Jaume Roig Genís

De Rosespedia

Revisió de 12:43, 30 nov 2015; Xe (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume Roig Genís / Autora: Judith Ijsselstein

Va néixer a Roses l'any 1912, al mas d'en Coll, on els membres de la seva família van fer de masovera durant cent anys. En aquell temps, molts masos de Roses eren dels Coll.

Es va casar el 16 de maig del 1936, dos mesos abans de l'Alzamiento Nacional del 18 de juliol. Durant la guerra, en Jaume va patir una situació singular: va estar amagat durant dos anys en una bóta de vi. "Quan va arribar la guerra, crèiem que duraria dos mesos, però va durar molt més", comenta. Vivia al mas, però quan s'apropava algú, ell corria a amagar-se a la bóta, a l'interior de la qual s'accedia des de l'habitació. Sota el llit, hi havia el conducte que el portava directament a la part superior de la bóta. Així va estar entrant-hi i sortint-ne, durant dos anys.
Els seus records més preuats són els d'abans de la guerra. Recorda la feina del camp al mas d'en Coll, on va estar trenta anys fent de pagès. Li agradava molt la pagesia. No va patir mai gana, ja que tenia hort i vaques. "Ara, arribar al mas és ben senzill; però abans, es trobava fora del poble, al camp. Ara, tot és més a prop", diu. Els propietaris del mas vivien a Figueres i venien dos cops per setmana. També recorda molt la seva joventut. Una de les seves grans aficions va ser la caça. Feien colles i caçaven a la nit.

Cap al 1943, va posar una botiga d'alimentació, però hi venia de tot. A roses hi havia 7 o 8 botigues on es fiava i la gent pagava quan podia. També va treballar a l'Ajuntament durant sis anys. La botiga va ser de les més grans de Roses. "Vaig comprar la primera furgoneta que va haver-hi a Roses per 10.000 pessetes", hi afegeix.

La botiga va tancar l'any 2001 i era una de les botigues de queviures més antiga de Roses.
[1]


Notes[modifica]

  1. "La gent gran de Roses. Cent vides, mil històries (1903/1918)". Ajuntament de Roses, febrer de 2005