Bombardeig del CanariasDe RosespediaRevisió de 12:30, 1 oct 2015; Xe (Discussió | contribucions)  ContingutHistòria[modifica]La construcció del creuer Canarias va ser ordenada pel general Primo de Rivera l'any 1928. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei. Guerra civil espanyola[modifica]Amb el cop d'Estat contra la república realitzat el 18 de juliol, el Canarias va ser un dels vaixells que es posaren al bàndol dels insurrectes. La seva potent artilleria va fer que participés en diversos bombardeigs de costa, com la ocupació de Málaga al 1937 o a Barcelona al 1938. La seva velocitat de 33 nusos, juntament amb la seva artilleria abans exposada, va fer que fos un vaixell molt temut per la marina republicana, igual que el seu bessó, el creuer Baleares. Semblaba que ambdós podien aparèixer a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Les actuacions més destacades del Canarias durant la guerra civil van ser les següents: - La seva primera acció va ser al setembre de 1936, en la batalla del Cabo Espartel, quan va enfonsar el destructor republicà Almirante Ferrándiz, amb el qual l'estret de Gibraltar quedava lliure per a què els sublevats poguéssin passar del Nord d'Àfrica a la península. - Al 30 d'octubre de 1936 realitza el seu bombardeig a Roses, explicat en aquest article més endavant. - El 12 de desembre de 1936 enfonsa el vapor soviètic Komsomol, fet que va tenir molt de ressó internacional i que provocà que la Unió Soviètica decidís ajudar obertament a la república. - Va participar en les operacions de bloqueig del mar cantàbric, a on varen ser aturats diversos vaixells que duien armes i subministres a la república. - Al març de 1937 va prendre part de la batalla del cap Machichaco. - Al 1938 va prendre part de la batalla de del cap de Palos. Actuacions després de la guerra civil[modifica]- Durant la segona guerra mundial va sortir a la mar per a buscar supervivents del vaixell alemany Bismarck, enfonsat per la marina real britànica. - Va participar en la guerra de Ifni, efectuant bombardeigs de costa i donant suport a les unitats terrestres sitiades per l'enemic. - Al 1969, juntament amb els transports d'atac Aragón i Castilla, va participar en les operacions d'evacuació de Guinea Ecuatorial. Fi del seu servei a l'armada[modifica]El creuer va ser donat de baixa el 17 de desembre de 1975. Va haver - hi intents per part d'algunes ciutats d'aconseguir la seva cessió i utilitzar - lo com a peça de museu. Tot i així, finalment va ser subhastat pel seu desballestament el 14 de setembre de 1977, adjudicat a l'empresa Madrid Mar, S.L, en 62.205.636 pessetes. Al 1980 una de les quatre hèlix del creuer, juntament amb d'altres peces, va ser entregada a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife per a la seva exposició en parc públic. El bombardeig a la badia de Roses[modifica]Succés[modifica]Les narracions que ofereixen els qui estaven a bord del Canarías no parlen per res d'una operació de desembarcament, es limiten a presentar-nos l'atac com un simple bombardeig i valoren l'efecte psicológic de la sorpresa. Vegeu, d'entrada, allò que n’escriu Alvaró Fuentes: A las cuatro treinta aproamos la bellísima bahía de Rosas. Se tocó zafarrancho de combate. Dentro de la bahía se hallaban dos barcos franceses, uno el Regína-Racis y el otro no recuerdo el nombre. Parece que llegaron de arribada forzosa debido al mal tiempo anterior. Atracado en el muelle estaba un guardacostas, el Marinero-Cante, del tipo llamado 'palmatoria' por tener esta forma. También había un mercante de tres palos (es refereix al Manel). En el pueblo, la gente, al ver al canarias, lo tomó por marxista y se echó a la calle en manifestación con banderas rojas y republicanas. Cuando izamos la bandera nacional (símbolo de la España Grande) aquella gentuza se llenó de confusión; algunos, sin esperar, 'ahuecaron'; pero otros, sin creer lo que veían, se quedaron en los muelles mirándonos; pero cuando rompimos el fuego sobre el Marínero-Cante huyeron como liebres, a una velocidad de record, tomando las camionetas por asalto. Lástima de un camerame. Hicimos en total 41 disparos con los cañones del 12; uno de ellos cortó de cuajo la chimenea del barco rojo, que se incendió. También se le disparó al cuartel de carabineros, agujereándole. Lástima no haberle tirado con las torres.
