|
Riera Ginjolers: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
(16 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | Línia 5: |
Línia 5: |
| [[Categoria:Festes i tradicions]] | | [[Categoria:Festes i tradicions]] |
| | | |
| + | <div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div> |
| [[Imatge:Portada-20120209-01560.jpg|350px|thumb|dreta|Riera Ginjolers]] | | [[Imatge:Portada-20120209-01560.jpg|350px|thumb|dreta|Riera Ginjolers]] |
| + | [[Imatge:RJ1.jpg|350px|thumb|dreta|El pont de la riera al carrer major, abans]] |
| + | [[Imatge:Rambla.jpg|350px|thumb|dreta|La Rambla, la riera coberta]] |
| | | |
− | La '''Riera Ginjolers''' és un dels punts que més resalten de roses. Des de sempre la Riera Ginjolers, es considera la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la riera, sabem que fa referéncia a la Riera Ginjolers. Abans, era una petita consideraven la riera com una petita franja que dividia el poble i, que per travessar-la on la gent tenia que fer l'ús del pont, o passar per allà mateix en moments en que la riera estigues seca, per anar d'un costat del poble, a l'altre. A la riera,s'hi va començar molt poc a poc, a construir ponts que comuniquessin els carrers d'una banda a l'altre, i principalment només hi havia un pont, i la gent normalment passava per ell, aquest pont era el del carrer major, i era de fusta. Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers, desprès ponts pensats perquè els cotxes i camions pugessin passar,etc.. Actualment ja és molt més fàcil travessar d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta, i només, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, des de la font fins on actualment està la Sarfa, està descobert, i es pot veure sense cap problema.
| |
| | | |
| + | <div id="CA" style="display:inline;">La '''Riera Ginjolers''' és un dels punts que més resalten de Roses. Des de sempre la Riera Ginjolers s'ha considerat la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la Riera, se sap que es fa referència a aquesta. |
| | | |
| + | Abans era una riera petita i es considerava com una petita franja que dividia el poble i que per travessar-la la gent havia de fer ús del pont. Per anar d'un costat del poble a l'altre també es podia passar per la llera mateixa, quan la riera anava seca. |
| | | |
− | == Història ==
| + | A la riera s'hi van començar a construir ponts, molt poc a poc, que comuniquessin els carrers d'una banda i altra, tot i que principalment només hi havia un pont i la gent normalment passava per ell. Aquest pont era el del [[carrer de Davant|carrer major]] i era de fusta. |
− | Fins a finals del segle XIX, cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers, i el pas de la vila a la punta es feia pel seu mateix llit, en èpoques en que estigues sec, les quals eren la major part de l'any. Així que l'any 1877 es va construí el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume [[Pi i Sunyer]] i el de Sant Elm, com a prolongació de la vorera. Quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.
| + | |
| | | |
− | Durant la [[Guerra Civil]] es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el carrer l'Ensenada amb el carrer Varadero, i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al cementiri.
| + | Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers. Després es varen fer ponts pensats perquè els cotxes i camions poguessin passar-hi, etc. Actualment ja és molt més fàcil travessar-la d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta i ara és [[la Rambla]]. Només queda un tram descobert, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, és a dir, des de la font fins on actualment està l'estació d'autobusos està descobert i es pot veure sense cap problema. |
| | | |
− | Més tard, capa als any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del [[Castell de la Trinitat]] i el de Sant Sebastià.
| |
− | Amb el pas del temps el creixement de la població va augmentar, i també així augmentà el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous que unissin l'Eixample amb la zona del Camp de la Cortina: pont que unia el carrer del Puig Rom amb el de Girona i el carrer Nou amb el de Tarragona.
| |
| | | |
− | A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a tracés d'elles, s'entrava a alguns establiments, com el Cinema Casas, de can Cipriano, el Cinema de la Societat Flor de Maig, o la sala de la Societat Unió Fraternal. Per sobre del carrer del Castell de la Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer [[Puig Rom]], a la placeta del carrer d'en Mairó, hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, es construí, durant la II República, el Safreig públic.
