Resultats de la cerca

[[Imatge:casa.JPG|350px|thumb|dreta|Vista de l'interior de la casa]] [[Categoria: La vila]]

...350px|thumb|dreta|Bomba sense explotar apareguda durant l'excavació de la vila medieval, autor: Anna Maria Puig.]] [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

[[Imatge:Img0093.jpg|350px|thumb|dreta|Un grup de dones a l'arsenal de la Ciutadella, entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (AMR, C ...ncideix amb un punt de desnivell del terreny; és probable que per darrere la segona planta estigués a peu pla respecte al terreny en aquell sector.

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

....JPG|350px|thumb|dreta|Imatge dels quarters d'infanteria amb el castell de la Trinitat al fons]] ...strucció va ser la solució al problema que representava als civils de la vila haver de tenir els soldats a casa seva. Cada quarter tenia 3 plantes amb 36

[[Categoria: La vila]] ...la-altmed.CTRoses.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la primera muralla de la vila]]

...pare era Joaquim Fonolleras i Cusí i la mare Carolina Brunet i Danés. De la seva infància no en tenim cap tipus de dada, atès que els registres escol ...merç marítim francesa. Amb les dades disponibles no en sabem res més de la seva activitat professional i artística. Va morir a Seta el 25 de novembre

[[Categoria: La vila]] ...de Roses. Finalment, la construcció de la Ciutadella, al segle XVI, serà la causa del progressiu trasllat extramurs, embrió de l’actual ciutat.

[[Imatge:Carrer creu.JPG|350px|thumb|dreta|Encreuament dels carrers de la Creu]] [[Categoria: La vila]]

[[Imatge:Refugi_1.JPG|350px|thumb|dreta|Interior del refugi antiaeri de la Ciutadella. Autoria: Anna Maria Puig]] [[Categoria: La guerra]]

[[Categoria: La vila]] [[Categoria: La guerra]]

[[Categoria: La vila]] [[Categoria: La guerra]]

...XIX. Tanmateix, en aquella època el mestre era una figura destacada a la vila, com ara el metge, el farmacèutic o els grans propietaris. ...racte en el qual s’estipulaven les condicions laborals i econòmiques de la plaça.

[[Fitxer:banderarepublicana.jpg|350px|thumb|dreta|Bandera oficial de la segona república espanyola]] ...931 i 1936 o, en defecte, 1939, any en què acabà la [[guerra civil]] amb la victòria dels sublevats.

...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. La construcció del creuer Canarias va ser ordenada pel general Primo de River

...or i professor [[Jaume Vicens Vives]], lligat íntimament a la vila fins a la seva mort pel seu matrimoni amb Roser Rahola d'Espona. [[Fitxer:bibliotecaentrada.jpg|350px|thumb|dreta|Entrada de la biblioteca]]

...part de la segona el peix es subhastava seguint pràctiques ancestrals. [[La pesca]] ha estat tradicionalment el sector econòmic més important de [[Ro ...de valorar el peix que s'havia de ''cantar'', que es pesava a ull, fins a la forma de dirimir les disputes que poguessin sorgir, es regia per una sèrie

...esa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a

...ímptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "te ...tat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democrà

...que, a partir de la influència de la cultura i la política franceses de la il·lustració, recolzaren el govern de Josep I i foren partidaris de l'ann ...i i realitat d'una ficció literària (costa discernir entra la llegenda i la realitat).

Un dels episodis històrics més desconeguts per la ciutadania en general és l´existència d´una possible seu bisbal visigod ...d City. Exercí la dignitat morada des de l´11 de setembre de 1969 fins a la seva dimissió el 13 de gener de 1971.

...Dolmen del Turó de l'Home]], un megàlit situat al sud-oest del serrat de la [[Torre del Sastre]], i fou, a més, un dels promotors de les primeres pros ...osí Josep Sabaté Curto (la família hagué de marxar de Tortosa arran de la tercera [[Carlinades|carlinada]].

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

[[Imatge:AMR_desc_familia_BrunetSerra.jpg|350px|thumb|dreta|La casa Romanyach. Foto:AMR. Autor desconegut. Fons família Brunet Serra]] <div id="CA" style="display:inline;">La '''casa Romanyach''' està situada al carrer Pi i Sunyer conegut actualment

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

El '''Club de Bàsquet de Roses''' és un club esportiu de la vila de Roses fundat l'any 1987 format per equips masculins i femenins, referere ...bàsquet i l'esport, alguns d'ells provinents de la secció de bàsquet de la [[Penya Blaugrana de Roses]].

