Torre Quimeta

De Rosespedia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Torre Quimeta

La torre Quimeta és un molí del segle XVIII, l'origen del qual, molt possiblement, cal posar en relació al procés general d'aprofitament de recursos públics de la hisenda reial que descriví l'historiador Pierre Vilar[1]. De planta circular té d’uns cinc metres de diàmetre per set d’alçada. El perfil exterior és atalussat i el gruix de la paret minva amb l’alçada. El mur està construït amb pedres de formes i mides diferents lligades amb morter.

L’interior de la torre té tres alçades. A la planta baixa s’hi troba l’accés i fins fa uns anys una llinda. Aquesta va ser retirada guanyant uns quaranta centímetres d’obertura respecte la porta antiga, de metre cinquanta. Una finestra, un armari encastat i una escala d’accés a la part superior completen la disposició d’aquest pis inferior. El primer pis només té una finestra i es veu l’embigat. A partir d’aquest s’accedeix a la terrassa superior que està delimitada per merlets quadrangulars afegits posteriorment.

Durant la Guerra del Francès, aquesta torre (o la Torre Calsina) fou utilitzada com a presó o centre de reclusió temporal. Hi fou posat en quarentena el científic nord-català François Aragó, conegut sobretot pels seus mesuraments del meridià terrestre en terres del Principat, València i les Illes Balears. El 16 d'agost de 1808 el vaixell amb el qual retornava d'Alger va ésser capturat per un corsari de Palamós i, dos dies després, era reclós en un dels molins que hi havia al Salatar.[2]

El molí actualment forma part d’un solar edificat en el barri del Salatar i està adaptada com apartament. Fins fa pocs anys s’hi adossava una casa d’estiueig, construïda abans de la guerra civil, que va ser enderrocada per construir l’edifici d’apartaments actual. La torre es troba aïllada, a uns dos metres de la construcció més moderna. Al costat de la torre hi ha una roda de molí reconvertida en taula. El propietari de la finca assegura que aquesta procedeix de la torre.

Notícies històriques[modifica]

La torre Quimeta juntament amb la torre Calsina estan relacionades ja que les dues formarien part d’una mateixa zona de producció de la que no se’n coneix gaire més. En un dels setges de la Ciutadella efectuats part de les tropes franceses, el de la Guerra Gran (1794-1795), a la vora de la torre s’hi deuria instal•lar la bateria que es va anomenar “los molinos” fent referència a l’ús d’aquestes construccions. Tant la torre Quimeta com la Calsina es troben molt a prop de la Ciutadella. Degut a aquest proximitat segurament es van veure implicades en els diversos conflictes bèl•lics que va viure la fortificació.

Notes[modifica]

  1. VILAR, Pierre, "Catalunya dins l'Espanya Moderna", Barcelona, Editorial 62, 1966, vol. III
  2. BARRIS RUSET, Josep Maria, "Roses o la recerca de la zona grisa", Roses, Ajuntament de Roses, 2008, pàg. 223-224; ARAGÓ, François, "Histoire de ma jeunesse", dins "Oeuvres complètes", París, Gide et Baudry, 1854

Localització[modifica]

c/Joanot Martorell, 14


Coordenades[modifica]

  • UTM: X=513700 Y= 4679530

Mapa[modifica]


Nivell de protecció[modifica]

B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

  • Forma i volum de la torre.
  • Materials, obertures i altres reminiscències de l’edifici original.
  • Accés des del carrer.


Enllaços externs[modifica]