| |
| | | |
− | En general el cabal de la riera era molt petit i, part de l'any, el llit era completament sec, però també algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, i provocaven desbordaments en que l'aigua passava per sobre els ponts.
| + | == Història == |
| | | |
| + | Fins a finals del segle XIX cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers i el pas de [[la Vila]] a [[la Punta]] es feia pel seu mateix llit, en les èpoques en que era sec, les quals eren la major part de l'any. Tanmateix l'any 1877 es va construir el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume [[carrer de davant|Pi i Sunyer]] i el de [[carrer Sant Elm|Sant Elm]], com a prolongació de la vorera. El pont quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó. |
| | | |
− | ===Actualitat ===
| + | Durant la [[Guerra Civil]] es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el [[carrer l'Ensenada]] amb el [[carrer Varadero]], i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al [[Cementiri municipal|cementiri]]. |
− | Ara la part on més hi ha vida de la riera, és coberta, des de l'actual Sarfa fins a la seva desembocadura, està tapada, i tota riera amunt des de la Sarfa, té un fàcil accès , i es pot visitar.
| + | |
− | La vida a la riera és molt fàcil accedir de un costat a l'altre és ara molt corrent i poc complicat, a banda i banda de la riera, actualment hi ha molta vida, i la renovació més actual és la recuperació del antic Safreig.
| + | |
| | | |
− | Actualment a la riera es celebren festes, o s'utilitza algún tram, per celebrar festes tradicionals, com són els reis. A la riera, també es celebra una fira artesanal, que podríem dir que ja és habitual veure-la montada al llarg de l'últim tram de la riera, i tambè a la plaça catalunya.
| + | Més tard, cap els any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del [[carrer Trinitat|Castell de la Trinitat]] i el de [[carrer Sant Sebastià|Sant Sebastià]]. |
| | | |
− | == Vida a la riera ==
| + | Amb el pas del temps el creixement de la població va fer que augmentés el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous: Un que unia l'[[L'Enxanxa|Eixample]] amb la zona del [[Camp de la Cortina]] i un altre que unia el [[carrer Puig Rom]] amb el de Girona i el [[carrer Nou]] amb el de Tarragona. |
| | | |
− | Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als horts de Can Tatxa, a la cantonada del carrer Sant Elm, també hi havia la llotja del peix, el Cinema Casas que estigué obert des de 1926 fins a 1985. També estava la SUF. A la Riera Ginjolers, va ser un dels llocs on van començar a aperèixer les primeres peixateries. I també hi havia una fàbrica de lleixiu conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush.
| + | A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a través d'elles, s'entrava a alguns establiments com el [[Cinema Casas]], després Cipriano, el Cinema de la [[Societat Flor de Maig]], o la sala de la [[Societat Unió Fraternal (S.U.F)]]. Per sobre del carrer Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer [[Puig Rom]], a la placeta del [[carrer d'en Mairó]], hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, durant la II República es construí el [[Safareig municipal|Safareig públic]]. |
− | A la Riera Ginjolers van instal·lar un trull, més amunt de la plaçeta d'en Miró. Allà hi duien el raïm a premsar, i les olives a premsar i moldre.El ví i oli obtinguts el venien en una botiga al carrer d'en Mairó.
| + | |
| | | |
− | L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions, a una aula, situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers.Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del pòsit de pescadors.
| + | En general el cabal de la riera era molt petit i part de l'any el llit era completament sec. S'ha de dir que algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, provocaven desbordaments i l'aigua passava per sobre els ponts. |
| | | |
− | Per la nit, el carrer d'en Miró i la Riera Ginjolers, eren els més transitats, ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns, i sales de festes: com ara Brasilic, golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....
| |
| | | |
| + | ===Actualitat === |
| | | |
− | == Funció de la riera ==
| + | Ara, la part on hi ha més vida a la riera és a la zona coberta, la Rambla, que va des de l'actual estació d'autobusos fins a la seva desembocadura. Només queda descoberta i visitable la part de riera amunt, des de la Sarfa fins al naixement. |
| | | |
− | En un tram de la riera Ginjolers,a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safretjos en temps de la segona Rebública (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.
