Edifici A (s. IV-VI)

Vista de les restes de l'edifici.

Edifici romà, possiblement una vil.la tardoromana, situada al sudoest del pati d'armes de la Ciutadella, prop de la cortina de muralla que uneix els baluards de santa Maria i sant Jaume, al migdia del barri hel·lenístic. L'àrea ocupada per aquesta construcció és aproximadament d'uns 1600 m2 i durant l'antiguitat es trobava a tocar de la platja.

És un edifici en forma de U amb l'espai obert cap el mar. Les diferents estances s'agrupen en tres ales al voltant d'un pati central de forma rectangular que fa 27 metres (eix nord sud) per 19,5 metres (eix est-oest). És probable que aquest pati fos porticat.

Les tres ales de l'edifici presenten certes diferències estructurals que permeten identificar dues parts dins el conjunt arquitectònic. D'una banda, hi ha les ales est i nord i el tram de migdia de l'ala de ponent, on s'observa una distribució regular dels àmbits i una línia de façana unitària. En aquesta part de l'edifici ha estat identificada una factoria de salaons de peix on destaca una habitació de planta quadrada amb cinc dipòsits col·locats perimetralment adossats a les parets est i nord. Són uns receptacles quadrangulars amb les parets revestides amb opus signinum de color rosa. Les cantonades apareixen recobertes amb una motllura convexa. Al centre del fons hi ha una concavitat.

Per contra, hi ha la meitat de migdia de l'ala oest que constitueix una unitat arquitectònica formada per diferents àmbits al voltant d'un pati central que destaca per sobre de la regularitat de la resta de l'edifici. La meitat nord de l'edifici està construïda sobre un terreny argilós, mentre que la meitat sud ho fa sobre la sorra de la platja.

La part nord presenta parets que no superen els 50-70 cm d'alçada i que configuren àmbits de forma quadrangular. El sector de migdia, que coincideix en gran manera amb la unitat arquitectònica organitzada al voltant d'un pati interior, presenta parets de més d'un metre d'alçada. Les estructures muràries estan fetes amb pedres de totes les mides i formes lligades amb argamassa.

En el subsòl de l'edifici s’han trobat les restes romanes més antigues, datades del segle II dC, identificades amb unes termes (banys públics) i uns dipòsits d’aigua per al servei dels navegants que arribaven a aquest port.

Aquest és un edifici industrial que devia ser el reflex de l'activitat comercial d'un nucli d'ocupació d'època tardoromana.

Localització[modifica]

A l'interior del recinte de la Ciutadella

Coordenades[modifica]

• UTM: X= 514200 Y= 4679650
• GPS: 42° 16' 8.14" N 3° 10' 19.88" E
• Decimals: Lat. 42.26892758201216 Lon. 3.172187976210588

Bibliografia[modifica]

• D.a. (1998) - "La Ciutadella de Roses", Quaderns de la revista de Girona, núm.77. Guies, núm.33, p.20-21.
• Nieto, J. (1993) - "El edificio A de la Ciudadela de Roses", Sèrie Monogràfica, nº 4, Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona.
• Nolla, JMª (1984) - "Excavaciones recientes en la Ciudadela de Rosas. El edificio bajo-imperial", Papers in Iberian Archaeology, BAR, 193, Oxford, p.430-450.
• Nolla, JMª, Nieto, J. (1982) - "Una factoria de peix a Roses", Fonaments, 3, Barcelona, p.187-200.
• Nolla, JMª, Nieto, J. (1980) - "La vil·la baix-imperial de la Ciutadella de Roses", Revista de Girona, núm.93, Girona, p.267-274.
• VVAA (1979) - "Excavaciones en la Ciudadela de Rosas. Campañas 1976-1977", Sèrie Monogràfica, núm. 2, Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques, Girona.