|
|
| (39 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La Costa Brava és la costa Gironina , la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. | + | [[Categoria:Litoral rocòs i platges]] |
| − | Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera( Blanes ) i acaba a la frontera amb França (Portbou). | + | [[Categoria:El medi físic]] |
| − | El caràcter de les platges de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els visitants a les costes.
| + | La '''Costa Brava''' és la denominació que rep la costa Gironina; la seva longitud equival més o menys a la de 200 km. |
| − | La diversitat de paisatge ha configurat les diferents tipologies de pobles d’aquesta part de la regió. | + | Aquesta costa comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França (Portbou). |
| − | S’hi poden trobar des de petits municipis com pobles mariners ,el Port de la Selva, Palafrugell i Cadaqués, passant per importants centres turístics com Roses, Empuriabrava, Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós . | + | Les característiques platges de sorra gruixuda i les aigües calmades atreu els visitants cap a aquestes costes. |
| | + | La diversitat de paisatge ha configurat les diferents tipologies dels pobles que conformen aquesta part de la regió. |
| | + | S’hi poden trobar des de petits municipis com pobles mariners, [[el Port de la Selva]], Palafrugell i [[Cadaqués]], passant per importants centres turístics com [[Roses]], [[Empuriabrava]], Blanes, Lloret de Mar, l’Estartit, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Palamós . |
| | | | |
| | | | |
| Línia 9: |
Línia 11: |
| | | | |
| | En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). | | En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922). |
| | + | '''L'anècdota del terme "Costa Brava: |
| | + | ''' |
| | + | [http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Agull%C3%B3_i_Vidal#L.27an.C3.A8cdota_del_terme_.22Costa_Brava.22] |
| | | | |
| − | = Comarques de la Costa Brava = | + | == Historia i el patrimoni == |
| | | | |
| − | ==L’Alt Empordà == | + | La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas formada per nombrosos pobles i cultures. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet. És troben inventariats més de 200 fets històrics i hi ha quantitat de llocs turístic per visitar. |
| − | Hi han 35 municipis al nord de l'Alt Empordà | + | |
| | + | |
| | + | == Comarques de la Costa Brava == |
| | + | |
| | + | ===L’Alt Empordà === |
| | + | Hi ha 35 municipis al nord de l'Alt Empordà |
| | | | |
| | | | |
| Línia 19: |
Línia 29: |
| | | | |
| | Platges i Cales de l'Alt Empordà | | Platges i Cales de l'Alt Empordà |
| − | Portbou: Colera: Llançà, Port de la Selva ,Cadaqués ,Roses,Empuriabrava-Castelló d'Empúries ,Sant Pere Pescador i l'Escala. | + | Portbou: Colera: Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Empuriabrava-Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador i l'Escala. |
| | | | |
| − | ==El Baix Empordà== | + | ===El Baix Empordà=== |
| | | | |
| | El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres . | | El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres . |
| Línia 29: |
Línia 39: |
| | | | |
| | Platges i Cales del Baix Empordà: | | Platges i Cales del Baix Empordà: |
| − | L'Estartit Pals ; Begur Tamariu - Palafrugell Mont-rasA Llafranc , Calella de Palafrugell - | + | L'Estartit, Pals, Begur, Tamariu-Palafrugell, Mont-ras, Llafranc, Calella de Palafrugell-Palafrugell, Palamós, Calonge, Platja d'Aro-Castell Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro S'Agaró, Castell Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols |
| − | Palafrugell , Palamós ,Calonge, Platja d'Aro - Castell Platja d'Aro Santa Cristina d'Aro S'Agaró - | + | |
| − | Castell Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols | + | |
| | | | |
| − | ==La Selva == | + | === La Selva === |
| | | | |
| | La Selva es troba situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral. El seu sector central posseeix uns suaus relleus i en el seu extrem nord-oest es troba la ciutat de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca. | | La Selva es troba situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral. El seu sector central posseeix uns suaus relleus i en el seu extrem nord-oest es troba la ciutat de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca. |
| Línia 43: |
Línia 51: |
| | Tossa de Mar , Lloret de Mar i Blanes | | Tossa de Mar , Lloret de Mar i Blanes |
| | | | |
| − | ==El Pla de l'Estany == | + | === El Pla de l'Estany === |
| | | | |
| − | El Pla de l'Estany és una comarca de recent creació (1988). De reduïda superfície, limita al nord amb la vall del Fluvià i al sud amb la serra de Rocacorba, sent el seu centre la ciutat de Banyoles, capital de la comarca. Amb un clima mediterrani de muntanya mitjana, els seus hiverns són moderadament freds i els estius força càlids, tots dos secs, mentre que els seus tardors i els seus primaveres són plujosos. | + | El Pla de l'Estany és una comarca de recent creació (1988). De reduïda superfície, limita al nord amb la vall del Fluvià i al sud amb la serra de Rocacorba, sent el seu centre la ciutat de Banyoles, capital de la comarca. Amb un clima mediterrani de muntanya mitjana, els seus hiverns són moderadament freds i els estius força càlids, tots dos secs, mentre que les seves tardors i les seves primaveres són plujoses. |
| − | L'activitat econòmica es basicament el comerç, centrada a la ciutat de Banyoles i als seus voltants. El turisme també té una significativa importància i es concentra a la zona del llac de Banyoles, un dels paratges més coneguts i emblemàtics de Catalunya. | + | L'activitat econòmica és bàsicament el comerç, centrada a la ciutat de Banyoles i els seus voltants. El turisme també té una significativa importància i es concentra a la zona del llac de Banyoles, un dels paratges més coneguts i emblemàtics de Catalunya. |
| | | | |
| − | = Historia i el patrimoni =
| |
| | | | |
| − | La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas i assentament per nombrosos pobles i cultures, i la porta de entrada a la Península des de la Europa mediterrània. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet. És troben inventariats més de 200 enclavaments històrics entre Antics Escorxadors, Balnearis, Banys Àrabs, Capelles, Cases, Casinos, Castells, Cementiris, Asils, Centrals elèctriques e hidroèlectriques, Claustres, Col•legiates, Conjunts medievals, Edificis Neoclàssics i Modernistes, Jaciments, Ermites, Esglèsies, Fàbriques, Fonts, Monestirs, Nuclis Medievals, Poblats, Refugis, Teatres, Torres i Viles romanes.
