Resultats de la cerca

...que, a partir de la influència de la cultura i la política franceses de la il·lustració, recolzaren el govern de Josep I i foren partidaris de l'ann ...i i realitat d'una ficció literària (costa discernir entra la llegenda i la realitat).

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

[[Categoria: Segle XX]] [[Categoria: Històries personals]] [[Categoria:La guerra]] [[Categoria:Supervivència]] [[Categoria:Conflicte]] [[Categoria:Esperan ...s, és un dels testimonis de la postguerra. En Joan ens explica que durant la postguerra, les condicions de vida eren molt dures: hi va haver un nombre e

..., per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar. ...ell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un mile

[[Categoria: La badia]] [[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]]

...ub Deportiu Roses. La màxima categoria assolida pel primer equip ha estat la Primera Catalana les temporades 1993/1994 i 1994/1995. ===La gènesi del futbol a Roses===

...ixer a Roses l'any 1912, al [[Mas Coll|mas d'en Coll]], on els membres de la seva família van fer de masovera durant cent anys. En aquell temps, molts ...lit, hi havia el conducte que el portava directament a la part superior de la bóta. Així va estar entrant-hi i sortint-ne, durant dos anys.

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

...n dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera. ...que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any e

...Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari ...xplica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

...[Clara Ballesta Espelt]] (Roses, 1893) i va tenir dues filles: la isabel i la Júlia. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

...1939 amb l'últim informe de guerra signat per Francisco Franco, declarant la seva victòria i establint una dictadura que duraria fins 1975. Hi ha nombrosos testimonis de la guerra civil a Roses. El record d'aquests se centra sobretot en el [[Bombardeig de

...accessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat

...t a Vilamaniscle, una població propera a la frontera, on residia junt amb la seva esposa, Isidora Roso Sánchez i els seus 5 fills. ...de dotze, la '''Isidora''', de cinc i l'Agustina, d'un. Els cinc germans, la mare i el pare deixaren casa seva per acompanyar aquells homes. De nit, fen

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

[[Imatge:RJ1.jpg|350px|thumb|dreta|El pont de la riera al carrer major, abans]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla, la riera coberta]]

...'anys, Catalunya conserva moltíssimes reliquies, una de les més antigues la tenim al costat nostre, el monestir de '''Sant Pere de Rodes'''. ...religiós en la zona. Per altra banda, una altra llegenda ens diu que quan la ciutat de Roma estava a punt de ser saquejada, uns monjos van marxar en dif

[[Categoria: Guerra civil]] ...r prevenir una possible invasió aliada de l'eix pirinenc durant la Segona Guerra Mundial.

La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení on es pot gaudir d'unes vi [[Imatge:Despres.jpg|350px|thumb|dreta|La base aèria es troba sobre el cim del puig Pení.]]

[[categoria:La vila]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla]]

...l’antiga construcció, però a la part interior ha variat força degut a la seva nova funció: casa de colònies i després restaurant. Actualment fa la funció de restaurant amb piscina, on s’hi poden celebrar esdeveniments c

[[Imatge:Ava.jpg|350px|thumb|dreta|Camp de la Ciutadella]] ...pis del segle XX (1900/1910), la practica del futbol era habitual de veure-la per les platges o per alguns carrers.

...guerra civil i vam decidir entrevistar a '''Joan Capristan''', un home que la va viure en primera persona. ...altres, tots sabíem que era el cotxe de la mort; cap al vespre trucaven a la porta per endur-te i matar-te”.''

...gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb [[Enriqueta Riera Català]]. El seu pare, [[Felip Mar ...tiques per entendre la [[Segona república]] a Roses. Home dur i enèrgic, la seva militància política va ser a favor d'ERC.

...ofessió però entre el 1915 i el 1931 va esdevenir un dels homes forts de la política rosinca. Fou un polític conservador. ...e Ferrer Turró]], oncle del regidor [[Salvi Ferrer Ribas]] i oncle avi de la regidora [[Sílvia Ferrer Ferrer]]. Era, a més, sogre de l'alcalde i regid

...ció de les seves institucions culturals i polítiques. Amb l'esclat de la guerra civil s'exilia a l'Argentina, lloc on mor l'any 1939. ...a terra empordanesa en tota la seva pluralitat. A Roses dedica la novena i la trentena gràcia:

...situada a la plaça Catalunya. A partir d'aquest moment també representà la naviliera britànica Mc Andrews a Roses. ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

'''Josep Sallent Marquès'''<ref> El cognom Sallent durant la primera meitat del segle XX en documents oficials apareix com Sellent </ref ...període bèl·lic de la Guerra Civil com la seva militància en el PSUC i la posterior col·laboració amb el bàndol sollevat. Del buidatge dels llibre

...publicacions/llibre-zona-grisa Barris, Josep Maria. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008] pp. 405- ...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:

[[Imatge: pisunyer_roses.jpg|350px|thumb|dreta| Carles Pi-Sunyer a Roses amb la seva filla]] ...ances de la Generalitat i també fou ministre de la República. Pel que fa la seva família, era germà d'[[August Pi-Sunyer]], [[Maria Pi-Sunyer]] i [[S

[[Imatge: Narcis Guerra.jpg|350px|thumb|dreta|Narcís Guerra Ballesta/AMR]] ...Enrica Marés Inglès amb qui tingué dos fills: En Francesc i l'[[Esteve Guerra Marés|Esteve]]. El primer fou empleat de banca i el segon comerciant. Aque

...oan Denclar i Dolors Mainegre, natural de Vilajuïga. Es casà a Roses amb la rosinca [[Teresa Mallol Vicens]] (1882) i va tenir dos fills: en Narcís (1 ...de productes com els salaons (sardines, anxova, arengades), l'oli, el vi i la mel.

