Espigons

Roses abans de construir els espigons

Un espigó marí és un element sortint que es construeix al final d'un riu o riera, dins la costa del mar, per defensar les marges i modificar el corrent del riu.

Causa de la contrucció

Després d'estudiar els factors que concorren en la deterioració de la platja de Roses, "la Dirección General de Puertos y Costas del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo", va decidir dur a terme una actuació experimental preliminar el 1975 que va permetre comprovar la bondat de la hipòtesi de partida. L'actuació va consistir en abocar aproximadament 30.000 m3 de sorra procedent de Sta. Margarita, a la zona de platja situada immediatament a ponent de l'espigó situat al davant de la Riera de l'antic edifici de Correus.

El seguiment realitzat per el "Centro de Estudios y Experimentación de Puertos y Costas de Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo va permetre comprovar aquestes hipòtesis a més de disposar durant dos anys d'una considerable superfície de la platja addicional que a més va servir per defensar aquell tram del passeig marítim dels embats de l'onatge.

L'estudi de l'onatge i de la dinàmica litoral que afecta als sediments està àmpliament exposat en els annexos nº 1 i 5 d'aquesta memòria. Realitzat el "diagnòstic" del problema s'havia de fer el "tractament", i per això els "Servicios del Ministerio de Obras Públicas" van començar la redacció del projecte d'obres amb l'objectiu de regenerar la platja de Roses davant el nucli urbà, tenint sempre "in mente" que la regeneració havia de fer-se sense atacar a la natura, és a dir: afectant el menys possible el paisatge.

Construcció

Una primera que faria referència a la regeneració de la platja Nova i l'espigó de ponent (marge dret de la Riera Ginjolers). El projecte es va dur a terme el juliol de 1987 i va ser aprovat definitivament per l'Ajuntament de Roses el maig de 1988. Les obres van ser executades a finals de 1990 i prinicipis de 1991, el termini va ser de sis mesos aproximadament.

Per finalitzar vindria la segona fase que seria la regeneració de la platja de la Punta i l'espigó de llevant (marge esquerra de la Riera Ginjolers). Aquest segon projecte es va iniciar el gener de 1991 i es va finalitzar el juliol de 1992 aprovat definitivament per l'Ajuntament. Aquestes obres, van ser executades a finals de 1993 i prinicipis de 1994, igual que en el primer projecte, el termini va ser de sis mesos aproximadament. Aquest el van dur a terme l'empresa Sociedad Anónima de Trabajos y Obras (SATO). Tot aquest procés va tenir un pressupost d'aproximandament uns 800.000 Euros.

Utilització

Els espigons estan construïts a la desembocadura de rius o rierols, per tal que els sediments que aquest arrossega no s'aglomerin a les platges. El gran motiu de la construcció dels espigons és dirigir els sediments d'un riu o rierol a mar endins, i així conservar les platges.

També es construeixen espigons en molls comercials. En aquests espigons, els bucs hi atraquen i les persones són traslladades a terra per un ferri, també s'hi sol atracar per realitzar descansos, fer revisions o inspeccions o bé per reposar carburant.

Esdeveniments

Travessia curta

Cada Festa Major se celebren dues proves de natació. El 14 d’agost se celebra la Travessia local de natació amb una participació popular, que consisteix en recórrer els 700 m de distància entre els espigons de la Riera Ginjolers, des de la platja de la Punta fins a la platja de Roses. El dia 15 d’agost se celebra la Travessia de natació al Port de Roses, que es fa amb dues distàncies, la curta (700 m) i la llarga (1.400 m). A banda de les proves esportives, fins a l'any 2015 s'hi va celebrar la tradicional empaitada d'ànecs.

Significació

L'espigó de la riera Ginjolers va ser escollit per Pau Cusí Marès com el seu lloc preferit de Roses, el seu Locus Amoenus. El dia 22 d'abril el periodista rosinc va realitzar un itinerari comentat des de l'Escola Narcís Monturiol fins a l'espió on de petit participava a l'empaitada d'ànecs.

Localització

Els espigons es localitzen a desembocadura de la Riera Ginjolers.