Barques varades a la platja de Roses a l'entorn de l'any 1900/AMR
Vista de Roses amb les barques varades a la platja i fondejades a l'aigua/AMR
Vaixells a la badia a l'entorn d'inici de segle XX /AMR
La cançó de remar o del pilot [1] és una composició musical de caire popular que descriu els pobles de la costa catalana. Hi ha qui la situa al segle XVIII, tanmateix és molt antiga i ha estat recollida en forces cançoners en els que s'observen variants entre versions.[2]
De la composició se'n desconeix l'autor però el text recorda les indicacions d'un navegant de cabotatge, esdevingudes cançó per tal que aquestes perduressin . Destaca el repàs exhaustiu de les poblacions que conformen la geografia de costa catalana i l'associació d'una referència a cada poble que enumera en relació a fets històrics, elements geogràfics o fins i tots de costums particulars.
A Roses li correspon el conegut refrany " Roses són gent de rei que en tiren bombes i bales", un motiu que fa una bona síntesi de la història de Roses a partir del segle XVI ja que amb la construcció de la plaça es convertí en una població militaritzada, fet que segurament influí en el caràcter de la població. .
La cançó de remar per Daniel Suquet
La versió que recull en aquest article va ser registrada el 25 de maig de 1969 i la cantava el rosinc Daniel Suquet Ferrer. En aquest enregistrament hi ha variacions dialectals respecte al text transcrit per Joan Amades, motius diferents i també s'hi incorporen localitats veïnes sense mar, que no apareixen a la versió tradicional, com és el cas de Palau . Tanmateix, la tradició oral ja suposa que la mateixa cançó pateixi variacions degut al context de la persona que la va aprendre i transmetre, així com la memòria de cadascú.
Media: Remar_rosespedia.mp3
Transcripció
I a Lloret són caganers, que se caguen per ses plages.
I a Blanes són flassaders, paguen la dot amb flassades.
I a Tossa són palangrers, van a palangre de flore.
Sant Feliu són dos ganxons, Palamós i la Vall d'Aro.
A l'Estartit peix fregit, jurioles a la brase.
I a l'Escale n'és mal port, pel vent de la tramuntane.
Empuris hi ha un convent, que no em volen donar aigue.
Bufa ventet de garbí, vent amb pope i barborance.
Morirem perque el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
Tot a voreta del mar, fins a la ratlla de France.
I a l'Escale n'és mal port, pel vent de la tramuntane. (Això d'Empuris ja ho he dit eh.)
A Sant Pere pescadors, tenen el fems per les cases.
Castelló vila major, tot són jutges i notaris.
I a Palau són lladre empelts, que en corren pels olivassos.
I a Roses són gent de rei, que en tiren bombes i bales.
Cadaqués són tabaquers, contrabandistes i lladres.
I a la Selva saladors, salen el vi rus a cargues.
I a Llançà són fumarells, tenen les cases fumades.
I a Colera i a Parbou, la cançó s'és acabada.
Bufa ventet de garbí, vent en pope i mar bonança.
Monirem per què el llevant, tot a voreta de l'aigüe.
Tot a voreta del marc, fins a la ratlla de França. [3]
Notes
- ↑ Barris, Josep Maria "Denominació d'origen" dins Roses o la recerca de la zona grisa. Articles 1999- 2008. Roses: Ajuntament de Roses, 2008, p.21
- ↑ Joan Amades al llibre Refranys geogràfics la recull. També es troba a la compilació feta per Isabel Gimeno (1989)"El llibre dels refranys catalans"
- ↑ Transcripció de la gravació a Daniel Suquet Ferrer el 25-5-1969. Cara A del casset Cançons Roses. Inèdit. Autor: desconegut. Per la transcripció s'ha respectat la pronúncia original de Daniel Suquet en detriment de la normativa ortogràfica catalana actual.
Bibliografia
