Resultats de la cerca

[[Imatge:ROS-116-0013.jpg|350px|thumb|dreta|Pescadors varant la barca a la platja. Fons Rosa Berta]] ...rosinca s’ha dedicat i es dedica a la pesca. En canvi, no s’ha escrit la seva història encara, amb les poques excepcions apuntades pel incansable a

[[Imatge:C_ermites2.jpg|350px|thumb|dreta|Accés principal a la cova]] [[Imatge:C_ermites.jpg|350px|thumb|dreta|Tancat al costat est de la cova]]

[[Imatge:IMG0058.JPG|350px|thumb|dreta|Ballada de sardanes a la plaça de la Constitució (AMR, Col·lecció Reixach).]] ...entura]] residí a Roses els anys 1820, la sardana és un dels elements de la cultura popular catalana més actius al poble. Les moltes obres sardanísti

..., però sovint l’Empordà en general i Roses en concret es trobaven dins la regió on es notaren els moviments terrestres, encara que, per sort, no for - 2 de març 1373 a Ullà

El turisme potser és el que més caracteritza la Roses de la segona meitat del segle XX i l’actual, perquè és el transformador del p ...les estacions de la costa empordanesa més agradable per prendre banys de mar és Roses. Sembla que ja en aquesta època, l’oferta de sol i platja era

...dimensions més reduïdes i també està en ruïnes. A tocar el camí, en la que havia estat l’esplanada del camp hi ha un pou comunal, circular, amb 42.249888, 3.245022, Camp de presoners de la Pelosa

...estructures eren conegudes pels rosincs com les Barraques de la Pesta o de la Puda. ==Les barraques de la pesta==

...ara nord del [[cap Norfeu]] s’hi troben restes d’època indeterminada. La troballa de ceràmica d’època clàssica podria indicar una l’existènc

...lt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancorant-los a la vegetació de la vora. ...'època reproductora pel plomatge de les galtes de color castany i negre i la cresta plegada horitzontalment o aixecada com dues orelles quan està agita

És de mar endins, a l’estiu també més a prop de la costa. ...corpulent amb ales amples, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc.

...s de les Figueres''' es troba dins del nucli urbà, davant de la platja de la Perola. L’edifici conserva l’estructura original tot i que l’interior ...ferents dependències són directes i se situen a la cara de tramuntana. A la casa dels masovers en canvi, s’hi accedeix mitjançant una escala exteri

....jpg|350px|thumb|dreta|El Far de Roses i la bateria de sant Antoni des del mar.]] ...trucció d’origen militar que es troba sobre les roques de la [[punta de la Poncella]]. Actualment el recinte és un espai associat al [[far de Roses]]

...carrers Puig Rom i d’en Mairó, al costat dret de la rambla que cobreix la [[riera Ginjolers]], construït durant el segle XX. ...tades. L’espai del voltant de la gran pica és cobert amb un teulat “a la catalana” (sobre l’embigat es col•loca una superfície per disposar-h

...t gros.jpg|350px|thumb|dreta|Parasit gros (''Stercorarius skua)'', foto de la Wikimedia Commons]] Vola tan mar endins com prop de la costa i reposa sovint a l’aigua.

...egades sembla que camini sobre la superfície amb les cames penjant. Passa la nit a terra. ...marí més petit d’Europa (15 cm). Destaca la taca blanca sota l’ala i la cua quadrada amb una franja blanca per sobre.

...del [[mas Figa]], al vessant de migdia del puig [[el Pení]] i a tocar de la pista de terra, s’hi poden trobar les restes del '''mas Patiràs'''. ...etre amb una altura desigual i un tancat de grans dimensions. A l’est de la construcció hi havia l’hort del mas i al nord una font.

...sa a prop de la costa, sol o en parella. Al cap de Creus se'l veu sobretot mar endins, volant recte i ràpid. Es veu a l'hivern, sobretot de novembre a març.

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb v ..., té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...qüent aquí. S'aprofita de la presència humana alimentant-se no només a mar, sinó també als camps llaurats o els abocadors. ...t per les potes grogues. A vegades es considera que és una subespècie de la gavina del Caspi (''Larus cachinnans'').

...'inspiració marinera. A les 5 cares s'hi observen unes representacions de la Mare de Déu amb el nen, peixos i pescadors d'estil esquemàtic, fetes per ...uradora soterrada, i va ser instal·lada durant la renovació del front de mar, l'any 1990. Una placa commemorativa amb el text "A Roses, dels seus Pescad

Algunes de les espècies de mol·luscs presents a les aigües de la nostra costa: * Gla de mar (''Balanus perforatus'')

[[Imatge:Sabatetes_mar.jpg|350px|thumb|dreta| Sabateta de mar (''Haliotis lamellosa''), foto de Wolfgang K.]] Algunes de les espècies de '''cargols marins''' presents a les aigües de la nostra costa:

[[Imatge:IMG0090.JPG|350px|thumb|dreta|La platja de la Perola (AMR, Col·lecció Reixach)]] [[Imatge:Cases_perola.JPG|350px|thumb|dreta|Les cases de la Perola. La barraca és l'edifici que queda a mà esquerra]]

...Roses, d'estil neoclàssic, situat a la plaça de l'Església, al barri de la Punta. ...a de la gent de mar. Altres devocions més esteses com ara el Sagrat Cor i la verge de Montserrat i Sant Josep també hi són presents. Aquest últim ret

[[Categoria: La vila]] ...ontse Sastre.JPG|350px|thumb|dreta|Imatge de Montserrat Sastre gotanegra a la seva botiga]]

[[Fitxer:6154508322_723aa65ce7_b.jpg|350px|thumb|dreta| Vista lateral de la casa]] ...metge de Perpinyà, per tal que servís com a casa d'estiueig per a ell i la seva família.

