Dijous, 09 d'Octubre de 2025
Rosespèdia
Ajuda
Eines
Experts
Articles més llegits
  • Casa de les Marqueses de Llinàs

    ←Versió més antiga Revisió de 08:15, 3 oct 2025
    Línia 2: Línia 2:
     
    [[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]]
     
    [[Imatge:canjorda.jpg|350px|thumb|dreta|Façana de la casa de les Marqueses de Llinàs]]
      
      <div id="CA" style="display:inline;">La '''casa de les Marqueses de Llinàs''' és un edifici construït pel mestre d'obres [[Joan Marés i Marés]] l'any 1900 seguint un estil historicista, neogòtic. El seu promotor va ser Enrique de Puig Arola, advocat i procurador rosinc afincat a Barcelona. Aquesta casa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.   
    +
      <div id="CA" style="display:inline;">La '''casa de les Marqueses de Llinàs''' és un edifici construït pel mestre d'obres [[Joan Marés i Marés]] l'any 1900 seguint un estil historicista, neogòtic. El seu promotor va ser Enric de Puig Arola, advocat i procurador rosinc afincat a Barcelona. Aquesta casa pertany al grup d'habitatges benestants construïts a primera línia de mar a finals del segle XIX i principis del segle XX.   
      
     
    De l’edifici original actualment només en queda la façana, tot i que es conserva la planimetria de la casa abans del seu enderroc. L’any 1996 es va reformar tot l’interior i es va afegir un quart nivell reculat. Antigament la casa tenia tres plantes que coincideixen amb les actuals.  
     
    De l’edifici original actualment només en queda la façana, tot i que es conserva la planimetria de la casa abans del seu enderroc. L’any 1996 es va reformar tot l’interior i es va afegir un quart nivell reculat. Antigament la casa tenia tres plantes que coincideixen amb les actuals.  

Teresa Coll Font

De Rosespedia

Revisió de 19:36, 15 març 2016; Xe (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teresa Coll / Autora: Judith Ijsselstein

 Avui dia, per tenir aigua corrent només hem d’obrir l’aixeta de casa, però a Roses, quan la Teresa era jove, no totes les cases en tenien.

Sobre l’aigua, la Teresa ens pot explicar moltes coses, ja que durant molt de temps es va encarregar de cobrar els rebuts. Recorda que només hi havia aigua corrent al centre de Roses, i només en algunes cases. A la zona anomenada l’Enxanxe (l’eixample) i a la punta, en canvi, no n’hi havia. L’any 1946, quan va anar a viure a casa dels seus sogres a l’Enxanxe, recorda que encara havien de rentar la roba amb l’aigua de la font.

La Teresa va néixer l'any 1920 a la casa que hi havia sota el porxo, on ara hi ha l’Ajuntament. El seu pare era lampista i es preocupava del subministrament d’aigua de la població. És per això que era molt conegut i tothom li deia en Ventura de l’Aigua. La seva mare també era coneguda perquè havia tingut un bar.

La Teresa va anar a l’escola de les monges del carrer de la Trinitat, però ben aviat començà a ajudar el seu pare amb els rebuts: “Per cobrar els rebuts, només podies anar a les cases una vegada al mes, perquè la gent no tenia diners. Costava tres pessetes, però la gent pagava quan podia. Aquí es va començar a granejar quan van venir els forasters. Abans tothom tenia vinyes i olivars, menjaves, però no hi havia calé”, explica la Teresa.

Poc abans de començar la guerra, la Teresa va anar a França a fer la verema, i el seu pare li va dir que es quedés allà fins que se solucionessin les coses. Va estar tres anys treballant a França, servint en una casa, i comenta que li va costar molt adaptar-s’hi perquè no entenia el francès i s’enyorava de la família. Recorda que li van donar una habitació desastrosa; quan la van deixar sola començà a plorar. Van ser temps molts durs per a una noia tan jove. Després va tornar a Roses i va continuar ajudant el seu pare.

Es va casar l’any 1944 amb en Joan Cervera Xatard, que era escatidor, però que també anava a pescar, perquè, segons diu la Teresa, amb una sola feina no es guanyava gaire. Van començar a viure a la casa dels pares de la Teresa, a la primera casa que hi havia sota el porxo de la plaça de Catalunya, però dos anys més tard van anar a viure a casa dels seus sogres, a can Xana, a l’Enxanxe. Van tenir dos fills. Ella es va dedicar a les feines de casa, tot i que durant alguns estius treballava a la cuina del bar Turró, amb el seu home.

De Roses, el que més li agrada és la plaça de Catalunya. Recorda especialment que durant molt de temps el mercat setmanal dels diumenges es feia a la plaça i ella, com que vivia just al costat, sempre hi anava. A més, també feien sardanes, i a ella li agradava molt ballar. Però, somrient, confessa que no sabia comptar les passes i sempre s’acabava equivocant. [1]


Notes[modifica]

  1. Jump up "La gent gran de Roses II (1918/1923)". Ajuntament de Roses. Març del 2008. P.66