Resultats de la cerca

...es penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé ...nstrucción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pr

[[Imatge:Capnorfeuigat.jpg|350px|thumb|dreta|El cap Norfeu amb l'illot el gat, a l'esquerre]] ...iques]], uns illots rocosos entre els quals hi ha [[el Cavall Bernat]] i [[el Gat]], perquè adopten les formes d'aquests animals.

La franja litoral entre el [[far de Roses]] i la cala de Canyelles Petites inclou les El vessant que baixa des del Castell de la Trinitat cap al far és la que mill

[[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]] [[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]

...hi ha la loteria, hi havia l'última casa del poble i després començava el [[mas de les Figueres]]. ...licana, i quan va ser bé... Gardela, per què et vull!". Recorda que vora mar estava ple de gent, i quan va començar a disparar no va quedar ningú, tot

...olt a dir sobre l'activitat social i econòmica que és el turisme i sobre el canvi sofert pel poble en aquests últims anys. ...xer a Vacallo, un petit poble de muntanya de la Suïssa italiana, el 1922. El seu pare fou president de la Colonia Libera Italiana durant la Segona Guerr

...va esclatar la guerra; com que era un col·legi de monges, el van tancar. El 1939 va començar com a aprenenta a la fàbrica Eusebi Escarpenter de gène ...uè en coneixien el propietari, el senyor Mas Yebra, que els deixava tenir el bestiar i fer algun cultiu. La Maria parla de la Ciutadella, dels soldats q

...rda que a vegades mirava Roses des del Cap de l'Home i feia com si agafés el poble entre els dits. Aleshores pensava que si fos possible es podria posar ...ses. Als onze anys va començar a treballar a la barca que s'havia comprat el seu pare, la ''Sant Andreu''. Als tretze anys va anar a pescar amb una altr

...l'any i s'afanyaven a guarnir-los amb tota classe de llaminadures. Durant el dissabte de Glòries tenien molt ressò les caramelles, cançons de producc ...ia. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...manera que no els malmetés els ormeigs. Aquest vent es personalitzava amb el nom de Joan Francès o Joan de Narbona. ...un foc a la platja. El de davant duia una teia encesa a la boca i, seguint el ritme de la tonada, havia d'atrapar algun company del darrera. La dansa aca

''el castell de la Garriga'' ''i el castell de Quermançó''

...na. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...va. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...nt. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

[[Imatge:Xameca_futbol.jpg|350px|thumb|dreta| Quadre sobre el futbol d'en “Xameca” / AMR. Autor: Francesc Guillamet. Fons Ajuntament ...es. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guie

...marina, de qui, tot rient, explica que "era un senyor a qui agradava molt el tiberi i tenia uns pollastres boníssims." ...tic i constructor, va construir molt a Roses. Sempre va tenir molta feina. El venien a buscar perquè sabien del seu bon ofici.

...t confirma que la barca es diu Marrasé</ref>, propietat ara del seu fill. El lloc on més li agradava anar amb la barqueta era a [[cap Blanc]], vora [[c ...nxeres, un noi volia canviar de lloc. Li vaig cedir el meu i el van matar. El van partir per la meitat. Sí noi, me'n recordo molt, de la guerra", explic

...kquote><poem>Va néixer a Higuera la Real, província de Badajoz, el 1914. El seu pare era contractista d'obres. Va arribar a Roses quan va acabar la gue ...anosa y se tenía que ir con botas de agua", comenta. A la fi dels anys 60 el senyor Mateu va començar a vendre la zona per parcel·les i es va comença

...que els dies que no anava a pescar els passava fent vaixells en miniatura. El tipus de barca que fa és l'anomenada parella, dita així perquè anaven se Tot i la seva edat, el seu cos encara manté la força dels mariners, i la seva salut és bona. Ai

[[Imatge:Calapelosa.jpg|350px|thumb|dreta|La Pelosa vista des del mar. Foto de [http://www.poseidonroses.com Poseidon].]] ...a ciutat d’Alguer, en el municipi d'Stintino, hi ha una platja que porta el mateix topònim. A part del nom, els dos llocs presenten altres coincidènc

...mbre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de ...Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.

