Resultats de la cerca

...nit al bosc. Van creuar la frontera amb Portugal, amagats per la foscor de la nit, però a Portugal els van detenir i el seu marit fou arrestat. Van esta ...ivament. El lloc, per ells, tenia l'avantatge que estava ben bé al mig de la família. Uns eren a França i els altres, a Galícia.

<blockquote><poem>Va néixer a Roses el 1913. El seu pare era l'encarregat de la pedrera de marbre blanc que hi havia al Lledó, prop de Falconera. "El marb ...erdà. De Puigcerdà van creuar la frontera cap a França i marxaren cap a la costa de Saint-Cyprien.

...el material de guerra d'aquesta zona. Es va casar amb una noia de Cabanes, la Rogelia Llensa Mis, i van tenir un fill, en Lluís. ...agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va començar a urbanitzar.

...nera. Ha estat un gran pescador. La mar i la barca han estat tan lligats a la seva vida que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en m ...'aigua; quan pujava, ells podien respirar. "Per un moment, vaig mig perdre la consciència. Vaig veure una cosa dolça i unes llunetes", comenta.

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].] ...po Falcone, que recorda a la nostra [[Punta Falconera]]. Tenint en compte la presència catalana a Sardenya durant segles, tot fa pensar que

[[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]] ...rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable a

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] ...no són les que protegien l'antiga vila, aquest nom popular fa pensar que la memòria col·lectiva de Roses encara es refereix, quasi 4 segles després

...ncarregaven de les feines de manteniment de la base del Pení/AMR. Fons de la família Geli Amiel ]] ...|dreta|Treballadors de Roses del Pení a la sala de màquines/AMR. Fons de la família Magester Paredes ]]

...de juliol de 1182, en el ''Cartoral de Santa Maria de Roses''), i, fins a la segona meitat del segle XIX, es repeteixen les referències a terres de vin ...a'' [sic] ''de esta Vila, la del vi''.<ref>Segons document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del 29 de juliol 1812, Diversos. Dominació napoleònica

...|350px|thumb|dreta|Les construccions que resten dempeus es troben enmig de la malesa]] ...els [[barracons del Lloar]] ja que uns servirien com a magatzems i els de la Regullosa com a allotjament.

...barracons del lloar guarden així estreta relació amb els [[barracons de la Regullosa]] ja que en aquests últims eren utilitzats com a allotjament del ...mnes a treballs forçats i que estaven confinats al [[camp de presoners de la Pelosa]].

...un pla més ambiciós que abastava tot el litoral i el Pirineu. Amb ell, la dictadura franquista buscava preservar el litoral de possibles invasions al ...per prevenir una possible invasió aliada durant la Segona Guerra Mundial. La presència militar evità que el paratge fos malmès per l'especulació urb

...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb 42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa

...thumb|dreta|L'ermita de la cala Calís, probablement l'edifici original de la Casa Camprubí (AMR, Col·lecció Reixach).]] ...Civil]] i el recinte va ser utilitzat com estable. Anys més tard, durant la dècada dels 50, els murs que en resten són rehabilitats com a habitatge.

[[Imatge:La_garriga.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de murs en el turó de la Garriga]] ...una estació romana. El material però no permet datar-la ni endevinar-ne la seva funcionalitat.

...s de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior ...ferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exteri

[[Imatge:Torre_quimetab.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Quimeta]] ...metre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i

...ina_20191128.jpg|350px|thumb|dreta|La Torre Calsina l'any 2019 després de la seva rehabilitació]] ...66, vol. III</ref>. Té una planta circular i el seu perfil és atalussat. La construcció forma part d’un conjunt residencial al barri del Salatar.

...ls materns, Maurici i Narcisa. Solter. Fins al 1928 la família va viure a la casa del carrer de Sant Isidre. ...Peralada, 15 (actual 35), on el 1939 vivia el seu germà Josep, paleta, i la seva dona.

...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta. ...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret

[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]] ...lay:inline;">La '''casa Matas''' és un habitatge construit l'any 1913 per la '''família Falp i Matas'''. És dels pocs exemples de cases que es conserv

[[Imatge:Pou i abeurador.JPG|350px|thumb|dreta|Pou i abeurador a la Ciutadella de Roses]] ...a partir de la seva desafectació militar. Durant uns anys, després de la Guerra Civil espanyola, s’hi varen fer camps de conreu i horts, mentre les runes

...tge:B.StJordi.JPG|350px|thumb|dreta|Vista del baluard de Sant Jordi des de la Porta de Terra.]] ...vorí. En aquesta data, durant el [[Bomba del setge (s.XVII)|setge]] de la Guerra dels Segadors, fou destruïda.

...s espitlleres. En el seu subsòl es va descobrir part de la necròpolis de la basílica tardoromana, edifici que s’ha localitzat sota el temple romàni ...ions estan adossades contra la muralla medieval de ponent i la inclouen en la seva planta.

