|
|
| (14 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]] | | [[Categoria: Època alt-medieval (s IV-X)]] |
| | + | [[Categoria: Arqueologia]] |
| | + | [[Categoria: Misteri]] |
| | + | [[Categoria: Vista]] |
| | + | [[Categoria: Excavacions]] |
| | | | |
| − | Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a tramuntana del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada.
| + | [[Imatge:vistageneralPR.JPG|350px|thumb|dreta|Vista general del poblat des de l'est]] |
| | + | [[Imatge:Castro.jpg|350px|thumb|dreta|Vista aèria del perímetre]] |
| | + | [[Imatge:Castro1.jpg|350px|thumb|dreta|El que queda de la muralla i, al fons, la urbanització]] |
| | + | [[Imatge:Castro2.jpg|350px|thumb|dreta|Part de la muralla]] |
| | | | |
| − | El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. | + | Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia. |
| | + | |
| | + | La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII. |
| | + | |
| | + | No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions. |
| | + | |
| | + | La seva datació final se situa a partir de la primera meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Localització i estructura del jaciment== |
| | + | |
| | + | Fortalesa situada al cim del puig de les Muralles, a [[tramuntana]] del puig Rom. El monument es troba envoltat per les edificacions de la urbanització del Puig Rom, menys pel costat nord. S'hi pot anar en vehicle fins ben a la vora, després cal fer una petita caminada. |
| | + | |
| | + | El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700. |
| | | | |
| | A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió. | | A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió. |
| Línia 9: |
Línia 29: |
| | La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. | | La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en ''opus spicatum''. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat. |
| | | | |
| − | La muralla tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord. | + | [[La muralla]] tenia una única porta, que es localitza al sud. Està flanquejada per dos torres de planta quadrangular que van ser adossades amb posterioritat a la muralla. Hi ha una altra torre de similars característiques a uns 15 metres al nord. |
| | | | |
| − | A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca. | + | A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en [[opus spicatum]]. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca. |
| | | | |
| | Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre. | | Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre. |
| | | | |
| | | | |
| − | ==Localització== | + | ==Senyalització del recinte arqueològic== |
| − | ===Coordenades===
| + | |
| − | * '''UTM''': X=4678450 Y=515730
| + | |
| − | * '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E
| + | |
| − | * '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484
| + | |
| | | | |
| − | ===Mapa===
| + | '''El sistema defensiu del poblat''' |
| − | <googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large">
| + | |
| − | 42.25809078484693, 3.1907079563631484
| + | |
| − | Poblat del Puig Rom
| + | |
| − | </googlemap>
| + | |
| | | | |
| − | ==Situació==
| + | * [[La muralla]], segles VII-VIII. |
| − | Puig de les Muralles
| + | * [[El portal d'entrada]], segles VII-VIII |
| | + | * [[Les torres]], segles VII-VIII |
| | | | |
| | + | '''L'Hàbitat''' |
| | | | |
| − | ==Propietat del sòl==
| + | * [[Les cases]], segles VII-VIII |
| − | Propietat privada
| + | * [[Les sitges]], segles VII-VIII |
| | + | * [[El Puig Rom i la Ciutadella]], segles VII-VIII |
| | | | |
| | + | '''Treballs arqueològics''' |
| | | | |
| − | ==Tipologia==
| + | * [[L'excavació de 1917]] |
| − | Recinte fortificat
| + | * [[L'excavació de 1946-47]] |
| | | | |
| | + | '''Explotació agrícola''' |
| | | | |
| − | ==Ús original==
| + | * [[La vinya]], segle XX. |
| − | Defensiu. Habitatge
| + | |
| | | | |
| | | | |
| − | ==Ús actual== | + | ==Localització== |
| − | En desús
| + | ===Coordenades=== |
| | + | * '''UTM''': X=515730 Y=4678450 |
| | + | * '''GPS''': 42° 15' 29.13" N 3° 11' 26.55" E |
| | + | * '''Decimal''': Lat. 42.25809078484693 Lon. 3.1907079563631484 |
| | | | |
| | + | ===Mapa=== |
| | + | <googlemap version="0.9" lat="42.25809078484693" lon="3.1907079563631484" width="350" height="350" controls="large"> |
| | + | 42.25809078484693, 3.1907079563631484 |
| | + | Poblat del Puig Rom |
| | + | </googlemap> |
| | | | |
| − | ==Estat de conservació==
| |
| − | Regular
| |
| | | | |
| − | | + | ==Situació== |
| − | ==Cronologia== | + | [[Imatge:Castro3.jpg|350px|thumb|dreta|Detall de la muralla]] |
| − | 650-700 dC.
