Salvi Ferrer Buscarons/AMR
Salvi Ferrer Buscarons va néixer a Roses el 3 d'octubre de 1877. L'1 de juny de 1901 es casà amb Rosa Godo Simon (1876 - 30/07/1937) i van tenir tres filles: Demètria (1902), Maria (1906) i Rosa (1909), totes nascudes a Roses. Era flequer de professió però entre el 1915 i el 1931 va esdevenir un dels homes forts de la política rosinca. Fou un polític conservador.
Fou un membre d'una de les famílies rosinques amb més presència política al llarg del segle XX. Era fill del regidor Pere Ferrer Turró, oncle del regidor Salvi Ferrer Ribas i oncle avi de la regidora Sílvia Ferrer Ferrer. Era, a més, sogre de l'alcalde i regidor carlista Jacint Romañach Seseras.
Del buidatge dels llibres dels plens, l'arxiver de Roses n'ha pogut extreure les dades que permeten resseguir la carrera política dins de l'Ajuntament de Roses:
Escollit en les eleccions de 14/11/1915, va ser regidor 4t (1/1/1916-1/1/1918), 2n tinent d'alcalde (1/1/1918-22/4/1919) i alcalde [1] (22/4/1919-1/4/1920). Seguidament, fou reescollit en les eleccions del 8/2/1920. Formà part, durant la legislatura 1/4/1920-1/4/1922, d'un grup polític –que restava en minoria i que, molt probablement, fos adscrit al partit monàrquic conservador UMN-, l'existència del qual es desprèn de l'elecció de càrrecs municipals, compost, a més d'ell mateix, de Josep Torrà Magester, Narcís Guerra Ballesta i Josep Romañach Serrats. Durant aquesta legislatura fou regidor 2n (1/4/1920-1/4/1922) i el darrer alcalde de la Restauració Monàrquica (1/4/1922-3/10/1923).
La dictadura del general Primo de Rivera no fou cap obstacle ideològic perquè fos alcalde (18/9/1924-18/6/1925) per nomenament governatiu, càrrec que repetí en el següent Ajuntament (18/6/1925-12/3/1927). En aquesta data dimití del càrrec. Finalment, fou regidor 5è (26/2/1930-14/4/1931) en el consistori de transició abans de l'adveniment de la Segona República. [2]
Malgrat que no va participar en el període republicà, fou objecte de la violència revolucionària per haver estat un integrant de rellevància en els consistoris de la dictadura de Primo de Rivera. Va ser assassinat a Peralada el 17 d'agost de 1936, als 59 anys.
- ↑ Escollit alcalde definitiu en tercera votació, malgrat que no disposava de la majoria absoluta de vots.
- ↑ Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, pp. 21 i 21
- Barris, Josep Maria. Polítics de Roses 1900-2000, inèdit
Enllaços externs[modifica]
