Costa BravaDe RosespediaRevisió de 20:12, 22 des 2011; WikiSysop (Discussió | contribucions) La Costa Brava és la denominació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou). Les característiques platges de sorra gruixuda i les aigües calmades atreu els visitants cap a aquestes costes. La diversitat de paisatge ha configurat les diferents tipologies dels pobles que conformen aquesta part de la regió. S’hi poden trobar des de petits municipis com pobles mariners, el Port de la Selva, Palafrugell i Cadaqués, passant per importants centres turístics com Roses, Empuriabrava, Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós .
ContingutOrigen de la denominació Costa Brava[modifica]En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). L'anècdota del terme "Costa Brava: [1] Historia i el patrimoni[modifica]La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas formada per nombrosos pobles i cultures. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet. És troben inventariats més de 200 fets històrics i hi ha quantitat de llocs turístic per visitar.
Comarques de la Costa Brava[modifica]L’Alt Empordà[modifica]Hi ha 35 municipis al nord de l'Alt Empordà
Platges i Cales de l'Alt Empordà Portbou: Colera: Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Empuriabrava-Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador i l'Escala. El Baix Empordà[modifica]El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres . Dotada d'un clima temperat, sotmès als rigors de la tramuntana, sobretot a la primavera i tardor, la comarca registra els seus nivells màxims de precipitacions durant aquestes mateixes estacions, sent l'estiu la seva estació més seca.
La Selva[modifica]La Selva es troba situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral. El seu sector central posseeix uns suaus relleus i en el seu extrem nord-oest es troba la ciutat de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca. La topografia ha condicionat l'existència de tres tipus de clima i de vegetació. Finalment, el clima humit es dóna en la depressió de la Selva, amb precipitacions moderades amb mínims i màxims molt propers, temperatures altes a l'estiu i molt baixes l'hivern.
El Pla de l'Estany[modifica]El Pla de l'Estany és una comarca de recent creació (1988). De reduïda superfície, limita al nord amb la vall del Fluvià i al sud amb la serra de Rocacorba, sent el seu centre la ciutat de Banyoles, capital de la comarca. Amb un clima mediterrani de muntanya mitjana, els seus hiverns són moderadament freds i els estius força càlids, tots dos secs, mentre que les seves tardors i les seves primaveres són plujoses. L'activitat econòmica és bàsicament el comerç, centrada a la ciutat de Banyoles i els seus voltants. El turisme també té una significativa importància i es concentra a la zona del llac de Banyoles, un dels paratges més coneguts i emblemàtics de Catalunya.
Pobles de la Costa Brava[modifica]Port de la Selva[modifica]Port de la Selva és la població situada a la part sud de l'àmplia badia del nord del cap de Creus. Actualment, el Port de la Selva, combina les activitats tradicionals pesqueres amb el turisme i els esports marítims. L'església del Port de la Selva, Santa Maria de les Neus, es caracteritza per ser blanca i d'estil barroc.
Llançà[modifica]El poble mariner de Llançà és un important nus de comunicacions de la Costa Brava. La vila de Llançà es distribueix en un nucli urbà, distant tot just 2 kms. de la costa, i el Port de Llançà, el seu barri marítim. A la plaça major de la població de Llançà trobem, la vella i bella església de Sant Vicenç, amb la seva portalada d'estil barroc. Al Port de Llançà, un espectacular passeig marítim, ens condueix a l'illot del Castellar, passant pel port esportiu.
Cadaqués[modifica] Cadaqués és una vila marinera de la Costa Brava, situada a llevant de la península del cap de Creus, al fons d'una profunda badia. Es pot considerar Cadaqués com una població aïllada, només té dues comunicacions amb l'interior que permeten accedir cap a ella. A causa d'aquest aïllament, Cadaqués ha conservat gran part del seu tipisme. Les blanques cases, els carrerons al voltant de la blanca església de Santa Maria, un edifici d'estil gòtic. Al costat de Cadaqués, es troba el barri de pescadors de Portlligat, que deu tota la seva fama a la casa del pintor Salvador Dalí, qui sense dubte va ser un avantatge pel qual Cadaqués es va convertir en un punt d'atracció cultural .
