Panoràmica de Roses des del Cau de les Guilles
Marques d'erosió en una paret de la cavitat
Planta de la cambra de dalt / Autors: J.Soler i J. Serangueli
El Cau de les Guilles o del Guineu és un conjunt d'abrics oberts en el vessant del pla de la casa Cremada amb el rec de la Quarentena on es documenta la presència de vida humana més antiga del municipi de roses. La cavitat més grossa i la més estudiada s'obre cap al sud-est, es troba protegida de la tramuntana, i per tant, va esdevenir un bon refugi temporal per aquests primers pobladors caçadors-recol·lectors.
Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l'interior de la cavitat han permès recuperar materials prehistòrics com eines de sílex, burins, làmines de dors i rascadores. Però també s'hi han documentat materials més recents que denoten un ús intermitent però molt estès en el temps d'aquest indret. Tanmateix, la tipologia i la quantitat de les restes trobades mostra que va ser freqüentat sobretot durant el final del paleolític, concretament per la cultura magdaleniana que se situa entre el 10.000 i el 9.000 aC.
La troballa de materials protohistòrics dins de l'abric demostra que aquest va ser freqüentat pels diferents pobladors de l'entorn fins a final de l'Edat del Bronze (900 aC). Els materials que s'han trobat, també en cavitats veïnes, són sobretot fragments d'urna cinerària que ens mostraria l'aprofitament d'aquests espais com a lloc d'enterrament.
Les excavacions[modifica]
- Campanya de Pere de Palol i Francesc Riuró el 1946: Excavació realitzada els dies 24 de novembre i 11-14 de desembre on es realitzaren dues cales d'un metre quadrat, una de 70 centímetres de profunditat i una altra que s'abandonà a 1m80. Es trobaren materials que es reconegueren com a prehistòrics però els diaris d'excavació s'observà que els nivells eren molt barrejats, probablement per la presència d'arrels i els caus d'animals. Els investigadors, davant la varietat de materials van interpretar que l'abric havia recollit els materials de diferents èpoques però sense concretar-ne més.
- Campanya de Miquel Oliva Prat amb estudiant de l'Universitat de Barcelona el 1967: Després de col·laborar en la primera campanya i aprofitant la presència d'estudiants a l'excavació a la que se realitzava a la Ciutadella, Miquel Oliva va reprendre l'excavació al Cau de les Guilles. Els materials que es recuperaren foren molt semblants als de l'anterior campanya i els nivells tampoc es trobaren intactes cosa que feu considerar a Oliva la necessitat de reprendre els treballs en un futur.
- Campanya de Joaquim Soler i Jordi Serangueli el 2006-2007: El fet de ser un dels pocs jaciments de cronologia tan reculada a l'Alt Empordà feu que aquests dos arqueòlegs reprenguessin els treballs d'excavació d'aquestes cavitats. Es treballà en les dues coves i es treballà, a diferència de les campanyes antigues, amb metodologia moderna: Es coordenaren les peces trobades i es garbellà el sediment fet que possibilità trobar fragments de talla més petita. Tot i així, les conclusions d'aquestes dos últimes campanyes són semblants a les predecessores ja que es va comprovar que no es conserva cap mena d'estratigrafia i que els materials estan barrejats. Tanmateix, es van trobar restes materials que confirmen l'ús de les cavitats durant el Magdalenià, el neolític cardial i el bronze final.
Paratge de la Casa Cremada, vessant de la riera de la Quarentena
Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del dolmen del Turó de l'Home. Des d'aquí s'agafa un camí que baixa resseguint les darreres cases de la urbanització i mena fins un altre camí, parcialment empedrat, que s'haurà de prendre cap a l'esquerre. L'accés al cau de les Guilles està indicat en aquest mateix camí, un cop a la senyal s'ha de baixar per les feixes seguint les línies grogues, en sentit als lledoners que flanquegen l'abric.
Nivell de protecció[modifica]
B. Protecció bàsica.
Objectes de protecció:
- Cavitat geològica natural.
- Subsòl a l'interior de la cova i del voltant establint un àrea de protecció amb un radi, a partir del centre de l'entrada a la cova, de 20 m.
- Entorn natural pròxim amb els lledoners. Terrasses i feixes d'olivar. .
- Les intervencions que afectin els objectes de protecció, necessitaran, previ l'atorgament de la corresponent llicència municipal d'obres, d'informe favorable del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Comissió Territorial de Patrimoni) amb caràcter preceptiu i vinculant.
- Altres catalogacions: El punt 1 de la Llei del Patrimoni Cultural Català declara aquest element com a BCIL (Bé Cultural d'interès Local).
- Cau de les Guilles. A Memòria del Pla Especial del catàleg de Patrimoni. Edificis i béns d'interès. Maig 2015, NP B 14, p. 39.
- Quim Soler i Jordi Serangeli, "Intervencionsarqueològiques de 2006 i 2007 al Cau de les guillesde Roses" dins Novenes Jornades d'arqueologia de les comarques de Girona. Vol.I, MAC, L'Escala - Empúries, 2008. pp. 57- 62.
- Cau de les Guilles al web Visit Roses
