|
|
| Línia 12: |
Línia 12: |
| | Si bé existia des d’abans de l’any 1824, l'edifici era una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat en 1894 per [[Francesc Romanyach Berta|Francesc “Panxo” Romanyach Berta]], un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, la construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa, una planta alta i un altell. | | Si bé existia des d’abans de l’any 1824, l'edifici era una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat en 1894 per [[Francesc Romanyach Berta|Francesc “Panxo” Romanyach Berta]], un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, la construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa, una planta alta i un altell. |
| | | | |
| − | L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la [[Casa Mallol]], la [[Casa Matas]] o Cortada, la [[Casa del Marquès de Llinàs|Casa Marquès de Llinàs]] o la [[Casa Canals]] que són d’estil neoclàssic. La casa Romanyach esdevé un document recurrent i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses. | + | L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la [[Casa Mallol]], la [[Casa Mates]] o Cortada, la [[Casa del Marquès de Llinàs|Casa Marquès de Llinàs]] o la [[Casa Canals]] que són d’estil neoclàssic. La casa Romanyach esdevé un document recurrent i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses. |
| | | | |
| | | | |
Revisió de 11:36, 29 des 2011
La casa Romanyac. Foto:AMR. Autor desconegut. Fons família Brunet Serra
La casa Romanyach està situada al carrer Pi i Sunyer conegut actualment com carrer de Davant o Major.
En aquest carrer es podien contemplar les façanes de les cases de tota la vida: hi havia el Casino, on vivien famílies a la planta baixa i a sobre hi havia una escola de nenes, hi havia a Cal Tec de la família Mallol, Can Bec i al seu costat hi havia l'edifici que a partir de l'any 1939 i fins l'any 1985 fou l'Ajuntament (conegut com Can Panxo que posteriorment es va anomenar casa Romanyach). Aquest està situat al costat de Ca l'Esparter, Cal Baster ( la farmàcia). Més enllà hi havia Can Joan Ferrer, Can Biels i Can Castillo. Tots aquests edificis eren anomenats amb el nom del seu Propietari.
Si bé existia des d’abans de l’any 1824, l'edifici era una senzilla casa de poble propietat de la família Molinas, l’edifici actual fou completament reedificat en 1894 per Francesc “Panxo” Romanyach Berta, un indià enriquit amb negocis de drogueria, que fou alcalde de la Vila entre 1894 i 1897. D’estil neoclàssic, la construcció original de l’edifici estava formada per planta baixa, una planta alta i un altell.
L’immoble configura un dels darrers exemples d’arquitectura burgesa de finals del segle XIX i principi del XX que perduren a Roses, dels quals es mantenen alguns testimonis com la Casa Mallol, la Casa Mates o Cortada, la Casa Marquès de Llinàs o la Casa Canals que són d’estil neoclàssic. La casa Romanyach esdevé un document recurrent i irreemplaçable de l’habitatge burgés que caracteritzà el barri benestant i elitista de Roses.
La casa Romanyach va ser la seu de l'Ajuntament de Roses des de 1939 fins al seu trasllat a la Casa Mallol, seu actual consistori des de l'any 2004. La seva situació en ple nucli urbà i en un carrer comercial de molta influència ha motivat la seva recuperació per a l’ús públic. La Casa Romanyach va quedar en desús, després d’allotjar diferents serveis municipals al llarg de 65 anys, des de que el ple municipal del 6 d’agost de 1939 acordés el seu lloguer per a ubicar-hi oficines de l’Ajuntament fins al seu trasllat, l’any 2004. La inauguració de la nova seu de l’Ajuntament, a la plaça Catalunya, va motivar el trasllat de la totalitat de serveis que s’hi allotjaven. L'antiga Casa Mallol El consistori va decidir mantenir la façana de l’immoble i integrar-la amb la nova edificació.
Les obres d’enderroc de l’edifici municipal situat al carrer Pi i Sunyer núm. 13 de Roses, es van realitzar amb especial atenció a la conservació de la seva façana. L’objectiu era mantenir aquest testimoni de l’arquitectura rosinca de finals del segle XIX i la imatge tradicional i històrica de l’immoble. En total, el nou equipament comptarà amb una superfície de 871 m2 i la seva construcció té un pressupost d’1,7 Milions d'euros.
