Salvador Marcó i Romañach va néixer a Roses el 3 de juny de 1899, lloc on morí, el 14 de gener de 1973. Fill de Felip i Maria, es va dedicar al comerç i també a la pagesia. Es casà amb Enriqueta Riera Català. El seu pare, Felip Marcó Trull, va ser regidor així com el seu fill, Max Marcó Riera.
Els testimonis orals coetanis de l'època coincideixen a afirmar que Marcó fou una de les claus polítiques per entendre la Segona república a Roses. Home dur i enèrgic, la seva militància política va ser a favor d'ERC.
Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política de Salvador Marcó durant la Segona República:
Fou vocal de la Junta Provisional Local (15/4/1931-17/4/1931) creada en el moment de proclamar la República. Seguidament, va ésser alcalde (17/4/1931-5/6/1931) del primer Ajuntament republicà, abans de les eleccions del 31/5/1931, en les quals ERC es proclamà guanyadora. Fou escollit alcalde (5/6/1931-12/9/1932). En aquest període, fou nomenat membre de la Comissió d'Investigació de la documentació i dels acords de l'anterior dictadura (6/6/1931). Presentà la dimissió l'11/7/1932, a causa del pacte de totes les minories juntes, que deixà l'equip de govern en una situació políticament difícil.
Malgrat tot, continuà exercint normalment el seu càrrec en les sessions següents i fou ratificat en el càrrec pel conjunt del consistori en la sessió del 20/8/1932. Posteriorment, en la sessió del 12/9/1932, presentà, una altra vegada, la dimissió, que és efectiva, atès que deixà l´Alcaldia –malgrat que va continuar de regidor des del 12/9/1932 fins a l´1/10/1932. Els canvis en la correlació de forces polítiques provocaren que passés per la 2a tinència d'Alcaldia (1/10/1932-8/10/1932) -amb caràcter provisional-, que fos regidor 1r (15/10/1932-2/1/1933) i, finalment, regidor 2n (2/1/1933-1/2/1934).
Durant el Bienni Negre no participà en la política local. Tanmateix, sembla que fou Jutge Municipal, atès que fou detingut arran dels Fets d'Octubre de 1934. No és fins al Consell Municipal creat a partir de la disposició de la Generalitat de Catalunya, del 9/10/1936, que torna al primer pla, aquesta vegada com a alcalde (…28/12/1936 [1] -7/5/1937).
Els Fets de Maig de 1937 suposaren el bandejament momentani -seu i d'ERC- del consistori, al qual retornà a finals de mes com a alcalde (28/5/1937[2] /-5/9/1937). En la sessió del 4/9/1937 demanà una llicència per deixar l'alcaldia, però continuant amb el càrrec de conseller, a causa de les obligacions derivades del càrrec que exerceix a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles, llicència que és efectiva el dia 5/9/1937 i per a un mes de temps. A més, era el delegat d'Ordre Públic de la Generalitat a Roses (…13/6/1937…). En realitat, i fins a la constitució del nou Consell Municipal el 28/11/1937, no tornarà a exercir d'alcalde. Per tant, ocupà la plaça de conseller durant el que restà de legislatura (5/9/1937-28/11/1937), càrrec en el qual repetí en el següent Consell Municipal (28/11/1937-9/5/1938)". [3]
Amb l'ocupació de Roses per part de l'exèrcit nacional i la tramitació de l'expedient de la Causa General, al finalitzar la guerra, se l'incriminà en alguns fets derivats de la violència revolucionària. La seva projecció política a la Federació Comarcal de Sindicats Agrícoles i al consistori van afavorir la suspicàcia popular i s'hagué d'exiliar a França l'any 1939, d'on retornà anys després.
- ↑ Possiblement, com s'ha dit, a partir del 9/10/1936
- ↑ En la següent sessió, després de la constitució del 28/5/1937, és a dir el 31/5/1937, tots els integrants del consell posen els càrrecs a disposició i es voten els càrrecs. L'alcalde és confirmat, gràcies a la coalició dels membres d'ERC (3) i UGT (2) contra la CNT-FAI (3).
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.37
- Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit
Enllaços externs[modifica]
