|
|
Can Guero: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| − | Edifici plurifamiliar d'estil racionalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5. | + | <div align=right>[[#CA|CA]] | [[#ES|ES]] | [[#EN|EN]] | [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:Canguero.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de can Guero]] |
| | + | <div id="CA" style="display:inline;">Edifici plurifamiliar d'estil racionalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5. |
| | | | |
| | + | ===La gènesi=== |
| | | | |
| − | ==La gènesi==
| + | El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota als urbanitzadors de la marina residencial d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau, Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a '''Can Guero''', el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830. |
| | | | |
| − | El març de 1965 [[Alfons Llorens Mateu]] va presentar a l'[[Ajuntament de Roses]] el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal [[Claudi Díaz Pérez]]. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota, coneguda també com a can Guero, als urbanitzadors de la urbanització d'Empuriabrava.
| + | La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, '''la darrera que projectà Duran i Reynals''', està emmarcada en l''''arquitectura del moviment racionalista'''. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família. |
| | | | |
| − | La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, la darrera que projectà Duran i Reynals, està emmarcada en l'arquitectura del moviment racionalista. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família.
| + | ===Descripció=== |
| | | | |
| | + | L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en el tractament interior, com en els paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i dels locals en planta baixa o en les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia. |
| | | | |
| − | ==Descripció==
| + | La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí|Nicolau Rubió i Tudurí]], i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura. |
| − | | + | |
| − | L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en tractament interior, com als paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i locals en planta baixa a les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia.
| + | |
| − | | + | |
| − | La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com Nicolau Rubió i Tudurí, i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura. | + | |
| | | | |
| | A l'oest té la [[casa Josep Rahola Berga]], d'estil eclecticista, i a l'est l'edifici Falp, obra de Juan Antonio Cendoya Martínez, de 1980. | | A l'oest té la [[casa Josep Rahola Berga]], d'estil eclecticista, i a l'est l'edifici Falp, obra de Juan Antonio Cendoya Martínez, de 1980. |
| Línia 24: |
Línia 23: |
| | *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 52/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir un edifici d'habitatges i locals de planta baixa i tres plantes pis, amb tres locals a la planta baixa i amb dos habitatges per planta, a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals. | | *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 52/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir un edifici d'habitatges i locals de planta baixa i tres plantes pis, amb tres locals a la planta baixa i amb dos habitatges per planta, a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals. |
| | *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 152/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir una planta àtic per a dos habitatges a l'edifici de planta baixa i tres plantes pis situat a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals. | | *AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 152/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir una planta àtic per a dos habitatges a l'edifici de planta baixa i tres plantes pis situat a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals. |
| − | *Fitxa descriptiva de Can Guero de l'arquitecte Alfons Llorens Bassols. | + | *Fitxa descriptiva de Can Guero de l'arquitecte Alfons Llorens Bassols.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | |
| | + | |
| | + | ---- |
| | + | <div id="ES" style="display:inline;">'''Can Guero''' |
| | + | 1966 / Movimiento moderno / |
| | + | Raimon Duran i Reynals, arquitecto |
| | + | |
| | + | |
