Resultats de la cerca

...eva família treballava al camp. Durant la guerra, lluità amb el govern i la FAI. El van fer presoner i el van portar a Barcelona però, com que Gelida ...estat sempre molt treballador i ha tingut molta iniciativa. Amb el temps, la tintoreria que es va obrir l'any 1948 va tancar, però tingueren també bot

[[Imatge:Joanpages3.jpg |350px|thumb|dreta| Cèdul·la personal de Joan Pagès Ordeig/AMR]] La seva trajectòria professional com a treballador de Correus es pot ressegui

...om ara havanera, “danzón” o bé “danzón-rumba” -entre d'altres-. La seva característica principal es troba en què és una dansa de parella de ...rant el segle XIX. La mescla dels ritmes europeus i africans juntament amb la música popular pròpiament cubana donen pas a un mestissatge generador de

...cente.jpg|350px|thumb|dreta|Relleu del bust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al [[cementiri municipal]]de Roses]] ...tge: ROS-48-0008.jpg|350px|thumb|dreta|Personalitats destacades de Roses a la porta de l’església als anys 50]]

...3.jpg|350px|thumb|dreta|Programa de la festa major de 1933 amb l'anunci de la cursa ciclista]] ...'advocava per la fraternitat universal'''. Tot sembla que va començar amb la tornada d'Amèrica d'un rosinc que havia dut com a bagatge de l'Argentina e

...nquer.jpg|350px|thumb|dreta|Passadís que connecta el túnel posterior amb la sala de canons]] ...esada (canons García Lomas de 100/54). Van ser construïts després de la guerra civil.

...e la [[riera Ginjolers]]. Avui dia està abandonada però fins a finals de la primera dècada del segle XXI encara estava habitada per una família de ma ...pis s'hi accedeix per una escala lateral ubicada al costat sud de la casa. La coberta a dos aigües que cobria el sostre avui dia està caiguda.

...l motorista el va ben amenaçar, però en Sebastià va esclatar a riure, a la qual cosa el motorista li va replicar: “Tu riu, riu”. I ve’t aquí qu ...scar, i per això van decidir comprar l’altra part de la barca. Després la van vendre i en van comprar una d’arrossegament anomenada Delmira. Més e

...e ens parlen de quan van ser construïts i de les persones que hi viuen. I la senyora Encarnación viu en una d’aquestes edificacions. ...t sempre caracteritzada per l’atenció als altres, no només perquè és la més gran de cinc germanes, o perquè ha tingut set fills, o perquè va cui

...amb la família i els amics, i gaudir de les nits caloroses d’estiu i de la claror del mar Mediterrani. ...companya durant l’entrevista, comenten que hi havia molta relació entre la gent del poble i els estiuejants de Barcelona. Recorden, per exemple, que e

...ctés d'un viatge en el temps i en l'espai, una gran xemeneia al centre de la gran estança ens transporta al seu poble, [[Beas de Segura]], on va néixe ...nava a casa de les famílies adinerades per alletar els nens. Mentrestant, la Trinidad s'havia de quedar cuidant dels germans. Després, quan va tenir ed

...ntre la terra i el mar. Durant una bona part de la seva vida, va treballar la terra i va fer de paleta, i, durant una altra part, va fer de pescador. Tot ...més tard, a l'escola nova, a la Sacco i Vanzetti, fins que va arribar la Guerra. Comenta que eren temps molt durs i ja amb onze anys va començar a anar a

...d'una vida envoltada d'objectes marins. Una àmfora extraordinària dóna la benvinguda a l'entrada del pis i, al menjador, una vitrina guarda una col· ...de la barca de [[can Cairó]]. Va anar a l'escola fins que va començar la Guerra, comenta que va inaugurar l'escola Sacco i Vanzetti, l'actual escola Narcí

...que hi viuen es coneixen. La Rosa n’anomena alguns: “La Laura de [[ca la Tripaire]], els de [[can Dolço]], aquí al costat els de [[ca l’Isaac]] La Rosa de [[cal Rei]], nascuda a Roses l’any 1922, de petita va anar a viur

...Roig o en Nino. També recorda que la gent, a l'estiu, treia les cadires a la fresca i xerraven en aquelles nits caloroses d'estiu. ...ots van sobreviure a les circumstàncies dures del moment, és a dir, a la Guerra i les seves conseqüències.

