Resultats de la cerca

==MEDI NATURAL == ===EL MEDI FÍSIC===

...i ofrenes. Per la gran quantitat d'històries que se'n conten, sembla que el [[cap Norfeu]] és un lloc predilecte per als cetacis. ...retirat de [[Cala Canadell]] per mar. El van arrossegar amb una barca fins el moll de Roses.

...es penalitats a què estaven sotmesos els pescadors de corall, com explica el periodista [http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mañé_i_Flaquer Joan Mañé ...nstrucción de un aparato que evitara aquellos peligros.<ref>"Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua". Narcís Monturiol. Barcelona 1891. Pr

[[Imatge:Capdecreus3.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus]] [[Imatge:Capdecreus1.jpg|350px|thumb|dreta|El Cap de Creus al capvespre]]

...mbre d’embarcacions de pesca (41 vaixells), molt a prop de la tercera en el rànquing, l’Escala, amb 49 bastiments. Existien indústries de salaó de ...Barcelona i Sant Carles de la Ràpita. El 1998, [[Port pesquer|Roses]] era el segon port pesquer català, després de Tarragona.

...els mamífers que es veuen mçes habitualment atropellats a la carretera). El seu habitat és a prop de la plana, a llocs humits i boscosos, però pot de ...tes, igual que les potes curtes. Él pel de l’esquena ésde color gris i el del ventre fosc, gairebé negre. És inconfundible per les dues ratlles neg

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

El mamífer de la família dels [[mustèlids]] més freqüent, però difícil (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

...llarg, les potes curtes i la cua una mica llarga. És de color marró amb el ventre i la gola blanca. Fa de 15 a 25 cm i pesa entre 45 i 180 g. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

...5 i 119 cm. Pot pesar una mica més de 2 kg. Té el coll llarg i esvelt, i el cap més aviat petit. Es diferencia del corb marí gros per no tenir blanc (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

[[Categoria: El medi animal]] ...corb marí emplomallat, del qual es distingeix també per la cara blanca, el bec més llarg i gruixut i, en època nupcial, per la taca blanca a les cui

...nt aquàtic que freqüenta més les llacunes i estanys dels aiguamolls que el mar. És un capbussador molt expert, fa nius flotants sobre l'aigua, ancora ...ada com dues orelles quan està agitat. Té un coll llarg i esvelt blanc i el bec d'un color rosat pàl•lid (a l'hivern).

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

...les, també es distingeix d’altres baldrigues per la caputxa marronosa i el bec groc. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

Mida fins a 59 cm, és en general robust, té el plomatge fosc, la cua curta i una característica taca blanca a les ales. Persegueix altres ocells marins per robar-los el menjar, d’aquí el seu nom.

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

...or blanc i amb el cap i les parts superiors negres, el cap i coll robust i el bec comprimit. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

Es mou gairebé exclusivament a mar on vola amb el bec mirant cap avall i es llença en picat per pescar. Amb vents forts es v .... El bec llarg i negra té la punta groga, té el capell negre (a l'hivern el front es torna blanc), potes negres i la cua forcada.

...que el xatrac becllarg (36 cm) i té la cua més forcada. Té les potes i el bec vermell fosc. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

...mateixa mida que el fumarell carablanc (24 cm), es diferencia perquè té el bec, cap i cos de color negre (a l'estiu). Potes vermelles. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

...l dors de les ales gris (o argentat) amb les puntes negres i punts blancs. El bec de l'adult és grog amb una taca vermella a la punta. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

...llopada a mitjans del segle XIX que fou publicada per la Gaceta de Madrid el 21 de febrer 1850. La visita de llops ja fou aleshores, doncs, un fet extra Ahora, tal vez por efecto de las nieves abundantes en el interior, los lobos, y en gran número, han invadido estos alrededores, y s

El medi animal marí és, en bona part, difícil d'observar, però la diversitat d'espèci ...es multiplica. S'hi belluguen diferents tipus de [[peixos]], depèn de si el fons és sorrenc o rocós, hi podem trobar [[pops]] o [[sèpies]], [[bavose

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi marí]]

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi marí]]

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi marí]]

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi marí]]

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi marí]]

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi marí]]

...a vida nocturna i, per això, es veu habitualment a les carreteres de nit. El seu hàbitat són els boscos, sotaboscos i prats, però també cerca la pre ...l pel d'un vermell marronós -a l'hivern més llarg i dens que a l'estiu-, el ventre i la punta de la cua blanc, les potes i orelles fosques.

...1990, però encara és poc freqüent. Últimament s'ha vist més sovint en el parc del [[cap de Creus]]. Viu en zones boscoses i muntanyoses, on es veu t (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

El mamífer gran més freqüent, tan que sovint s'organitzen batudes quan la s ...més llargues que les posteriors. El mascle és més gran que la femella, el pel de les cries es caracteritza per les ratlles fosques i blanques.

Viu el sotabosc d'alzinars i suredes, matollar, vinya i olivera, i als marges de c Més petit que els ratolins (de 9 a 12 cm, cua inclosa) amb el musell llarg. El color varia molt: els joves són grisos, mentre que els adults són més ma

...muna (5,5 a 8,5 cm cua inclosa), pesa només entre 1,7 i 2,7 g i és així el mamífer més petit del món. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

...orelles -com uns màscara-, el ventre clar i la cua eixamplada a la punta. El cos fa entre 12 i 14 cm, la cua entre 10 i 12 cm, i pesa entre 60 i 120 g. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]

...ans, i orelles també grans. Té la cua més llarga que la resta del cos i el cap i sense pèls. Mida entre 17 i 21 cm (cap i cos) i pesa només 135 a 24 (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

...una regressió general, en els darrers anys se'n veuen més freqüentment. El seu habitat són els matollars, els prats i els conreus de vinya i olivera Mesura entre 33 i 40 cm i té el pel de color gris a marró clar i unes orelles llargues que arriben els 7 c

...talana, molt fosca, de color marró vermellós, castany o marró fosc, té el ventre una mica més clar. Fa entre 52 i 88 cm (cua inclosa) i pesa entre 3 En el món rural viu en boscos, coves o forats de roques. Però també està en a

El més gran dels ratpenats catalans, s’identifica també per la cua que sob ...ota, té una línia poc definida entre les dues coloracions. Les orelles i el musell són negres. Les cries són més fosques que els adults.

...es blaves als flancs. Els mascles són més grans que les femelles i tenen el cap, les extremitats i la cua més grosses. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

Viu en matollars, brolles i el sotabosc de pinedes. Prefereix sempre els habitats secs i asolellats. .... De color marró, té dues ratlles clares, grogues a cada banda del cos i el color del ventre és iridiscent.

Més petita que el sargantaner gros, també té el cos ratllat i la cua més curta. (On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.)

Animal de rocams, penyes costaneres i conreus de vinya i olivera, però molt prese ...una coloració variable, generalment marró fosc o gris fosc, però adapta el seu color per camuflar-se.

Més petit i prim que el dragó comú, fa només 10 cm (cua inclosa) o és més clar, translúcida, ...rosat té ungles a tots els dits, mentre que el dragó comú només en té el tercer i quart dit.

(On al terme de Roses, quan i com has vist aquest animal? Comparteix aquí les teves observacions faunístiques.) [[Categoria: El medi animal]]