Nicolau Maria Rubió i TuduríDe RosespediaRevisió de 20:58, 21 maig 2014; WikiSysop (Discussió | contribucions)  
ContingutContextL'any 1915 l'Estat allibera definitivament la Ciutadella del seu ús militar i el cedeix a l'Ajuntament de Roses. A partir d'aquest moment apareixen diferents projectes per edificar aquest espai i fer-hi un eixample. Seguint els models de creixement urbà existents en context europeu a l'època, en aquestes primeres propostes es defensa que la urbanització d'aquest espai havia de servir per a que Roses esdevingués un centre turístic elitista i burgés. L'arquitecte i paisatgistaNicolau Rubió i Tudurí va ser arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, periodista, traductor i escriptor. Nascut a Maó el 5 de febrer de 1891, ben aviat marxà a viure a Barcelona, juntament amb la seva família, lloc on obtingué l'any 1916 el títol d'arquitecte. L'any següent obtingué la plaça de director de Parcs i Jardins de Barcelona, càrrec que ocupa fins el 1937. Durant aquesta etapa, que és quan va redactar el projecte per a Roses, Rubió i Tudurí és un jove fortament influenciat pel noucentisme i cerca l'equilibri del jardí mediterrani mitjançant la planificació de jardins i la seva integració a l'entorn. Un bon exemple d'aquestes influències són els projectes d'enjardinament de la muntanya de Montjuïc, on treballa amb el seu mestre Jean Claude Nicolas Forestier; els jardins del Palau Reial de Pedralbes o bé els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar.
La Ciutat jardíSeguint les corrents urbanístiques en voga a l'època, el projecte de Rubió i Tudurí es basava en la creació d'una ciutat-jardí. Aquest model urbanístic tenia com origen l'obra d'Ebenezer Howard, Garden Cities, que presentava una ciutat utòpica basada en l'harmonia entre el món urbà i la natura. El corrent arribà a Catalunya de mans de Cebrià de Montoliu que creà la societat-cívica "La ciutat-jardí" el 1912. Amb aquesta va difondre la idea de resoldre, a través de l'urbanisme, els problemes de les grans concentracions urbanes i la millora de la salubritat dels habitatges dels obrers així com la seva educació. Rubió i Tudurí ocupà la presidència d'aquesta societat l'any 1920. El projecte d'aquesta urbanització a Roses tenia les característiques pròpies del moviment de les ciutat-jardí, que es descriuen en el document del mes de desembre de 2012:
A més a més, la potencialitat d'aquesta ciutat ja era la d'atreure turistes tot l'any, tal com recull Guim Muñoz de l'article "Roses, Ciudad Jardín" publicat a CIVITAS, el butlletí que editava la societat-cívica "La Ciutat-jardí":
L'estàtua de la Llibertat A tall de curiositat, en el document on es descriu aquest gravat, s'explica com l'estàtua de la llibertat que l'any 1995 l'ajuntament de Cadaqués va posar a l'entrada del municipi, inspirada en un esbós de Salvador Dalí, guarda molta semblança amb la que hi havia a la urbanització projectada per Rubió i Tudurí, ja que ambdues tenen els dos braços alçats i presenten el tors tapat. Tal com s'expressa en aquest article, Dalí s'hi podria haver inspirat:
Notes
Bibliografia
|
