El funcionari i viatger Francisco de Zamora de seg de, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña, descrivia el1794 el precari estat de Roses, tot afirmant que"...hoy consiste su poplación en 360 casas de poco buque y solo piso...", una primera pista que permet infir una població entorn de 1450-1620 habittans, una xifra ostensiblement inferior a les 1952 ànimes que havia establert el cens de floridablanca pocs anys abans(1787). L'alentiment del rimet de creixement econòmic de finals de segle XVIII i les dificultats bèl·liques derivades de laGuerra Gran(1793-1795) i de la Guerra del Francès(1808-1814)provocaren que l'inici de segle XIX fos un perìode de recessiò demogràfia. Cal consignar, a mès, que el 1789-1790¡ el 1795 es registraren
sengles epidèmies, que afectaren el proguès demogràfic de la poblaciò. Tanmateix, aquestes dificultats sembla que es remuntaren amb certa facilitat. En una data relativament propera als anteriors registres, com ès el 1828, l'Ajuntament de Roses determina, en un document titulat Estado por el qual se demuestra el nº de vecinos que tiene la poblacion de Rosas segùn el ultimo padron que se hizo...,que hi havia 490 veïns,fet per qual hom pot calcular una pobleciò aproximada de 2.205 habitants
