Dolmen de la Casa Cremada

De Rosespedia

Revisió de 11:09, 24 jul 2015; Xe (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Restes de l'anomenat dolmen de la Casa Cremada


El dolmen de la Casa Cremada està situat en un terreny planer, a la part nord del paratge d'on pren el nom, a la part baixa del puig d'en Romualdo. És un territori ple de parcel·les delimitades amb paret seca on antigament s'havia cultivat l'olivera, però que actualment són terrenys erms coberts de matolls.

La tipologia d'aquest megàlit és un tema dubtós, possiblement es tracta d'un sepulcre de corredor per paral·lelismes amb els dòlmens del voltant. La seva cronologia és del 3500-2500 a.C.

Es creu que constava d’una cambra de tendència trapezoïdal o rectangular de la que només s'en conserven dues lloses i una d'elles ha estat ressituada modernament. La llosa de coberta ha desaparegut. Del possible corredor no es conserva res. El túmul devia ser de forma circular amb reompliment de terra i pedregam. No es veuen restes de cap anell de contenció extern.

Joan Ortensi Berta descobreix aquest sepulcre l’any 1972 i l’hi posa nom. El dolmen no ha estat mai excavat. L’estat de conservació és força dolent ja que només hi ha dues lloses dretes.


Localització[modifica]

Coordenades[modifica]

  • UTM: X= 516330 Y=4679100
  • GPS: 42° 15.836' N 3° 11.88' E
  • Decimal: Lat. 42.26393249067335 Lon. 3.1980005317185896

Mapa[modifica]


Com arribar-hi[modifica]

Des de Roses cal anar fins la part alta de la urbanització dels Grecs, on es deixa el cotxe al costat del dolmen del Turó de l'Home. Des d'aquí s'agafa un camí que porta primer al dolmen del Llit de la Generala, després al menhir de la Casa Cremada I i finalment al dolmen de la Casa Cremada.


Situació[modifica]

Paratge de la Casa Cremada


Nivell de protecció[modifica]

B. Protecció bàsica.

Objectes de protecció:

  • Restes visibles conservades del dolmen.
  • Subsòl al voltant de les restes amb un radi de 5-7m.
  • Àrea de protecció al voltant de les restes amb un radi de 20 m.
  • Barraca d'olivar situada al sud i inclosa en perímetre de protecció al voltant del megalit


Bibliografia[modifica]

  • TARRÚS, J.; CHINCHILLA, J., 1992, Els monuments megalítics. Quaderns de la revista de Girona, núm. 37, Girona.
  • TARRÚS I GALTER, Josep, 2002, Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental), Girona, pàg. 619 - 621
  • PALOL de, PEDRO; OLIVA, Miguel, 1948, “Nuevas excavaciones en dólmenes del Alto Ampurdán” dins Anales del Instituto de Estudios gerundenses, vol. III Girona. Pàg. 257 - 260


Enllaços externs[modifica]