|
|
Cista del Pla de les Gates: Diferència entre les revisions
De Rosespedia
|
|
| (16 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | | Línia 1: |
Línia 1: |
| | [[Categoria: Prehistòria]] | | [[Categoria: Prehistòria]] |
| | + | [[Categoria: Contes i llegendes]] |
| | | | |
| − | La '''Cista del Pla de les Gates''' és enmig del Pla de les Gates, per damunt del serrat de la Torre del Sastre i de la cala Montjoi, al sud del massís del cap de Creus. | + | [[Imatge:Cista_plagates.jpg|350px|thumb|dreta|Restes de la cista del Pla de les Gates o també anomenada de les escombraries]] |
| | + | La '''Cista del Pla de les Gates''' és enmig del [[Pla de les Gates]], per damunt del serrat de la [[Torre del Sastre]] i de la cala [[Montjoi]], al sud del massís del [[cap de Creus]]. Es troba al sud de les [[construccions del Pla de les Gates]] |
| | | | |
| − | És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en un terreny planer, sobre un aflorament de pissara. Dins d'aquest aflorament es va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul. | + | És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en un terreny planer, sobre un aflorament de pissarra. Dins d'aquest aflorament es va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul. |
| | | | |
| | La cambra era rectangular curta i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres. | | La cambra era rectangular curta i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres. |
| | | | |
| − | El túmul té forma circular i està construït al voltant de l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat. La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més algun bloc de quars, tot relligat amb terra. | + | El túmul té forma circular i està construït al voltant de l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat. La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més algun bloc de quars, tot relligat amb terra. Es conserva part de l’anell de contenció intern i també se n’hi observen dos de radials. Aquestes estructures servien per donar més consistència al túmul. |
| | | | |
| − | Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C. | + | Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C. Durant l’excavació no es va localitzar cap tipus de material ceràmic que permetés corroborar-ho. |
| | | | |
| − | Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús, durant una jornada de dibuix a la veïna cista de la [[Tomba del General]]. L'excavació va ser duta a terma el novembre de 1987. | + | Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i [[Josep Tarrús]], durant una jornada de dibuix a la veïna cista de la [[Tomba del General]]. L'excavació va ser duta a terme el novembre de 1987. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Les bruixes del Pla de les Gates== |
| | + | Diu la tradició que el nom de Pla de les Gates li ve perquè era un lloc de reunions de bruixes que feien forts crits i miols, com si fossin gates. |
| | + | |
| | + | <blockquote>Algunes d'elles se sap que actuaven contra masos del terme de Roses i els seus ocupants, embruixant-los o, que, fins i tot, vivien en alguns d'ells, com el [[mas Patiràs]]. <ref>"El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. ''Guies de Patrimoni Local''. Diputació de Girona.</ref></blockquote> |
| | + | |
| | + | ==Altres noms== |
| | + | |
| | + | La cista del Pla de les Gates també és coneguda com la cista de les escombraries ja que es troba vora l'antic emplaçament de l'abocador. |
| | + | |
| | + | ==Notes== |
| | + | <references/> |
| | | | |
| | | | |
| | ==Localització== | | ==Localització== |
| | + | |
| | + | |
| | ===Coordenades=== | | ===Coordenades=== |
| − | GPS: 42º 16' 11" N 3º 12' 38" E | + | * '''GPS''': 42º 16' 11" N 3º 12' 38" E |
| − | Decimals: Lat. 42.26972222222222 Lon. 3.2105555555555556 | + | * '''Decimals''': Lat. 42.26972222222222 Lon. 3.2105555555555556 |
| | + | |
| | | | |
| | ===Mapa=== | | ===Mapa=== |
| Línia 26: |
Línia 44: |
| | | | |
| | ==Com arribar-hi== | | ==Com arribar-hi== |
| − | S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Al mig del pla, a uns 25 metres a la dreta de la pista, en un fort revolt, veiem el túmul. | + | S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el [[dolmen de la Creu d'en Cobertella]] (a l'esquerra) i el [[Mas Marès|mas Marés]] (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Al mig del pla, a uns 25 metres a la dreta de la pista, en un fort revolt, veiem el túmul. |
| | + | |
| | + | |
| | + | ==Bibliografia== |
| | + | *ALIAGA, S.; MERCADAL, O.; TARRÚS, J., 1992 – 1995, “Precisions sobre les cistes amb túmul de cala Montjoi (cap de Creus, Alt Empordà)” dins ''Travaux de Prehistóire Catalane'', vol. 8, Perpinyà, pàg. 45 – 56. |
| | + | *ALIAGA, S.; MERCADAL, O., 1988, ''Les cistes del Cap de Creus (Alt Empordà)'', Arqueocrítica, 1, p.16-20. |
| | + | *ALIAGA, S. et. al., 1992, ''Les cistes amb túmul del Cap de Creus (Alt Empordà)'', IX Col•loqui Internacional de Puigcerdà, Puigcerdà i Andorra |
| | + | *TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, ''Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental'', Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres. |
| | + | *TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, ''Els monuments megalítics'', Quaderns de la Revista de Girona, núm. 37, Girona. |
| | + | *TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, ''Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)''. Girona, pàg. 75 – 78 . |
| | + | *CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, ''Empordà a cop d’ull'', IV, Figueres. |
| | + | |
| | + | ==Enllaços externs== |
| | + | * [http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_megalítics_de_l'Alt_Empordà Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà]. Viquipèdia. |
| | + | * [http://www.xtec.es/~cmolins3/megalit3.htm Megalitisme a Serra de Rodes-Cap de Creus] |
Revisió de 12:16, 8 ago 2015
 Restes de la cista del Pla de les Gates o també anomenada de les escombraries La Cista del Pla de les Gates és enmig del Pla de les Gates, per damunt del serrat de la Torre del Sastre i de la cala Montjoi, al sud del massís del cap de Creus. Es troba al sud de les construccions del Pla de les Gates
És un sepulcre del tipus cista amb túmul. Està bastida en un terreny planer, sobre un aflorament de pissarra. Dins d'aquest aflorament es va fer encaixar la cambra, rebaixant la roca uns 20 cm, i es va construir el túmul al seu voltant. L'única llosa conservada, anomenada Llosa A, és de pissarra local, igual que l'aflorament i la majoria de blocs del túmul.