| + | == Pobles de la Costa Brava == |
| | | | |
| − | '''Litoral'''
| + | === Port de la Selva === |
| − | El caràcter de les platges, molt sovint formades per cales tranquil•les de sorra gruixuda i aigües calmades, atreu els
| + | |
| − | visitants a les costes de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i de la Selva. El perfil agrest de les roques i penya-segats que les envolten i les pinedes que gairebé arriben fins a la mar doten la Costa Brava d'una personalitat única.
| + | |
| − | Entre els principals centres turístics hi ha les localitats de Roses, l'Escala, l'Estartit, Calonge, Blanes, Lloret de Mar, Platja d'Aro,
| + | |
| − | Sant Feliu de Guíxols o Palamós, a més de les viles marineres de Cadaqués, Port de la Selva o Palafrugell.
| + | |
| − | La qualitat de les sorres i les aigües es veu reconeguda per les nombroses concessions de banderes blaves del litoral
| + | |
| − | gironí.
| + | |
| | | | |
| − | '''Art i Cultura'''
| + | Port de la Selva és la població situada a la part sud de l'àmplia badia del nord del cap de Creus. Actualment, el Port de la Selva, combina les activitats tradicionals pesqueres amb el turisme i els esports marítims. |
| − | La memòria històrica de les comarques de Girona es remunta al període Paleolític, quan diverses tribus nòmades van habilitar la zona; d'aquesta manera es van establir els fonaments per a futures civilitzacions, com per exemple els pobles íbers, grecs i romans, les ciutats dels quals han perdurat fins els nostres temps i s'han convertit en llocs de visita obligada. Posteriorment, la Costa Brava va captivar intel•lectuals i artistes de totes les époques, que van deixar-hi la seva petjada inconfusible en forma de múltiples manifestacions culturals.
| + | |
| | | | |
| − | =Pobles de la Costa Brava =
| + | L'església del Port de la Selva, Santa Maria de les Neus, es caracteritza per ser blanca i d'estil barroc. |
| | | | |
| − | ==Port de la Selva==
| |
| − |
| |
| − | Port de la Selva és la població situada a la part sud de l'àmplia badia del nord del cap de Creus. Actualment, el Port de la Selva, combina les activitats tradicionals pesqueres amb el turisme i els esports marítims.
| |
| | | | |
| − | L'església del Port de la Selva, nomenada Santa Maria de les Neus, es caracteritza per ser blanca i d'estil barroc. El barri antic i el de pescadors han aconseguit mantenir l'aspecte propi d'una típica vila marinera, com és Port de la Selva.
| + | ===Llançà=== |
| − | Del Port de la Selva, compta amb una reformada oferta d'hotels, apartaments, càmpings i nombrosos restaurants, en els quals es poden degustar la cuina típica marinera, com el suquet de peix i les famoses anxoves de la zona.
| + | |
| | | | |
| − | ==Llançà==
| |
| | El poble mariner de Llançà és un important nus de comunicacions de la Costa Brava. La vila de Llançà es distribueix en un nucli urbà, distant tot just 2 kms. de la costa, i el Port de Llançà, el seu barri marítim. | | El poble mariner de Llançà és un important nus de comunicacions de la Costa Brava. La vila de Llançà es distribueix en un nucli urbà, distant tot just 2 kms. de la costa, i el Port de Llançà, el seu barri marítim. |
| | | | |
| − | A la plaça major de la població de Llançà trobem, la bella i bella església de Sant Vicenç, amb la seva portalada d'estil barroc. Al Port de Llançà, un espectacular passeig marítim, ens condueix a l'illot del Castellar, passant pel port esportiu. L'illot, unit a terra artificialment, disposa en el seu cim d'un mirador amb una zona enjardinada. A més, hi ha un camí de ronda que voreja tota la badia de Llançà. | + | A la plaça major de la població de Llançà trobem, la vella i bella església de Sant Vicenç, amb la seva portalada d'estil barroc. Al Port de Llançà, un espectacular passeig marítim, ens condueix a l'illot del Castellar, passant pel port esportiu. |
| | | | |
| − | A la zona de Llançà, predomina com és lògic, la cuina marinera, sobretot en els establiments situats al port pesquer. El port de Llançà és esportiu i pesquer, es troba protegit de tots els vents i del mar.