...| [[#FR|FR]]</div>[[Imatge:C_ramon_rahola.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Rahola Berga al capvespre]] ...’eixample que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar. El seu estil arquitectònic és eclèctic, amb evidents trets historiciste

[[Imatge:C_mallol.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Mallol]] ...atge: Panaderia_marina.jpg|350px|thumb|dreta|L'actual plaça Catalunya amb la casa Mallol en construcció / Fons Mariona Giró- Autor: B. Fonolleras]]

[[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]] ...sa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.

[[Imatge:IMG0045.JPG|350px|thumb|dreta|La casa Canals a voltant de 1900. (AMR, Col·lecció Reixach]] [[Imatge:Canals.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Canals]]

[[Imatge:Mates.JPG|350px|thumb|dreta|Façana de la casa Matas]] ...inals del segle XIX, principis del XX, es va construir a primera línia de mar formant una nova façana façana litoral.

...t. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la presència humana que li facilita l'alimentació. ...nós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

...px|thumb|dreta|Primers xalets de la línia d'habitatges situada al passeig marítim.]] [[Imatge:Casespasseig.jpg|350px|thumb|dreta|Vista de les cases des de la platja]]

També anomenada grota o eriçó de mar. Molt apreciada a la taula.

[[Imatge:Tomata de mar.jpg|350px|thumb|dreta|Tomata de mar (''Actinia equina''), foto de Esculapio.]] També anomenat tomàquet de mar.

Algunes de les espècies d'algues presents a les aigües de la nostra costa: * Ventall de mar (''Udotea petiolata'')

[[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]] ...Juan Arce i Leonardo Moles. La pressió i l'interès dels francesos cap a la plaça de Roses no agrada als pagesos catalans i el setge progressivament e

...ituada davant del port esportiu. Aquesta està situada a primera línia de mar i està composta per planta baixa i pis. Està tota envoltada per un jardí ...obertes seran sempre de teula ceràmica àrab amb la mateixa tonalitat que la substituïda.

[[Imatge:Portaantiga.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge antiga de la Porta de Mar]] ...un petit fossat i un pont llevadís, protegia l’entrada. A l’interior, la defensa es completava amb troneres baixes i un cos de guàrdia.

...reguda. Les obres del [[Fortí (s.XIX)|Fortí]], al segle XIX, modificaren la forma original del baluard, que es va reconstruir parcialment.

...PG|350px|thumb|dreta|Bomba sense explotar apareguda durant l'excavació de la vila medieval, autor: Anna Maria Puig.]] [[Imatge:Aeriaciutadella.jpg|350px|thumb|dreta|Imatge aèria de la Ciutadella]]

[[Imatge:Torremuralla.JPG|350px|thumb|dreta|Torre de la muralla medieval]] [[Imatge:Torremedieval.JPG|350px|thumb|dreta|Part de la muralla medieval]]

...ortaterra2.JPG|350px|thumb|dreta|Porta de Terra vista des de l'interior de la Ciutadella]] ...erra o del camp. Es troba just a l’extrem oposat de la [[Porta de Mar]]. La seva defensa frontal es feia a través d’un semibaluard que impedia l’a

[[Categoria: La vila]] ...ralla-altmed.CTRoses.JPG|350px|thumb|dreta|Restes de la primera muralla de la vila]]

...sta tradició. A on també va arrelar molt, va ser a Castella mitjançant la dominació Espanyola al país Flamenc (Països Baixos) del segle XVI. Al ma ...òdicament es fan exposicions dels treballs, principalment en el Casal del Mar.

...important banquer figuerenc i membre d'una destacada família hisendada de la comarca, amb propietats, per exemple, a Roses, concretament al mas Fumats.

[[categoria:La costa]] La '''cala Montjoi,''' està a 5 km. al nord de Roses. Hi ha una platja molt r

...esguarda.JPG|350px|thumb|dreta| Els germans Coll de Cendra a les Roques de la Guarda l'any 1905/AMR]] ...ven arran de mar i era un lloc molt concorregut per parelles, que buscaven la solitud. Avui són un record, un bon record per molts.

...]]El Canarias era un creuer pesant que va tenir una actuació destacada en la [[Guerra Civil|guerra civil]] espanyola, formant part del bàndol sublevat. ...8. No va ser fins 6 anys més tard que va realitzar les primeres proves al mar i fins al 1936 no va entrar en servei.

...ig internacional d'escacs a [[Roses]] (entre el 17 i 28 de juny) a l'hotel Mar i Sol gràcies a Joaquín Peco, casat amb Rosita Ferrer, que regentava ales ...cació també se'n van fer ressò. Aquí transcrivim l'article del diari ''la vanguardia'', de l'edició del diumenge 16 de juny de 1935, titulat ''otro