| | + | Edificio plurifamiliar enmarcado dentro de la arquitectura del Movimiento Moderno. Es la última obra que proyectó el reconocido arquitecto Raimon Duran i Reynals. El bloque, construido en 1966, tiene un estilo sobrio y sencillo, pero con un carácter muy diáfano y mediterráneo, una característica que se aprecia en las aberturas de arcos rebajados y vuelta catalana, que se rompe con las líneas rectas de la planta ático. Lo mandó construir el propietario, banquero y consignatario marítimo local Alfonso Llorens Mateu y se le conoce como Can Guero, el motivo de la familia promotora. El edificio recibe las influencias de la arquitectura racionalista italiana y de una cierta voluntad de representar con un lenguaje actualizado y depurado el concepto de casa solariega catalana, evitando las expresiones folcloristas.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ---- |
| | + | <div id="EN" style="display:inline;">'''Can Guero''' |
| | + | 1966 / Modern Movement / |
| | + | Raimon Duran i Reynals, architect |
| | + | |
| | + | |
| | + | An apartment building constructed in the Modern Movement architectural style, it was the last work designed by the renowned architect Raimon Duran i Reynals. Built in 1966, the block has a sober and simple style, but with a very open and Mediterranean character, a characteristic that follows through into the shallow arch openings and Catalan vault, which breaks with the straight lines of the attic floor. Built by the owner, banker and local maritime shipping agent, Alfons Llorens Mateu, the building is known as Can Guero, after the developer’s family. The building was influenced by Italian rationalist architecture and a definite desire to represent the idea of the Catalan family home using an updated and refined language, while avoiding any traces of folklorism.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | ---- |
| | + | <div id="FR" style="display:inline;">'''Can Guero''' |
| | + | 1966 / Mouvement moderne / |
| | + | Raimon Duran i Reynals, architecte |
| | + | |
| | + | |
| | + | Bâtiment plurifamilial s’inscrivant dans l’architecture du Mouvement moderne ; il s'agit de la dernière œuvre de l'architecte de renom, Raimon Duran i Reynals. Construit en 1966, l'immeuble adopte un style sobre et simple, mais à la fois très diaphane et méditerranéen, une caractéristique qui s'exprime par les ouvertures en arcs réduits et à voûte catalane, en contraste avec les lignes droites du dernier étage. Construit sur initiative du propriétaire, le banquier et consignataire maritime local, Alfons Llorens Mateu, cet édifice porte le nom de Can Guero, au motif de la famille du promoteur. Le bâtiment reçoit les influences de l'architecture rationaliste italienne et dénote une certaine volonté de représenter, par un langage actualisé et épuré, le concept de manoir seigneurial catalan, tout en évitant les expressions folkloristes.</div> |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Categoria: Arquitectura]] |
| | + | [[Categoria: Civil]] |
| | + | [[Categoria: Vista]] |
| | + | [[Categoria: Curiositat]] |
| | + | [[Categoria: Segle XX]] |
Revisió de 17:40, 13 maig 2020
Edifici plurifamiliar d'estil racionalista obra de l'arquitecte Raimon Duran i Reynals, situat a la plaça de Catalunya, 4-5.
El març de 1965 Alfons Llorens Mateu va presentar a l'Ajuntament de Roses el projecte acabat de redactar per Raimon Duran i Reynals aquell mateix mes, així com l'ampliació amb una planta àtic del mes d'octubre, potser de les darreres obres de l'arquitecte, mort el 21 de maig de 1966. La direcció de l'obra a Roses va anar a càrrec de l'arquitecte municipal Claudi Díaz Pérez. La construcció va ser sufragada amb els diners obtinguts de la venda dels terrenys i el cortal de la Torre Ribota als urbanitzadors de la marina residencial d'Empuriabrava. Fou construït pel propietari, banquer, consignatari marítim local i jutge de pau, Alfons Llorens Mateu. L'edifici és conegut com a Can Guero, el motiu de la família provinent de Cadaqués i establerta a Roses cap a 1830.
La construcció és un edifici plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, tres pisos i àtic. Va ser construït parcialment sobre l'antiga casa de la família Llorens, datada de 1853. Aquesta obra, la darrera que projectà Duran i Reynals, està emmarcada en l'arquitectura del moviment racionalista. L'arquitecte barceloní accedí a projectar el bloc d'habitatges per la seva amistat amb la família.
L'edifici té un estil sobri i senzill, de línies esveltes, molt mediterrani en la seva concepció, tant en el tractament interior, com en els paraments exteriors de façana, una característica que es copsa en les obertures d'arcs rebaixats des de l’accés principal i dels locals en planta baixa o en les terrasses de les diferents plantes. L'arquitecte rematà la façana amb unes obertures rectangulars apaïsades en la planta àtic, que corresponen a les terrasses corregudes, deixant vist el ràfec suportat per un embigat de fusta, igual que la barana, tot sota una coberta de teula àrab de pendent suau i homogènia.