La cambra era rectangular curta i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per dos suports laterals llargs i dos frontals més curts, dels quals només queda el lateral nord-est. La coberta no es conserva però devia de ser una llosa única de pissarra, de dimensions suficients com per cobrir la caixa funerària. Les dimensions internes de la cambra eren: Longitud, 1,25 metres; amplada, 0,75 metres; alçada, 0,67 metres.
El túmul té forma circular i està construït al voltant de l'aflorament de pissarra on està encaixada la cista. Està força ben conservat. La seva alçada original devia ser d'1 metre aproximadament, però avui només se'n conserven 25 cm. Estava format per lloses grans i petites de pissarra, més algun bloc de quars, tot relligat amb terra. Es conserva part de l’anell de contenció intern i també se n’hi observen dos de radials. Aquestes estructures servien per donar més consistència al túmul.
Pel tipus arquitectònic -cista rectangular amb túmul- es pot pensar que pertany a la fase megalítica originària de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de final del V o principi del IV mil.leni a.C. Durant l’excavació no es va localitzar cap tipus de material ceràmic que permetés corroborar-ho.
Va ser localitzada el 12 d'octubre de 1986 per Sara Aliaga, Júlia Chinchilla i Josep Tarrús, durant una jornada de dibuix a la veïna cista de la Tomba del General. L'excavació va ser duta a terme el novembre de 1987.
Les bruixes del Pla de les Gates[modifica]
Diu la tradició que el nom de Pla de les Gates li ve perquè era un lloc de reunions de bruixes que feien forts crits i miols, com si fossin gates.
Algunes d'elles se sap que actuaven contra masos del terme de Roses i els seus ocupants, embruixant-los o, que, fins i tot, vivien en alguns d'ells, com el mas Patiràs. [1]
La cista del Pla de les Gates també és coneguda com la cista de les escombraries ja que es troba vora l'antic emplaçament de l'abocador.
- ↑ "El cap de Creus: Cadaqués-Roses-El Port de la Selva-La Selva de Mar". Estela Illa Bachs, Marta Pi Vázquez, Anna M. Puig Griessenberger. Guies de Patrimoni Local. Diputació de Girona.
- GPS: 42º 16' 11" N 3º 12' 38" E
- Decimals: Lat. 42.26972222222222 Lon. 3.2105555555555556
S'ha d'anar per la carretera Roses a cala Montjoi fins que, passat el dolmen de la Creu d'en Cobertella (a l'esquerra) i el mas Marés (a la dreta) es troba un trencant a l'esquerra, després d'uns dos km, que s'enfila cap al Pla de les Gates. Cal agafar aquesta pista que ens durà fins a aquesta collada. Al mig del pla, a uns 25 metres a la dreta de la pista, en un fort revolt, veiem el túmul.
- ALIAGA, S.; MERCADAL, O.; TARRÚS, J., 1992 – 1995, “Precisions sobre les cistes amb túmul de cala Montjoi (cap de Creus, Alt Empordà)” dins Travaux de Prehistóire Catalane, vol. 8, Perpinyà, pàg. 45 – 56.
- ALIAGA, S.; MERCADAL, O., 1988, Les cistes del Cap de Creus (Alt Empordà), Arqueocrítica, 1, p.16-20.
- ALIAGA, S. et. al., 1992, Les cistes amb túmul del Cap de Creus (Alt Empordà), IX Col•loqui Internacional de Puigcerdà, Puigcerdà i Andorra
- TARRÚS, J.; BADIA, J.; BOFARULL, B.; CARRERAS, E; PIÑERO, M.D., 1988, Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l’Alt Empordà i Vallespir Oriental, Guies del Patrimoni Comarcal, 3. Figueres.
- TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, Els monuments megalítics, Quaderns de la Revista de Girona, núm. 37, Girona.
- TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental). Girona, pàg. 75 – 78 .
- CENTRE EXCURSIONISTA EMPORDANÈS, 1988, Empordà a cop d’ull, IV, Figueres.
Enllaços externs[modifica]
|