| + | Travessar la riera ara és molt fàcil ja que es pot anar d'un costat a l'altre per la part coberta i és molt corrent i poc complicat. Actualment hi ha molta vida. La renovació més actual és la recuperació de l'antic safareig. |
| | | |
| + | Actualment a la riera se celebren festes o se n'utilitza algun tram per celebrar festes tradicionals com ara [[Arribada dels Reis Mags|els Reis]]. A la riera també se celebra una fira d'artesans que es pot dir que ja és habitual veure-la muntada al llarg de l'últim tram de la riera, i també a la [[plaça Catalunya]]. |
| | | |
− | === Recorregut ===
| |
− | Imatges...
| |
| | | |
− | == Localització == | + | == Vida a la riera == |
− | La Riera Ginjolers neix al Puig Rodó, transcorre pel mas de l'Alzeda i el mas oliva, seguidament arriba al nucli urbà, l'atravessà tot, fins arribar a la seva desembocadura, entre la platja del Varadero i l'Ensenada.
| + | |
| | | |
− | == L'abans i l'actualitat ==
| + | Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als [[horts de Can Tatxa]], a la cantonada del carrer Sant Elm. Altres locals eren el Cinema Casas, que estigué obert des de 1926 fins a 1985 i també hi ha la SUF. |
− | xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
| + | |
− | xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
| + | |
− | xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
| + | |
| | | |
− | [[Imatge:Imatgeriera.jpg|250px|thumb|esquerra|Abans]] | + | A la Riera Ginjolers va ser el lloc on van començar a aparèixer les primeres peixateries. També hi havia una [[fàbrica de lleixiu Les Tres Roses|fàbrica de lleixiu]] conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush. El trull també es va instal·lar a a una de les vores, més amunt de la plaçeta d'en Mairó. Allà hi duien el raïm i les olives a premsar i moldre. El vi i l'oli obtinguts es venien en una botiga al carrer d'en Mairó. |
| | | |
| + | L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions a una aula situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers. Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del [[Pòsit de pescadors|pòsit de pescadors]]. |
| | | |
| + | Per la nit, el carrer d'en Mairó i la Riera Ginjolers eren els més transitats ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns. S'hi concentraven també les sales de festes com ara Brasilic, Golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc.... |
| | | |
| | | |
| + | == Funció de la riera == |
| | | |
| + | En un tram de la riera Ginjolers, a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safareigs en temps de la [[Segona república|segona República]] (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina. |
| | | |
| | | |
| | | |
| + | == Localització == |
| | | |
| + | La Riera Ginjolers neix al [[Puig Rodó]], transcorre vora del [[mas de l'Alzeda]] i el [[mas oliva]], seguidament arriba al nucli urbà, el travessa tot i arriba a la seva desembocadura, entre la [[platja del Varadero]] i l'Ensenada. |
| | | |
| | | |
| | | |
| + | == Enllaços == |
| | | |
| + | *[http://www.emporda.info/comarca/2011/03/28/recuperen-rentadors-riera-ginjolers-roses/115496.html Notícia de la recuperació del rentador] |
| + | *[http://demoroses.semicinternet.com/ca/noticies/la-riera-ginjolers-segueix-millorant-la-seva-2 Notícia sobre millores a la Rambla]</div> |
| | | |
| | | |
| | | |
| | | |
| + | ---- |
| + | <div id="ES" style="display:inline;">'''Riera Ginjolers''' |
| | | |
| | | |
| + | Es el curso fluvial ancestral que dividía los barrios de Roses y de la Punta desde el siglo XVII, con el nacimiento de la nueva población extramuros. Nace en el Puig Rodó y muere en la playa de Roses. El topónimo parece deberse a la presencia a lo largo de su recorrido de azufaifas (ginjoler, en catalán), cuyo fruto tiene cualidades medicinales. Asimismo, su madera se utiliza para la fabricación de instrumentos como las chirimías o las tenoras. Históricamente, ha sido el elemento geográfico que ha vertebrado la trama urbana de la ciudad en dos sectores diferenciados. Su tramo más céntrico se ha convertido en una concurrida rambla, aunque ya a lo largo del siglo XX se había convertido en un centro urbano y social de primer orden con la presencia de la desaparecida Cooperativa Agrícola, el lavadero municipal, las sociedades recreativas la Flor de Maig y la Societat Unió Fraternal (SUF), la escuela del Pòsit y los cines Casas y Roses.</div> |