| |
| | | | |
| − | ==Cadaqués== | + | ===Cadaqués=== |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Fitxer:Cdq42.jpg|350px|thumb|dreta|el poble blanc]] |
| | + | |
| | + | [[Cadaqués]] és una vila marinera de la Costa Brava, situada a llevant de la península del [[cap de Creus]], al fons d'una profunda badia. |
| | + | |
| | + | Es pot considerar Cadaqués com una població aïllada, només té dues comunicacions amb l'interior que permeten accedir cap a ella. A causa d'aquest aïllament, Cadaqués ha conservat gran part del seu tipisme. Les blanques cases, els carrerons al voltant de la blanca església de Santa Maria, un edifici d'estil gòtic. |
| | + | |
| | + | Al costat de Cadaqués, es troba el barri de pescadors de Portlligat, que deu tota la seva fama a la casa del pintor Salvador Dalí, qui sense dubte va ser un avantatge pel qual Cadaqués es va convertir en un punt d'atracció cultural . |
| | | | |
| − | Cadaqués és una vila marinera de la Costa Brava, situada a llevant de la península del cap de Creus, al fons d'una profunda badia.
| |
| | | | |
| − | Es pot considerar Cadaqués com una població aïllada, només dues comunicacions amb l'interior permeten accedir cap a ella. Segurament, és per aquest aïllament, que Cadaqués, hagi conservat gran part del seu tipisme. Les blanques cases s'amunteguen en forma esglaonada i entre carrerons al voltant de la també blanca església de Santa Maria, un edifici d'estil gòtic.
| |
| − | Al costat de Cadaqués, es troba el barri de pescadors de Portlligat, que deu la seva fama a la casa taller del pintor Salvador Dalí, qui va ser sens dubte un dels esquers pels quals va convertir Cadaqués en residència i punt d'atracció de personalitats de les arts i les lletres.
| |
| − | La gastronòmica és àmplia i variada, són famosos a la gastronomia del lloc la mel, l'oli, les anxoves i els tradicionals dolços "taps al rom".
| |
| | | | |
| | '''Platges a Cadaqués:''' | | '''Platges a Cadaqués:''' |
| − | Confitera: La platja ens ofereix boniques vistes a la Illa de s'Arenella on hi ha les embarcacions que frecuentenmente fondegen en ella. | + | Confitera: La platja ens ofereix boniques vistes a la Illa de s'Arenella on hi ha les embarcacions que freqüentment hi fondegen. |
| − | Ses Oliveres: Platja d'aigua neta, freqüentada per pescadors i banyistes. | + | Ses Oliveres: Platja d'aigua neta, freqüentada per [[pescadors]] i banyistes. |
| | + | |
| | Nans: És una cala d'aigua clara i entorn natural protegit. | | Nans: És una cala d'aigua clara i entorn natural protegit. |
| − | Espianc: És una petita platja, que és a prop del centre de Cadaqués i està molt ben vistes a l'església ia la badia en general. De onatge tranquil, ideal per banyar-se. | + | |
| − | Pere Fet: Platja verge i molt tranquil · la. | + | Espianc: És una petita platja, que és a prop del centre de Cadaqués i està molt ben vistes a l'església iala badia en general. D'onatge tranquil, ideal per banyar-se. |
| − | Port d'Alguer: Se situa enfront de l'Església de Cadaqués. Es pot observar barques de pescadors a la vora. | + | |
| | + | Pere Fet: Platja verge i molt tranquil·la. |
| | + | |
| | + | Port d'Alguer: Se situa enfront de l'Església de Cadaqués. Es poden observar barques de pescadors a la vora. |
| | + | |
| | Dés Portal: És la platja principal de Cadaqués, es situa al centre de la badia, sent també coneguda com Platja Gran. | | Dés Portal: És la platja principal de Cadaqués, es situa al centre de la badia, sent també coneguda com Platja Gran. |
| − | s'Arenella: Destaca l'illot de S'Arenella just al davant, es manté l'antic casalot on es donaven grans festes.
