Col·lecció Joan Ortensi

Col·lecció Joan Ortensi

La col·lecció Joan Ortensi és una col·lecció zoològica que conté prop de 16.000 exemplars pertanyents a 549 espècies d'organismes marins mediterranis recol·lectats entre els anys 1975 i 1991, procedents del litoral de Roses i de les principals zones de pesca al voltant de la península del Cap de Creus i del Golf de Lleó.

El seu volum i la seva diversitat dóna una visió àmpliament representativa de la fauna marina mediterrànea i la situa com una de les col·leccions més destacables a nivell quantitatiu i qualitatiu de les comarques gironines, superant inclús en alguns grups animals als exemplars dipositats en el museu Darder de Banyoles i la Universitat de Girona.

Els grups presents a la col·lecció són: Les algues, els porífers (esponges), els cnidaris (coralls, gorgònies i meduses), els nemertins, els sipuncúlids, els mol·luscs (cargols, petxines, pops i sèpies), els anèl·lids (cucs), els crustacis (crancs i gambes), els tentaculats, els brachiopodes, els equinoderms (estrelles, garotes i cogombres), els peixos (tautons i peixos ossis), els tunicats, els rèptils (tortuga marina) i els mamífers (zífid).

Creació de la col·lecció. La figura de Joan Ortensi

La col·lecció Joan Ortensi és fruit de la passió i la paciència d'un amant de la natura. Joan Ortensi Berta, pescador nascut a Roses l'any 1913, va dedicar tota la seva vida al mar, primer com a ofici i més tard com a afició, recol·lectant, classificant i emmagatzemant tot tipus d'organismes marins i estris relacionats amb la mar, així com nombroses peces arqueològiques.

Durant els anys setanta i vuitanta, el material acumulat a casa seva va servir de museu improvitzat per a molts escolars, curiosos i gent amant de la natura. Després de la seva mort (1995), i per desig exprés, aquest fons va ser cedit a l'Ajuntament de Roses on va quedar emmagatzemat i inventariat per Pere Planes. El 2008 l'Ajuntament va acceptar oficialment la donació es van començar les tasques de revisió i recuperació d'aquest fons naturalista per part de la biòloga Sandra Mallol.

A més de dedicar - se a la recol·lecció per a ús i gaudiment propi, en Joan va col·laborar desinteressadament amb el dr. Ricardo Zariquiey Álvarez, cedint - li exemplars de crustacis que van servir per a crear la col·lecció Zariquiey, col·lecció biològica de referència de crustacis decàpodes única al mediterrani, dipositada a l'Institut d'Investigacions Marines de Barcelona (CISC), i a partir de la qual es va escriure el manual d'identificació de crustacis decàpodes ibèrics, una obra publicada l'any 1968 però que avui dia encara és un dels màxims referents per a la identificació d'aquestes espècies.

Nombre d'espècies i exemplars

Aspecte de la col·lecció abans de ser revisada

Relació entre el nombre d'espècies i el nombre d'exemplars segons el grup taxonòmic:

El grup majoritari pel que fa a abundància és el dels mol·luscs, seguit dels crustacis, els equinoderms i els peixos. En quan a diversitat dominen els mol·luscs, els peixos i els crustacis.

Flora

Si analitzem detalladament els grups taxonòmics més importants veiem que la col·lecció és principalment de fauna ja que la flora marina hi és ben poc representada: Tan sols dues espècies i setze exemplars.

Algues

Les algues que trobem a la col·lecció van estar recollides, segurament recollides a la platja després dels temporals. Les dues espècies que hi trobem són la Codium Bursa i la Cystoseira mediterranea.

Fauna

A mode de curiositat, l’animal més gros de la col·lecció és l’esquelet complet d’un zífid de Cuvier o balena de bec (Ziphius cavirostris), el qual un cop estigui muntat farà uns 4 m de llargària, mentre que els animals més petits els trobem en un cargol i un crustaci que tan sols assoleixen els 2 mm. També hi són representats el corn marí (Charonia lampas) i la nacra (Pinna nobilis) que són el cargol i la petxina més grans del mediterrani, o la cabra de mar (Maja squinado), cada vegada menys freqüent a les nostres costes.

Porífers

Les espècies de porífers contenen exemplars procedents de la platja així com exemplars que provenen del rebuig efectuat per la pesca professional. Cal destacar dins d'aquest grup les esponges Calyx nicaeensis i Tethya aurantium.

Cnidaris

Del grup dels cnidaris destacarem els dos exemplars de madrèpora mediterrània (Cladocora caespitosa), el corall petri més gran present al mar Mediterrani.

Mol·luscs

Exemplar de pop Tremoctopus violaceus

Els mol·luscs és el grup taxonòmic amb més espècies i major nombre d’exemplars presents a la col·lecció. Dins aquest grup hi destaquen les classes Gastropoda i Bivalvia amb espècies bastant rares de trobar com: Trophonopsis carinata, Ocenebra erinacea hanley, Mitra zonata, Modiolus martorelli i Pandora inaequivalvis. Malgrat que els cefalòpodes compten amb poca presència dins aquest fons, cal citar la possessió d’un exemplar de Tremoctopus violaceus, un pop pelàgic de costums oceàniques trobat encara viu a la platja de Roses. Aquesta espècie és molt rara de veure i se’n coneix molt poc de la seva biologia.

