|
|
| (Hi ha 5 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | [[Imatge: |350px|thumb|dreta|Relleu del bust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al [[cementiri municipal]]de Roses]] | + | [[Imatge:Donvicente.jpg|350px|thumb|dreta|Relleu del bust de Don Vicente a la làpida de la seva tomba al [[cementiri municipal]]de Roses]] |
| | [[Imatge: ROS-48-0008.jpg|350px|thumb|dreta|Personalitats destacades de Roses a la porta de l’església als anys 50]] | | [[Imatge: ROS-48-0008.jpg|350px|thumb|dreta|Personalitats destacades de Roses a la porta de l’església als anys 50]] |
| | [[Imatge: ROS-48-0006.jpg |350px|thumb|dreta|Don Vicente Aldeguer (a la dreta) amb el Sr. Pujol i Jaume Deulofeu a la plaça Catalunya/AMR]] | | [[Imatge: ROS-48-0006.jpg |350px|thumb|dreta|Don Vicente Aldeguer (a la dreta) amb el Sr. Pujol i Jaume Deulofeu a la plaça Catalunya/AMR]] |
| | [[Imatge: ROS-44-0024.jpg |350px|thumb|dreta|Inauguració del Dancing Jardín amb mossèn Carlos i el doctor Cortada l’any 1964/AMR]] | | [[Imatge: ROS-44-0024.jpg |350px|thumb|dreta|Inauguració del Dancing Jardín amb mossèn Carlos i el doctor Cortada l’any 1964/AMR]] |
| | | | |
| − | Vicente Aldeguer Jaén, conegut a Roses com Don Vicente, va néixer a Sant Sebastià el 2 de febrer de 1906. Fill de Vicente Aldeguer i Josefa Jaén, fou Capità de Corbeta de la marina militar espanyola. Es casà amb Mercedes Vila Cotcho. Des de 1948 fins 1968 fou l'Ajudant militar de Marina de Roses. | + | '''Vicente Aldeguer Jaén''', conegut a Roses com a Don Vicente, va néixer a Sant Sebastià el 2 de febrer de 1906. Fill de Vicente Aldeguer i Josefa Jaén, fou Capità de Corbeta de la marina militar espanyola. Es casà amb Mercedes Vila Cotcho. Des de 1948 fins 1968 '''fou l'Ajudant militar de Marina de Roses'''. |
| | + | |
| | | | |
| | Militar des de ben jove, ingressà a la marina l'any 1926 com a mariner. Progressivament anà pujant escalafó i s'anà integrant a diversos cossos de l'exèrcit com ara l'aeronàutic l'any 1930, des del qual formà part de la tripulació dels submarins B-6, B-2 i C-2 fins el 14 de juliol de 1936, moment en què, segons consta a la seva fulla de serveis, desembarcà. | | Militar des de ben jove, ingressà a la marina l'any 1926 com a mariner. Progressivament anà pujant escalafó i s'anà integrant a diversos cossos de l'exèrcit com ara l'aeronàutic l'any 1930, des del qual formà part de la tripulació dels submarins B-6, B-2 i C-2 fins el 14 de juliol de 1936, moment en què, segons consta a la seva fulla de serveis, desembarcà. |
| | + | |
| | Tanmateix, des de la data de l’alçament militar fins a la fi de la guerra, una declaració redactada per ell mateix sobre de la seva trajectòria militar a l’agost del 1938 ens permet conèixer, de forma detallada, on va ser tot aquest temps i que no apareix al seu expedient oficial. Aquesta declaració sembla ser algun tipus defensa sobre alguna imputació que li sobrevingué i que es desconeix exactament de què es tractava ja que no s’especifica. Podria ser que aquest fet fos un dels motius pels quals desertà l’any següent però s’ignora què succeí; tot i així, queda clar que fins la data de l’escrit va combatre al bàndol de la República: | | Tanmateix, des de la data de l’alçament militar fins a la fi de la guerra, una declaració redactada per ell mateix sobre de la seva trajectòria militar a l’agost del 1938 ens permet conèixer, de forma detallada, on va ser tot aquest temps i que no apareix al seu expedient oficial. Aquesta declaració sembla ser algun tipus defensa sobre alguna imputació que li sobrevingué i que es desconeix exactament de què es tractava ja que no s’especifica. Podria ser que aquest fet fos un dels motius pels quals desertà l’any següent però s’ignora què succeí; tot i així, queda clar que fins la data de l’escrit va combatre al bàndol de la República: |
| | + | |
| | <blockquote><poem>· Que al producirse la sublevación militar yo me puse inmediatamente del lado del Regimen republicano, que además de ser el legítimo es el que corresponde a mis convicciones politicas de siempre. | | <blockquote><poem>· Que al producirse la sublevación militar yo me puse inmediatamente del lado del Regimen republicano, que además de ser el legítimo es el que corresponde a mis convicciones politicas de siempre. |