| + | Puig de les Muralles |
| | | | |
| | | | |
| Línia 59: |
Línia 81: |
| | A. Protecció integral. | | A. Protecció integral. |
| | | | |
| − | ==Objectes de protecció==
| |
| | Perímetre emmurallat íntegre i torres. | | Perímetre emmurallat íntegre i torres. |
| | | | |
| Línia 68: |
Línia 89: |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| − | * "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". David Pujol i Fabrelles. 1999. | + | * Pere de Palol (2004)."El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom". Sèrie monogràfica 22. Girona: MAC-Girona. 111pp. |
| | + | * David Pujol i Fabrelles (1999). "Les pedres parlen. La Ciutadella de Roses". |
Poblat construït dins la segona meitat del segle VII dC en el context històric de final de la Hispània romana i inici del domini dels monarques visigots. S’emplaça en el cim d’un turó, conegut amb el nom de puig de les Muralles, que s’eleva uns 230 m sobre el nivell del mar, amb una superfície de 0,9 ha i 125 m d’amplada màxima nord-sud per 110 m est-oest. El lloc té una excel·lent vista panoràmica sobre l’entorn, cosa que facilita la vigilància i el control del territori i la badia.
La muralla que el delimita fa pensar en un emplaçament defensiu que protegeix una població que s’havia vist obligada a abandonar la plana propera al mar a conseqüència dels problemes d’inestabilitat que es produïren a la fi del període romà. Això és el que s’ha documentat al jaciment de la Ciutadella, on desapareixen els habitatges a partir de principi del segle VII.
No obstant aquest encimbellament defensiu, el poblat no ha aportat restes d’armes que facin pensar en una ocupació militar. Tot apunta cap a una població de pagesos, pescadors i artesans, un lloc d’hàbitat amb una activitat econòmica eminentment agrícola, ramadera i de pesca. Així ho demostren els estris que s’han recuperat durant les excavacions.
La seva datació final se situa a partir de la primera meitat del segle VIII, d’acord amb els materials localitzats. No hi ha indicis d’un abandonament sobtat fruit d’alguna acció violenta o incendi. Es considera que el lloc deixa de ser habitat pels canvis en els tipus de poblament que es produeixen, de forma generalitzada, al nord-est català a la fi dels temps visigots, quan es reprèn l’ocupació en hàbitats agrupats a la plana, amb la reorganització del territori pels monarques carolingis.
El poblat del puig Rom, el "castro visigodo" com es diu a Roses, és un monument paradigmàtic entre les fortificacions visigòtiques de terres empordaneses. Entre les fortificacions equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comprar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700.
A l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc conegut de la història de Roses. En capbreus de Roses (1362-1553), conservats a l'Arxiu Diocesà de Girona, s'esmenta un "castellromà" que es localitzaria al mateix lloc. En un plànol de l'any 1783 apareix el topònim "monte de los romanos" que faria referència al puig en qüestió.
La muralla de la fortificació envolta el cim del puig i segueix la seva configuració, dibuixant un perímetre irregular. Es conserva quasi tot el perímetre llevat del sector nord. La muralla presenta una alçada màxima d'un 3 o 4 metres als sectors est i sud, els més ben conservats. Té un gruix d'uns dos metres i la tècnica constructiva utilitzada és la de la doble paret amb un reompliment intern. Els dos paraments han estat aixecats amb grans pedres, de granit majoritàriament, disposades en sec. S'observen moltes filades de pedres inclinades i, en alguns trams, col·locades en opus spicatum. El reompliment interior es fa amb pedres, graves i terra. La secció de la muralla mostra un perfil lleument atalussat.
A l'interior del recinte, les excavacions han posat al descobert dues zones d'hàbitat a banda i banda de la porta. A ponent es distingeixen un grup de 10 modestes construccions adossades a la muralla. Són habitacles de reduïdes dimensions, de planta quadrangular, delimitats per parets construïdes amb pedres disposades en sec, amb algunes filades en opus spicatum. Al nord, aquestes cases limitarien amb un carrer o zona de pas. Sembla que el sostre era a base de lloses de pissarra. En aquest mateix sector s'han localitzat 13 sitges de formes esfèriques excavades a la roca.
Al costat de llevant, la roca mare apareix a poca profunditat per la qual cosa les estructures muràries només conserven unes quantes filades. Les parts més ben conservades són les que estan a tocar la muralla. Les parets descobertes delimiten tres habitacles. Aquí han aparegut 9 sitges de forma esfèrica irregular d'aproximadament 1'20 metres de diàmetre.
A. Protecció integral.
Recinte interior contemplat en la seva integritat: el subsòl i les estructures en superfície ja al descobert.