...es platges, la visió de la platja de Canyelles després de la baixada per la carretera el continua seduint. ...a París i continuaren sense baixar fins a arribar finalment a la zona de la Bretanya, on va estar refugiat més d'un any. Després, va tornar a Plan, a

...la seva vida: quan va conèixer el seu home i quan va morir accidentalment la seva primera filla. ...l temps, anava a Barcelona per aprendre perruqueria i, després, va muntar la seva pròpia perruqueria a Sabadell.

...eia Som i serem. Vam anar a explicar-los coses de Roses: el meu home sobre la pesca i jo de com es vivia al poble i com havia crescut”. ...mps va anar a navegar com a contramestre i va estar molts anys a Amèrica. La Maria recorda que quan era fora de casa els enviava cartes i diners cada me

...seu esforç, la seva dedicació i a vegades, com és el cas d’en Benito, la seva salut. ...al 60 pasamos mucho, por éso en el 62 me vine para Rosas, y en el 66 vino la familia”.

...felicitat ha estat el somni de moltes dones. També per la Manuela, però la seva vida no ha anat així. Com ella mateixa ens diu: “No vaig tenir sort ...dels dotze ja anava a aprendre cada tarda l’ofici de cosir''' a casa de la modista Joana Casasses.

...aren a Roses. Va anar a l'escola fins als dotze anys, quan va començar la Guerra. ...home, en [[Pere Marí Macau]], com la majoria dels homes de Roses, anava a la pesca i també a terra, a collir olivers i raïm. Van tenir dos fills.

...ctiu que experimentà Roses al llarg del segle XX: famílies que vivien de la terra i del mar i que, amb l'arribada del turisme de masses dels anys 60, f ...traordinària lucidesa, que '''recorda “massa coses”''', especialment, la retirada. Des de Palau, veien els bombardeigs, fins i tot, havia vist comba

...mon ha estat fora de Roses. La Guerra Civil, el posterior servei militar i la feina l’han portat a llocs molt diversos i llunyans, però '''com el mari ...prenent de mecànic al taller de l’[[Antonio Serra]]. Després va anar a la pesca i '''el maig de 1938 el van cridar per incorporar-se a files'''.

...país veí i després van anar a Colera. Allí la Dolors es va separar de la seva família i va anar a casa dels seus oncles, a Castelló d’Empúries. ...a jugar. Ens venien a buscar amb una tartana i ens donaven berenar a tota la mainada. Eren molt bona gent”, comenta agraïda.

...a l’escola, perquè de ben petita ja s’encarregava de fer la feina de la casa i ajudava en el negoci familiar, tasca que va fer fins que es va casar Sobre la guerra, comenta que per sort allà no ho van passar gaire malament, perquè tot i

...olts casos, coincideixen, especialment, en l'afició per la costura; però la Glòria ens diu que a ella no li ha agradat mai, de fet, no ha cosit mai. E ...a, comenta que va ser molt dura. Van anar uns anys a viure a Le Boulou amb la família, a França, i després a Barcelona, a un pis molt petit.

...lla dura postguerra. Ella va poder anar a l'escola i, quan va començar la Guerra, va estar en un internat de monges. ...e Roses'''. El seu home treballava amb la família Guerra i també anava a la pesca.

...en a dir les veritats, les mentides, els rumors i tot allò que sabem. Per la seva barberia, passava cada setmana molta gent a afaitar-se, per això, ens ...de Jesús|escola de les germanes monges]], al carrer Trinitat, després, a la del Pòsit de Pescadors i, cap al 1935, als nacionals.

...eixes coses pot ser vist com un anatema, però, en canvi, per la gent gran la rutina és viscuda com allò que proporciona experiència i saviesa, com un ...anys s’aixeca, esmorza al bar del Mercat Cobert de Roses i va a visitar la seva dona al cementiri. Després, camina pel passeig Marítim fins a arriba

...resor del passat que ens continua parlant de la Roses de fa molts anys, de la seva història i del seu misteri. '''A la Dora li diuen la Dora del mas de les Figueres perquè els seus pares n’eren els masovers''

...hi havia diferents motius: '''a casa de l’avi patern era cal Carmelito i la de l’avi matern, cal Sei.''' ...ue era molt petita tothom li donava alguna cosa''': “En faltar el pare i la mare t’havies d’espavilar”, comenta.

...a, en especial, d'El Punt i El País. La seva casa es troba just davant de la biblioteca. ...rrer Trinitat]] i, més tard, al Sacco i Vanzetti fins que va començar la Guerra; després, va anar amb el senyor Joan Roquet a conferència. Li agradava mo

...uote> <poem> Va néixer a Roses l’any 1926, '''al barri dels Grecs''', a la seva família els deien els de [[can Marcelino]]. ...tenien vaques i en venien la llet; la seva mare es dedicava a “passar” la llet per les cases del poble.