...atmosfèrica i altres variables meteorològiques que s'utilitzen tant per la previsió del temps i com per estudis de clima. ...eríode de més de 30 anys només va deixar de registrar dades durant la [[Guerra Civil]], entre juliol de 1936 i l'agost de 1939.

...s, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: ...fou acceptada i confirmada en la sessió del 9/4/1936, darrera sessió de la legislatura. <ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 1

...sebi Trull i Magdalena Denclar i els materns Joaquim Escatllar (Banyuls de la Marenda) i Teresa Pau, natural de Besalú. Es casà amb Maria Cardoner Pér Seguint la tradició familiar, Benet Trull fou confiter <ref>Existeix un receptari seu

[[Imatge: Banys planol.jpg|350px|thumb|dreta|Plànol de l'edifici de banys de la platja del Rastrell, de l'any 1934 (AMR)]] [[Imatge: Detall signatura.jpg |350px|thumb|dreta|Detall de la signatura de Claudi Díaz en el projecte de casa de Banys (AMR)]]

...röen. Es casà amb Pilar Roquet Vilar i tingueren dues filles, la Carme i la Teresa. ...t culturals com polítiques. Tot i així, no és fins a la proclamació de la Segona República que entra al consistori. Del buidatge dels llibres dels p

...l'empatia són actituds indispensables per jugar a escacs i que defineixen la personalitat de Benet Vigo. ...en coneguts pels de can Sibina. Fins als tretze anys va anar a l'escola de la vila i quan acabà els estudis, va començar a treballar al camp i de barbe

...ons petites i ell es dedicava a la pesca d'arrossegament. Fou el patró de la Roses de l'Empordà. ...ebre'l. Després va hissar la bandera espanyola i va començar a disparar. La gent corria desesperadament, va anar cap a les muntanyes i es va refugiar a

...ar durant molts anys a la botiga del pòsit de pescadors, coneguda com a [[la Cooperativa]]. ...patidora. Sempre resava per tothom, i a tota hora estava a disposició de la gent, tant dels familiars, com dels amics i dels treballadors.

...r, abans de la guerra, i van tenir dos fills, un noi i una noia. Durant la guerra va anar al front de l'Ebre. ...is de la Casa del Mar]]. En va ser el primer president i va formar part de la junta durant molts d'anys.

[[Imatge:Coballoba1.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Palou dins la cova a l'entorn dels anys 80.]] ...balloba2.jpg|350px|thumb|dreta| Bresques del buc que hi ha a l'interior de la cova.]]

[[Imatge: Esteve_Guerra_Mares.jpg|350px|thumb|dreta|Esteve Guerra Marés /AMR]] ...u pare, que fou alcalde, però també tingué un cosí regidor, [[Francesc Guerra Trull]].

...5288_reixach.jpg|350px|thumb|dreta|Carretera a l'altura del Salatar durant la segona dècada del segle XX /AMR]] ...n esdeveniment cabdal per l'economia empordanesa, fortament delmada per la guerra civil (1833-1840) i les fortes sequeres que tingueren lloc durant aquella p

...m el seu pare, [[Francesc Huguet Ferrer]], que fou regidor o bé l'avi de la seva dona, [[Pere Cusí i Marés]], que fou alcalde i regidor. També fou o ...documents inclouen llistes dels membres afiliats al Movimiento.</ref>, de la qual fou cap local fins l'1 de juny de 1970 <ref> AMR, Fons Falange, Llibre

...Sunyer_alzamiento.jpg|350px|thumb|dreta|Francesc Sunyer entre els caps de la insurrecció federal/BNE]] ...caricatura_sunyer.jpg|350px|thumb|dreta|Caricatura publicada a la revista La Flaca el 1869]]

...tre els diaris on escrivia s'hi troba La Lucha, mencionat a la cançó com La Hucha</ref>, va ser també dels principals dirigents del BRA (Bloc Republic ...m es refereix la cançó, en un vaixell ancorat al port de Barcelona, vora la caserna de les Drassanes. El vaixell presó al que va ser recluït va ser e

...tació del govern de Veneçuela per continuar la recerca com a professor a la Facultat de Medecina de Caracas. ...la del besavi i Sunyer Metges Pare i Fill'''. També tingué interès per la poesia que cultivà, en menor mesura, però amb molta qualitat.

...temps, es va tornar a casar i, amb el seu marit, van continuar treballant la terra. ..."Ens posaven el rentador al cap i cap a dalt", recorda. Després, estenien la roba i parlaven. Era el lloc on es feien confidències, es deien secrets, u