Grup de Teatre de Roses: Diferència entre les revisions

Revisió de 08:05, 16 juny 2022

El Grup de Teatre de Roses (GTR) és una agrupació teatral de la vila fundada l'any 1981 i que compta amb una llarga trajectòria en la vida cultural rosinca, essent un dels pilars dels món associatiu de la població.

Evolució de l'entitat[modifica]

Prèviament al 1975, Roses ja disposava d’un grup de teatre (sense anomenar-se encara Grup de Teatre de Roses). El primer intent de formació de l’actual grup, tingué lloc l’any 1976 amb la interpretació de l’obra El cap de l’alcalde (o Al cap i a la fi), de Carles Valls. El mes de maig de 1981, un grup d’amics ja dirigits per Ignasi Tomàs, director del GTR, varen aprofitar el Festival de La SUF, per representar un petit fragment de les bruixes, de Macbeth, de W. Shakespeare. Però no fou fins a la tardor del 1981 que el grup es va constituir amb motiu de la representació d’Els Pastorets per primera vegada, en els quals hi participaren una trentena de persones. Amb poc temps, aquests varen establir-se com a tradició nadalenca i amb els anys el nombre de participants augmentà considerablement.

El mes d’abril de 1982, s’estrenà l’obra La terra es belluga, de Jordi Bordas, a la sala d’actes La SUF. Més tard, el mes d’agost d’aquell mateix any, es tornà a representar l’obra a la Plaça de l’Església de la vila, en la qual un parell de dies abans hi havia actuat el grup DAGOLL DAGOM amb l’espectacle Glups.

L’any 1983 s’estrenaren les obres En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa, i La comèdia de l’olla, de Plaute. Aquesta darrera, es representà dins els Festival de La SUF.

Al febrer de 1984, s’estrenà Quan la ràdio parlava de Franco, a la representació de la qual hi assistí l’autor, Josep Mª Benet i Jornet, que felicità tots i cada un dels actors, que havien fet una excel•lent representació.

Al 1985 es produí l’estrena de La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach, que fou la primera obra musical, amb la combinació de cant i ball. També aquest any es va cel·lebrar el Festival de La SUF, on s’hi varen representar un recull de les obres fetes des de llavors pel grup.

En el següent Festival de La SUF, l’any 1986, el GTR va muntar la peça breu “''L’anada al teatre” del recull Tafalitats, de Karl Valentin, la qual resultà un éxit rotund, tot ressaltant el vessant còmic de la interpretació , fent que el públic no deixés de riure fins el final. L’any 1986, també varen estrenar l’obra George Dandin, de Molière, amb un vestuari i una escenografia molt aconseguida i elaborada pel propi grup.

La filla del mar, d’Ángel Guimerà, que s’estrenà el mes de maig de 1987, fou una de les obres més apreciades pel públic. Tingué un enorme ressò al municipi de Roses, ja que la gent gran del poble assegurava que l’obra els duia moltíssims records i els reflexava l’ambient de la vila pesquera que havia estat Roses en aquella època. Cal destacar, també, que en aquesta obra varen recuperar a dues actrius, les quals ja havien representat l’obra anteriorment, una de les quals va ser Maria Vicens, la qual hi va participar trenta-vuit anys després de la darrera representació.

També, durant el mes de maig de 1987, es va representar, al Festival de La SUF, una altra de les peces breus de Tafalitats, de K.Valentin, anomenada “L’anada al fotofraf”.

L’any 1988 s’estrenà l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (Pere Quart). Aquesta va ésser una obra molt especial, la qual sorprengué molt el públic, ja que els actors varen aconseguir mantenir un contacte directe amb aquest, dirigint-s’hi directament, i interpretant-ne l’obra a pocs metres de la gent, sobre un tapís de cotó, situat al damunt d’una plataforma esfèrica que girava.