...cades i en un punt fins i tot rebaixades com és el cas del costat nord en el que hi ha un banc i unes lleixes, tot excavat a la roca natural. ...lgunes referències sobre el fenomen de l'eremitisme en el terme de Roses. El llibre ''Roses o a la recerca de la zona grisa'' els resumeix:

...a en rotllana tot seguint el compàs que marca la música de la cobla. És el ball nacional de Catalunya. ...t la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil.

[[Fitxer:19771997.jpeg|350px|thumb|dreta|Moviments sísmics a Catalunya en el periode 1977 - 1997]] ...e terratrèmols que, molt probablement, es poden haver sentit a Roses (amb el lloc de l’epicentre i/o zones on es registraren moviments):

...motor de l’economia i, per tant, molta gent en viu, i els que no, també el viuen. Tots ens podríem explicar anècdotes d’estiu, i moltes, però tam ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era

...t amb un element d'obra. Aquest pou ha estat arranjat i refet modernament. El camp de presoners estava voltat d´un reixat, pel qual, sembla, era bastant Camp de treballs forçats utilitzat durant la guerra civil i el principi de la postguerra.

...reforma que segurament va eliminar les antigues construccions que ocupaven el pla per aprofitar-ne les pedres. Aquestes antigues estructures eren conegu ...riors ja que hi ha notícies d’una altra greu epidèmia l’any 1588, en el que la Vila de Roses va haver-ne de lamentar greus conseqüències.

...n el rec de la Galera només s’observa una passera que va baixant cap al mar, adaptant-se al terreny, construïda a base de pilars de suport d’una est El nucli de població del rec segurament estaria en relació amb l’obtenció

...aquàtic que freqüenta més les llacunes i estanys dels aiguamolls que el mar. És un capbussador molt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-l ...ada com dues orelles quan està agitat. Té un coll llarg i esvelt blanc i el bec d'un color rosat pàl•lid (a l'hivern).

És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...les, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.

<div id="CA" style="display:inline;">El '''mas de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platj ...diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge

....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...r que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]].

...at dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...franja de paviment fet amb rajoles envolta el dipòsit que conserva encara el tap original.

Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua. Mida fins a 59 cm, és en general robust, té el plomatge fosc, la cua curta i una característica taca blanca a les ales.

De dia a mar obert volant molt arran de l’aigua, a vegades sembla que camini sobre la És l’ocell marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la c

A uns 350 metres del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del ...adossat i retallat a la roca, aquest espai correspon a una planta baixa. El primer pis ja estaria fet d’obra tot i que no se’n conserva res, només

...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. ...or blanc i amb el cap i les parts superiors negres, el cap i coll robust i el bec comprimit.

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb vents forts es v .... El bec llarg i negra té la punta groga, té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...l dors de les ales gris (o argentat) amb les puntes negres i punts blancs. El bec de l'adult és grog amb una taca vermella a la punta.

...a. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per l’escultor [http:/ ...nt la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescadors 29-VI-1990" ho recorda.

* Gla de mar (''Balanus perforatus'') [[Categoria: El medi marí]]

[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] * Orella de mar (''Haliotis lamellosa'') o sabateta de mar, la closca també s'anomena sabateta del nen Jesús

Actualment l'edifici ja no existeix, va ser enderrocat el mes de febrer de 2011. L'últim ús d'aquesta barraca va ser com a dependè ...er construïdes sobre la platja en un intent de guanyar una nova línia al mar. Aquest procés urbanitzador no va tenir continuïtat i ara es troben aïll

..."CA" style="display:inline;">L''''església de Santa Maria de Roses''' és el temple de la parròquia de la vila de Roses, d'estil neoclàssic, situat a ...el Carme, patrona de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. A

[[Categoria:El turisme]] ...es d’aquesta perspectiva, Montserrat Sastre Gotanegra s’ha implicat en el teixit comercial de Roses, amb la fundació de l’[[Associació de Comerci

...programa muy grande, dentro de un terreno muy agreste y pensando en haver el menor daño possible. Es eso sencillamente''<ref> Soria Badia, Enric: Coder

...xample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historicistes. El propietari, Josep Rahola Berga, fou un destacat membre de la burgesia comer

...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar. ...Francesc Cambó, amb la filla dels Mallol, la Mercè, amb qui es va casar el 1945 a Buenos Aires.

...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX. ...amental de poc relleu acabat en unes mènsules que emulen capitells. Entre el pis i la galeria superior hi ha un relleu amb sanefes florals. La composici