugerament descentrada respecte l’amplada to

...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral. ...aritats ja que n’hi ha un que agrupa les dues obertures de l’esquerra. El balcó que es situa sobre l’entrada està suportat per dues mènsules.

...a vida nocturna i, per això, es veu habitualment a les carreteres de nit. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la pre ...l pel d'un vermell marronós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] ...es cases del passeig formen un conjunt homogeni de construccions davant de mar.

També anomenada grota o eriçó de mar. [[Categoria: El medi marí]]

[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.

* Ventall de mar (''Udotea petiolata'') [[Categoria: El medi marí]]

També anomenat cap-roig o polla de mar. ...re els 10 i 500 m. És més aviat nocturn. Pot arribar a pesar 3 kg, però el és més habitual veure peixos de 1 a 1,5 kg.

[[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...s dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament es relaxa. L'any 1642 els terços veterans són relle

...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí * L’únic color admès en els parament de façana és el blanc.

[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...stat de mar. A l’extrem oposat, al nord, hi havia la [[Porta de Terra]]. El portal és d’estil renaixentista i s’inspira en models clàssics. Una b

...s el que es troba a l’extrem SW de la [[Ciutadella]], situat davant del mar. La reconstrucció que s’ha fet permet veure les troneres descobertes des

[[Imatge:Plafo_setge_1645.jpg|350px|thumb|dreta|El setge a Roses de 1645]] ...la vila medieval. Al seu lloc es va arranjar un jardí, que es coneix amb el nom de [[Jardí del governador (Ciutadella)|Jardí del Governador]]. Per la

...i una drassana. El port disposava d’un moll i una torre, ja construïts el 1311. Les '''muralles medievals''' encerclen el recinte on hi havia l'antiga vila de Roses, que té origen en època mediev

...llenços del costat de mar i la construcció de la [[Ciutadella]], al XVI, el dels costat oest i nord.

...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar. ...ixets i agulles que tenen en el coixí i a més les meravelles que fan amb el fil.

...ig, que aportà com a dot la gens menyspreable quantitat de 3.250 lliures. El matrimoni tingué dues filles, LLuïsa i Dolors. L'ascens social familiar

.... Hi ha una platja molt rocosa. L'aigua és cristal·lina i molt profunda. El fons també és molt rocós. ...més del restaurant del càmping també s'hi troba el famós restaurant [[el Bulli]].

[[Fitxer:creuercanarias.jpg|350px|thumb|dreta|Creuer Canarias]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[ ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.

...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...internacional, organizado también por el club de Ajedrez de Barcelona, en el que tomarán parte los maestros extranjeros Flohr, Grob, Reilly, Koltanowsk

==El conflicte== ...amb uns 12.000 homes el 1690, però aquesta xifra va baixar a 10.000 homes el 1691.

...tava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Roses]] en els últims cent anys. ...pràctica quotidiana, l'experiència. Des de la mateixa manera de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dir