| | | |
| | | |
| + | ---- |
| + | <div id="EN" style="display:inline;">'''Riera Ginjolers''' |
| | | |
| | | |
| + | It is the ancient river course that, from the 17th century with the birth of the new village outside the town walls, divided the neighbourhoods of Roses and Punta. Its source is on Puig Rodó and it enters the sea on the beach of Roses. The name Ginjolers would seem to relate to the presence of this shrub or small tree (Ziziphus jujuba) along its path, the fruit of which has medicinal qualities. The wood is also used to make instruments such as the gralla or tenora. Historically, it has been the geographical element around which the two distinct sections of the town have been arranged. Its central section has become a busy avenue or “rambla”, and during the 20th century, it became a principal urban and social centre with the presence of the now disappeared Cooperativa Agrícola (Farmer’s Cooperative) the municipal laundry room, the Flor de Maig (Flower of May) and the Societat Unió Fraternal (Fraternal Union Society, SUF) recreational groups, the Cooperativet school and the Casas and Roses cinemas.</div> |
| | | |
| | | |
− | == Enllaços == | + | ---- |
| + | <div id="FR" style="display:inline;">'''Riera Ginjolers''' |
| + | |
| + | |
| + | C’est le cours d’eau ancestral qui divisait les quartiers de Roses et de La Punta depuis le XVIIe siècle, avec la naissance de la nouvelle ville hors des murailles. La rivière prend sa source à Puig Rodó et se jette sur la plage de Roses. Le toponyme de ginjolers semble être dû à la présence de cet arbuste ou petit arbre le long de son lit, dont le fruit a des vertus médicinales. En outre, son bois est utilisé pour fabriquer des instruments de musique tels que gralles ou tenores (instruments à vent typiquement catalan). Historiquement, c'est l'élément géographique qui a structuré la trame urbaine de la ville en deux secteurs différents. Sa partie la plus centrale est devenue une « rambla » très fréquentée, même si, tout au long du XXe siècle, l’endroit était déjà devenu un centre urbain et social de premier plan avec la présence de la coopérative agricole, aujourd’hui disparue, du lavoir municipal, des clubs sociaux récréatifs La Flor de Maig et la Societat Unió Fraternal (SUF), de l’école du Pòsit et des cinémas Casas et Roses.</div> |
Revisió de 18:24, 18 maig 2020
El pont de la riera al carrer major, abans
La Rambla, la riera coberta
La Riera Ginjolers és un dels punts que més resalten de Roses. Des de sempre la Riera Ginjolers s'ha considerat la riera principal, la més coneguda, i quan algú parla de la Riera, se sap que es fa referència a aquesta.
Abans era una riera petita i es considerava com una petita franja que dividia el poble i que per travessar-la la gent havia de fer ús del pont. Per anar d'un costat del poble a l'altre també es podia passar per la llera mateixa, quan la riera anava seca.
A la riera s'hi van començar a construir ponts, molt poc a poc, que comuniquessin els carrers d'una banda i altra, tot i que principalment només hi havia un pont i la gent normalment passava per ell. Aquest pont era el del carrer major i era de fusta.
Poc a poc es van anar construint ponts que comunicaven altres carrers. Després es varen fer ponts pensats perquè els cotxes i camions poguessin passar-hi, etc. Actualment ja és molt més fàcil travessar-la d'un costat a l'altre, ja que la major part de la riera per on es transita, està coberta i ara és la Rambla. Només queda un tram descobert, l'últim tros, que en l'ordre és el primer, és a dir, des de la font fins on actualment està l'estació d'autobusos està descobert i es pot veure sense cap problema.