Platges a Cadaqués: Confitera: La platja ens ofereix boniques vistes a la Illa de s'Arenella on hi ha les embarcacions que freqüentment hi fondegen. Ses Oliveres: Platja d'aigua neta, freqüentada per pescadors i banyistes. Nans: És una cala d'aigua clara i entorn natural protegit. Espianc: És una petita platja, que és a prop del centre de Cadaqués i està molt ben vistes a l'església iala badia en general. D'onatge tranquil, ideal per banyar-se. Pere Fet: Platja verge i molt tranquil·la. Port d'Alguer: Se situa enfront de l'Església de Cadaqués. Es poden observar barques de pescadors a la vora. Dés Portal: És la platja principal de Cadaqués, es situa al centre de la badia, sent també coneguda com Platja Gran. S'Arenella: Destaca l'illot de s'Arenella just al davant, es manté l'antic casalot on es feien grans festes. Roses[modifica]Roses constitueix el centre turístic i econòmic de la Costa Brava septentrional. Està situada a 19 km de Figueres. Roses és un dels punts pesquers i esportius més importants del litoral català. La part sud de Roses, la Ciutadella, conté restes arqueològiques grecs i romans, així com els medievals del monestir benedictí de Santa Maria. El Castell de la Trinitat, a prop del far de Roses, manté la seva posició dominant sobre la població.
Les platges de Roses tenen en comú una sorra de gra fi i color blanc. Platja Gran: s'estén des de la marina de Santa Margarida fins a la desembocadura de la riera de Ginjolers. Està dividida en tres sectors: Santa Margarida, Salatar i el del Rastell. Platja Nova i de la Perola: abasten des de la riera Ginjolers fins al port. Des elles parteixen vaixells que ofereixen diferents recorreguts per la costa, alguns amb fons de vidre. Platja dels Palangrers: situada just sota de la carretera que condueix al far.
L'Escala[modifica]Les activitats pesqueres a l'Escala son les relacionades amb el sector turístic. Platges de l'escala: Platja de Riells: Amb forma de mitja lluna, correspon al nucli modern de la població. La sorra és de gra fi. Segueix la costa del Codolar, plena d'esculls i poca profunditat no és aconsellada per navegar i tampoc per al bany. Platja del Port d'en Perris: petita i estreta, pertany al casc antic. La sorra és de gra gruixut. Cap al llevant ens trobem amb la punta de l'Olla, i la punta de la Roca. La Platja o platja de les Barques: és petita amb sorra de gra gruixut. Platja de la Creu: poc profunda i plenes de roques, sobre els penya-segats s'estén el mirador de la Creu. Platja del Rec, llarga i estreta, gra fi i color blanc. Un gran pineda s'estén fins a les Coves. Platja del Portitxol, petita i estreta queda tancada per les roques de les Muscleres i la punta de les Coves.
L'Estartit[modifica]L'Estartit forma amb Torroella de Montgrí un sol municipi. Torroella conserva traces i edificis del seu passat medieval, entre els quals destaca la plaça porticada de la Vila. El massís del Montgrí, límit entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, compta amb la silueta inconfusible del Castell de Montgrí i proporciona una àmplia vista, des del Canigó, per terra, fins a les illes Medes, cap a l'amplitud de la Mediterrània. L'excursió que es realitza a peu, permet desviar cap a la vall de Santa Caterina. Un dels atractius més significatius de la Costa Brava és la reserva marina de les illes Medes, petit arxipèlag situat a l'Estartit i format per set illots que es caracteritza per la gran riquesa del seu ecosistema marí.
Pals[modifica]Pals, és un dels municipis més importants de la comarca des del punt de vista natural, la varietat de paisatge i per la seva riquesa patrimonial.
