Biblioteca Jaume Vicens VivesDe RosespediaRevisió de 08:26, 8 jul 2021; Pmebe (Discussió | contribucions)
 Història[modifica]La creació de la biblioteca de Roses es remunta a l'any 1955, però hi ha tota una sèrie de precedents històrics que permeten dibuixar el llarg recorregut d'un anhel de cultura i de formació envers les classes socials més desafavorides econòmicament i, per tant, amb unes possibilitats d'accés als llibres i a la lectura més remotes. Així, la primera notícia sobre la biblioteca de Roses data del 18 de maig de 1873, quan l'alcalde, Ferran Arola i Suquet –insigne comerciant de la plaça-, exposà la conveniència de sol·licitar al flamant Estat republicà el mateix ajut, que ja havia donat a d'altres poblacions, de llibres recreatius i instructius "…al solo objeto de proporcionar a nuestros administrados todo el bien e Ilustracion posibles". La Corporació, tèbiament, va acordar que "…así se solicitase si esa colección de libros había de ser un donativo gratuito". Malgrat tot, les penúries econòmiques del darrer terç de segle XIX no permeteren materialitzar aquesta iniciativa i no fou fins a la Segona República que l'associació Sang Nova impulsà la construcció d'un casal popular de cultura, al carrer Riera Ginjolers, que incloïa una biblioteca. El projecte fou, malgrat el voluntarisme dels seus promotors, de curta volada temporal i, en conseqüència, de poca transcendència social per la població[1]. Segons Josep Maria Barris, arxiver municipal i cronista de la vila, "L'actuació definitiva s'esdevingué en plena època franquista. El Ple de 30 de novembre de 1955 acordà fundar la Biblioteca Municipal, que s'havia d'instal·lar en unes dependències de les Escoles Nacionals Narcís Monturiol. Alhora, es creava una junta rectora, es nomenava el càrrec de bibliotecari en la persona del secretari de l'Ajuntament, senyor Josep Miquel i Rovira, i s'iniciaven les obres de reforma i d'adquisició de mobiliari. El consistori hi destinava, a més, tots els llibres de l´Ajuntament que no fossin necessaris"[2]. La constitució de la Junta Rectora es produí el dia 15 de desembre de 1955. Barris en destacava "la seva composició, amb una impacable presència dels sectors del règim necessaris per assegurar el seu control i per la representació que els poders fàctics locals tenien"[3]. Així, era presidida per l'alcalde i cap local del Movimiento, Antoni Serra Comas; un vicepresident, Jaume Roig i Genís, que era el primer tinent d´alcalde i president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Roses; un tresorer, càrrec que recaigué en Jaume Vicens i Coll, representant d'Acció Catòlica, i un secretari, una funció que exercí el president de la Confraria de Pescadors, Josep Prats i Sudrià. A més, la Junta comptava amb 5 vocals, provinents de diversos sectors socials de la població: el capellà Carles Feliu i Egídio, rector de la parròquia; el metge i inspector municipal de Sanitat -Narcís Pujol i Denclar-, una mestre nacional -Maria Riumalló-; el Jutge de Pau -Xavier Casals i Recasens- i el delegat local de la Hermandad Sindical de Labradores, Joan Costa i Ribas. Encara més preocupant fou el nomenament d'una mena de tríada moral encarregada d'un aspecte fonamental en el control intel·lectual de la societat, l'adquisició de llibres: aquest òrgan censor era format per un assessor religiós –càrrec imprescindible per al control de les lectures ofertes al públic-, en la persona del rector Carles Feliu i Egidio, i per Carmel Rosés i Ballesta i Jaume Coll Casañas. Finalment, el 12 de març de 1956 es remetia tot l'expedient administratiu al Centre Coordinador de Biblioteques –dirigit per l'historiador gironí Enric Mirambell- per a què es trametés a la Direcció General de Biblioteques i Arxius. Un temps després, la biblioteca s'instal·là a la casa de les Marqueses de Llinars, també coneguda com can Jordà. Tanmateix, la vida de la biblioteca s'esllanguí al mateix ritme que la mediocritat