Fins a finals del segle XIX cap pont travessava les aigües de la Riera Ginjolers i el pas de la Vila a la Punta es feia pel seu mateix llit, en les èpoques en que era sec, les quals eren la major part de l'any. Tanmateix l'any 1877 es va construir el pont de fusta situat entre el carrer del Doctor Jaume Pi i Sunyer i el de Sant Elm, com a prolongació de la vorera. El pont quedava enlairat respecte del nivell del carrer i per accedir-hi, s'utilitzaven unes escales fetes de formigó.
Durant la Guerra Civil es començà a construir el pont nou de formigó, que unia els carrers amb tota la seva amplada i això permetia el pas de cotxes i camions. Més tard, es va construir el pont de la Riba, que connectava el carrer l'Ensenada amb el carrer Varadero, i també el pont dels grecs que permetia el pas cap al cementiri.
Més tard, cap els any quaranta, es va construir el pont que uní els carrers del Castell de la Trinitat i el de Sant Sebastià.
Amb el pas del temps el creixement de la població va fer que augmentés el trànsit per aquests ponts i es féu necessària la construcció de ponts nous: Un que unia l'Eixample amb la zona del Camp de la Cortina i un altre que unia el carrer Puig Rom amb el de Girona i el carrer Nou amb el de Tarragona.
A banda i banda de la riera, les voreres ocupaven la part de davant de les cases. Els veïns hi passaven per accedir de casa seva als carrers perpendiculars a la riera i, a través d'elles, s'entrava a alguns establiments com el Cinema Casas, després Cipriano, el Cinema de la Societat Flor de Maig, o la sala de la Societat Unió Fraternal (S.U.F). Per sobre del carrer Trinitat, a la intersecció entre la riera i el carrer Puig Rom, a la placeta del carrer d'en Mairó, hi havia una font, construïda l'any 1868. I una mica més amunt, a l'Eixample, durant la II República es construí el Safareig públic.
En general el cabal de la riera era molt petit i part de l'any el llit era completament sec. S'ha de dir que algunes riuades primaverals i autumnals sorprenien, provocaven desbordaments i l'aigua passava per sobre els ponts.
Ara, la part on hi ha més vida a la riera és a la zona coberta, la Rambla, que va des de l'actual estació d'autobusos fins a la seva desembocadura. Només queda descoberta i visitable la part de riera amunt, des de la Sarfa fins al naixement.
Travessar la riera ara és molt fàcil ja que es pot anar d'un costat a l'altre per la part coberta i és molt corrent i poc complicat. Actualment hi ha molta vida. La renovació més actual és la recuperació de l'antic safareig.
Actualment a la riera se celebren festes o se n'utilitza algun tram per celebrar festes tradicionals com ara els Reis. A la riera també se celebra una fira d'artesans que es pot dir que ja és habitual veure-la muntada al llarg de l'últim tram de la riera, i també a la plaça Catalunya.
Vida a la riera[modifica]
Al llarg de la riera, a principis del segle XX ja hi havia el Bar de la Bahía situat als horts de Can Tatxa, a la cantonada del carrer Sant Elm. Altres locals eren el Cinema Casas, que estigué obert des de 1926 fins a 1985 i també hi ha la SUF.
A la Riera Ginjolers va ser el lloc on van començar a aparèixer les primeres peixateries. També hi havia una fàbrica de lleixiu conegut com "Les tres Roses", allà també embotellaven i venien el refresc Orange Crush. El trull també es va instal·lar a a una de les vores, més amunt de la plaçeta d'en Mairó. Allà hi duien el raïm i les olives a premsar i moldre. El vi i l'oli obtinguts es venien en una botiga al carrer d'en Mairó.
