Vicente Aldeguer JaénDe RosespediaRevisió de 19:46, 18 oct 2016; Xe (Discussió | contribucions) [[Imatge: |350px|thumb|dreta|Relleu del bust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al cementiri municipalde Roses]] Vicente Aldeguer Jaén, conegut a Roses com Don Vicente, va néixer a Sant Sebastià el 2 de febrer de 1906. Fill de Vicente Aldeguer i Josefa Jaén, fou Capità de Corbeta de la marina militar espanyola. Es casà amb Mercedes Vila Cotcho. Des de 1948 fins 1968 fou l'Ajudant militar de Marina de Roses. Militar des de ben jove, ingressà a la marina l'any 1926 com a mariner. Progressivament anà pujant escalafó i s'anà integrant a diversos cossos de l'exèrcit com ara l'aeronàutic l'any 1930, des del qual formà part de la tripulació dels submarins B-6, B-2 i C-2 fins el 14 de juliol de 1936, moment en què, segons consta a la seva fulla de serveis, desembarcà. Tanmateix, des de la data de l’alçament militar fins a la fi de la guerra, una declaració redactada per ell mateix sobre de la seva trajectòria militar a l’agost del 1938 ens permet conèixer, de forma detallada, on va ser tot aquest temps i que no apareix al seu expedient oficial. Aquesta declaració sembla ser algun tipus defensa sobre alguna imputació que li sobrevingué i que es desconeix exactament de què es tractava ja que no s’especifica. Podria ser que aquest fet fos un dels motius pels quals desertà l’any següent però s’ignora què succeí; tot i així, queda clar que fins la data de l’escrit va combatre al bàndol de la República:
El gener de 1939, moment de l’entrada a la ciutat de Barcelona de l’exèrcit Nacional, es va presentar a la Comandància de Barcelona on estigué de forma interina fins acabada la guerra. Després de les depuracions en el sí de l’exèrcit, ell en va sortir indemne i el varen destinar a Cartagena per ordre del Capità General del departament Marítim d’aquest Arsenal, on tornà a embarcar-se en un submarí, en aquest cas l’A-2 i posteriorment al General Mola fins el 1946. L’any 1946 va ingressar a l’escola de suboficials on va ser nomenat alferes de navili i tot seguit el varen destinar a la Comandància Militar de Marina de Barcelona, per ocupar la plaça d’ajudant de Marina de Port de la Selva, servei que mantingué uns anys. Finalment, el 31 de juliol de 1948 és nomenat Ajudant de Marina de Roses, càrrec que ocupà fins que es jubilà.
Tasques de l’Ajudant de MarinaL'Ajudant de Marina de la zona Nord de la Costa, juntament amb el l'alcalde, el rector, el comandant militar de la Plaça i el capità de la Guardia Civil formava par de les personalitats destacades de la localitat i per tant, assistia a tots els actes que se’l requeria com ara al primer homenatge a la Vellesa de Roses l’any 1949, tot just arribar al poble. [2] . Entre les tasques que li eren encomanades hi havia la de representar a l’administració de l’Estat en relació a matèries marítimes com ara marina mercant, pesca o militars, en el districte on estava destinat. És per això que va supervisar la construcció dels habitatges dels pescadors, la llotja o bé el pòsit. També assistia a les Assemblees de la Confraria i rebia les visites que la inspecció militar feia al municipi. Finalment, assistia a les inauguracions i festivitats on era convidat. A la població se’n té un bon record, ja sigui perquè fou un home afable que ajudà a quintos i ciutadans que necessitaven dels seus serveis i també perquè no oposà masses traves a planejaments urbans que ocupaven part de l’espai marítim-terrestre. Aquest és el cas de les cases que es construïren entre el rec d’en Forquilla i la Trencada l’any 1953, quan hagué d’enviar un informe comunicant a l’Almirall Comandant del Departament Marítim de Cartagena que no existia inconvenient per fer les obres sempre que es respectessin les servituds de vigilància i salvament de l’any 1936 [3]
Don Vicente Aldeguer morí a Roses, lloc on fou enterrat, el gener de 1971. Tots els consultats coincideixen que fou un bon home i que la malaltia que se’l va endur li impedí de gaudir de la seva il·lusió que era, un cop jubilat després de tant anys de servei a l’Armada, estar tranquil conreant un hort. Notes
Fonts
Bibliografia
|