Al 1989 es formà l’Octet Musical del GTR amb la col·laboració de Teresa Janer, pianista vinculada al grup des del seu origen i responsable de la part musical de les representacions nadalenques d’Els Pastorets. L’Octet incloïa, en el seu repertori, música del Renaixement espanyol, música popular catalana, i també peces de Haendel, Verdi, Mozart i Bach, entre d’altres. La seva finalitat fou acostar i fer fruir de la música a tota la societat. També va ser a l’any 1989 quan es va representar La senyora de Sade, de Yuko Mishima. Aquesta obra destacà envers les altres, per l’espectacular muntatge que la constituïa i la magnífica actuació d’uns actors increïblement vestits i maquillats.

Al mes de maig de 1990, es va estrenar Salomé, d’Oscar Wilde. Aquesta obra és recordada per un munt d’anècdotes, com ara la de l’efecte que va causar l’aparició del cap de Iokanaan, el protagonista de l’obra, ja que el motlle d’aquest es va construir sobre el rostre de l’actor Lluís Ribas.

Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles, es va representar el mes de novembre d’aquell mateix any.

També varen representar una divertidíssima versió de l’òpera Carmen, en què participà tot el grup.

El 25 d’abril de 1992 uns quants components del grup varen participar, coreografiant el “Gran Pas a Quatre”, a la IV Trobada de dansa de Roses, organitzada per l’acadèmia de dansa Danny’s.

Després d’un temps, l’any 1994, el GTR representà Dolça de les Tàpies, monòleg de dues hores i mitja, amb l’actuació de l’excel·lent Maria Vicens que, malgrat l’edat que tenia en aquell moment, no va impedir-li que s’aprengués tot aquell guió i ens enlluernés amb la seva increïble actuació.

L’any 1997 Ignasi Tomàs s’atreví amb un altre Molière, representant El malalt imaginari. Joan Comella fou el responsable de l’escenografia (juntament amb els muntadors del GTR) i de la decoració. L’obra comptà, també, amb la col·laboració musical de Pilar Guarner Escolano, al clavicèmbal.

És així si us ho sembla, de Luigi Pirandello, fou l’obra que es representà l’any 1998, demostrant que, als membres del GTR els agraden els reptes i que cada cop es posen el llistó més alt. Obtingué una excel•lent acceptació del públic.

El juny 1999 fou el torn de Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais , la qual fou vista per uns mil tres-cents espectadors, que tot i tractant-se d’un grup amateur, ja començava a ser un fet normal pel GTR.

Dins del ventall d’activitats del GTR, s’hi inclouen també recitals de poesia com els representats a la inauguració de l’exposició, a Roses, de l’Escola Municipal de Tapissos de Barcelona, la inauguració de la Biblioteca Vicens Vives de Roses, així com l’homenatge a Miquel Martí i Pol, organitzat i realitzat per l’IES Cap Norfeu de Roses i dirigit per Ignasi Tomàs Azanza.

El desembre de 2000 el GTR organitzà un concert extraordinari de Nadal, gràcies al qual inicià la seva col·laboració amb la Coral Cantiga i el director Josep Prats.

L’any 2000, també, es representà l’obra Loot “el botí”, de Joe Orton, una comèdia negra, d’origen anglès. Aquesta fou la darrera obra que es va representar a La SUF.

Per tal de commemorar el vintè aniversari del grup, Ignasi Tomàs va optar per estrenar un muntatge espectacular a la Ciutadella de Roses, l’any 2001, basat en textos de l’autor Federíco Garcia Lorca. L’adaptació la va fer ell mateix, i l’anomenà Invitació al somni. Es basà en fragments d’obres de l’autor granadí, com ara Bodas de Sangre, Poeta en Nueva York, Yerma, La casa de Bernarda Alba, Doña Rosita la soltera, Romancero Gitano, i altres. L’espectacle va comptar amb la col·laboració del músic Feliu Gasull, el qual en composà la part musical, el cor de cambra Lerània, les pianistes Carme Vilà i Pilar Guarné, les sopranos Clàudia Schneider i Uma Ysamat, i la ballarina Sílvia Busquets.

El mes de juny de 2002, i amb una absoluta alegria, es representà la “cantata” Tonalitat de l’infinit, d’Enric Casasses i Feliu Gasull, amb motiu de la inauguració del Teatre Municipal de Roses (TMR). Això significava que, des de llavors, el grup tindria un local estable per a poder assajar. La “cantata” fou interpretada, durant 5 dies, per 750 escolars de Roses, la soprano Clàudia Schneider, i una orquestra de cambra, formada per nou músics de l’Auditori de Barcelona. L’acte s’inaugurà pel qui en aquell moment era el president de la Generalitat, el Molt Honorable senyor Jordi Pujol, el qual definí l’espectacle com a “un temple d’emocions”.

