Cova de les Encantades

Galeria d’accés a la cova des del nivel superior.

Espeleòlegs dins una sala de la cova/Espelobloc, autor: Pere Cantons.

Mostres de concrecions a la sala Ortensi.

Planta i alçat de l’avenc/Espeleobloc.

La cova de les Encantades o més coneguda com a cau del Lliri és una cavitat natural que es troba en una zona rocosa al costat nord de la península de Norfeu, molt a la vora de la torre de Norfeu. Es tracta d’un avenc format per cinc nivells i comunicats entre ells per pous i galeries. L’extensió de la cova és de 460 metres de llargada i l’accés es troba a 105 metres sobre el nivell del mar.

Descripció[modifica]

L’entrada a l’avenc es troba a la part superior de la cova i des d’allà s’obre una galeria que mena a la primera cavitat, la sala anomenada Ortensi. Des d’allà, per accedir a la següent sala, la sala Gran, s’ha d’escalar un pou de 8 metres i després d’un petit pas i una rampa s’accedeix a la boca d’un nou pou de 8 metres pel qual s’ha d’iniciar el descens que porta a un altre pou de 10 metres més. A la seva base s’hi troba aquest segon nivell, la Sala Gran. El terra d’aquesta cavitat està cobert per força sediment. Al fons d’aquest espai hi ha les galeries des de les quals es té accés al tercer i quart nivell: la Sala Norfeu i la Sala de la Colada. Des de la Sala Gran també es té accés a una altra gran cavitat, la Sala de la Catedral, després de fer el descens per un pou de 25 m. Des de les sales hi ha la possibilitat d’accedir a altres àmbits, sovint més petits. Finalment, a les últimes sales del cau del Lliri s’hi pot accedir des de la sala Norfeu. Per un pas estret situat sala endins s’accedeix a la Sala Petita que comunica mitjançant galeries amb la sala Triangular, les dues al quart nivell. A la última cavitat i més profunda, la Sala del Ciri, s’hi accedeix des de la Sala petita mitjançant una rampa i conforma el cinquè nivell.

Interès[modifica]

Per les característiques i la localització de la cova podria ser que en algun moment dins la cova hi hagi hagut algun activitat humana, com ara de refugi o magatzem. Tanmateix, ara per ara es desconeix perquè no s’ha trobat cap mena de resta ni estructura a l’interior. El que si que s’ha documentat és la presencia de fauna cavernícola a l’interior.

Una de les espècies que hi apareix documentada és el Lepidocyrtus lognorum Fabricius, un artròpode de la família dels Entomobrydiae, un artròpode que es troba dins la classe dels col·lèmbols ^[1]. L’aranya Spermophora Alba també s'hi pot trobar en aquesta cova i presenta una coloració pràcticament blanca o grogosa per absència de pigments degut a l’absència de llum ^[2] . I un coleòpter cavernícola també s’hi ha documentat, un pseudospeonomus raholai (Zariquiey) que medeix a l’entorn d’uns 2mm ^[3] a més de papallones.

Finalment, també existeix a l’interior de la cova una colònia de rats penats de ferradura gran Rhinolopus ferrum equinum el guano dels quals nodreix una altra expècie com és la puça comú, que s’hi ha observat però en molt poca quantitat. ^[4] Aquesta espècie de rat penat està catalogada com espècie d’interès especial dins del catalogo Nacional de Especies Amenazadas.

L’interès geològic també hi és present ja que no es tracta d’una cova convencional, els d'espeleobloc la defineixen de la següent manera: no estem visitant una cavitat d’estructura clàssica, on tant la tectònica com la circulació hídrica tenen un paper, tot i significatiu, que no és determinant. No hi ha ni un col·lector ni una facturació condicionadora de l’evolució de la cavitat. La roca encaixant, plegada i laminada, crea fàcilment estructures de petits ensorraments i plaques despreses. Trams de pseudo-meandres poc evolucionats, i nombroses cúpules de dissolució son pistes de trams negats, que amb la seva estratificació per nivells podrien significar una disgregació condicionada per un nivell epifreàtic oscil·lant, com correspondria a les variacions pliocèniques del nivell de la Mediterrània.^[5]

S’ha de tenir en compte que on es troba ubicada la cova la composició del cap Norfeu és principalment de calcàries i dolomies.

Restriccions[modifica]

L'accés a la cova actualment es troba restringit pel parc natural, ja que es troba dins de la zona de Reserva Natural Integral del parc Natural del Cap de Creus i només s’hi pot accedir amb autorització expressa de l’òrgan gestor del Parc Natural. També s’ha de dir que es tracta d’una cova només apte per espeleòlegs ja que per avançar de la sala Ortensi és necessària la utilització de cordes i d’un equip adequat per accedir a la sala Gran.

Notes[modifica]

1. ↑ segons observació d’Escolà i Comas el 21.09.1980, publicat a Gamma, M.M., da, Collemboles cavernícoles de l’Espagne. II dins Miscel·lània Zoològica, v. 9. Barcelona:1985 p.212
2. ↑ A Madruero Sicart, Carles, L’espeleologia a l’Empordà, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. GEIS. Figueres: 1988, p.26
3. ↑ veure la visita al cau d’espeleoblog [1] i un post específic sobre coleòpters cavernícoles [2]
4. ↑ A Madruero Sicart, Carles, L’espeleologia a l’Empordà, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. GEIS. Figueres: 1988, p.26 i 27.
5. ↑ A cau del Lliri 3. Cap Norfeu 4 [3]

Localització[modifica]

En una zona rocosa al vessant nord de la península de Norfeu.

Nivell de Protecció[modifica]

D. Protecció patrimoni arqueològic[modifica]

Objectes de protecció

• Espai interior de les coves
• Subsòl de l'interior i de la zona practicable a l'exterior.
• Entorn immediat de les coves

Bibliografia[modifica]

• Borras, J.; Miñarro, J.M.; Talavera, F.; Catàleg espeleològic de Catalunya, (Vol. IV) ed. Políglota. Barcelona: 1980
• Victor, (12 al 16 de desembre de 2013), El Cau del Lliri 1, 2, 3 i 4. Cap Norfeu. Espeleobloc
• Gamma, M.M., da, Collemboles cavernícoles de l’Espagne. II (Insecta, Apterygota) dins Miscel·lània Zoològica, v.9, Barcelona: 1985 pp. 209-214 [4]
• Madruero Sicart, Carles, L’espeleologia a l’Empordà, Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. GEIS. Figueres: 1988 [5]