El mas de les Figueres es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior està adaptat a les necessitats actuals de vida. L’exterior ha estat respectat i actualment és un jardí delimitat per edificis i carrers.
L’edifici té una planta complexa en la que hi són presents les diferents reformes i ampliacions. Actualment la façana principal dóna a mar i té dos nivells. Els estables i la quadra a la planta baixa i l'habitatge és al primer pis. En l’àmbit superior, a la cara nord, també s’hi troba la casa dels masovers, afegida a principi del XVIII. Els accessos a les diferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exterior de dos trams i replà superior. A pocs metres de l’edifici principal hi ha dos coberts i els pou.
La part més antiga de la masia es troba a migdia, el celler. L’estructura comprèn un espai rectangular cobert amb volta de canó. Els murs mesuren 1,5 metres de gruix i en el de migdia hi ha cinc espitlleres.
El mas, i més concretament el celler i els jardins que l'envolten, foren el llocs triats pel senyor Josep Oriol Martí Bagué com el seu Locus Amoenus, que se celebrà el dia 13 d'abril de 2019.
Per documentació en mans del propietaris els orígens del mas remunten al segle XVI. En aquest moment, el mas estava format per un celler i una casa de planta baixa. En aquest moment s’anomena mas Pedró. No és fins al 1785 que es planten les figueres que en provoquen el canvi de nom.
Tot i així, un document de l’any 1566 parla del celler del mas de les Figueres.
La distribució volumètrica exterior així com diferents elements constructius que configuren l’aspecte extern (finestres, eixida, portals, espitlleres, etc.)
Elements constructius estructurals de l’interior com voltes de pedra.
Queda protegida tota l’àrea del jardí que queda delimitada pel PEU del Mas de les Figueres.
S’admeten ampliacions amb les limitacions que s’estableixen en els paràmetres de la clau que li correspon al POUM.
Els nous volums hauran de respectar el caràcter original de l’edificació.
Vivienda de estilo popular conocida en el siglo XVI como Can Pedró, familia documentada en Roses a partir de 1565. Tras la guerra de Sucesión, se llevaron a cabo unas obras de ampliación que le dieron la forma actual. El edificio cuenta con las estancias típicas de este tipo de construcciones agrícolas, como la cocina, un horno y los establos, mientras que las habitaciones se organizan a partir de una amplia sala. La bodega, por su parte, mantiene la estructura original con la bóveda de cañón. Parece ser que la plantación de unas higueras (figuera, en catalán) en 1785 es la razón del cambio de nombre de la casa.
La masía era el centro de un extenso patrimonio agrícola que se extendía no solo por la llanura circundante, sino que abarcaba buena parte de la montaña del Puig Rom. La casa y su entorno tienen un gran valor paisajístico y etnográfico que documentan la antigua fachada marítima de Roses.
Mas de les Figueres
16th-18th Century /
Popular
A farmhouse in the popular style house known in the 16th century as Can Pedró, a family documented in Roses from 1565. After the War of the Spanish Succession, it was extended to give its current form. The building has the rooms typical of this type of agricultural building, such as the kitchen, an oven and the stables, while the bedrooms are arranged around a large hall. The cellar, meanwhile, maintains its original structure with a barrel vault. It seems that the planting of some fig trees (Figueres in Catalan) in 1785 is the reason for the change of name of the house.
The farmhouse was the centre of an extensive agricultural estate that extended not only to the surrounding plain, but also covered much of the Puig Rom mountain. The house and its surroundings are of great scenic and ethnographic value, providing evidence of the old seafront of Roses.
Mas de les Figueres
XVIe-XVIIIe s. /
Populaire
Habitation de style populaire connue au XVIe siècle sous le nom de Can Pedró, une famille recensée à Roses dès 1565. Après la Guerre de Succession, des travaux d’agrandissement furent réalisés pour lui donner sa forme actuelle. Le bâtiment se compose des pièces typiques de ce type de constructions agricoles, telles que la cuisine, le four et les étables, tandis que les chambres s’organisent autour d'une grande salle. La cave vinicole, pour sa part, conserve la structure d'origine avec sa voûte en berceau. Il semble que la plantation de quelques figuiers en 1785 soit à l'origine du changement de nom de la maison.
La ferme était au centre d'un vaste patrimoine agricole qui s'étendait non seulement sur la plaine environnante mais couvrait aussi une grande partie de la montagne de Puig Rom. La maison et ses environs ont une grande valeur paysagère et ethnographique et renseignent sur la façade maritime de Roses.