La primera obra amb què van haver d’enfrontar-se al nou Teatre Municipal de Roses, fou Sis personatges en cerca d’autor, de Luigi Pirandello, que s’estrenà l’any 2003.

Dissabte, diumenge i dilluns,d’Eduardo de Filippo, s’estrenà el 2004

La tragèdia grega Medea fou l’obra escollida per tal de celebrar el 25è aniversari del grup. L’obra es representà a la Ciutadella, el mes de juny de 2006. Aquell any Ignasi Tomàs i el GTR recolliren la Dracma de plata que els va atorgar l’Ajuntament de Roses per la seva trajectòria artística.

Portes obertes, espectacle que es representà l’any 2006, va ser l’excusa perfecte per a poder ensenyar als espectadors com és i com funciona el dia a dia dins del TMR. Els actors varen representar, còmicament, la feina que fan les cosidores, la dels muntadors i inclús la dels mateixos actors quan assagen. El 2007 estrenaren Un matrimoni de Boston, obra en què participaren tres actrius: Anna Vicens Laporta, Maria Teresa Seseras i Montserrat Sastre Gotanegra. Ha estat l’obra més representada de la història del GTR.

L’any 2008 representarenEls peixos de colors, de Jean Anouin i, més tard, l’adaptació, elaborada per Ignasi Tomàs, dels textos de l’obra de Mercè Rodoreda M.R.G. D’amor i d’enyor, per a la “Nit dels Poetes” de Girona. També participaren activament a l’audiovisual en la inauguració del Museu d’Història de Lleida. També, amb motiu de l’exposició realitzada per commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès, posaren veu al document d’àudio realitzat per a aquesta ocasió.

T’odio amor meu, fou l’obra que s’estrenà el 2009, juntament amb l’adaptació teatral, elaborada per Ignasi Tomàs, de l’obra ….Un got d’aigua fresca, de Maria Àngels Anglada. Aquesta darrera, fou representada per a la “Nit dels Poetes”, de Girona.

Obres[modifica]

• Els Pastorets (1981)
• La terra es belluga, de Jordi Bordas (1982)
• En Picarol al país de les cares llargues, d’Andreu Vallvé i Ventosa (1983)
• Quan la ràdio parlava de Franco, de Josep Mª Benet i Jornet (1984)
• La Bella Helena, de Peter Hack i Jaques Offenbach (1985)
• L'anada al teatre, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1986)
• George Dandin, de Molière (1986)
• La filla del mar, d’Ángel Guimerà (1987)
• L’anada al fotograf, del recull Tafalitats, de Karl Valentin (1987)
• Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé (1988)
• La Senyora de Sade, de Yuko Mishima (1989)
• Salomé, d’Oscar Wilde (1990)
• Deixeu-me ser mariner, de Serra i Fontelles (1990)
• Adaptació de l'òpera Carmen (1990)
• Dolça de les Tàpies (1994)
• El malalt imaginàri, de Molière (1997)
• És així si us ho sembla, de Luigi Pirandello (1998)
• Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais (1999)
• Loot (El Botí), de Joe Orton (2000)
• Invitació al somni, adaptació d'Ignasi Tomàs i Feliu Gasull (2001)
• Tonalitat de l'infinit, d’Enric Casasses i Feliu Gasull (2002)
• Sis personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello (2003)
• Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo de Fillipo (2004)
• Medea, d'Eurípides (2006)
• Jornada de Portes obertes (2006)
• Un matrimoni de Boston (2007)
• Els peixos de colors, de Jean Anouin (2008)
• M.R.G. D’amor i d’enyor, fragments de l'obra de Mercè Rodoreda (2008)
• T’odio amor meu, de Dorothy Parker (2009)
• ... Un got d'aigua fresca, fragments de l'obra de Maria Àngels Anglada (2009)