cultural del franquisme s'imposava. A les darreries de la dècada de 1970 el seu estat era lamentable, el fons esquifit i el seu ús escàs. L'any 1979 la seva gestió fou transferida per l'Administració Central de l'Estat a la Generalitat de Catalunya que, atesa la precarietat de les instal·lacions i l’estat lamentable del fons, la va considerar tancada. El 8 de març de 1990 es va signar l’acord de col·laboració entre l'administració local rosinca i l'autonòmica per restablir els serveis bibliotecaris a Roses. El conveni establia la titularitat municipal de la biblioteca i la seva integració a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Girona. El 5 de maig de 1990 es va inaugurar una nova seu provisional de la biblioteca, situada al carrer de Francesc Macià, 58-62. Posteriorment, l’any 1996 es va traslladar a una nova seu, situada als baixos d’un edifici d’habitatges situat al carrer Pep Ventura, 23-25. Tenia una superfície de 350 metres quadrats.  El creixement demogràfic viscut a Roses, així com l’augment progressiu dels serveis que oferia la biblioteca, van motivar que aquest equipament resultés insuficient per a la demanda existent i per a cobrir el que preveia el Mapa de Lectura Pública de la Generalitat. D'aquesta manera, es va decidir la construcció d'un nou equipament, l'actual, a la finca on hi havien hagut les cases dels mestres de l'escola pública de Roses Narcís Monturiol, al carrer de Girona, número 22. D'aquesta manera, aquest equipament ha esdevingut la primera biblioteca a Roses dissenyada expressament per a fer les funcions naturals d'una institució d'aquestes característiques. El 3 de maig de 2003 el nou equipament va obrir les seves portes amb la presència del conseller de Cultura Jordi Vilajoana. Amb més recursos i espai el centre s'ha convertit en un lloc de referència de la cultura rosinca amb múltiples activitats adreçades a tots els públics. Recursos i equipaments[modifica]La nova Biblioteca Pública Jaume Vicens i Vives disposa d’una superfície útil de 763 metres quadrats i es distribueix en dos nivells. A la planta baixa es troben la zona d'acollida i informació, la secció infantil, l'àrea de revistes i diaris comarcals, la fonoteca, la zona de préstec i el servei de fotocòpies, així com la sala polivalent, amb una entrada independent. Les zones de consulta, la mediateca amb el material audiovisual ocupen la segona planta. Complementen l’espai els patis exteriors, emprats pels usuaris per llegir-hi. El nou equipament va ser dissenyat com una gran nau que permetés la total mobilitat de l’usuari i la flexibilitat de les instal·lacions, on les prestatgeries, les taules, les butaques, etcètera, apareixen com objectes dipositats amb la màxima llibertat sobre el paviment, creant les àrees que en cada moment siguin necessàries. D’altra banda, el grafisme i disseny emprats en el conjunt de l’edifici, orienten l’usuari en tot moment pels diferents espais. Significació[modifica]La Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives és un dels equipaments més utilitzats per la ciutadania de Roses i més actius en la dinamització del panorama cultural local. No és estrany, doncs, que les xifres d'usuaris, any rere any, siguin espectaculars. Una direcció que ha impulsat el caràcter popular i integrador de l'equipament n'és un dels responsables. D'aquesta manera, la biblioteca va passar a formar part del projecte Locus Amoenus des del 7 d'octubre de 2017, quan Carme Rabell Pujol la trià com el seu lloc preferit. Actualment, és un equipament cultural plenament consolidat que vertebra bona part de la vida cultural de la població. Localització[modifica]La Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives està situada al carrer Girona, número 22 17480 Roses (Girona). Informació[modifica]Web: www.bibgirona.cat/roses/ Notes[modifica]
|
Darrera modificació de la pàgina: 8 jul 2021 a les 08:26.
S'ha visitat aquesta pàgina 36.213 vegades.