Pesca rosincaDe RosespediaRevisió de 10:59, 5 març 2012; Havalina (Discussió | contribucions)  La pesca era un dels treballs més important a Roses des de l’antiguitat, tot i que ara la gent prefereix treballar en l’àmbit del turisme o del comerç, ja que ara els pescadors no es guanyen tan bé la vida. Tot i així, la pesca ha marcat la història de Roses on hi han passat civilitzacions com la de l’Antiga Grècia i Roma, comerciants, soldats i fins i tot pirates. Algunes d’aquestes restes es poden trobar a la Ciutadella o en el conjunt megalític. La geografia també ha facilitat l’activitat pesquera, on a creat un port natural.
ContingutLa pesca antigaAbans, la gent es dedicava a la pesca. Alhora els natius del poble posseïen alguns cultius, com horts, olivars i vinyes, i així es guanyaven la vida. La gent gran prefereix la pesca d’abans, tot i que treballaven amb condicions dures i molt precaries, jornades molt llargues, des de la matinada fins al vespre. Les barques d’abans no tenien motor, per tant tenien que remar, o com deien abans vogar. Les barques no portaven coberta. Si feia mal temps i plovia, mentre ells estaven al mar es mullaven ja que no hi havia cap lloc per resguardar-se i si hi havia mala mar no podien sortir a pescar, per tant perdien un dia de guanys. Però podien viure bé i podien comprar-se la seva caseta per viure amb la seva família. Tot això es va acabar quan es va començar a utilitzar els motors amb el gasoil, que això provocà que els pescadors pràcticament no tinguèssin guanys, perquè havien de pagar el combustible amb la major part dels beneficis que tenien. Les tècniques que més predominaven a Roses eren el palangre i els boleros, però també s'utilitzaven els tresmalls i les nanses. Cada dia, després que els pescadors tornessin de la seva jornada de pesca, les dones tenien que remendar (cosir) les xarxes que s’havien fet malbé, perquè així l’endemà els seus marits pescadors poguessin anar a pescar el dia següent. La pesca d’araActualment el port de Roses és un dels 3 ports pesquers més important de Catalunya, tant en el nombre de captures com de nombre d’embarcacions. Les tècniques que s'apliquen són la pesca de marisqueig, la de palangre, la d'arrossegament, la de tresmall i la d'encerclament. Hi ha uns 21 vaixells, uns 15 bots petits, 3 palangrers i temporalment diverses teranyines. Aquestes embarcacions disposen de certes tecnologies per una millor navegació, seguretat i búsqueda dels bancs de peixos. Els pescadors han de cumplir les normatives de pesca del moment, com respectar les zones de pesca, espècies protegides, mides, èpoques de pesca, tècniques... Tenen la obligació de fer el diari d'abord i comunicar-ho a l'autoritat competent, amb l'objectiu d'obtenir informació i estadístiques sobre les pesques afectuades.
La venda del peixEl primer lloc on es venia el peix era a la plaça Sant Pere, després es va traslladar on actualment hi ha el pàrquing de vora mar, on hi havia un edifici anomenat “Lonja”. Més tard, dels anys trenta als seixanta, es va construir el port pesquer on podien amarrar les barques, i amb la construcció de la confraria, es va iniciar la venda del peix, on s'ha anat millorant fins a la aplicació de les noves tecnologies actuals, on la venda el peix a la confraria, actualment es fa mitjançant una subhasta electrònica. Les subhastes s'inicien a les 8 del matí amb la venda del peix blau, com la sardina, anxova, surell, barat... Per la tarda a dos quarts de cinc, s'inicia la venda de la resta del peix. A mesura que van arribant les barques, els pescadors posen el peix ordenadament en caixes. Seguidament posen les caixes en una cinta mecànica. Més endavant en una caseta un treballador fa un control de la caixa, on s'identifica l'espècie i es pesa. La cinta desplaça la caixa de peix fins davant d'una càmera. Per un monitor s'observa la imatge i la informació referent a l'espècie, pes, propietari del peix i preu. La subhasta s'inicia amb el preu màxim estipulat per l'espècie, el preu comença a disminuir fins que el comprador clica un botó i en aquest moment passa a ser de la seva propietat. Seguidament la informació del monitor, es transcriu en una targeta la qual queda depositada a la caixa. En finalitzar la subhasta, tant els compradors com els pescadors tenen informació clara i concreta del peix venut, amb detall de les quantitats i preus pagats, on podran pagar o cobrar a l'oficina de la confraria. En la venda del peix hi influeix l'època de l'any. Segons la temporada abunda una espècie més que l’altra, també s’hi té que tenir en compta la època de la ovada, ja que si hi ha un temporal pot matar els ous. També influeix la barca de la que procedeix el peix, ja que algunes barques tracten millor el peix que altres, és a dir, l’aspecte del peix. Tot el peix, després de la subhasta va directe a la peixateria o als hotels i restaurants. Els peixos que es venen més són els d’escata gran, també el gall anomenat Sant Pere, l’escórpora, les pelaies (conegudes com a bruixes). També es ven el marisc, com els llongos o espardenyes, les gambes de Roses, el cargol de punxa, encara que el millor és la llagosta de Roses. També es venen els pops de roca i els llucets ja que són molt barats. Peixos de les costes catalanesAlguns peixos que s’han capturats en aquestes coses i són aptes pel comerç: peix espasa emperador, tonyina, bonítol, verat, gall, llobarro, lluç, maire, serviola, sardina, seitó, cap roig, penegal, bruixa, palaia, llenguado, rèmol empetxinat, pagell, moll roquer, bròtola, orada, mabre, sarg, déntol, mero, congre, anguila, rap, sèpia, etc. També s’han vist balenes, tortugues i taurons.
Tècniques de la pescaTècniques actuals
Tècniques perdudes:
Casal dels pescadorsEl Casal dels Pescadors es va fundar l'any 1989. És un edifici destinat als pescadors que s’han jubilat, i a les seves dones majoritàriament, com la entrevistada Esperança Fondecaba. Avui en dia aquesta gent tenen a la seva disposició diferents instal·lacions, com ara bé, una perruqueria, una infermeria que vacuna als pescadors que ho necessitin, així no tenen que anar al Centre d’assistència primària (CAP); i també tenen servei de massatgista. Actualment es poden rebre aquests serveis essent jubilat i fent-se soci prèviament.
BibliografiaLlibres i articles consultats: ROSES la elección natural, de Josep M. Dacosta y Antonio Espejo. La pesca a Catalunya, d' Emerencià Roig. Altres: Complementat amb una entrevista a Esperança Fondecaba, Llambert Rom, Pere Puerta, entre altres. |