 Se tuvo especial cuidado en no dar a las casas, que quedaban detrás, haciendo los primeros disparos deliberadamente cortos para dar tiempo a que huyera la gente que paseaba por el muelle; así lo reconoció el Alcalde o el que fuese, pues la primera noticia que se cogió por la radio sólo hablaba de un marinero herido en el guardacostas. Pero de este incidente sacaron los catalanes toda la punta que les pareció y, seis u ocho horas después, hablaban de las tentativas de desembarco con varias barcazas y gran número de tropas; las dos veces rechazados, naturalmente con grandes pérdidas, siendo perseguidos por la aviación, etc. Es de suponer que los vecinos de Rosas se quedaran atónitos al enterarse de esta serie de patrañas. El resultado fue que la Generalidad llamó tres o cuatro quintas, puso el grito en el cielo y se dispuso a defender las playas con milicianos. Excusado es decir el éxito de este golpe, pues la gente que amontonasen inútilmente en la costa lo estaría de menos en los frentes de tierra. Estaban llenos de pánico hablando de la próxima invasión de Cataluña, de sus 200.000 hombres, etc., todo por cuatro tiros a un barco sin importancia. En la narració dels fets, l'alcalde de Roses Salvador Marcó, parla de la comèdia de les banderes que efectuà el Canarias abans del bombardeig. Primerament hissà l'ensenya republicana, seguidament la de Catalunya i a continuació la roja; finalment enarborà la monàrquica i disparà la primera canonada. El bombardeig diu que durà un quart d'hora i que, a més de produir esvorancs al Marinero Cante, afectà a l'escola de la població (la Narcís Monturiol). Però no fa cap referència a les barcasses de desembarcament, ni a cap combat, i afirma que el creuer rebel fou vist al vespre en altres llocs de la costa, com Portbou, Cadaqués i Llançà. D'acord amb aquestes manifestacions, és evident, doncs, que l'atac del Canarias ha de contemplar-se més com una esgarrapada momentània, pensada per crear pànic a la reraguarda, que com una operació agosarada de desembarcament. Conseqüències del bombardeig[modifica]L'excitació de la població pel bombardeig del Canarias produí una nit de terror i violència contra moltes persones de la dreta política. En moltes poblacions de la comarca es van viure unes hores tenses i tràgiques, de repressió sense contemplacions. S'efectuaren un munt de detencions i s'acordà assaltar les presons de Girona, Olot i St. Feliu de Guíxols per tal de dur a terme la venjança. Foren víctimes de la repressió nocturna trenta set persones, que moriren, la major part d'elles comerciants i eclesiàstics. A l'endemà dels fets, membres dels comitès creats per la generalitat van realitzar un ajustament de comptes entre la població civil. Ressò en els mitjans de comunicació[modifica]La humanitat[modifica]El bombardeig del Canarias fou objecte de diverses cròniques, entre les quals destaquem la que féu Rovira i Virgili a "la Humanitat" (01/11/36), en un article titulat Badia de Roses. Reproduim - ne un fragment: L'actualitat bèl·lica posa aquests dies en els llavis catalans el nom prestigiós de Roses, la vila de la badía magnífica. Per què haurà anat davant la vila empordanesa, quieta vora la mar, el vaixell bombardejador? Fins a una millor coneixença dels fets, pot suposar - se que l'agressió a Roses era allò que en llenguatge militar se'n diu demostració o una diversió. És que el Canarias volia explorar l'amplia badia del nord català? O és que volia simplement alarmar i espaordir el nostre poble? La presència del vaixell rebel a les nostres aigües, té per objecte de destorbar el tràfic marítim als nostres ports? O bé es tracta de concretar una amenaça que obligui als catalans a distreure poc o molt llur atenció d'altres fronts i a mantenir forces importants dins el propi territori? Hem de creure que aviat quedarà aclarida la incògnita de la intenció que duia el Canarias. Mentrestant, l'espetec dels projectils a la badia de Roses ha posat en peu de guerra tot el nostre litoral. La resposta popular ha estat ràpida i gallarda. Testimonis del bombardeig[modifica]Testimoni de Maria Fages Flaquer[modifica]Sobre la guerra a Roses, recorda el bombardeig del Canarias i com gairebé tots els rosincs aquella nit abandonaren les seves cases i van fugir cap a les muntanyes. Ells van anar al mas Boscà, i tot i que comenta que les bombes no van matar ningú, van passar molt por. Testimoni de Batista Marrase Domènech[modifica]Va arribar a Roses el 1932 i també va viure el bombardeig del Canarias: "El nostre vaixell va entrar al port al costal del Canarias. Veníem de pescar del Cap de Creus. El Canarias es va aturar. Nosaltres vam arribar a port i vam amarrar el nostre vaixell i, quan en baixàvem, el Canarias començà a disparar. Vam marxar corrents. Nosaltres vam anar a Garriguella. El Canarias va disparar també a l'Alcàntara, un vaixell de guerra, i el va destrossar". Fitxa tècnica del Canarias[modifica]
Bibliografia[modifica]
|
Darrera modificació de la pàgina: 1 oct 2015 a les 12:30.
S'ha visitat aquesta pàgina 38.724 vegades.