| |
| | | | |
| − | ==Roses== | + | S'Arenella: Destaca l'illot de s'Arenella just al davant, es manté l'antic casalot on es feien grans festes. |
| − | Roses contitueix avui el centre turístic i econòmic de la Costa Brava septentrional. Situada a 19 km de Figueres. | + | |
| | + | ===Roses=== |
| | + | |
| | + | Roses constitueix el centre turístic i econòmic de la Costa Brava septentrional. Està situada a 19 km de Figueres. |
| | + | |
| | + | Roses és un dels punts pesquers i esportius més importants del litoral català. La part sud de Roses, la [[Ciutadella]], conté restes arqueològiques [[Barri hel·lenístic (s. III aC)|grecs]] i [[Edifici A (s. IV-VI)|romans]], així com els medievals del [[Monestir (S.XI)|monestir benedictí de Santa Maria]]. El [[Castell de la Trinitat|Castell de la Trinitat]], a prop del [[Far de Roses|far de Roses]], manté la seva posició dominant sobre la població. |
| | | | |
| − | Roses té un dels punts pesquers i esportius més importants del litoral català. La part sud de Roses, la Ciutadella, conté restes arqueològiques grecs i romans, així com els medievals del monestir benedictí de Santa Maria. El Castell de la Trinitat, a prop del far de Roses, manté la seva posició dominant sobre la població.
| |
| | | | |
| − | Roses té un passeig peatonal que aglomera tot tipus de botiga al llarg del passeig amb continuació a l'avinguda de Rhode, recorre la façana marítima. Té un recorregut cultural turístic que permet visitar el mirador de Puig Rom, el castell de la Trinitat, un castrum visigòtic, el dolmen neolític de la Creu d'en Corbatella i la Ciutadella.
| |
| | | | |
| | Les platges de Roses tenen en comú una sorra de gra fi i color blanc. | | Les platges de Roses tenen en comú una sorra de gra fi i color blanc. |
| | | | |
| − | Platja Gran, s'estén des de la marina de Santa Margarida fins a la desembocadura de la riera de Ginjolers. Està dividida en tres sectors: Santa Margarida, Salatar i el del Rastell. | + | Platja Gran: s'estén des de la marina de Santa Margarida fins a la desembocadura de la riera de Ginjolers. Està dividida en tres sectors: [[Santa Margarida]], [[Salatar]] i el d[[el Rastell]]. |
| | | | |
| − | Platja Nova i de la Perola, abasten des de la riera de Ginjolers fins al port. Des elles parteixen vaixells que ofereixen diferents recorreguts per la costa, alguns amb fons de vidre. | + | [[Platja Nova]] i de [[la Perola]]: abasten des de la [[riera Ginjolers]] fins al [[Port de Roses|port]]. Des elles parteixen vaixells que ofereixen diferents recorreguts per la costa, alguns amb fons de vidre. |
| | | | |
| − | Platja dels Palangrers, situada just sota de la carretera que condueix al far. | + | [[Platja dels Palangrers]]: situada just sota de la carretera que condueix al far. |
| | | | |
| | | | |
| − | ==L'Escala== | + | ===L'Escala=== |
| | | | |
| − | Les activitats pesqueres a l'Escala, estan especialitzades sobretot en la salaó de l'anxova, i les relacionades amb el sector turístic, van fer que el nucli antic de l'Escala, es fora difuminant perdent tota la seva fisonomia urbana. | + | Les activitats pesqueres a l'Escala son les relacionades amb el sector turístic. |
| | | | |
| | '''Platges de l'escala:''' | | '''Platges de l'escala:''' |
| − | Platja de Riells, amb forma de mitja lluna, correspon al nucli modern de la població. La sorra és de gra fi. Segueix la costa del Codolar, plena d'esculls i poca profunditat no aconsellada per navegar i tamporco per al bany. | + | Platja de Riells: Amb forma de mitja lluna, correspon al nucli modern de la població. La sorra és de gra fi. Segueix la costa del Codolar, plena d'esculls i poca profunditat no és aconsellada per navegar i tampoc per al bany. |
| | | | |
| − | Platja del Port d'en Perris, petita i estreta, pertany al casc antic. La sorra és de gra gruixut. Cap al llevant ens trobem amb la punta de l'Olla, i la punta de la Roca. | + | Platja del Port d'en Perris: petita i estreta, pertany al casc antic. La sorra és de gra gruixut. Cap al llevant ens trobem amb la punta de l'Olla, i la punta de la Roca. |
| | | | |
| − | La Platja o platja de les Barques, és petita amb sorra de gra gruixut. | + | La Platja o platja de les Barques: és petita amb sorra de gra gruixut. |
| | | | |
| − | Platja de la Creu, poc profunda i plenes de roques, sobre els penya-segats s'estén el mirador de la Creu. | + | Platja de la Creu: poc profunda i plenes de roques, sobre els penya-segats s'estén el mirador de la Creu. |
| | | | |
| | Platja del Rec, llarga i estreta, gra fi i color blanc. Un gran pineda s'estén fins a les Coves. | | Platja del Rec, llarga i estreta, gra fi i color blanc. Un gran pineda s'estén fins a les Coves. |
| Línia 130: |
Línia 136: |
| | Platja del Portitxol, petita i estreta queda tancada per les roques de les Muscleres i la punta de les Coves. | | Platja del Portitxol, petita i estreta queda tancada per les roques de les Muscleres i la punta de les Coves. |
