|
|
| Línia 6: |
Línia 6: |
| | És l'òrgan de govern de la vila de Roses. El seu origen es remunta a l'any 1385, quan la corona catalano-aragonesa concedeix el règim municipal a la població. El dia 8 de novembre de 1385, [[Roses]] s'incorpora a la jurisdicció de la [[corona d'Aragó]], arran de l'enfrontament entre el comte [[Joan I d'Empúries]] i el rei [[Pere III]]. Com explicava l'historiador [[Hug Palou]], ja el 8 de juliol la [[Universitat de Roses]], nom de la institució originària del que després seria l'ajuntament de planta borbònica, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos". | | És l'òrgan de govern de la vila de Roses. El seu origen es remunta a l'any 1385, quan la corona catalano-aragonesa concedeix el règim municipal a la població. El dia 8 de novembre de 1385, [[Roses]] s'incorpora a la jurisdicció de la [[corona d'Aragó]], arran de l'enfrontament entre el comte [[Joan I d'Empúries]] i el rei [[Pere III]]. Com explicava l'historiador [[Hug Palou]], ja el 8 de juliol la [[Universitat de Roses]], nom de la institució originària del que després seria l'ajuntament de planta borbònica, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos". |
| | | | |
| − | Malgrat tot, fou una incorporació molt breu, atès que el 7 de gener de 1387 el rei retornava al comte Joan I els territoris del comtat d'Empúries. No és fins al 2 de gener de 1402 que Roses passa definitivament a mans de la corona aragonesa. L'11 de febrer del mateix any, el rei Martí confirmava a la vila de Roses els privilegis, usos i costums que anteriorment havia atorgat el rei Pere III, el més interessant dels quals és la capacitat de la universitat per a poder-se organitzar en règim municipal. | + | Malgrat tot, fou una incorporació molt breu, atès que el 7 de gener de 1387 el rei retornava al comte Joan I els territoris del comtat d'Empúries. No és fins al 2 de gener de 1402 que [[Roses]] passa definitivament a mans de la corona aragonesa. L'11 de febrer del mateix any, el rei Martí confirmava a la vila de [[Roses]] els privilegis, usos i costums que anteriorment havia atorgat el rei [[Pere III]], el més interessant dels quals és la capacitat de la universitat per a poder-se organitzar en règim municipal. En els anys successius la vila va ser privilegiada en diferents àmbits de la seva vida comunitària com, per exemple, amb la capacitat de celebrar mercats i fires (1421). |
| | + | |
| | + | En un principi l'organització municipal era formada per dos cònsols escollits per la universitat de veïns, els quals triaven, de comú acord, trenta consellers, quinze per la vila i quinze més del terme municipal o parròquia, que eren renovats anualment. L'exsaculació es realitzava, com era habitual a pràcticament totes les universitats catalanes, cada any, per Sant Andreu, és a dir, el dia 30 de novembre. El Consell de la Universitat es reunia a la botiga o drassana municipal, situada a la [[plaça del Port]], davant les muralles medievals de la vila, just a tocar la platja o, millor dit, realment a la platja, aleshores un espai central de la vida econòmica i social de la població, plenament abocada al mar, al comerç marítim i a la funció de port comtal com a centre operatiu de diversos estols naviliers catalans. La seu del Consell, el 1565, era encara al mateix lloc, malgrat que les obres de construcció de la plaça forta, l’anomenada [[Ciutadella]], feia anys que havien enderrocat una part significativa del barri portuari. |
| | | | |
| | | | |
| | L'edifici conegut com a [[Casa Mallol]], actualment remodelat, és la seu del consistori i allà on es troben la major part de despatxos. L'antiga seu, la [[Casa Romanyach]], s'està remodelant per ampliar les dependències municipals. | | L'edifici conegut com a [[Casa Mallol]], actualment remodelat, és la seu del consistori i allà on es troben la major part de despatxos. L'antiga seu, la [[Casa Romanyach]], s'està remodelant per ampliar les dependències municipals. |
Revisió de 11:03, 28 març 2019
És l'òrgan de govern de la vila de Roses. El seu origen es remunta a l'any 1385, quan la corona catalano-aragonesa concedeix el règim municipal a la població. El dia 8 de novembre de 1385, Roses s'incorpora a la jurisdicció de la corona d'Aragó, arran de l'enfrontament entre el comte Joan I d'Empúries i el rei Pere III. Com explicava l'historiador Hug Palou, ja el 8 de juliol la Universitat de Roses, nom de la institució originària del que després seria l'ajuntament de planta borbònica, "sol·licitava capítols al rei, en els quals demanava el reconeixement de tots els seus privilegis, drets i usos".
Malgrat tot, fou una incorporació molt breu, atès que el 7 de gener de 1387 el rei retornava al comte Joan I els territoris del comtat d'Empúries. No és fins al 2 de gener de 1402 que Roses passa definitivament a mans de la corona aragonesa. L'11 de febrer del mateix any, el rei Martí confirmava a la vila de Roses els privilegis, usos i costums que anteriorment havia atorgat el rei Pere III, el més interessant dels quals és la capacitat de la universitat per a poder-se organitzar en règim municipal. En els anys successius la vila va ser privilegiada en diferents àmbits de la seva vida comunitària com, per exemple, amb la capacitat de celebrar mercats i fires (1421).
En un principi l'organització municipal era formada per dos cònsols escollits per la universitat de veïns, els quals triaven, de comú acord, trenta consellers, quinze per la vila i quinze més del terme municipal o parròquia, que eren renovats anualment. L'exsaculació es realitzava, com era habitual a pràcticament totes les universitats catalanes, cada any, per Sant Andreu, és a dir, el dia 30 de novembre. El Consell de la Universitat es reunia a la botiga o drassana municipal, situada a la plaça del Port, davant les muralles medievals de la vila, just a tocar la platja o, millor dit, realment a la platja, aleshores un espai central de la vida econòmica i social de la població, plenament abocada al mar, al comerç marítim i a la funció de port comtal com a centre operatiu de diversos estols naviliers catalans. La seu del Consell, el 1565, era encara al mateix lloc, malgrat que les obres de construcció de la plaça forta, l’anomenada Ciutadella, feia anys que havien enderrocat una part significativa del barri portuari.
L'edifici conegut com a Casa Mallol, actualment remodelat, és la seu del consistori i allà on es troben la major part de despatxos. L'antiga seu, la Casa Romanyach, s'està remodelant per ampliar les dependències municipals.
