Sardana

Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).

Com a mínim d’ençà que Pep Ventura residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanístiques que els músics han dedicat a Roses en són testimoni:

L’aplec de Roses, de Jaume Bonaterra

Roses gentil i Sardanes a Roses, de Mas Ros

Montjoi, de Josep M. Boix Risech

Església de Santa Maria de Roses i Record de Roses, d’Enric Vilà Armengol

L’encís de Roses, d’Albert Prat

En Jaume de Roses i Anella de rebrolls de Roses, d’Agustí Causi Marsal

Bells records de Roses i Cant a Roses, de Joaquim Soms Janer

Badia de Roses, de Manel Cano

Aplec dels aplecs, de Francesc Camps Comellas.^[1]

La sardana és una dansa popular catalana que es balla en rotllana tot seguint el compàs que marca la música de la cobla. És el ball nacional de Catalunya.

L'any 1942, durant la postguerra, es va reintroduir a Roses clandestinament. No va ser fins el 1947 que va ser acceptada per la Guàrdia Civil.

A Roses hi ha una associació sardanista des del 1997.

Orígens de la sardana a Catalunya[modifica]

Hi ha una teoria, que tenen molts partidaris i parla de que la Sardana prové de l'època grega, ja que Homer en un paràgraf de la Ilíada esmenta a un ball molt semblant. Tanmateix, es creu que la sardana va ser introduïda a Catalunya a través de la illa de Sardenya.

L'any 1850 es va publicar el primer tractat per aprendre els passos llargs de la Sardana. La sardana va començar a ressorgir a les comarques del Nord de Catalunya, concretament en la zona que va des del Llenguadoc-Rosselló (territori francès) fins a la comarca de la Selva, passant per l’Empordà, on es va prendre amb molta força. Al segle XVII la Sardana va ser la dansa de moda entre l’aristocràcia i la cort del rei.

Testimonis de la sardana a Roses[modifica]

• Llevantina Blanch Berta

Amb la dictadura del general Franco a Catalunya era molt difícil poder seguir amb les tradicions i costums catalans, ja que els franquistes et detenien i et jutjaven, tenint en compte que encara existia la pena de mort. Tot i això, l’any 1942 a Roses un grup de joves amics pescadors, van decidir crear una organització per a ensenyar sardanes a tota aquella gent del poble que en volgués aprendre. S’havia de mantenir en secret l’existència d’aquelles classes, per aquest motiu les realitzaven a la sala de ball del poble, la SUF. Només se’n feien durant l’hivern, perquè els pescadors no treballaven tant a conseqüència de la mala mar. El secret no va trigar gaire a arribar a oïdes dels Guàrdies Civils, el 1943, que seguidament van arrestar als organitzadors i a un d’ells gairebé el desterren. L’agrupació va haver de tancar fins el 1947, quan les sardanes es van començar a acceptar. A Roses no hi havia gaires cobles, però si gent que estimava les sardanes.

La Llevantina Blanch Berta, una rosinca sardanista va assistir durant l’any 1942 a les classes amb 8 anys. Allà va aprendre’n i des de llavors les sardanes han format part d’ella. Explica que a les festes majors de Palau, el dia 30 d’agost, Santa Rosa, ella i tota una colla d’amics hi anaven amb bicicleta. Allà dinaven a la font i a la tarda no paraven de ballar sardanes. Fins a 18 diu! Palau sempre ha estat un poble molt sardanista amb bones coples i ballarins. Però a Roses a partir dels anys 1955-1957 totes les tardes d’estiu se’n ballaven. Venia gent de Palau, Vilajuïga, Figueres...eren molt conegudes.

L'Associació La Rotllana[modifica]

Escut de l'Associació La Rotllana.

L'Associació Sardanista La Rotllana de Roses es va formar l´any 1997 amb l'objectiu de mantenir viva una de les tradicions més arrelades a la nostra terra, la Sardana. Col.laboren en l´organització de l´Aplec de la Sardana a Roses que, des de fa 35 anys, se celebra el dilluns de Pasqua.

L'any 2003 La Rotllana va ingressar a l´Unió de Colles Sardanistes, juntament amb la colla Brots de Romaní de Figueres, i començà a participar en concursos en la categoria al.leví, assolint el títol de Campions de Catalunya. En l´actualitat hi participa en la categoria infantil, de moment amb un molt bon resultat.

Notes[modifica]

1. ↑ Barris i Ruset, J.M. Roses o la recerca de la zona grisa. Articles. 1999- 2008, Roses: Ajuntament de Roses, 2008. Pàg. 41-42.

Bibliografia[modifica]

• Cobla Ciutat de Girona, Sardanes de Roses, CD-Audio editat per Associació Sardanista de Roses La Rotllana, 2003.