Begur[modifica]Begur és un dels pobles més turístics del Baix Empordà. Situat al mateix centre de la Costa Brava, al centre de la franja litoral de la comarca del Baix Empordà. El municipi de Begur està constituït també pel poble d'Esclanyà, i limita amb els municipis de Pals, Regencós, i Palafrugell. Llafranc[modifica]Llafranc és el nucli marítim-residencial situat al sud-est del municipi de Palafrugell. La platja de Llafranc té una longitud de 330 metres, així com 40 metres d'ample. Està composta d'una sorra molt fina. A la part dreta de la platja, es localitza la punta rocosa del Blanc, sent el límit de Llafranc mateix. Pel vent que fa en aquesta zona també es coneix amb el nom de la banda de Garbí. Actualment la platja de Llafranc, és molt coneguda pel turisme, l'encant de l'entorn i la seva conservació provoca l'atracció de gran quantitat de visitants que van a passar les seves vacances en aquest lloc.
Calella de Palafrugell[modifica]Calella de Palafrugell és, de fet, l'antic port de Palafrugell. Calella de Palafrugell és d'aquells pobles mariners que semblen haver-se aturat en el temps. L'atmosfera de tranquil·litat ens transporta a èpoques passades sense estrès, nervis ni tensions.
Palafrugell[modifica]Palafrugell és un antic centre de producció surera. La població es beneficia actualment d'una intensa activitat comercial i turística, basada en l'atractiu que ofereixen les seves platges de Tamariu, Calella i Llafranc.
Palamós[modifica]Palamós està situada en una zona privilegiada amb una àmplia oferta d'activitats i serveis. El port de Palamós és de gran importància.
Platja d'Aro[modifica]El municipi de Castell-Platja d'Aro està situat al sud del Baix Empordà, província de Girona. Les dues poblacions més importants són el nucli interior de Castell d'Aro, amb el castell de Benedormiens i el centre turístic de Platja d'Aro, que gaudeix d'una extensa platja. Avui en dia es conserven diversos menhirs i un dolmen del Neolític i restes arqueològiques de la Vila Romana del Pla de Palol.
Sant Feliu de Guíxols[modifica]Sant Feliu de Guíxols, és una ciutat turística amb una àmplia gamma d'activitats esportives i aquàtiques. Situada al fons de la badia, queda dominada a ponent pel promontori de Sant Elm que acull l'ermita on es venera a aquest sant patró de la marineria i constitueix un mirador sobre la població i sobre la costa. La platja de Sant Feliu de Guíxols es troba emplaçada al casc urbà de la població. Sant Feliu disposa d'una depuradora d'aigües residuals i de maquinària especial per a la neteja diària de la sorra.
Lloret de Mar[modifica]Lloret de Mar, forma un dels nuclis turístics més importants de la Costa Brava. Pertany a la comarca de la Selva. L'àmplia platja de Lloret de Mar comprèn des de la punta de Sa Caravera, fins a Sa Caleta. Lloret de Mar té un atractiu passeig del Mar, amb palmeres i edificis d'estils diversos.
Blanes[modifica]La població de Blanes s'estén al peu del turó de Sant Joan on s'alcen les restes del castell del segle XI i les ruïnes d'una torre de vigilància del segle XVI. Platjes de Blanes: Platja de Sabanell: Comença a la desembocadura del riu Tordera i acaba a la Punta de Sa Palomera formada per una gran roca que sorgeix just davant de les antigues cases de pescadors de Blanes. Platja de Blanes: Aquesta concorreguda platja es troba entre Sa Palomera i el port de Blanes, de similars característiques a l'anterior, ofereix serveis de creuers a diferents punts de la Costa Brava. Platja des Capellans i cala Sa Forcanera: La platja des Capellans és de petites dimensions Cala de Sant Francesc: Considerada la millor platja de Blanes atreu a una gran afluència de visitants a l'estiu, la sorra és de gra gruixut i color rosat. Hi recalen els creuers que recorren la Costa Brava. |
Darrera modificació de la pàgina: 22 des 2011 a les 20:12.
S'ha visitat aquesta pàgina 184.340 vegades.