Refugi antiaeri de la plaça de la PauDe RosespediaRevisió de 08:21, 14 juny 2019; Pmebe (Discussió | contribucions)  El refugis antiaeris es troben dins del nucli urbà. L'únic visible dins de la Vila és l'anomenat "Refugi de la Pau" que es troba entre els carrers Trinitat i Josep Sabater, i es va construir durant la Guerra Civil per protegir la població dels diversos bombardeigs que va haver-hi. Per fer la trinxera es va aprofitar el desnivell natural del terreny entre aquests dos carrers. Antigament el refugi tenia tres entrades: la principal, que estava situada sota les escales que hi havia al carrer trinitat amb la pujada de l’escorxador; una segona a la mateixa pujada però a l’alçada del carrer Girona i una última a la cantonada del carrer Josep Sabater amb l’Aragó. Els respirador es trobava a terra entre els carrers Girona i Josep Sabater. El túnel era excavat al subsòl i tenia un recorregut sinuós que es dividia en diferents ramals. Fonts orals asseguren que el refugi podia haver tingut una profunditat d’uns tres metres i que s'allargava fins gairebé la Ciutadella. És probable que una sortida es trobés en les immediacions del baluard de sant Jaume.
ContingutInicis de la guerraL'Eudald Francisco ha estat el nostre testimoni. Va néixer a Roses i a l'edat dels 4 anys va patir, com molta altra gent de Roses, les conseqüències de la Guerra Civil. Per l'Eudald la Guerra es va iniciar quan anava a l'escola. Ja es temien la seva arribada i quan va arribar el dia, recorda que un nen més gran que ell el va agafar de la mà i el va portar a casa. No sap qui és i li agradaria saber-ho amb molt d'interès. La seva mare preocupada per l'esclat de la bomba el va anar a buscar i no el va trobar perquè ja jeia a casa. Com vivien durant la guerraAspectes generalsHi havia molts problemes entre les famílies i també molta rivalitat. Els que es pensaven que no els passaria res eren els que morien abans. Els carrers quedaven destrossats després dels bombardeigs i algunes cases enderrocades. Pel que fa la vestimenta, recorda que portaven sempre unes sabates de fusta (esclops) amb palla per tenir els peus calents i abans que sonessin les campanes que anunciaven l'arribada dels bombardeigs, ja tenia la roba i els esclops preparats. La gent marxava a Palau per estar més segurs. Però pel que fa la seva vida, després dels 13 anys ja no anava a l'escola i dormia en barraques amb molta gent, després a Mas Oliva i des d'allà veien les bengales.
MenjarL'entrevistat recorda que va passar molta gana i que el menjar era molt car. Per això podia passar fins 3 dies sense penjar pa blanc. Durant la guerra menjava bròquil, cigrons, cols, patates, etc. Però després de la guerra, fins el 1952 i 1953, la misèria seguia; per això les mares anaven a canviar els seus menjars. Ell tenia un hort i canviava cigrons per farina i per altres productes per poder sobreviure a l'hivern. Com que el pa era molt car, si no arribava al quilo exacte et regalaven un tros de coca.
VíctimesAquí a Roses van tirar una muntanya però no van fer gaire mal. A Roses no hi havien afussellaments, tan sols els agafaven i se'ls emportaven a un altre lloc. Tot i així, va morir molta gent i qui moria el portaven al cementiri. Aquest també va ser bombardejat i tots els esquelets es van descompondre.
El refugi de la Pau Al refugi només s'hi anava quan tocava la sirena i només a dormir. Recorda que els tres últims dies van ser els més durs i llavors sí que es van quedar més temps allà dins. La gent al sentir les sirenes s'atabalava molt però recorda que ell no sentia por.
Com eraEl refugi era groc i d'argila, ell s'estirava en una cadireta o si no es posava de peu. Estava força net però hi havia aigua. Una vella deia que callessin que hi havia un aparell per on els escoltaven i, així, callava tothom. Aquest refugi en concret s'emplenava de molta gent i alguns s'esperaven a fora per avisar als altres quan acabaven els bombardeigs.
Altres refugisHi havien molts refugis per tota la vila i la gent anava al que tenia més a prop.
Altres informacionsDurant la guerra no es feia la comunió, al acabar-la es posaven a prendre el sol enmig de la carretera perquè no passaven cotxes o s'anaven a nedar fins el moll de la roca. Els homes que sabien que els anirien a buscar per anar a la guerra s'amagaven a la cova de la lloba per no anar-hi. D'altra banda, als joves de 17 anys se'ls emportaven per combatre sense que tinguessin cap experiència.
AnècdotesL'entrevistat recorda diverses anècdotes, una d'elles era que dues noies que eren de fora volien anar a la Jonquera perquè aquí tiraven bombes a les muntanyes i un home va venir en cotxe (que n'hi havien pocs) els va fer 4 voltes i les va deixar enmig de la plaça de l'església. Una altra era que dos homes estaven tan espantats que es van amagar a les clavegueres i després no en podien sortir. També recorda que dins del refugi s'ho passava bé i que un cop va perdre l'esclop corrent i allà el va trobar. Un amic d'ell ens ha explicat també que el seu pare quan era jove anava al cementiri a jugar a futbol amb els caps dels morts. Per acabar, dir que aquesta etapa per l'Eudald no ha estat difícil. Sent pena perquè va morir molta gent que ell coneixia, però diu que ell no tenia por (tenia 5 anys) i que veia com els grans sí que tenien por. La seva mare quasi mor perquè van tirar una bomba i no va explotar. El que si està segur aquest senyor és d'una frase que a nosaltres ens agrada molt:
LocalitzacióPujada a l’Escorxador Coordenades
Mapa
Nivell de ProteccióB. Protecció bàsicaObjectes de protecció
|
