|
|
Josep Romañach Serrats: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | | Línia 2: |
Línia 2: |
| | [[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]] | | [[Imatge: Juntaposit prats.jpg|350px|thumb|dreta| Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí]] |
| | | | |
| − | '''Josep Romañach i Serrats''' va néixer a Roses l'1 d'octubre de 1882. Fill d'[[Agustí Romañach Sabé]] (Roses, 1852) i Dolors Serrats Romañach, fou pescador. Els seus avis paterns foren Domènec i Teresa i els materns Josep i Catalina. Es casà amb Anna Llorens Espelt, amb qui tingué dos fills: La Demètria<ref> La [[Demètria Romañach Llorens]] fou, juntament amb el seu home, la mecenes dels gegants de Roses que porten el seu nom</ref> i l'Agustí. Per part de la seva dona, que era germana amb Clara Llorens, fou cunyat de [[Joan Flaquer Sanés]]. | + | '''Josep Romañach i Serrats''' va néixer a Roses l'1 d'octubre de 1882. Fill d'[[Agustí Romañach Sabé]] (Roses, 1852) i Dolors Serrats Romañach, fou pescador. Els seus avis paterns foren Domènec i Teresa i els materns Josep i Catalina. Es casà amb Anna Llorens Espelt, amb qui tingué dos fills: La Demètria<ref> La [[Demètria Romañach Llorens]] fou, juntament amb el seu home, la mecenes dels [[Colla Gegantera|gegants de Roses]] que porten el seu nom</ref> i l'Agustí. Per part de la seva dona, que era germana amb Clara Llorens, fou cunyat de [[Joan Flaquer Sanés]]. |
| | | | |
| | Polític d'afiliació republicana <ref> Se'n desconeix la tendència</ref>, del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: | | Polític d'afiliació republicana <ref> Se'n desconeix la tendència</ref>, del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses: |
| | | | |
| − | <blockquote><poem> Va ser escollit en les eleccions de l´11/11/1917. Fou suplent de síndic entre l´1/1/1918 i el 15/4/1919 i alcalde interí -perquè no disposava de la majoria absoluta de vots- entre el 15/4/1919 i el 22/4/1919. Tanmateix, retornà al càrrec de suplent de síndic fins al final del bienni (22/4/1919-1/4/1920). Formava part, durant la legislatura 1/4/1920-1/4/1922 (era regidor 5è), d'un grup polític –que restava en minoria-, l'existència del qual es desprèn de l'elecció de càrrecs municipals, compost, a més d´ell mateix, de [[Salvi Ferrer Buscarons]], Josep Torrà Magester i [[Narcís Guerra Ballesta]], grup, d´altra banda, identificable amb els elements conservadors del consistori, fet que qüestiona la seva ideologia republicana. Fou regidor 5è entre l´1/4/1920 i l´1/4/1922. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou regidor 4t entre el 30/10/1925 i el 12/3/1927, data en què dimití. En l'Ajuntament de transició entre la dictadura de Primo de rivera i la proclamació de la [[Segona República]] fou regidor 6è (26/2/1930-14/4/1931).<ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.51</ref> </poem></blockquote> | + | <blockquote><poem> Va ser escollit en les eleccions de l´11/11/1917. Fou suplent de síndic entre l´1/1/1918 i el 15/4/1919 i alcalde interí -perquè no disposava de la majoria absoluta de vots- entre el 15/4/1919 i el 22/4/1919. Tanmateix, retornà al càrrec de suplent de síndic fins al final del bienni (22/4/1919-1/4/1920). Formava part, durant la legislatura 1/4/1920-1/4/1922 (era regidor 5è), d'un grup polític –que restava en minoria-, l'existència del qual es desprèn de l'elecció de càrrecs municipals, compost, a més d´ell mateix, de [[Salvi Ferrer Buscarons]], Josep Torrà Magester i [[Narcís Guerra Ballesta]], grup, d´altra banda, identificable amb els elements conservadors del consistori, fet que qüestiona la seva ideologia republicana. Fou regidor 5è entre l´1/4/1920 i l´1/4/1922. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou regidor 4t entre el 30/10/1925 i el 12/3/1927, data en què dimití. En l'Ajuntament de transició entre la dictadura de Primo de rivera i la proclamació de la [[Segona república|Segona República]] fou regidor 6è (26/2/1930-14/4/1931).<ref> Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.51</ref> </poem></blockquote> |