...ar i un militar la va dur amb una família vinculada amb els nacionals que la va cuidar. Però la sort li va fer costat: un dia van fer un intercanvi entre famílies d'un i

...i el seu puro a la boca penjant les esqueles d’aquells que ja han perdut la vida. Nascut a Roses l’any 1923, a la seva família els coneixien com els de [[can Boixeuda]]. '''Tant el seu avi

...a frontera francesa a principi de 1939. Nascuda a Vilademuls l’any 1918, la seva família feia de masovera en una propietat del senyor Joan Vila i van ...gres i una cunyada que tenia un fill petit i havia quedat vídua durant la guerra.

...fills, els pares..., però també, anar a collir raïms, olives, remendar la xarxa i netejar xalets. ...eu pare, segons ens explica, amarrava el bot que tenia per anar a pescar a la porta de casa'''.

...erquè, d'històries, en té moltes. La seva vida ha estat relacionada amb la pesca: tal com explica amb orgull, '''ella és néta, filla i esposa de pes ...s i que, des de Palau, es veien els avions sobrevolar el cel i bombardejar la vila.

...ïsos, la taula, de nines i, sobretot, la col·lecció que més li agrada: la de xapes de cava. ...l·legi Sacco i Vanzetti fins als deu anys, moment en què va començar la Guerra i l'escola va passar a tenir funcions militars.

...#FR|FR]]</div>[[Imatge:casaneus.jpg|350px|thumb|dreta|Façana principal de la casa Neus ]] ...Escofet|Escofet]] i Vidal. Els tres primers xalets construïts abans de la Guerra Civil.

...XVII i especialment al llarg del segle XVIII. Està delimitat a l'oest per la riera dels Ginjolers, al sud pel mar, a l'est pel carrer de Francesc Macià ...t que es copsava amb la vitalitat de la llotja, les barques a la platja de la Perola i el gran nombre de comerços i artesans. Amb el pas dels anys el ba

...delimitat a l'oest pel carrer Lluís Companys, al sud pel mar, a l'est per la [[riera Ginjolers]] i al nord pel carrer de Barcelona i de Tarragona. ===La configuració del barri===

...er. Es casà amb Magdalena Giralt Trull (Roses el 1874). El 1910 apareix a la contribució industrial de l'Ajuntament de Roses com a carreter, també va ...30-14/4/1931), abans de la proclamació de la Segona República. Durant la Guerra Civil, fou assassinat, el 26/8/1936, al Cementiri Municipal, als 63 anys, j

...'Exèrcit espanyol afincat a Roses al final de la Guerra Civil i casat amb la rosinca Josefa Rahola Jensen, filla de [[Francisco Rahola Molinas]] i Matea ...de Pere Rahola Molinas, el tiet de Fifí Rahola; i el carrer de Sanlúcar la Mayor, lloc de naixement de Díaz Pacheco.

...onservadora, el seu pare va ser alcalde i regidor durant la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera, fou empresonat el 1936 i assassinat a Montcad [[Categoria: La guerra]]

...del també diputat a Corts, [[Pere Rahola Berga]]. Estava emparentat amb la família de comerciants i consignataris marítims dels Llorens (formada per ...t en les eleccions del 12/11/1905 per la legislatura 1/1/1906-1/7/1909, en la qual fou 1r tinent d'alcalde des de l'1/1/1906 fins al 30/3/1907 i alcalde

...Hamelink. ''La vila de Roses (segles XIV-XVI). Aproximació a l'urbanisme, la societat i l'economia a partir dels capbreus del monestir de Santa Maria de ...la plaça forta, que acabaria essent la nova vila de Roses després de la Guerra dels Segadors.

[[Fitxer:Narcis_monturiol_autonimista.jpg|350px|thumb|dreta|L'escola durant la seva construcció, l'any 1935/Suplement literari Autonomista p.6]] L'Escola Narcís Monturiol és un centre d'ensenyament primari de la vila de Roses, inaugurat l'any 1936 amb el nom de Sacco i Vanzetti.

...a oficiar a la [[Església parroquial de Santa Maria|parròquia de Roses]] la seva primera missa, apadrinat pels seus cosins Vicenç Martí i Sofia Clasc ...del mateix any a Queixans pel Comitè de Montagut, als 49 anys. Acabada la guerra, l'Ajuntament de Montagut li dedicà el nom d'una plaça.