| | | | |
| − | ==L'Estartit== | + | |
| | + | ===L'Estartit=== |
| | | | |
| | L'Estartit forma amb Torroella de Montgrí un sol municipi. | | L'Estartit forma amb Torroella de Montgrí un sol municipi. |
| | | | |
| − | Torroella conserva traços i edificis del seu passat medieval, entre els quals destaca la plaça porticada de la Vila. | + | Torroella conserva traces i edificis del seu passat medieval, entre els quals destaca la plaça porticada de la Vila. |
| | | | |
| − | El massís del Montgrí, límit entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, compta amb la silueta inconfusible del Castell de Montgrí, proporciona una àmplia vista, des del Canigó, per terra, fins a les illes Medes, cap a l'amplitud de la Mediterrània. L'excursió que es realitza a peu, permet desviar cap a la vall de Santa Caterina. | + | El massís del Montgrí, límit entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, compta amb la silueta inconfusible del Castell de Montgrí i proporciona una àmplia vista, des del Canigó, per terra, fins a les illes Medes, cap a l'amplitud de la Mediterrània. L'excursió que es realitza a peu, permet desviar cap a la vall de Santa Caterina. |
| | | | |
| | Un dels atractius més significatius de la Costa Brava és la reserva marina de les illes Medes, petit arxipèlag situat a l'Estartit i format per set illots que es caracteritza per la gran riquesa del seu ecosistema marí. | | Un dels atractius més significatius de la Costa Brava és la reserva marina de les illes Medes, petit arxipèlag situat a l'Estartit i format per set illots que es caracteritza per la gran riquesa del seu ecosistema marí. |
| | | | |
| − | ==Pals==
| |
| | | | |
| − | Pals, és un dels municipis més importants de la comarca des del punt de vista natural i varietat de paisatge i de la seva riquesa patrimonial. És el barri del Pedró, de costeruts i estrets carrerons, avui transformat en un conjunt de segones residències. | + | ===Pals=== |
| | | | |
| − | ==Begur==
| + | Pals, és un dels municipis més importants de la comarca des del punt de vista natural, la varietat de paisatge i per la seva riquesa patrimonial. |
| | | | |
| − | Begur és un dels pobles més turístics del Baix Empordà. Situat al mateix centre de la Costa Brava, al centre de la franja litoral de la comarca del Baix Empordà.
| |
| − | El municipi de Begur està constituït també pel poble d'Esclanyà, i limita amb els municipis de Pals, Regencós, i Palafrugell.
| |
| | | | |
| − | ==Tamariu== | + | ===Begur=== |
| | | | |
| − | les comunicacions amb la vila de Palafrugell han estat deficients i l'actual carretera de Tamariu, tot i les millores, és una via amb molts revolts. Aquesta llunyania provocada per la carretera ha permès que en aquesta platja es conservi la forma de vida d'abans. La petjada del turisme i dels urbanites ha espatllat una mica aquesta manera de viure, però es respiren aires naturals i pocs sofisticats.
| + | Begur és un dels pobles més turístics del Baix Empordà. Situat al mateix centre de la Costa Brava, al centre de la franja litoral de la comarca del Baix Empordà. |
| | + | |
| | + | El municipi de Begur està constituït també pel poble d'Esclanyà, i limita amb els municipis de Pals, Regencós, i Palafrugell. |
| | | | |
| − | ==Llafranc== | + | ===Llafranc=== |
| | | | |
| | Llafranc és el nucli marítim-residencial situat al sud-est del municipi de Palafrugell. | | Llafranc és el nucli marítim-residencial situat al sud-est del municipi de Palafrugell. |
| Línia 161: |
Línia 167: |
| | | | |
| | | | |
| − | ==Calella de Palafrugell== | + | ===Calella de Palafrugell=== |
| | | | |
| − | Calella de Palafrugell, nucli costaner situat a sud-est del municipi és, de fet, l'antic port de Palafrugell. | + | Calella de Palafrugell és, de fet, l'antic port de Palafrugell. Calella de Palafrugell és d'aquells pobles mariners que semblen haver-se aturat en el temps. L'atmosfera de tranquil·litat ens transporta a èpoques passades sense estrès, nervis ni tensions. |
| − | Calella de Palafrugell és d'aquells pobles mariners que semblen haver-se aturat en el temps. La seva atmosfera de pau i tranquil · litat ens transporta a èpoques passades sense estrès, nervis, tensions ... Les seves cales són de petites dimensions. En un extrem de Calella de Palafrugell es troba "El Golfet" amb la zona urbanitzada del mateix nom. | + | |
| | | | |
| − | ==Palafrugell==
| |
| | | | |
| − | Palafrugell, antic centre de producció surera. | + | ===Palafrugell=== |
| − | Palafrugell es beneficia actualment d'una intensa activitat comercial i turística, basada en l'atractiu que ofereixen les seves platges de Tamariu, Calella i Llafranc. L'església tardogòtica de Sant Martí, la fàbrica Amstrong, com edifici modernista, i el monument que s'ha dedicat a l'escriptor Josep Pla, són alguns punts importants de la vila la visita pot completar-se amb el desplaçament cap al jardí Botànic de Cap Roig a Calella o l'ermita i far de Sant Sebastià.