La composició de la façana fa palesa la capacitat de l’arquitecte per a la identificació de plens i buits, com en tota la seva obra, fruit del coneixement heretat dels seus viatges a Itàlia, juntament amb altres arquitectes com Nicolau Rubió i Tudurí, i en l'estudi de les proporcions neoclàssiques. Altres elements, com la volta catalana en l’accés principal de l’edifici, la formació de les tramades d’escala, la utilització de materials nobles i autòctons per definir espais generosos, el pati interior modestament enjardinat i el color blanc de la pintura de tots els paraments verticals arrebossats, confereixen al conjunt un aire d’austeritat i d'arrelament amb l’entorn, avui dia gairebé desaparegut dels pobles de costa, que Duran i Reynals sabia copsar amb tanta mesura.
A l'oest té la casa Josep Rahola Berga, d'estil eclecticista, i a l'est l'edifici Falp, obra de Juan Antonio Cendoya Martínez, de 1980.
Situació:
Plaça de Catalunya, 4-5.
Fonts:
- Pla Especial del catàleg de patrimoni de Roses, edificis i béns d'interès, Ajuntament de Roses, 2015.
- AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 52/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir un edifici d'habitatges i locals de planta baixa i tres plantes pis, amb tres locals a la planta baixa i amb dos habitatges per planta, a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals.
- AMR, Fons Ajuntament de Roses, 5.6.1.2. Llicències d'obra major, 152/1965, El senyor Alfons Llorens Mateu sol·licita llicència d'obres per construir una planta àtic per a dos habitatges a l'edifici de planta baixa i tres plantes pis situat a la plaça de Catalunya, 4-5, d'acord amb el projecte redactat per Raimon Duran i Reynals.
- Fitxa descriptiva de Can Guero de l'arquitecte Alfons Llorens Bassols.
Can Guero
1966 / Movimiento moderno /
Raimon Duran i Reynals, arquitecto
Edificio plurifamiliar enmarcado dentro de la arquitectura del Movimiento Moderno. Es la última obra que proyectó el reconocido arquitecto Raimon Duran i Reynals. El bloque, construido en 1966, tiene un estilo sobrio y sencillo, pero con un carácter muy diáfano y mediterráneo, una característica que se aprecia en las aberturas de arcos rebajados y vuelta catalana, que se rompe con las líneas rectas de la planta ático. Lo mandó construir el propietario, banquero y consignatario marítimo local Alfonso Llorens Mateu y se le conoce como Can Guero, el motivo de la familia promotora. El edificio recibe las influencias de la arquitectura racionalista italiana y de una cierta voluntad de representar con un lenguaje actualizado y depurado el concepto de casa solariega catalana, evitando las expresiones folcloristas.
Can Guero
1966 / Modern Movement /
Raimon Duran i Reynals, architect
An apartment building constructed in the Modern Movement architectural style, it was the last work designed by the renowned architect Raimon Duran i Reynals. Built in 1966, the block has a sober and simple style, but with a very open and Mediterranean character, a characteristic that follows through into the shallow arch openings and Catalan vault, which breaks with the straight lines of the attic floor. Built by the owner, banker and local maritime shipping agent, Alfons Llorens Mateu, the building is known as Can Guero, after the developer’s family. The building was influenced by Italian rationalist architecture and a definite desire to represent the idea of the Catalan family home using an updated and refined language, while avoiding any traces of folklorism.
Can Guero
1966 / Mouvement moderne /
Raimon Duran i Reynals, architecte
Bâtiment plurifamilial s’inscrivant dans l’architecture du Mouvement moderne ; il s'agit de la dernière œuvre de l'architecte de renom, Raimon Duran i Reynals. Construit en 1966, l'immeuble adopte un style sobre et simple, mais à la fois très diaphane et méditerranéen, une caractéristique qui s'exprime par les ouvertures en arcs réduits et à voûte catalane, en contraste avec les lignes droites du dernier étage. Construit sur initiative du propriétaire, le banquier et consignataire maritime local, Alfons Llorens Mateu, cet édifice porte le nom de Can Guero, au motif de la famille du promoteur. Le bâtiment reçoit les influences de l'architecture rationaliste italienne et dénote une certaine volonté de représenter, par un langage actualisé et épuré, le concept de manoir seigneurial catalan, tout en évitant les expressions folkloristes.
|