| | · Que durante la guerra he actuado en ella sin descanso hasta el punto de encontrarme enfermo por exceso de vida submarina. | | · Que durante la guerra he actuado en ella sin descanso hasta el punto de encontrarme enfermo por exceso de vida submarina. |
| − | · Que si yo hubiera sentido otros ideales que los republicanos no estaria ahora en la zona leal, pusto que por tres veces he venido de Francia y me hubiera podio quedar en ella si hubiera querido hacerlo. | + | · Que si yo hubiera sentido otros ideales que los republicanos no estaria ahora en la zona leal, pusto que por tres veces he venido de Francia y me hubiera podio quedar en ella si hubiera querido hacerlo.<ref>Declaració escrita de la trajectòria personal i professional de Vicente Aldeguer Jaén des del mes de gener de 1925 al mes d’agost de 1938 escrita per ell mateix i acabada a Barcelona el 21 d’Agost de 1938/AMR </ref> </poem></blockquote> |
| | | | |
| − | <ref>Declaració escrita de la trajectòria personal i professional de Vicente Aldeguer Jaén des del mes de gener de 1925 al mes d’agost de 1938 escrita per ell mateix i acabada a Barcelona el 21 d’Agost de 1938/AMR </ref> </poem></blockquote>
| |
| | | | |
| | El gener de 1939, moment de l’entrada a la ciutat de Barcelona de l’exèrcit Nacional, es va presentar a la Comandància de Barcelona on estigué de forma interina fins acabada la guerra. Després de les depuracions en el sí de l’exèrcit, ell en va sortir indemne i el varen destinar a Cartagena per ordre del Capità General del departament Marítim d’aquest Arsenal, on tornà a embarcar-se en un submarí, en aquest cas l’A-2 i posteriorment al General Mola fins el 1946. | | El gener de 1939, moment de l’entrada a la ciutat de Barcelona de l’exèrcit Nacional, es va presentar a la Comandància de Barcelona on estigué de forma interina fins acabada la guerra. Després de les depuracions en el sí de l’exèrcit, ell en va sortir indemne i el varen destinar a Cartagena per ordre del Capità General del departament Marítim d’aquest Arsenal, on tornà a embarcar-se en un submarí, en aquest cas l’A-2 i posteriorment al General Mola fins el 1946. |
| | | | |
| − | L’any 1946 va ingressar a l’escola de suboficials on va ser nomenat alferes de navili i tot seguit el varen destinar a la Comandància Militar de Marina de Barcelona, per ocupar la plaça d’ajudant de Marina de Port de la Selva, servei que mantingué uns anys. Finalment, el 31 de juliol de 1948 és nomenat Ajudant de Marina de Roses, càrrec que ocupà fins que es jubilà. | + | L’any 1946 va ingressar a l’escola de suboficials on va ser nomenat alferes de navili i tot seguit el varen destinar a la Comandància Militar de Marina de Barcelona, per ocupar la plaça d’ajudant de Marina de Port de la Selva, servei que mantingué uns anys. Finalment, '''el 31 de juliol de 1948 és nomenat Ajudant de Marina de Roses''', càrrec que ocupà fins que es jubilà. |
| | | | |
| | | | |
| − | ==Tasques de l’Ajudant de Marina== | + | ===Tasques de l’Ajudant de Marina=== |
| − | L'Ajudant de Marina de la zona Nord de la Costa, juntament amb el l'alcalde, el rector, el comandant militar de la Plaça i el capità de la Guardia Civil formava par de les personalitats destacades de la localitat i per tant, assistia a tots els actes que se’l requeria com ara al primer [[homenatge a la Vellesa]] de Roses l’any 1949, tot just arribar al poble. <ref>Diari Ampurdan 15.06.1949</ref> . | + | |
| − | Entre les tasques que li eren encomanades hi havia la de representar a l’administració de l’Estat en relació a matèries marítimes com ara marina mercant, pesca o militars, en el districte on estava destinat. És per això que va supervisar la construcció dels habitatges dels pescadors, la llotja o bé el pòsit. També assistia a les Assemblees de la Confraria i rebia les visites que la inspecció militar feia al municipi. Finalment, assistia a les inauguracions i festivitats on era convidat. | + | L'Ajudant de Marina de la zona Nord de la Costa, juntament amb el l'alcalde, el rector, el comandant militar de la Plaça i el capità de la Guardia Civil formava par de les personalitats destacades de la localitat i per tant, assistia a tots els actes que se’l requeria com ara al primer [[homenatge a la Vellesa]] de Roses l’any 1949, tot just arribar al poble. <ref>Diari Ampurdan 15.06.1949</ref> . |