...segle passat-. Va quedar molt malmesa a causa del setge de 1795, durant la Guerra Gran. En el subsòl s’han trobat restes del temple grec i del tardo-romà

...s. Als segles XVI.XVII i XVIII. quan Roses era encara dins la Ciutadella, la gerra era cosa de l'aristucràcia i de mercenaris mal pagats, potats d'arre ...iques. <ref> Josep Maria Fradera" La gerra els imperis i la nació" dins A la frontera de l'imperi, Gerra i Societat </ref></poem></blockquote>

[[Imatge:Refugi_1.JPG|350px|thumb|dreta|Interior del refugi antiaeri de la Ciutadella. Autoria: Anna Maria Puig]] [[Categoria: La guerra]]

[[Categoria: La vila]] [[Categoria: La guerra]]

[[Categoria: La vila]] [[Categoria: La guerra]]

...les dificultats bèl·liques derivades de laGuerra Gran(1793-1795) i de la Guerra del Francès(1808-1814)provocaren que l'inici de segle XIX fos un perìode ...cument titulat Estado por el qual se demuestra el nº de vecinos que tiene la poblacion de Rosas segùn el ultimo padron que se hizo...,que hi havia 490

...de segle XIX. Hom el pot considerar un producte genuí de la Revolució de la revolució Francesa atès que a partir d'uns origen familiars modestos arri ...probablement a una de les dues torres del Salatar, la [[torre Quimeta]] o la [[torre Calsina]]

...important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.

[[Fitxer:banderarepublicana.jpg|350px|thumb|dreta|Bandera oficial de la segona república espanyola]] ...931 i 1936 o, en defecte, 1939, any en què acabà la [[guerra civil]] amb la victòria dels sublevats.

...un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. La construcció del creuer Canarias va ser ordenada pel general Primo de River

...l francès (també anomenada ''guerra de la independència espanyola'' o ''guerra pensinsular'') fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi

...s per referir-se a un cos armat que, paradoxalment, sobrevisqué a aquesta guerra i es popularitzà al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal ...paregueren amb posterioritat en nombrosos episodis bèl·lics (com en la [[guerra dels nou anys]]).

...així com també, per part d'Anglaterra, per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra i ...olons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem.

...esa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795. ...Perpinyà per la vall del riu Tec. Després d'avançar fins les portes de la ciutat de Perpinyà les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a

...ímptomes - tradicionalment esgrimits - de la bona salut del que s'anomena la societat civil d'una comunitat determinada, el que els entesos anomenen "te ...tat de la que tenim constància és una mútua de socors mutus anomenada [[La bienhechora de Obreros]], fundada al 1872 en el marc del [[sexenni democrà

...que, a partir de la influència de la cultura i la política franceses de la il·lustració, recolzaren el govern de Josep I i foren partidaris de l'ann ...i i realitat d'una ficció literària (costa discernir entra la llegenda i la realitat).

...en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població. ...1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls.

...talunya de la dècada de 1940 i 1950 per la seva determinant presència en la vida cultural del país, introduí els nous corrents historiogràfics europ ...l'habitatge que fou la residència estiuenca de Jaume Vicens Vives va ser la casa de Baldiri Rahola Llorens, un magnífic habitatge d’estil modernista

[[Categoria: Segle XX]] [[Categoria: Històries personals]] [[Categoria:La guerra]] [[Categoria:Supervivència]] [[Categoria:Conflicte]] [[Categoria:Esperan ...s, és un dels testimonis de la postguerra. En Joan ens explica que durant la postguerra, les condicions de vida eren molt dures: hi va haver un nombre e

..., per buscar una vida millor i evadir el seu enrolament anys després a la Guerra d’Àfrica, que tothom volia evitar. ...ell mateix any, amb la proclamació de la Segona República, va tornar amb la seva dona a Catalunya a bord del Cristóbal Colón, acompanyats d’un mile

[[Categoria: La badia]] [[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]]

...ub Deportiu Roses. La màxima categoria assolida pel primer equip ha estat la Primera Catalana les temporades 1993/1994 i 1994/1995. ===La gènesi del futbol a Roses===

...ixer a Roses l'any 1912, al [[Mas Coll|mas d'en Coll]], on els membres de la seva família van fer de masovera durant cent anys. En aquell temps, molts ...lit, hi havia el conducte que el portava directament a la part superior de la bóta. Així va estar entrant-hi i sortint-ne, durant dos anys.

[[Categoria: La vila]] ...]]. Recentment, el dia 8 de febrer de 2019, l'Ajuntament de Roses adquirí la [[casa Rahola Berga]] per col·locar-hi les dependències de l'[[Arxiu Muni

...n dels edificis més emblemàtics de Roses. L'últim propietari del Mas de la família Coll va ser Carles Coll i Riera. ...que acompanyaren a Jaume I s'estableix a Roses l'any 1245. Aquí comença la [[nissaga dels Coll]]. No es tenen més informacions fins l'any 1560, any e