| | | | |
| | A banda de la seva dedicació a la política, Josep Romañach fou membre fundador de "La Deseada", una societat recreativa formada l'any 1915 que organitzava balls i vetllades literaries a Roses. També estigué fortament vinculat amb el [[Pòsit de pescadors]]. En fou el president entre els 1923 i 1924 i després el seu administrador o director fins el 1936 <ref> Pòsit de Pescadors. Roses. Memòria de la seva gestió durant l´any 1935, Figueres, 1936, Trayter, pàg. 6.</ref>. | | A banda de la seva dedicació a la política, Josep Romañach fou membre fundador de "La Deseada", una societat recreativa formada l'any 1915 que organitzava balls i vetllades literaries a Roses. També estigué fortament vinculat amb el [[Pòsit de pescadors]]. En fou el president entre els 1923 i 1924 i després el seu administrador o director fins el 1936 <ref> Pòsit de Pescadors. Roses. Memòria de la seva gestió durant l´any 1935, Figueres, 1936, Trayter, pàg. 6.</ref>. |
Revisió de 16:17, 22 feb 2016
 Josep Romañach Serrats/AMR  Membres de la Junta del Pòsit de Pescadors als anys 20./AMR. Fons Família Prats Basí Josep Romañach i Serrats va néixer a Roses l'1 d'octubre de 1882. Fill d'Agustí Romañach Sabé (Roses, 1852) i Dolors Serrats Romañach, fou pescador. Els seus avis paterns foren Domènec i Teresa i els materns Josep i Catalina. Es casà amb Anna Llorens Espelt, amb qui tingué dos fills: La Demètria[1] i l'Agustí. Per part de la seva dona, que era germana amb Clara Llorens, fou cunyat de Joan Flaquer Sanés.
Polític d'afiliació republicana [2], del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:
Va ser escollit en les eleccions de l´11/11/1917. Fou suplent de síndic entre l´1/1/1918 i el 15/4/1919 i alcalde interí -perquè no disposava de la majoria absoluta de vots- entre el 15/4/1919 i el 22/4/1919. Tanmateix, retornà al càrrec de suplent de síndic fins al final del bienni (22/4/1919-1/4/1920). Formava part, durant la legislatura 1/4/1920-1/4/1922 (era regidor 5è), d'un grup polític –que restava en minoria-, l'existència del qual es desprèn de l'elecció de càrrecs municipals, compost, a més d´ell mateix, de Salvi Ferrer Buscarons, Josep Torrà Magester i Narcís Guerra Ballesta, grup, d´altra banda, identificable amb els elements conservadors del consistori, fet que qüestiona la seva ideologia republicana. Fou regidor 5è entre l´1/4/1920 i l´1/4/1922. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou regidor 4t entre el 30/10/1925 i el 12/3/1927, data en què dimití. En l'Ajuntament de transició entre la dictadura de Primo de rivera i la proclamació de la Segona República fou regidor 6è (26/2/1930-14/4/1931).[3]
A banda de la seva dedicació a la política, Josep Romañach fou membre fundador de "La Deseada", una societat recreativa formada l'any 1915 que organitzava balls i vetllades literaries a Roses. També estigué fortament vinculat amb el Pòsit de pescadors. En fou el president entre els 1923 i 1924 i després el seu administrador o director fins el 1936 [4].
Josep Romañach Serrats morí el 19 de novembre de 1937 a Montcada i Reixac, afusellat pels republicans juntament amb Domènec Cusí Trull. Segons testimonis orals recollits per l'arxiver, s'apunta cap a uns deutes que alguns armadors de barques tenien amb el Pòsit de Pescadors com el motiu de la delació.
A l'actualitat un carrer de Roses porta el seu nom.
- ↑ La Demètria Romañach Llorens fou, juntament amb el seu home, la mecenes dels gegants de Roses que porten el seu nom
- ↑ Se'n desconeix la tendència
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, p.51
- ↑ Pòsit de Pescadors. Roses. Memòria de la seva gestió durant l´any 1935, Figueres, 1936, Trayter, pàg. 6.
|