L'escola de nens es traslladà a causa de les males condicions a una aula situada al pis superior de Can Cipriano, a la Riera Ginjolers. Durant la Guerra Civil i fins l'any 1944, els nens anaven a classe a l'aula de l'escola del pòsit de pescadors.
Per la nit, el carrer d'en Mairó i la Riera Ginjolers eren els més transitats ja que era on hi havien més bars d'oci nocturns. S'hi concentraven també les sales de festes com ara Brasilic, Golden egg, Sabrina, Granny's, El Jardin, la SUF, etc....
Funció de la riera[modifica]
En un tram de la riera Ginjolers, a l'alçada del carrer Puig Rom, es van construir safareigs en temps de la segona República (1932), destinats a les famílies més desfavorides del poble, les quals no disposaven d'un habitatge amb aigua corrent. Però el rentador també va esdevenir un punt de trobada, un espai de socialització femenina.
La Riera Ginjolers neix al Puig Rodó, transcorre vora del mas de l'Alzeda i el mas oliva, seguidament arriba al nucli urbà, el travessa tot i arriba a la seva desembocadura, entre la platja del Varadero i l'Ensenada.
Riera Ginjolers
Es el curso fluvial ancestral que dividía los barrios de Roses y de la Punta desde el siglo XVII, con el nacimiento de la nueva población extramuros. Nace en el Puig Rodó y muere en la playa de Roses. El topónimo parece deberse a la presencia a lo largo de su recorrido de azufaifas (ginjoler, en catalán), cuyo fruto tiene cualidades medicinales. Asimismo, su madera se utiliza para la fabricación de instrumentos como las chirimías o las tenoras. Históricamente, ha sido el elemento geográfico que ha vertebrado la trama urbana de la ciudad en dos sectores diferenciados. Su tramo más céntrico se ha convertido en una concurrida rambla, aunque ya a lo largo del siglo XX se había convertido en un centro urbano y social de primer orden con la presencia de la desaparecida Cooperativa Agrícola, el lavadero municipal, las sociedades recreativas la Flor de Maig y la Societat Unió Fraternal (SUF), la escuela del Pòsit y los cines Casas y Roses.
Riera Ginjolers
It is the ancient river course that, from the 17th century with the birth of the new village outside the town walls, divided the neighbourhoods of Roses and Punta. Its source is on Puig Rodó and it enters the sea on the beach of Roses. The name Ginjolers would seem to relate to the presence of this shrub or small tree (Ziziphus jujuba) along its path, the fruit of which has medicinal qualities. The wood is also used to make instruments such as the gralla or tenora. Historically, it has been the geographical element around which the two distinct sections of the town have been arranged. Its central section has become a busy avenue or “rambla”, and during the 20th century, it became a principal urban and social centre with the presence of the now disappeared Cooperativa Agrícola (Farmer’s Cooperative) the municipal laundry room, the Flor de Maig (Flower of May) and the Societat Unió Fraternal (Fraternal Union Society, SUF) recreational groups, the Cooperativet school and the Casas and Roses cinemas.
Riera Ginjolers
C’est le cours d’eau ancestral qui divisait les quartiers de Roses et de La Punta depuis le XVIIe siècle, avec la naissance de la nouvelle ville hors des murailles. La rivière prend sa source à Puig Rodó et se jette sur la plage de Roses. Le toponyme de ginjolers semble être dû à la présence de cet arbuste ou petit arbre le long de son lit, dont le fruit a des vertus médicinales. En outre, son bois est utilisé pour fabriquer des instruments de musique tels que gralles ou tenores (instruments à vent typiquement catalan). Historiquement, c'est l'élément géographique qui a structuré la trame urbaine de la ville en deux secteurs différents. Sa partie la plus centrale est devenue une « rambla » très fréquentée, même si, tout au long du XXe siècle, l’endroit était déjà devenu un centre urbain et social de premier plan avec la présence de la coopérative agricole, aujourd’hui disparue, du lavoir municipal, des clubs sociaux récréatifs La Flor de Maig et la Societat Unió Fraternal (SUF), de l’école du Pòsit et des cinémas Casas et Roses.
|