|
|
| Línia 23: |
Línia 23: |
| | [[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del [http://elquaderngris.cat/blog/?p=5223 3 de novembre de 1919]. Vegem - ne un breu fragment: | | [[Josep Pla]], en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del [http://elquaderngris.cat/blog/?p=5223 3 de novembre de 1919]. Vegem - ne un breu fragment: |
| | | | |
| − | ''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. [[Fitxer:raholamaura.jpg|thumb|esquerra|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]]És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.'' | + | [[Fitxer:raholamaura.jpg|350 px|thumb|dreta|Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)]] |
| | + | ''El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.'' |
| | | | |
| | | | |
| Línia 48: |
Línia 49: |
| | ''decreta que torna enrera'' | | ''decreta que torna enrera'' |
| | ''en allò de la titola.''</poem> | | ''en allò de la titola.''</poem> |
| − |
| |
| − |
| |
| | | | |
| | ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
Revisió de 14:28, 3 ago 2010
Pere Rahola i Molinas (Roses, 16 de juliol de 1877 - Barcelona, 1956) fou un polític i advocat afiliat a la Lliga Regionalista.
Biografia
Gran amic de Francesc Cambó (president de la lliga), va ser un destacat integrant d'aquesta formació, per la qual va ser escollit diputat per Barcelona en totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte les del 1916, en què es presentà com a senador i ocupà durant un any aquest càrrec.
Després del cop d'Estat de Primo de Rivera i de la seva oposició a la dictadura, es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de president de l'Ateneu Barcelonès al 1924.
Amb la proclamació de la segona república espanyola va tornar a ocupar l'escó com a diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformació de la lliga regionalista en la lliga catalana al 1933.
En el bienni negre (1934 - 1936) va ser ministre de marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 presidí de forma successiva Joaquín Chapapietra. Després d'aquesta etapa, va ocupar el càrrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935 presidí Portela Valladares.
Morí al 1956 a la ciutat de Barcelona però està enterrat al Cementiri municipal de Roses, el seu poble natal, al a l'angle nord - oest.
Pere Rahola en la cultura popular
El quadern gris, de Josep Pla
Josep Pla, en la seva cèlebre obra "el quadern gris" elogia al sr. Pere Rahola en la seva entrada del 3 de novembre de 1919. Vegem - ne un breu fragment:
Antonio Maura (esquerra) i Pere Rahola (dreta)
El senyor Pere Rahola ha jugat un gran paper en la política d’aquests últims anys i especialment en la política francòfila de la darrera època. Sempre té un o altre càrrec representatiu. És enormement conegut a Barcelona i molt admirat quan passa pels carrers, anant o venint entre casa seva i els espectacles i penyes d’amics que freqüenta: l’Ateneu, la penya de Turró, etc. Fa una impressió d’home optimista, jovial, de generosa sociabilitat. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb una cordialitat sorollosa. Sap moltes anècdotes, algunes molt picants, que sol explicar rient estentòriament. És de l’època dels grans vodevils de París, amb calçotets llargs de color de rosa… A vegades, però, sembla un home inadaptat i trist. De cop i volta queda dubitatiu i perplex, silenciós, s’estufa el bigoti, s’espolsa els rínxols laterals –com petits penja-robes– de la seva gran calba amb un aire preocupat i meditatiu. Altres vegades s’agafa la barba amb la mà i se l’estira una mica amb uns ulls melangiosos i dolços, el pensament potser llunyà i no gaire precís. Tots els Raholes que fins ara he conegut –tant els de Roses com els de Cadaqués– tenen els ulls grossos, sortits i melangiosos. La darrera vegada que vaig veure a la casa de l’escultor Llimona el senyor Víctor Rahola, em digué que els ulls d’aquesta família són ulls de peix trist però fresc.
"Poemes satírics", de Josep Mª de Sagarra
Els poemes satírics de Josep Mª de Sagarra, que àcidament esquitxaren a bona part de la classe política de principis del s.XX (i en especial de l'època de la segona república), també tingueren un espai per a Pere Rahola, versos que reproduïm aquí.
En l'època en què Pere Rahola fou ministre de marina, Sagarra li dedicà aquests cuatre versos:
El senyor Pere Rahola,
nou ministre de marina,
decreta que a la titola
se l'anomeni sardina.
Quan caigué el govern Chapapietra, Portela Valladares fou designat nou cap de gabinet i Pere Rahola anomenat ministre sense cartera. Sagarra aprofità la ocasió per a escriure quatre versos més:
El senyor Pere Rahola,
ministre sense cartera,
decreta que torna enrera
en allò de la titola.
Bibliografia
- Pla, Josep (1966) - El quadern gris, ed. Destino (Barcelona)
- Sagarra, Josep Mª (1990) - Poemes satírics, ed. La Campana (Barcelona)