| | + | |
| | + | Entre les tasques que li eren encomanades hi havia la de '''representar a l’administració de l’Estat en relació a matèries marítimes''' com ara marina mercant, pesca o militars, en el districte on estava destinat. És per això que va supervisar la construcció dels habitatges dels pescadors, la llotja o bé el pòsit. També assistia a les Assemblees de la Confraria i rebia les visites que la inspecció militar feia al municipi. Finalment, assistia a les inauguracions i festivitats on era convidat. |
| | | | |
| | A la població se’n té un bon record, ja sigui perquè fou un home afable que ajudà a quintos i ciutadans que necessitaven dels seus serveis i també perquè no oposà masses traves a planejaments urbans que ocupaven part de l’espai marítim-terrestre. Aquest és el cas de les cases que es construïren entre el rec d’en Forquilla i la Trencada l’any 1953, quan hagué d’enviar un informe comunicant a l’Almirall Comandant del Departament Marítim de Cartagena que no existia inconvenient per fer les obres sempre que es respectessin les servituds de vigilància i salvament de l’any 1936 <ref> Arxiu Municipal de Roses, document del mes d’abril de 2016, Jo també hi dic la meva!!! Quan l’Ajudant de Marina intervingué en la urbanització del Salatar. </ref> | | A la població se’n té un bon record, ja sigui perquè fou un home afable que ajudà a quintos i ciutadans que necessitaven dels seus serveis i també perquè no oposà masses traves a planejaments urbans que ocupaven part de l’espai marítim-terrestre. Aquest és el cas de les cases que es construïren entre el rec d’en Forquilla i la Trencada l’any 1953, quan hagué d’enviar un informe comunicant a l’Almirall Comandant del Departament Marítim de Cartagena que no existia inconvenient per fer les obres sempre que es respectessin les servituds de vigilància i salvament de l’any 1936 <ref> Arxiu Municipal de Roses, document del mes d’abril de 2016, Jo també hi dic la meva!!! Quan l’Ajudant de Marina intervingué en la urbanització del Salatar. </ref> |
| | | | |
| − | | + | Durant els anys de servei '''va rebre quatre condecoracions'''. La primera que li va ser concedida fou la Creu al Mèrit Naval de primera classe, amb distintiu blanc. Aquesta li va ser atorgada pel Ministeri de Marina el 31 de desembre de 1954 i li en va fer entrega l'Almirall en cap del Sector Naval de Catalunya, don Rafael Fernàndez de Bobadilla y Ragel <ref>Diari Ampurdan 23.03.1955</ref>. El segon i el tercer reconeixement van ser en favor de la seva constància en el servei i el seu full de serveis impecable: la Creu i la placa de l’Ordre de Sant Hermenegild, concedides el 9 de gener de 1957 una i el 24 de setembre de 1959 l’altra. Finalment, l’11 de setembre de 1964 el Consell Suprem de Justícia Militar li concedeix la Placa Pensionada, dotada d’una remuneració de 20.000 pessetes anuals. |
| − | Durant els anys de servei va rebre quatre condecoracions. La primera que li va ser concedida fou la Creu al Mèrit Naval de primera classe, amb distintiu blanc. Aquesta li va ser atorgada pel Ministeri de Marina el 31 de desembre de 1954 i li en va fer entrega l'Almirall en cap del Sector Naval de Catalunya, don Rafael Fernàndez de Bobadilla y Ragel <ref>Diari Ampurdan 23.03.1955</ref>. El segon i el tercer reconeixement van ser en favor de la seva constància en el servei i el seu full de serveis impecable: la Creu i la placa de l’Ordre de Sant Hermenegild, concedides el 9 de gener de 1957 una i el 24 de setembre de 1959 l’altra. Finalment, l’11 de setembre de 1964 el Consell Suprem de Justícia Militar li concedeix la Placa Pensionada, dotada d’una remuneració de 20.000 pessetes anuals. | + | |
| | | | |
| | Don Vicente Aldeguer morí a Roses, lloc on fou enterrat, el gener de 1971. Tots els consultats coincideixen que fou un bon home i que la malaltia que se’l va endur li impedí de gaudir de la seva il·lusió que era, un cop jubilat després de tant anys de servei a l’Armada, estar tranquil conreant un hort. | | Don Vicente Aldeguer morí a Roses, lloc on fou enterrat, el gener de 1971. Tots els consultats coincideixen que fou un bon home i que la malaltia que se’l va endur li impedí de gaudir de la seva il·lusió que era, un cop jubilat després de tant anys de servei a l’Armada, estar tranquil conreant un hort. |