| + | |
| | | | |
| − | ==Palamós==
| + | Palafrugell és un antic centre de producció surera. La població es beneficia actualment d'una intensa activitat comercial i turística, basada en l'atractiu que ofereixen les seves platges de Tamariu, Calella i Llafranc. |
| | | | |
| − | Palamós està situada en una zona privilegiada amb una àmplia oferta d'activitats i serveis. El port de Palamós és de gran importància, té duana de mercaderies.
| |
| − | A Palamós destaca l'església de Santa Maria del Mar, d'estil gòtic, i el museu Cau de la Costa Brava, amb col · leccions de petxines, ceràmica, numismàtica i pintura.
| |
| − | Té una àmplia oferta d'allotjament i de gastronomia, basada principalment en el peix, producte típic de la localitat. De la seva platja parteixen creuers que van des de Palamós a Calella de la costa i recalen en diferents punts de la Costa Brava.
| |
| | | | |
| − | ==Platja d'Aro== | + | ===Palamós=== |
| | | | |
| − | El municipi de Castell-Platja d'Aro està situat al sud del Baix Empordà, província de Girona. Les dues poblacions més importants són el nucli interior de Castell d'Aro, amb el castell de Benedormiens, i el centre turístic de Platja d'Aro, que gaudeix d'una extensa platja. | + | Palamós està situada en una zona privilegiada amb una àmplia oferta d'activitats i serveis. El port de Palamós és de gran importància. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ===Platja d'Aro=== |
| | + | |
| | + | El municipi de Castell-Platja d'Aro està situat al sud del Baix Empordà, província de Girona. Les dues poblacions més importants són el nucli interior de Castell d'Aro, amb el castell de Benedormiens i el centre turístic de Platja d'Aro, que gaudeix d'una extensa platja. |
| | Avui en dia es conserven diversos menhirs i un dolmen del Neolític i restes arqueològiques de la Vila Romana del Pla de Palol. | | Avui en dia es conserven diversos menhirs i un dolmen del Neolític i restes arqueològiques de la Vila Romana del Pla de Palol. |
| | | | |
| − | ==Sant Feliu de Guíxols==
| |
| | | | |
| − | Sant Feliu de Guíxols, és una ciutat turística amb una àmplia gamma d'activitats esportives i aquàtiques. Situada al fons de la badia, queda dominada a ponent pel promontori de Sant Elm, acull l'ermita on es venera a aquest sant patró de la marineria, constitueix un mirador sobre la població i sobre la costa. | + | ===Sant Feliu de Guíxols=== |
| | + | |
| | + | Sant Feliu de Guíxols, és una ciutat turística amb una àmplia gamma d'activitats esportives i aquàtiques. Situada al fons de la badia, queda dominada a ponent pel promontori de Sant Elm que acull l'ermita on es venera a aquest sant patró de la marineria i constitueix un mirador sobre la població i sobre la costa. |
| | La platja de Sant Feliu de Guíxols es troba emplaçada al casc urbà de la població. Sant Feliu disposa d'una depuradora d'aigües residuals i de maquinària especial per a la neteja diària de la sorra. | | La platja de Sant Feliu de Guíxols es troba emplaçada al casc urbà de la població. Sant Feliu disposa d'una depuradora d'aigües residuals i de maquinària especial per a la neteja diària de la sorra. |
| | | | |
| − | ==Lloret de Mar== | + | |
| | + | ===Lloret de Mar=== |
| | | | |
| | Lloret de Mar, forma un dels nuclis turístics més importants de la Costa Brava. Pertany a la comarca de la Selva. L'àmplia platja de Lloret de Mar comprèn des de la punta de Sa Caravera, fins a Sa Caleta. | | Lloret de Mar, forma un dels nuclis turístics més importants de la Costa Brava. Pertany a la comarca de la Selva. L'àmplia platja de Lloret de Mar comprèn des de la punta de Sa Caravera, fins a Sa Caleta. |
| | | | |
| − | Lloret de Mar té un atractiu passeig del Mar, amb palmeres i edificis d'estils diversos. Destaca l'Església de Sant Romà, amb portada gòtica i un retaule de Pere Serafí, la Casa de la Vila, al passeig del Mar, d'estil isabelí espanyol, i el Casino modernista. | + | Lloret de Mar té un atractiu passeig del Mar, amb palmeres i edificis d'estils diversos. |
| − | Des de la punta de Fenals, fins a la punta del Rompent, la costa és alta, rocosa i amb penya-segats de parets verticals i color grisenc. La primera meitat és inaccessible per terra i mar. En la segona meitat s'obre la cala Banys, una recolzada profund i rocós.
| + | |
| | | | |
| − | ==Blanes== | + | ===Blanes=== |
| | | | |
| − | Blanes es troba entre Malgrat de Mar a l'oest, i Lloret de Mar al nord-oest. La població de Blanes s'estén al peu del turó de Sant Joan on s'alcen les restes del castell del segle XI, i les ruïnes d'una torre de vigilància del segle XVI.
| + | La població de Blanes s'estén al peu del turó de Sant Joan on s'alcen les restes del castell del segle XI i les ruïnes d'una torre de vigilància del segle XVI. |
| | | | |
| | '''Platjes de Blanes:''' | | '''Platjes de Blanes:''' |
En realitat, la primera denominació "costa brava" no feia referència al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca i es deu a l'escriptor i rector mallorquí Miquel Costa i Llobera (1854-1922).