[[Imatge:JUAPA.jpg|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça. ca. 1890. Joan Reixach Coral.]] [[Imatge:Meponeshperro.jpg|350px|thumb|dreta|Acte de la Festa Major cap a 1900. Benet Fonolleras Brunet.]]

[[Imatge:piscina_roses.jpg|350px|thumb|dreta|La piscina de Roses]] ...scina municipal''' coberta, un equipament llargament esperat, construït a la carretera del [[mas Oliva]] al costat del [[Pavelló esportiu|pavelló]] pe

[[Categoria: La vila]] És la plaça principal de la vila de Roses i on es realitzen la major part d'activitats lúdiques i culturals. Es troba davant l'[[Ajuntame

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

Els gegants de la vila de Roses són una sirena, [[la Demetria]], i un pastor, en [[Quimet]].

...Els Grecs|Els Grecs]], [[Escola Montserrat Vayreda|Montserrat Vayreda]] i la concertada [[Centre Escolar Empordà]], que també fa ensenyament secundari ...xplica la història del senyor Pere, antic alumne de l'escola, tal com ell la explica:

El futbol va arribar a Roses de la mà, majoritàriament d'anglesos. Els anglesos van portar el “football” ...quest club al principi va començar a jugar al [[camp de les muralles]], a la [[Ciutadella]] de Roses.

...st indret van passar diverses generacions d'estiuejants,que conegueren, de la mà del seu propietari, el Roses Rural. ...tel Marina es va fundar l'any 1930 i va ser ampliat l'any 1962 desprès de la nevada a Roses.

...Junta de Museus de Barcelona. Aquesta havia estat creada 10 anys abans per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, però funcionava de forma autòno ...rere, cal reconèixer les gestions de gent interessada pel patrimoni de la vila, entre els quals cal esmentar l’alcalde de Roses, [[Josep Sabater]].

...ructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la [[Serra de Rodes]] integrades en el Massís de [[Cap de Creus]]. ...dial per comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, me

...atge:Suquet rovira.jpg|350px|thumb|dreta| Preparatius del suquet de peix a la Plaça Sant Pere /AMR. Fons Pere Rovira Arranz]] ...bé en moltes llars de Roses. L'origen s'ha d'atribuir als pescadors de la Vila de Roses que van crear una recepta basada en productes frescos, el Suquet,

...inació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou).

...accessible per ponent i migdia. La defensa naturals que ofereix el turó i la seva posició estratègica s'han aprofitat des de temps antics ja que s'hi 1078 S'instal·la al castell l'arxiu diplomàtic del comtat

[[Categoria: La serra de Verdera]] ...da als municipis de [[Roses]], [[Palau-saverdera]] i la [[Selva de Mar]] a la comarca de l'Alt Empordà amb una elevació màxima de 670 metres.

...cter poliesportiu. Comptava amb una secció d'atletisme i una de ciclisme, la única que ha continuat. ...1 es va produir una renovació de la Junta directiva i es va continuar amb la tasca de promoció del ciclisme i de l'atletisme a Roses.

El '''casal dels pescadors''' és un lloc molt conegut per la gent gran. És on les persones majors es coneixen entre elles, comparteixen ...en diversos actes de les festes del [[Carnaval|Carnestoltes]] de la nostra vila. S'organitzen: campionats de parxís, petanca, mini-golf i fins a una dotze

El sistema de pesca objecte d’estudi ha estat la '''pesca artesanal''' o d’arts menors, aquella que està permesa a les ai ...e la vinculació d’aquesta institució amb la regulació i la gestió de la pesca.

...amb el nom de UE Miapuesta Castelldefels, l'actual és la continuació de la històrica Unió Esportiva Figueres. El naixement del nou club es tracta d ...Unió. Amb la intenció d'apropar el club a l'altra entitat de la ciutat, la Unió Esportiva Castelldefels, el Miapuesta adoptà els mateixos colors (g

[[Imatge:RJ1.jpg|350px|thumb|dreta|El pont de la riera al carrer major, abans]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla, la riera coberta]]

...'anys, Catalunya conserva moltíssimes reliquies, una de les més antigues la tenim al costat nostre, el monestir de '''Sant Pere de Rodes'''. ...religiós en la zona. Per altra banda, una altra llegenda ens diu que quan la ciutat de Roma estava a punt de ser saquejada, uns monjos van marxar en dif

[[Imatge:Gegants.jpg|350px|thumb|dreta|Els gegants voltant per la vila; autora: Rita Funes]] ...Joan Maragall], en la que aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l'Empordà.

[[Categoria: La vila]] ...ament a Roses, concretament als camps de darrera la [[Ciutadella]], durant la dècada dels cinquanta.

[[categoria:La vila]] [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla]]