| | | | |
| | ===Notes=== | | ===Notes=== |
| | + | |
| | <references/> | | <references/> |
| | + | |
| | + | |
| | | | |
| | ==Fonts== | | ==Fonts== |
| | + | |
| | * Vicente Aldeguer Jaén, Declaració escrita de la trajectòria personal i professional de Vicente Aldeguer Jaén des del mes de gener de 1925 al mes d’agost de 1938 escrita per ell mateix i acabada a Barcelona el 21 d’Agost de 1938, Fons CAT AMR 13.14 Fons Vicente Aldeguer Jaén | | * Vicente Aldeguer Jaén, Declaració escrita de la trajectòria personal i professional de Vicente Aldeguer Jaén des del mes de gener de 1925 al mes d’agost de 1938 escrita per ell mateix i acabada a Barcelona el 21 d’Agost de 1938, Fons CAT AMR 13.14 Fons Vicente Aldeguer Jaén |
| | * Full de serveis de Vicente Aldeguer Jaén. CAT AMR 13.14 Fons Vicente Aldeguer Jaén | | * Full de serveis de Vicente Aldeguer Jaén. CAT AMR 13.14 Fons Vicente Aldeguer Jaén |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
| | + | |
| | * [http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/ayudantias-militares-de-marina/ayudantias-militares-de-marina.htm Enciclopedia Jurídica, Ayudantías Militares de Marina] | | * [http://www.enciclopedia-juridica.biz14.com/d/ayudantias-militares-de-marina/ayudantias-militares-de-marina.htm Enciclopedia Jurídica, Ayudantías Militares de Marina] |
| − | * Arxiu Municipal de Roses, document del mes d’abril de 2016, Jo també hi dic la meva!!! Quan l’Ajudant de Marina intervingué en la urbanització del Salatar.[ http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentabril2016.pdf] | + | * Arxiu Municipal de Roses, document del mes d’abril de 2016, Jo també hi dic la meva!!! Quan l’Ajudant de Marina intervingué en la urbanització del Salatar. [http://www.roses.cat/la-vila/arxiu-municipal/fitxers/documents/Documentabril2016.pdf] |
| | | | |
| | [[Categoria: Segle XX]] | | [[Categoria: Segle XX]] |
Tanmateix, des de la data de l’alçament militar fins a la fi de la guerra, una declaració redactada per ell mateix sobre de la seva trajectòria militar a l’agost del 1938 ens permet conèixer, de forma detallada, on va ser tot aquest temps i que no apareix al seu expedient oficial. Aquesta declaració sembla ser algun tipus defensa sobre alguna imputació que li sobrevingué i que es desconeix exactament de què es tractava ja que no s’especifica. Podria ser que aquest fet fos un dels motius pels quals desertà l’any següent però s’ignora què succeí; tot i així, queda clar que fins la data de l’escrit va combatre al bàndol de la República:
L’any 1946 va ingressar a l’escola de suboficials on va ser nomenat alferes de navili i tot seguit el varen destinar a la Comandància Militar de Marina de Barcelona, per ocupar la plaça d’ajudant de Marina de Port de la Selva, servei que mantingué uns anys. Finalment, el 31 de juliol de 1948 és nomenat Ajudant de Marina de Roses, càrrec que ocupà fins que es jubilà.
L'Ajudant de Marina de la zona Nord de la Costa, juntament amb el l'alcalde, el rector, el comandant militar de la Plaça i el capità de la Guardia Civil formava par de les personalitats destacades de la localitat i per tant, assistia a tots els actes que se’l requeria com ara al primer homenatge a la Vellesa de Roses l’any 1949, tot just arribar al poble. [2] .
A la població se’n té un bon record, ja sigui perquè fou un home afable que ajudà a quintos i ciutadans que necessitaven dels seus serveis i també perquè no oposà masses traves a planejaments urbans que ocupaven part de l’espai marítim-terrestre. Aquest és el cas de les cases que es construïren entre el rec d’en Forquilla i la Trencada l’any 1953, quan hagué d’enviar un informe comunicant a l’Almirall Comandant del Departament Marítim de Cartagena que no existia inconvenient per fer les obres sempre que es respectessin les servituds de vigilància i salvament de l’any 1936 [3]
Don Vicente Aldeguer morí a Roses, lloc on fou enterrat, el gener de 1971. Tots els consultats coincideixen que fou un bon home i que la malaltia que se’l va endur li impedí de gaudir de la seva il·lusió que era, un cop jubilat després de tant anys de servei a l’Armada, estar tranquil conreant un hort.