Per altra banda, és important esmentar la troballa de cargols i petxines semifòssils dins la col·lecció. Es compta amb exemplars de Neptunea contraria, Buccinum undatum, Buccinum humphreysianum, Chlamys islandica, Arctica islandica, i Modiolus modiolus; tots ells pertanyen a la anomenada fauna freda procedent del jaciment del Cap de Creus. Aquest fou el primer jaciment descobert en el litoral català amb fauna fòssil relicte de la darrera glaciació de Würm que tingué lloc a finals del Pleistocè (Pruvot i Robert, 1897; Mars, 1958). Posteriorment s’han descobert dos jaciments més, un a Blanes i un altre a Begur datats de la mateixa època i que contenen les mateixes espècies més algunes que no es citen al Cap de Creus (Martinell i Brugúes, 1973).

Crustacis

Pel que fa al grup dels crustacis trobem una àmplia representació d’aquests dins la col·lecció, sobretot de l’ordre dels decàpodes. A part de les espècies més habituals, el fons posseeix alguns exemplars inusuals de crancs com: Calappa tuerkayana, Corystes cassivelaunus, Thia scutellata i Anamathia rissoana, així com, Penella balaenopterae, un copèpode paràsit de mamífers marins. Alguns d’aquests exemplars rars capturats per Joan Ortensi, com per exemple Thia scutellata, foren de gran utilitata l’hora de publicar els treballs científics sobre crustacis decàpodes duts a terme pel Dr. Zariquiey (Zariquiey, 1963; 1968).

Equinoderms

Els equinoderms presents en la col·lecció són bastant abundants, el fons compta amb 39 de les 60 espècies descrites en el Mediterrani. Destacarem com a rares Odontaster mediterraneus, Sphaerodiscus placenta i Astrospartus mediterraneus.

Com a curiositats, la col·lecció presenta mostres de la capacitat regeneradora que posseeixen les estrelles de mar, amb exemplars de Astropecten aranciacus que han renovat braços trencats o inclús han desenvolupat més braços dels que els hi pertoca, variant el patró de simetria pentàmera que caracteritza a aquest grup animal.

Peixos

En referència als peixos, aquest grup hi és present amb tant sols un 25% de les espècies que podem trobar a la costa catalana. Aquesta baixa representació es deu a la manca de moltes de les espècies més comunes, les quals suposem que el senyor Ortensi no va recol·lectar per ser tant comunes. En canvi, trobem algunes espècies rares i força úniques com el cardenal (Zu cristatus), l’alafilosa (Bathypterois mediterraneus), la fleuma (Trachipterus trachypterus), el fideu o agulla de fons (Nemichthys scolopaceus), el peix globus (Sphoeroides pachygaster) i la bocapetita mediterrània (Nansenia iberica).

Exemplar de tortuga bastarda Lepidochelys kempii

Rèptils

De representants dels rèptils, la col·lecció posseeix un exemplar dissecat de tortuga bastarda (Lepidochelys kempii), espècie en perill crític d’extinció, catalogada en el llibre vermell d’amfibis i rèptils d’Espanya, i de la qual tant sols se’n coneixen dues cites al Mediterrani, una prop de l’illa de Malta (1983) i l’altre a València (2001) (Pleguezuelos et al., 2002). Concretament aquest exemplar, segons comunicació personal de Montserrat Ortensi, fou trobat emmallat a una xarxa d’un pescador de Roses, i aquest li va donar a en Joan Ortensi.

Mamífers

Pel què fa als mamífers marins, actualment dins el fons només es compta amb un esquelet complert de zífid de Cuvier o balena de bec (Ziphius cavirostris). Aquest exemplar formava part d’un avarament massiu inusual que va tindre lloc l’abril de 1982, al nord de la Costa Brava, on simultàniament es van trobar cinc individus de zífid de Cuvier, a diferents indrets al llarg d’un tram de costa de prop d’uns 30 km: un al Port de la Selva, un al Cap Norfeu, dos a Roses i el darrer a l’Escala. Tots aquests animals no presentaven lesions ni ferides externes que poguessin indicar algun tipus d’agressió, i les causes que van produir aquest avarament simultani no es van poder esbrinar mai (Ruiz-Olmo i Aguilar, 1995). Cal dir però, que dins el que es va haver de descartar degut al seu mal estat de conservació i la dificultat de restauració, hi havia un dofí mular (Tursiops truncatus) dissecat.

Difusió de l'obra

En breu, el catàleg de la col·lecció Joan Ortensi passarà a formar part del node nacional del portal GBIF (Global Biodiversity Information Facility), on es concentra la informació digitalitzada de totes les col·leccions biològiques que existeixen a nivell mundial. En l’actualitat la protecció de la biodiversitat s’ha convertit en un objectiu prioritari per a la comunitat científica, i ara més que mai, les col·leccions biològiques s’estan revaloritzant gràcies al potencial informatiu que poden aportar enfront la pèrdua d’espècies.

Així doncs, la col·lecció Joan Ortensi de l’Ajuntament de Roses també podrà aportar el seu granet de sorra i contribuir a la protecció de la natura.

Bibliografia

• Mallol Martínez, Sandra (2010): "Avaluació, revisió i recuperació de la col·lecció zoològica Joan Ortensi"