L'anècdota del terme "Costa Brava:
[1]
La ubicació geogràfica del que ara coneixem com a Costa Brava, ha sigut, des de fa segles, una zona de pas formada per nombrosos pobles i cultures. La gran quantitat de restes històriques de la zona són testimoni de aquest fet. És troben inventariats més de 200 fets històrics i hi ha quantitat de llocs turístic per visitar.
Platges i Cales de l'Alt Empordà
Portbou: Colera: Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Empuriabrava-Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador i l'Escala.
El Baix Empordà ocupa la zona sud de l'Empordà, separada de l'Alt Empordà pel corredor de Bellcaire. El nord de la comarca es troba regat pels rius Ter i Daró, mentre que la meitat sud es troba formada per l'extrem septentrional de les serralades costaneres .
Dotada d'un clima temperat, sotmès als rigors de la tramuntana, sobretot a la primavera i tardor, la comarca registra els seus nivells màxims de precipitacions durant aquestes mateixes estacions, sent l'estiu la seva estació més seca.
La Selva es troba situada a l'extrem nord de la depressió Prelitoral. El seu sector central posseeix uns suaus relleus i en el seu extrem nord-oest es troba la ciutat de Santa Coloma de Farners, capital de la comarca.
La topografia ha condicionat l'existència de tres tipus de clima i de vegetació.
Finalment, el clima humit es dóna en la depressió de la Selva, amb precipitacions moderades amb mínims i màxims molt propers, temperatures altes a l'estiu i molt baixes l'hivern.
El Pla de l'Estany és una comarca de recent creació (1988). De reduïda superfície, limita al nord amb la vall del Fluvià i al sud amb la serra de Rocacorba, sent el seu centre la ciutat de Banyoles, capital de la comarca. Amb un clima mediterrani de muntanya mitjana, els seus hiverns són moderadament freds i els estius força càlids, tots dos secs, mentre que les seves tardors i les seves primaveres són plujoses.
L'activitat econòmica és bàsicament el comerç, centrada a la ciutat de Banyoles i els seus voltants. El turisme també té una significativa importància i es concentra a la zona del llac de Banyoles, un dels paratges més coneguts i emblemàtics de Catalunya.
Port de la Selva és la població situada a la part sud de l'àmplia badia del nord del cap de Creus. Actualment, el Port de la Selva, combina les activitats tradicionals pesqueres amb el turisme i els esports marítims.
L'església del Port de la Selva, Santa Maria de les Neus, es caracteritza per ser blanca i d'estil barroc.
El poble mariner de Llançà és un important nus de comunicacions de la Costa Brava. La vila de Llançà es distribueix en un nucli urbà, distant tot just 2 kms. de la costa, i el Port de Llançà, el seu barri marítim.
A la plaça major de la població de Llançà trobem, la vella i bella església de Sant Vicenç, amb la seva portalada d'estil barroc. Al Port de Llançà, un espectacular passeig marítim, ens condueix a l'illot del Castellar, passant pel port esportiu.
Es pot considerar Cadaqués com una població aïllada, només té dues comunicacions amb l'interior que permeten accedir cap a ella. A causa d'aquest aïllament, Cadaqués ha conservat gran part del seu tipisme. Les blanques cases, els carrerons al voltant de la blanca església de Santa Maria, un edifici d'estil gòtic.
Al costat de Cadaqués, es troba el barri de pescadors de Portlligat, que deu tota la seva fama a la casa del pintor Salvador Dalí, qui sense dubte va ser un avantatge pel qual Cadaqués es va convertir en un punt d'atracció cultural .
Nans: És una cala d'aigua clara i entorn natural protegit.
Espianc: És una petita platja, que és a prop del centre de Cadaqués i està molt ben vistes a l'església iala badia en general. D'onatge tranquil, ideal per banyar-se.
Pere Fet: Platja verge i molt tranquil·la.
Port d'Alguer: Se situa enfront de l'Església de Cadaqués. Es poden observar barques de pescadors a la vora.
Dés Portal: És la platja principal de Cadaqués, es situa al centre de la badia, sent també coneguda com Platja Gran.
S'Arenella: Destaca l'illot de s'Arenella just al davant, es manté l'antic casalot on es feien grans festes.
Roses constitueix el centre turístic i econòmic de la Costa Brava septentrional. Està situada a 19 km de Figueres.
Platja Gran: s'estén des de la marina de Santa Margarida fins a la desembocadura de la riera de Ginjolers. Està dividida en tres sectors: Santa Margarida, Salatar i el del Rastell.
Les activitats pesqueres a l'Escala son les relacionades amb el sector turístic.
