Vicente Aldeguer JaénDe RosespediaVicente Aldeguer Jaén, conegut a Roses com a Don Vicente, va néixer a Sant Sebastià el 2 de febrer de 1906. Fill de Vicente Aldeguer i Josefa Jaén, fou Capità de Corbeta de la marina militar espanyola. Es casà amb Mercedes Vila Cotcho. Des de 1948 fins 1968 fou l'Ajudant militar de Marina de Roses.
Tanmateix, des de la data de l’alçament militar fins a la fi de la guerra, una declaració redactada per ell mateix sobre de la seva trajectòria militar a l’agost del 1938 ens permet conèixer, de forma detallada, on va ser tot aquest temps i que no apareix al seu expedient oficial. Aquesta declaració sembla ser algun tipus defensa sobre alguna imputació que li sobrevingué i que es desconeix exactament de què es tractava ja que no s’especifica. Podria ser que aquest fet fos un dels motius pels quals desertà l’any següent però s’ignora què succeí; tot i així, queda clar que fins la data de l’escrit va combatre al bàndol de la República:
L’any 1946 va ingressar a l’escola de suboficials on va ser nomenat alferes de navili i tot seguit el varen destinar a la Comandància Militar de Marina de Barcelona, per ocupar la plaça d’ajudant de Marina de Port de la Selva, servei que mantingué uns anys. Finalment, el 31 de juliol de 1948 és nomenat Ajudant de Marina de Roses, càrrec que ocupà fins que es jubilà.
Tasques de l’Ajudant de Marina[modifica]L'Ajudant de Marina de la zona Nord de la Costa, juntament amb el l'alcalde, el rector, el comandant militar de la Plaça i el capità de la Guardia Civil formava par de les personalitats destacades de la localitat i per tant, assistia a tots els actes que se’l requeria com ara al primer homenatge a la Vellesa de Roses l’any 1949, tot just arribar al poble. [2] . Entre les tasques que li eren encomanades hi havia la de representar a l’administració de l’Estat en relació a matèries marítimes com ara marina mercant, pesca o militars, en el districte on estava destinat. És per això que va supervisar la construcció dels habitatges dels pescadors, la llotja o bé el pòsit. També assistia a les Assemblees de la Confraria i rebia les visites que la inspecció militar feia al municipi. Finalment, assistia a les inauguracions i festivitats on era convidat. A la població se’n té un bon record, ja sigui perquè fou un home afable que ajudà a quintos i ciutadans que necessitaven dels seus serveis i també perquè no oposà masses traves a planejaments urbans que ocupaven part de l’espai marítim-terrestre. Aquest és el cas de les cases que es construïren entre el rec d’en Forquilla i la Trencada l’any 1953, quan hagué d’enviar un informe comunicant a l’Almirall Comandant del Departament Marítim de Cartagena que no existia inconvenient per fer les obres sempre que es respectessin les servituds de vigilància i salvament de l’any 1936 [3] Durant els anys de servei va rebre quatre condecoracions. La primera que li va ser concedida fou la Creu al Mèrit Naval de primera classe, amb distintiu blanc. Aquesta li va ser atorgada pel Ministeri de Marina el 31 de desembre de 1954 i li en va fer entrega l'Almirall en cap del Sector Naval de Catalunya, don Rafael Fernàndez de Bobadilla y Ragel [4]. El segon i el tercer reconeixement van ser en favor de la seva constància en el servei i el seu full de serveis impecable: la Creu i la placa de l’Ordre de Sant Hermenegild, concedides el 9 de gener de 1957 una i el 24 de setembre de 1959 l’altra. Finalment, l’11 de setembre de 1964 el Consell Suprem de Justícia Militar li concedeix la Placa Pensionada, dotada d’una remuneració de 20.000 pessetes anuals. Don Vicente Aldeguer morí a Roses, lloc on fou enterrat, el gener de 1971. Tots els consultats coincideixen que fou un bon home i que la malaltia que se’l va endur li impedí de gaudir de la seva il·lusió que era, un cop jubilat després de tant anys de servei a l’Armada, estar tranquil conreant un hort. Notes[modifica]
Fonts[modifica]
Bibliografia[modifica]
|