Platja del Port d'en Perris: petita i estreta, pertany al casc antic. La sorra és de gra gruixut. Cap al llevant ens trobem amb la punta de l'Olla, i la punta de la Roca.
Platja de la Creu: poc profunda i plenes de roques, sobre els penya-segats s'estén el mirador de la Creu.
Platja del Rec, llarga i estreta, gra fi i color blanc. Un gran pineda s'estén fins a les Coves.
Platja del Portitxol, petita i estreta queda tancada per les roques de les Muscleres i la punta de les Coves.
Torroella conserva traces i edificis del seu passat medieval, entre els quals destaca la plaça porticada de la Vila.
El massís del Montgrí, límit entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, compta amb la silueta inconfusible del Castell de Montgrí i proporciona una àmplia vista, des del Canigó, per terra, fins a les illes Medes, cap a l'amplitud de la Mediterrània. L'excursió que es realitza a peu, permet desviar cap a la vall de Santa Caterina.
Un dels atractius més significatius de la Costa Brava és la reserva marina de les illes Medes, petit arxipèlag situat a l'Estartit i format per set illots que es caracteritza per la gran riquesa del seu ecosistema marí.
Pals, és un dels municipis més importants de la comarca des del punt de vista natural, la varietat de paisatge i per la seva riquesa patrimonial.
Begur és un dels pobles més turístics del Baix Empordà. Situat al mateix centre de la Costa Brava, al centre de la franja litoral de la comarca del Baix Empordà.
El municipi de Begur està constituït també pel poble d'Esclanyà, i limita amb els municipis de Pals, Regencós, i Palafrugell.
Llafranc és el nucli marítim-residencial situat al sud-est del municipi de Palafrugell.
La platja de Llafranc té una longitud de 330 metres, així com 40 metres d'ample. Està composta d'una sorra molt fina.
A la part dreta de la platja, es localitza la punta rocosa del Blanc, sent el límit de Llafranc mateix. Pel vent que fa en aquesta zona també es coneix amb el nom de la banda de Garbí.
Actualment la platja de Llafranc, és molt coneguda pel turisme, l'encant de l'entorn i la seva conservació provoca l'atracció de gran quantitat de visitants que van a passar les seves vacances en aquest lloc.
Calella de Palafrugell és, de fet, l'antic port de Palafrugell. Calella de Palafrugell és d'aquells pobles mariners que semblen haver-se aturat en el temps. L'atmosfera de tranquil·litat ens transporta a èpoques passades sense estrès, nervis ni tensions.
Palafrugell és un antic centre de producció surera. La població es beneficia actualment d'una intensa activitat comercial i turística, basada en l'atractiu que ofereixen les seves platges de Tamariu, Calella i Llafranc.
Palamós està situada en una zona privilegiada amb una àmplia oferta d'activitats i serveis. El port de Palamós és de gran importància.
El municipi de Castell-Platja d'Aro està situat al sud del Baix Empordà, província de Girona. Les dues poblacions més importants són el nucli interior de Castell d'Aro, amb el castell de Benedormiens i el centre turístic de Platja d'Aro, que gaudeix d'una extensa platja.
Avui en dia es conserven diversos menhirs i un dolmen del Neolític i restes arqueològiques de la Vila Romana del Pla de Palol.
Sant Feliu de Guíxols, és una ciutat turística amb una àmplia gamma d'activitats esportives i aquàtiques. Situada al fons de la badia, queda dominada a ponent pel promontori de Sant Elm que acull l'ermita on es venera a aquest sant patró de la marineria i constitueix un mirador sobre la població i sobre la costa.
La platja de Sant Feliu de Guíxols es troba emplaçada al casc urbà de la població. Sant Feliu disposa d'una depuradora d'aigües residuals i de maquinària especial per a la neteja diària de la sorra.
Lloret de Mar, forma un dels nuclis turístics més importants de la Costa Brava. Pertany a la comarca de la Selva. L'àmplia platja de Lloret de Mar comprèn des de la punta de Sa Caravera, fins a Sa Caleta.
Lloret de Mar té un atractiu passeig del Mar, amb palmeres i edificis d'estils diversos.
La població de Blanes s'estén al peu del turó de Sant Joan on s'alcen les restes del castell del segle XI i les ruïnes d'una torre de vigilància del segle XVI.
Platja de Sabanell: Comença a la desembocadura del riu Tordera i acaba a la Punta de Sa Palomera formada per una gran roca que sorgeix just davant de les antigues cases de pescadors de Blanes.
Platja de Blanes: Aquesta concorreguda platja es troba entre Sa Palomera i el port de Blanes, de similars característiques a l'anterior, ofereix serveis de creuers a diferents punts de la Costa Brava.
Platja des Capellans i cala Sa Forcanera: La platja des Capellans és de petites dimensions
Cala de Sant Francesc: Considerada la millor platja de Blanes atreu a una gran afluència de visitants a l'estiu, la sorra és de gra gruixut i color rosat. Hi recalen els creuers que recorren la Costa Brava.
